Dia Internacional contra l’Assatjament Escolar

Pedagoque: 4 CLAUS PER A PREVENIR L’ASSETJAMENT ESCOLAR

Com sabeu, avui, dos de maig, és el dia contra l’assetjament escolar. Avui dia, continua sent necessari visibilitzar-ho per a poder detectar i intervenir a temps. No obstant això, considero FONAMENTAL actuar des de la prevenció, creant protocols d’actuació i sensibilitzant a petits i joves sobre l’assetjament escolar. Per això, avui us porto 4 claus fonamentals que hem de tenir en compte per a poder prevenir-ho.

Abans de començar, és necessari que coneguem què significa realment el concepte “bullying” o “assetjament escolar”. En definitiva, es tracta d’un comportament agressiu d’un company o companya a un altre en el qual existeix un desequilibri de poder. És a dir, un o diversos companys abusen del seu poder sobre un altre company/a que està en una situació de feblesa o vulnerabilitat.

Quan parlem de comportaments agressius, cal tenir en consideració que no són necessàriament aquells que exerceixen violència física. De fet, el tipus més comú d’assetjament escolar que s’exerceix és de violència verbal.

Com podem PREVENIR-HO des de l’escola?

  • SENSIBILITZAR. És necessari parlar del tema tant a l’escola com a casa, a través de pel·lícules, sèries o altres activitats en les quals s’ofereixi un espai per a debatre i reflexionar sobre el tema.
  • ROLL-PLAYING. Aprofita les hores de tutoria per a treballar-ho. Pots realitzar roll-playing en els quals girin per tots els papers dins d’una escena d’assetjament escolar: agressor, agredit, persones de l’entorn que són consicentes de la situació…
  • COHESIÓ GRUPAL. És fonamental treballar la cohesió del grup des del minut un, de manera que aconseguim evitar la creació de grups socials en els quals quedin de costat aquells/as nens/as amb més possibilitats d’exclusió social. Això el podem fer a través de dinàmiques de grup en les quals es creuen espais per a compartir i crear vincle entre tots/as.
  • DESENVOLUPAR HABILITATS SOCIALS. Una de les habilitats socials que MÉS necessària és en aquests casos és l’EMPATIA. Si eduquem a l’alumnat/a en valors i des de l’empatia, estarem prevenint possibles situacions d’assetjament. Per això, és fonamental treballar els diferents estils de comunicació i fomentar l’estil de comunicació assertiu entre ells.

I com a pares… què podem fer?

  • TREBALLAR LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES. Ensenyar-los a enfrontar-se a diferents problemes i donar-los alternatives per a solucionar-los els donarà moltes eines a l’hora d’enfrontar-se a possibles situacions d’assetjament. 
  • FOMENTA LA SEVA AUTOESTIMA. És fonamental ser capaços de transmetre’ls l’únics i especials que són i el valor de voler-se i valorar-se a un mateix. Els nens/as amb autoestima alta tenen menys probabilitats de sofrir assetjament.
  • POSADA DE LÍMITS. És necessari ensenyar-los a establir límits amb els seus iguals de manera assertiva.
  • DETECTA SENYALS D’ALERTA. Si observes que el teu fill/a no vol anar a classe, està tibant o nerviós, li costa més concentrar-se o apareixen símptomes com a diarrees, maldecaps o vòmits… Activa l’alarma i observa.

Però… I si el meu fill/a és l’agressor?

En aquest cas, és fonamental buscar ajuda d’un professional que ajudi a entendre per què exerceix aquest assetjament al company/a. No obstant això, com a famílies, també hi ha alguns aspectes que podem treballar a casa:

  • DIFERÈNCIA ENTRE EL BÉ I EL MAL. Estableix els límits que no poden passar-se per a RESPECTAR als altres i ofereix-li alternatives de conducta.
  • TREBALLA LES HABILITATS SOCIALS. En aquest cas serà fonamental l’ASSERTIVITAT, l’EMPATIA i la RESOLUCIÓ DE CONFLICTES.
  • GESTIÓ EMOCIONAL. Serà necessari començar a treballar la identificació de les emocions així com la manera d’expressar-les, de demanar ajuda i de gestionar-les.
  • AUTOCONTROL I IMPULSIVITAT. Seran dues habilitats a treballar necessàriament.
Publicat dins de Col·laboracions, Dies importants, Escola, Reflexions, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Imprimible: Memory d’animals salvatges

Presentem un nou imprimible que acabem de treure del forn: UN MEMORY D’ANIMALS!

Segurament ja heu jugat alguna vegada a un memory a classe. Si no ho heu posat en pràctica mai, consisteix a posar totes les fitxes sobre la taula i observar la posició on es troben, passada una estona (el temps que vosaltres decidiu!) les haureu de girar de manera que no es vegin els dibuixos, i els nens i nenes hauran de dir on es troben les parelles de cartes. 

Ben senzill, oi? Doncs és l’hora de jugar a classe!

Publicat dins de Escola, Recursos, Sin categoría, Visual i Plàstica | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Com treballar la revista Namaka a l’aula

Has fullejat alguna vegada la revista Namaka? Si la resposta és sí, segurament sàpigues que és una revista amb moltíssimes possibilitats. Cada mes tracta un tema, d’entre una selecció d’àmbits ben diversos: la por, les cases, la música, l’univers… 

Al voltant d’aquest tema central hi trobem un munt d’activitats: contes, jocs, trencaclosques, propostes súper trencadores i el terreny adobat per a la creació. Per tot això, n’estem convençuts que la Namaka és una revista perfecta per treballar a l’aula. T’expliquem com? 

Llegir, quina meravella!

La Namaka és una eina excel·lent per a fomentar la lectura. Oferir als infants propostes màgiques, interessants, divertides i esbojarrades és jugar amb avantatge. A través de les lectures que hi trobem a la Namaka, tindrem l’oportunitat de generar gust per la lectura, tot treballant temes que interessen de veritat i encurioseixen als infants. 

Aprendre: un viatge apassionant

La Namaka també és fantàstica per aprendre. Ens encanta oferir als lectors de la revista l’oportunitat de fer-ho a través de continguts i il·lustracions d’allò més atractives, que entrin per la vista i encenguin en els infants l’espurna de la curiositat. Què tal si fem d’aquestes lectures l’excusa per saber-ne més? 

Jugar plegats 

Ja t’hem explicat que a la Namaka també hi pots trobar un munt de jocs i trencaclosques? En cada un dels números hi ha una colla d’activitats per resoldre plegats, en grup o per parelles. Què et semblaria un sudoku musical? A l’edició digital de la revista trobaràs enllaços directes per escoltar cançons i veure vídeos que completen les activitats. També moltes més aventures lúdiques per pintar, imaginar, endevinar i riure. Riure molt! 

Inventar: hola creativitat!

Una altra manera de treballar la Namaka a l’aula és potenciant el vessant creatiu dels alumnes. La revista també ens permet obrir la porta a la imaginació, a través de la invenció, l’espai d’interacció entre companys mitjançant la conversa i la creació artística, amb propostes divertides i esbojarrades per gaudir i riure plegats. Una de les seccions de la Namaka permet als infants escriure i dibuixar el desenllaç d’una història, tot participant en un concurs. 

La Namaka a l’aula, com? 

A l’hora de subscriure’t a Namaka, pots triar i remenar. No et tallis! Tens tres opcions, totes anuals:  

  • La subscripció digital és una molt bona opció per a l’aula, perquè ens permet treballar amb els alumnes a través de tauletes, ordinadors o pissarra digital. La recomanem perquè és fàcil de compartir amb tots els alumnes. 
  • La subscripció digital i en paper, per a lectors amb el cor dividit. A més de treballar-la a través d’una pantalla, els alumnes tindran l’oportunitat de tocar-la, girar full i gaudir-ne en el temps de lectura a l’aula. 
  • La subscripció només en paper també és una bona opció per tenir en paper la revista a l’aula, però que pensem que cal complementar amb el format digital. Us resultarà molt més còmode! 

Autora: Elisenda Castells

Publicat dins de Escola, Lectura, Llengua, Recomanacions, Recursos, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Recomanació: Tot el que sé quan m’enfado

Ja fa temps que la gestió de les emocions s’ha posat en el centre de l’educació dels infants. Posar nom a determinades emocions no és fàcil i encara ho és menys, gestionar-les. Com ho fem amb l’enuig? En realitat es tracta d’una emoció molt bàsica, que tots sentim, potser més sovint del que voldríem. Sentir-nos enfadats és molt normal, però quan perdem el control, l’enuig pot ser una emoció molt destructiva. Tant per infants com per a adults. 

Expressar l’enuig pot voler dir fer-ho d’una manera agressiva. Sovint aquesta emoció es fa present en nosaltres augmentant considerablement la freqüència cardíaca o, fins i tot, la pressió arterial. 

Però, no ens atabalem. Hi ha molts recursos disponibles per acompanyar a infants, famílies i educadors en l’aprenentatge i la gestió de les emocions. També de l’enuig. El conte que avui us volem recomanar és Tot el que sé quan m’enfado. Voleu donar-hi una ullada?

Enfadar-se i aprendre’n, per Jaume Copons

Tot el que sé quan m’enfado és un conte escrit per Jaume Copons i il·lustrat per Emilio Urberuaga, conegut per haver dibuixat obres com Manolito Gafotas, Qué hace un cocodrilo por la noche o Gilda, la oveja gigante

El de Copons és un conte que transita per tot allò que ens passa quan ens enfadem. A vosaltres també us passa que dieu coses que no voleu dir? També feu coses que no voleu fer? I quan us diuen que no us enfadeu, oi que encara us enfadeu més? 

Tot el que sé quan m’enfado és una història que posa als infants davant del mirall, però també a les seves famílies. Que ens mostra com som i què fem quan ens enfadem i què passa amb les persones que ens envolten o bé conviuen amb nosaltres. 

Què podem fer? Desenfadar-nos és l’opció. I això és precisament el que ens ajuda a fer en Jaume Copons. Ho provem, no?

Per què us recomanem Tot el que sé quan m’enfado

Si busqueu bons contes per aprendre a gestionar les emocions i ajudar als vostres infants, siguin fills, néts o alumnes, a casa o a l’escola, aquesta pot ser una bona tria. Tot el que sé quan m’enfado és un llibre que recomanem perquè els infants aprenguin a observar què fan i com se senten quan s’enfaden. Ho llegiran, però també es veuran en el mirall de les il·lustracions. Fugiran de la culpa, per entendre que l’enuig és una emoció natural i inevitable, que tots els membres de la família senten i no precisament per fets complexos: sinó perquè la vida quotidiana, moltes vegades, ens hi empeny: el sopar que es crema, la pila de roba mal endreçada, la partida que perdem… 

Tot el que sé quan m’enfado és, a més, un conte fàcil de llegir, que al final inclou un petit joc que us pot resultar molt útil a tots per desenfadar-vos. Aprofiteu-lo. És genial!

Tot el que sé quan m’enfado

Fitxa tècnica: 

  • Nombre de Pàgines: 32
  • Editorial: Combel
  • Idioma: Català
  • Enquadernació: Tapa dura
  • ISBN: 978-84-9101-551-2
  • Any d’edició: 2020
  • Preu: 15,10 €

Publicat dins de Lectura, Recomanacions, Recursos, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Dia Mundial de la Creativitat i la Innovació!

Educiona’t!: “La creativitat és contagiosa. Passa-la”. – Albert Einstein.

Són moltes les persones, per sort cada vegada menys, que encara continuen contemplant l’educació al marge del joc. Perquè jugar és jugar i aprendre és una altra cosa.

Al marge de tots els arguments i estudis científics, amb els quals podríem fer diversos articles sobre el tema, m’agradaria aportar-vos la meva humil experiència personal.
Sóc mestra i, com a bona interina, he passat per moltes escoles i maneres de treballar. En resum, per diferents maneres d’acompanyar l’aprenentatge. I faig un incís aquí, ja que considero l’educació com un procés d’acompanyament i d’aprenentatge mutu i constant.

Tanmateix, continua havent-hi gent que necessita veure que a casa seva li arriba una fitxa plena de lletres i il·lustracions predefinides on l’única finalitat per a l’infant és escriure la resposta en una línia i, com a molt, acolorir la il·lustració.

Partint d’aquesta premissa, perquè s’entengui el que vull dir, m’agradaria ensenyar-vos com vam treballar l’endevinalla la setmana passada. Abans, però, us faig una breu introducció. Vam aprofitar que estàvem descobrint els insectes, ja que ens els trobem a l’hort i al pati de l’escola, i els havíem pogut observar detingudament. Aquí m’agradaria fer un aclariment d’un punt bàsic: l’aprenentatge significatiu té un pes essencial en la nostra manera d’entendre l’educació.

Així doncs, a partir de l’aprenentatge significatiu i de l’observació directa, vam treballar diversos aspectes del currículum com ara les matemàtiques, amb continguts de mesura, quins són més grans/petits, llargs/curts, nombre de potes, formes, colors, etc. La lectoescriptura, on comencem oralment trobant els sons de la paraula, manipulativament trobem les lletres d’aquests sons, confegim el nom amb elles i, per últim, escrivim la paraula. Cerquem i llegim curiositats sobre l’insecte en qüestió, escrivim frases, i un llarg etcètera de continguts que podria seguir explicant.

Tot això en funció del nivell maduratiu de cada infant, és clar. El cas és que, com que tot aquest aprenentatge ha estat vivencial, les ganes de saber-ne més, de continuar aprenent, esdevenen de manera natural i amb una força màgica.

Una vegada feta tota aquesta feina prèvia, arriba, com bé us deia, el treball de l’endevinalla, on una de les propostes que es van trobar va ser la següent:

Endevina, endevinalla:
Si busques bé, trobaràs
quatre insectes amagats.

Aquesta proposta, en contrapartida de la típica fitxa a la qual estem acostumats a trobar-nos, i evidentment després d’haver fet un treball de lectoescriptura previ, per a ells i elles esdevé un joc. Un joc on han de trobar lletres amagades dintre d’una activitat que, a més a més, és sensorialment rica gràcies a les diferents textures i olors que ens ofereixen les plantetes en les quals estan amagades les lletres, ja que s’intenta que les propostes siguin el més globalitzades possible.

A banda d’això, són els i les protagonistes de les seves troballes, i això els omple d’alegria mentre se n’adonen del que van aconseguint per ells i elles mateixes.
Finalment, els donem l’opció, en aquest cas, de combinar-lo amb joc simbòlic gràcies als insectes de fusta que acompanyen la proposta. 

En contemplar diferents ritmes d’aprenentatge, necessitats i inquietuds, ens podem trobar que n’hi ha que tenen una necessitat més simbòlica encara, la qual s’ha de respectar, ja que evolutivament no estan en el procés de la lectoescriptura en el qual estan d’altres que, directament, per una banda, van emocionats per trobar els noms dels quatre insectes amagats i, per altra banda, demanen un full per escriure el que han trobat o crear frases amb ells i dibuixar-los.

En resum, innovar és adaptar-se, respectar i acompanyar.

En el nostre cas, la gran majoria de les propostes amb les quals juguem/aprenem, estan dissenyades i pensades perquè es puguin adaptar als diferents nivells. I cada moment evolutiu farà que arribin a un punt o a un altre.

L’experiència m’ha fet entendre que forçar no serveix de res, i que respectar és indispensable per deixar ser. 

En poques paraules, cadascú floreix al seu ritme, i acompanyar aquest procés és primordial.

Pel que fa a les propostes, no totes tenen una finalitat marcada, ja que part d’aquest florir del qual us parlo és donar pas a la llibertat i a la creativitat de l’infant.
Fomentar aquesta creativitat és un altre eix essencial de com entenem l’educació. Acompanyar des d’un vessant lliure, sense jutjar ni estereotipar. Per la qual cosa, i per seguir amb l’exemple de la proposta anterior, els infants tenen a la seva disposició diverses eines amb les quals poden complimentar-la, si volen. Des del joc simbòlic, tal com havia esmentat anteriorment, fins a dibuixar el que han trobat, amb diferents textures i materials: llapis, aquarel·les, ceres, pintures, etc.; amb diferents tècniques que hem anat coneixent, com ara el collage, estampació, etc. passant pel modelatge amb diversos materials, com ara plastilina, argila, etc.

Les possibilitats són infinites si la mirada és oberta. Dit d’una altra manera, si la mirada pretén fomentar la creativitat, la llibertat de triar nous camins i experimentar.


És a dir, es tracta de fomentar el pensament creatiu. De despertar-lo, en el cas dels adults, i d’esprémer-lo, en el cas dels infants. De transmetre el fet de no conformar-nos amb el que es dóna per fet que s’espera de nosaltres, sinó de contemplar el que tenim davant i veure les diverses opcions que se’ns presenten, ja que la creativitat requereix una mirada més profunda que parteix de la llibertat. I és per aquest motiu que esdevé tan important la nostra mirada i el nostre acompanyament com a docents i família.


D’aquí la importància de seguir formant-nos, de despertar el que tenim a dins nostre adormit. I, amb aquestes ulleres, gaudir ensenyant i aprenent. Sempre.

Publicat dins de Col·laboracions, Dies importants, Escola, Reflexions, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 1 comentari

5 tips per estudiar oposicions

Nova col·laboració! Aprofiteu aquests 5 tips per estudiar oposicions que ens ensenya la Carla de @carlaoposita.


Preparar-se les oposicions pot semblar un camí senzill de primeres; passar hores davant els apunts no resulta massa complicat. 

Però opositar és molt més que una excursió, és una aventura. Un camí llarg ple de pujades i baixades que requerirà per part teva ganes, constància, paciència i treball. 

Per això avui us porto 5 consells per estudiar les oposicions per a docents i no morir en l’intent:

  1. Organització i planificació

Una oposició no té cap sentit sense una bona organització i planificació al darrera. És necessari organitzar i planificar el teu dia a dia, el teu temps laboral, personal i d’estudi.

En primer lloc, estableix-te una rutina. És important que bloquegis temps; des de que et despertes fins que te’n vas a dormir, marca les hores que tens ocupades i les que tens lliures utilitza-les per les oposicions. 

En segon lloc, estableix-te objectius a llarg, mig i curt termini, és a dir, objectius mensuals, setmanals i diaris. Com més concrets i reals siguin, més fàcils seran d’assolir i, per tant, la teva motivació seguirà present conforme els vagis aconseguint. 

I, en tercer lloc, planifica les teves setmanes dedicant temps a totes les parts de la programació de manera que puguis portar-ho tot al dia (tant la programació com el temari i els supòsits pràctics). 

  1. Un espai d’estudi agradable

Pot semblar una tonteria, però creu-me que és un punt fonamental dins l’oposició. Passaràs moltes hores assegut o asseguda a la cadira, davant dels apunts, en un espai que t’haurà de fer sentir còmode. 

Per això prepara un ambient agradable, sense massa estímuls que et distreguin i on et sentis a gust. 

  1. Llegeix, llegeix, llegeix

Durant la oposició, a banda d’estudiar, et serà molt útil llegir molt sobre educació. 

Empapa’t de llibres, articles, podcasts, blogs, sobre metodologies, sobre innovació, sobre tot allò relatiu a la docència que et pugui aportar informació pels teus temes i supòsits pràctics, i per la programació didàctica.

  1. Cuida’t

Si vols aconseguir un bon rendiment durant el teu camí com a opositor o opositora es recomana seguir un estil de vida saludable. Mantenir una bona alimentació i fer exercici té nombrosos beneficis sobre la teva ment i s’ha demostrat científicament que el rendiment mental augmenta en una situació de benestar.

  1. Practica i practica

Estudiar, llegir, memoritzar… són processos importants per a l’oposició. Però no pots oblidar-te de la pràctica!

Un dels consells que ofereixen nombrosos preparadors/es d’oposicions és practicar a mesura que estudies; posa’t a tu mateix/a en situació real d’examen. T’has estudiar tres temes? Fes un simulacre i escriu-ne un. Comença a practicar supòsits pràctics. 

És important situar-te en circumstàncies reals d’examen (escriure temes en el temps que et donaran el dia de l’oposició, realitzar supòsits pràctics en el temps que se’t determinarà el dia de la prova…). Recorda que la pràctica és qui fa el mestre.

Incorporar aquestes 5 rutines en el teu dia a dia en les oposicions t’aproparà al teu gran objectiu. Però recorda sempre que el més important són les ganes,  la constància,  la paciència i el treball. Amb una barreja d’aquests components i una bona rutina d’estudi aconseguiràs la plaça que tant desitges.

Publicat dins de Col·laboracions, Escola, Formació | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

5 recursos per alumnes amb dèficit d’atenció

Nova col·laboració! Gaudiu moltíssim dels 5 recursos visuals per alumnes amb dèficit d’atenció que ens porta l’Iris Batallé de @pizarradecolores.

Com a docents, a l’hora d’intervenir de forma eficaç a l’aula amb qualsevol dels nostres alumnes, haurem de partir de la premissa bàsica de contemplar totes i cadascuna de les diferents característiques que aquests presenten, adaptant el nostre procés d’ensenyança-aprenentatge. 

Això que es diu en tan poques línies, no és feina fàcil, hauríem d’utilitzar sempre materials i tècniques que parteixin dels seus interessos i motivacions, a fi de facilitar la significació del seu procés d’aprenentatge. 

En aquest sentit, a l’hora de planificar recursos pel nostre treball amb alumnes amb dèficit d’atenció, resulta interessant que, a més de ser motivadors, aquests siguin útil per treballar l’atenció, l’organització i la planificació. 

L’atenció és un procés complex, relacionat amb activitats com seleccionar informació rellevant, mantenir l’atenció de forma constant o executar una activitat evitant distraccions. El dèficit d’atenció no implica una incapacitat total per mantenir l’atenció, però requereix un esforç major. Els nens i nenes poden tenir molta dificultat en l’atenció de situacions en les quals l’estimulació és lenta i monòtona. Mantenir l’atenció en situacions d’aquesta mena els produeix una fatiga major que a la resta d’alumnes. És per això que avui porto 5 recursos o activitats visuals per alumnes amb dèficit d’atenció:

1. Ens organitzem?

L’organització de les tasques a realitzar els ajuda a seqüenciar i els serveix de guia en la realització de les activitats. És ideal que tinguin un horari visual per dur a terme aquestes activitats i els ajudi a planificar-se.

Podeu elaborar vosaltres amb els i les vostres alumnes i si no en teniu, aquí a l’enllaç teniu la plantilla que jo utilitzo:
https://drive.google.com/file/d/1eggISYRiy_FmMbZI1bN-D6C5OOOmv0q2/view?usp=sharing

També seria positiu tenir un panell visual a l’aula per seqüenciar les tasques que es realitzen a classe. Hem de tindre en compte que han de ser curtes, estructurades i motivadores.
Podeu utilitzar un elaborat per vosaltres mateixos/as, mitjançant post-its a la taula o si voleu podeu utilitzar la plantilla per plastificar i col·locar-la a la taula de l’alumne.
Aquí us deixo l’enllaç que utilitzo, a mi em resulta molt útil: 

https://drive.google.com/file/d/10JunxZBvvx84F59YP2R3yjB_KE4BM-QO/view?usp=sharing

2. Missatge secret

Amb aquest joc treballarem l’atenció sostinguda, el treball en equip i el pensament creatiu.

El joc consisteix a formar diversos equips i crear missatges secrets. Cada equip haurà de crear diferents símbols per cada lletra de l’abecedari.

Després, amb cada clau, escriuran un missatge que hauran de desxifrar altres equips. Aquí us deixo l’enllaç per crear el vostre missatge secret:

https://drive.google.com/file/d/1fKqK6q87cMpmLykF9O0yIGEDfgqf8mj-/view?usp=sharing

3. 1,2,3… ATENCIÓ!

Aquesta activitat permet treballar i potenciar la capacitat d’atenció i concentració. Consisteix a identificar la posició i el color de cada boleta i anar col·locant-les segons els colors a làmina d’exemple. Es poden crear làmines amb diferents objectes o dibuixos segons els interessos del nostre alumnat. A continuació teniu l’enllaç per descarregar les làmines d’aquesta activitat:

https://www.pizarradecolores.com/post/atención

4. Llibres de recerca

Aquest llibre és molt entretingut i divertit, i a més fomenta la capacitat de concentració, potencia la percepció visual i desenvolupa l’atenció dels nens i nenes.
Hi ha molts llibres i podem partir de la motivació del nen o la nena per exercitar l’atenció. A través d’aquests llibres poden buscar objectes o personatges.
Aquests són alguns exemples: 

– On està el  Wally? Martin Handford.
– Busca i troba de viatge. Lillli l’Arrange.
– El món d’en Konrad. Busca y encuentra. Jan Von Holleben
– En Tom viatja en el temps. Fatti Burke.
– ¿Dónde está el unicornio? Paul Moran y Maria Angulo Fernández.

5. Jocs clàssics

I per últim, no oblidem que amb els jocs clàssics també podem treballar la concentració i l’atenció com poden ser els puzzles, les sopes de lletres, les 7 diferències, memorys…
O també altres jocs de tendència com poden ser: “Qui és qui?”, “Dobble” o “Jungle Speed”.

Espero que us ajudin aquests recursos visuals per poder treballar i potenciar amb els i les vostres alumnes l’atenció i la concentració. 


Iris Batallé Vallejo
PIZARRADECOLORES
www.pizarradecolores.com 

Publicat dins de Col·laboracions, Escola, Recursos | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme

Col·laboració amb @mundotuytea

Poques figures hi ha més transcendental que la d’un docent a la vida d’una persona. Vitals durant la nostra infància, ja que marquen el nostre futur i determinen el nostre aprenentatge. Fonamentals en l’edat adulta, quan com a mares o pares comprovem que la història es repeteix amb els nostres fills o filles, i els docents de nou, seran en gran mesura les persones que formen en coneixements i valors a aquests éssers que tant ens estimem. 

Fins aquí tots estem d’acord segurament. Els “profes” marquen, ja sigui cap a bo o dolent. Hi ha de tot, però marquen la nostra vida, i afortunadament aquesta es una realitat irrebatible. En aquest punt de consens, m’agradaria anar una mica més enllà i ampliar el camp de visió de la societat. Pares, mares, docents, governants, m’agradaria fer-vos una pregunta i convidar-vos a la reflexió. En quina mesura creieu que pot arribar a marca un bon docente o una bona política la vida d’una família amb un nen/a amb TEA? 

Em presento. El meu nom és Juncal Roldán, soc mare d’un nen amb TEA no verbal. Fins fa 6 anys, poc o res sabiem de l’autisme, de la inclusió educativa, de la feina actual del docent, de la LOE, la LOMLOE o del funcionament de les administracions educatives, més enllà de l’experiència personal arxivada ja en la memòria quasi en blanc i negre. Però el preciós Alex va néixer, i amb 15 mesos vam començar a veure que el seu desenvolupament no era com la de la resta de nens i nenes de la seva edat. 

A partir d’aquest moment res va ser com esperàvem, res ha estat com qualsevol pare creu que serà això de la paternitat, de l’educació, de la vida. El guió genèric que la societat ens havia ensenyat per desenvolupar-nos com a pares no ens servia. Curiosament molt aviat ens vam adonar de que no érem els únics que ens havíem d’adaptar. Quasi res, quasi ningú estava preparat per l’Alex, i això que ell era només un nen més. 

El primer problema va ser el diagnòstic, la falta de formació i els protocols entre els pediatres per detectar el TEA o dificultat del neurodesenvolupament en l’atenció primària: Ja parlarà!, ens deien. No tenen l’obligació de parlar fins els dos anys!, repetien. Però els pares i mares sabem quan hi ha alguna cosa que no va bé i seguim buscant respostes davant la incertesa. Tampoc a la guarderia van detectar res estrany: Está genial, va a la seva!, comentaven….

Després d’insistir, una pediatra ens va derivar a l’atenció prematura i a partir d’aquí van començar les etiquetes, les teràpies i la formació en TEA, inclús va arribar al personal del seu CAI. Dos anys impossibles d’oblidar! Certament és una experiència que marca moltíssim el fet de tindre un equip com el que vam tindre en aquella petita “guarde” del poble amb la seva “seño Ruth” al capdavant. 

Ens uns mesos el món de l’Alex, el nostre món, es va transformar i va començar a prendre sentit: Agendes, rutines, llenguatge de signes… Els seus terapeutes i professors, no només van intentar que l’Alex s’adaptés a la resta, també van fer que la resta entengués el món de l’Alex. I va ser màgic per tots i totes. Els nens i nenes ràpidament van aprendre els signes amb els quals el meu fill es comunicava, van fer “pinya” i tribu de la manera més natural… Sí, allò va ser inclusió amb majúscules. 

Però aquesta paraula, inclusió, va mostrar el seu veritable significat després. La quantitat de pistes que ens donen les paraules sobre la realitat, sobre qui som, d’on venim i en quin punt estem!

L’Alex va començar la seva etapa escolar i amb tres any, la Ruth no podia seguir com a professora seva. L’hagués raptat, de veritat, però els meus mestres em van ensenyar valors contraris, afortunadament, i simplement vam canviar al centre que ens corresponia. Vam buscar el més “inclusiu”, o això ens van dir, i aquí va començar una galleda d’aigua de realitat i la paraula “inclusió” va prendre tot el seu sentit històric. 

Sí, perquè la “inclusió”, el major dels valors que ara persegueix el nostre sistema educatiu, parteix de la major de les perversions: “L’exclusió”. No és tan difícil adonar-se’n. Només s’inclouen aquells que prèviament hem deixat fora, i fins ahir, els nens i nenes amb TEA estaven fora, com si vinguessin de Mart, sí… Es pot ser més cruel com a societat?, perquè l’exclusió d’un infant amb TEA, amb Down, amb qualsevol dificultat d’aprenentatge, ha suposat que no només no puguem participar de la vida educativa, social o cultural com i amb la resta dels seus igual, sinó que se’ls ha privat del respecte dels seus iguals, que tampoc han tingut l’oportunitat de conèixer i experimentar com és l’ésser humà en la seva diversitat. El resultat el sabem tots: Assetjament, marginació, incomprensió… patiment. 

Podria explicar mil anècdotes i moments de dolor als que, com a mare d’un nen amb TEA, he hagut d’afrontar per un sistema educatiu que encara no està a l’altura: lluitar perquè tingués una agenda de comunicació, per implantar pictogrames amb els que es pogués comunicar a l’aula com ho feia a l’exterior, per aconseguir un tutor o tutora amb una mica de formación en TEA, per més temps amb PT o AL, per equips TEA a l’escola, per conèixer activitats o feines que realitzava a classe per reforçar a casa, visites continuades a inspecció educativa perquè permetessin que l’Alex es quedés a l’aula matinal com qualsevol altre alumnes o al menjador de l’escola. Tan sorprenent com real. D’educació, formació del professorat, estructuració d’espais punts i elements per la regulació sensorial, adaptacions de material, de programes de sensibilització, patis dinàmics,… I això que afortunadament ens hem trobat amb professionals i pares i mares sensibles que comencen a entendre que hi ha un canvi i que hem d’evolucionar. 

El sistema tracta d’adaptar-se, però falla estrepitosament, i potser això no és més que el resultat de que, com reflexionava abans, tots hem sigut privats des de la nostra infantesa al coneixement i contacte amb la diversitat, o dit d’una altra manera, més cruda però real: Que tots hem estat educats en l’exclusió. Tot i així, no oblidem que el sistema som tots i totes. Des del ministre fins el conseller, passant per l’inspector/a, el ATE o la senyo Ruth.
Hi ha docents i persones que marquen, marquen la diferència; la senyo Ruth, l’ATE Mariola, Jenny o Patri, l’equip directiu de la meva escola i la nova orientadora, Maite, els pares i mares de l’AMPA…

Els recursos, els mitjans, les polítiques son molt importants, però finalment el o la docent tenen a la seva aula un valiós micro món i el poder de decidir quina mena de professor/a volen ser, quin món volem construir per cadascun dels seus alumnes, tinguin o no tinguin TEA, i quina marca desitgen deixar

Publicat dins de Atenció a la diversitat, Col·laboracions, Dies importants, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil

El Refugi dels Llibres: Per l’abril, lectures mil!

Llegir és viure molt més i molt millor.

(Emili Teixidor)

Per molts el dia 2 d’abril és un dia més de primavera, però per als amants de la literatura i dels llibres, especialment aquells que s’adrecen a infants i joves és un dia molt especial. Tal dia com avui de fa 216 anys, va néixer un dels autors més importants de la literatura infantil i juvenil (LIJ), Hans Christian Andersen, autor d’entre molts títols, de clàssics com El vestit nou de l’emperador o L’aneguet lleig. I us preguntareu: i què és el que fa que aquest dia sigui realment especial per a nosaltres? Doncs que des del 1967, coincidint amb aquesta data, se celebra el Dia internacional del Llibre Infantil i Juvenil, amb activitats, premis arreu del món, en escoles, biblioteques i llibreries, objectiu promoure els hàbits de lectura i l’amor pels llibres entre els infants i els joves de tot el món. Aquí a Catalunya, les activitats, les promou el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, el clijCAT1. Per nosaltres, cada dia hauria de ser 2 d’abril  perquè la importància de la literatura a totes les edats és un fet innegable, per això. Us avisem ja d’entrada, que ens caldria un altre article sencer per donar-vos les mil i una raons per afirmar que la lectura és essencial però segur que ens quedaríem curtes!

De ben segur que ningú pot posar en dubte la importància que té la lectura en els infants i els joves, especialment en el seu desenvolupament, tant cognitiu com emocional, la lectura com a font de cultura els aporta una infinitat de beneficis. Com també és inqüestionable el paper clau de la família i l’escola en el procés d’assoliment del llenguatge i de lectura autònoma dels infants, un procés, sovint acompanyat per la biblioteca o la llibreria, espais on l’infant té contacte directe amb la literatura, tant oral com escrita. Si bé és cert que tots ells hi tenen diferents nivells d’implicació, són vitals per assentar els pilars dels futurs lectors. És important que en aquest procés, el lector pugui associar el moment de la lectura amb un estímul positiu, plaent i divertit, creant així un agradable ritual; que esdevingui el moment del dia en què pugueu compartir una estona de lectura, en un raconet de la casa preparat especialment per a l’ocasió. Si el que busquem és, doncs, que la lectura sigui un moment emocionant i ple de curiositat (viscut tant en solitari com acompanyat), l’escriptor Daniel Pennac citava a la seva obra Com una novel·la (Empúries -1993) “el verb llegir no admet l’imperatiu” i per tant, el que hem de fer és presentar-lo com un moment especial i esperat, però que sorgeixi sense forçar, sense presses, el millor moment del dia.  

Arribats a aquest punt, una de les preguntes que més es plantegen les famílies és: Quan cal començar?

I és que la resposta és clara. Comencem a interaccionar amb l’infant en el moment en que sabem que existeix, ja quan és al ventre de la mare. Per tant, és en aquell moment que nosaltres l’estem apropant ja al nostre llenguatge i a la nostra cultura. És per això que volem donar especial importància a llegir (referint-nos al contacte amb els llibres) abans de saber llegir com a punt clau per afrontar un procés d’aprenentatge de la lectura exitós. En un primer moment, quan l’infant neix, no ens entén, però poc a poc aprendrà a desxifrar oralment tot allò que li diem i començarà a interaccionar amb els adults més propers. És per aquest motiu que cal donar molta importància al fet de parlar, cantar i jugar amb l’infant per crear en ell una base on poder després construir un aprenentatge del llenguatge escrit. Quan l’infant ja té uns mesos, li agrada començar a provar amb la seva veu (balbucejos) i és llavors el moment en que gaudirà dels jocs de falda, moixaines i cantarelles que podrem acompanyar de petits llibres de roba o de cartró dur que permetran als infants experimentar i explorar. A partir de l’any més o menys, els podem oferir llibre en els que comencin a identificar personatges o accions quotidianes (imatgiaris), sense deixar de donar importància encara a contes cantats, poètics i rimats que segueixin també jugant amb les paraules. (Col·lecció del bressol a la lluna, col·lecció Ballmanetes, Deu pometes té el pomer,…) En aquesta etapa, us proposem també acostar-los a llibre amb solapes per obrir i tancar, llibres on puguin aparèixer i desaparèixer, treure i posar,…La lectura en veu alta de les primeres històries permetrà a l’infant escoltar i interaccionar amb l’adult que li explica la història. A partir de la seva pròpia identificació, la criatura podrà anar entenent la història i identificant els personatges que hi surten. Si el llibre que expliquem és més fràgil, no passa res si l’adult el manipula donant-li així un altre valor. Més ric serà el seu aprenentatge com més varietat d’històries i formats li posem a l’abast.

Arribats a aquest punt, una de les preguntes que més es plantegen les famílies és: Quan cal començar?

I és que la resposta és clara. Comencem a interaccionar amb l’infant en el moment en que sabem que existeix, ja quan és al ventre de la mare. Per tant, és en aquell moment que nosaltres l’estem apropant ja al nostre llenguatge i a la nostra cultura. És per això que volem donar especial importància a llegir (referint-nos al contacte amb els llibres) abans de saber llegir com a punt clau per afrontar un procés d’aprenentatge de la lectura exitós. En un primer moment, quan l’infant neix, no ens entén, però poc a poc aprendrà a desxifrar oralment tot allò que li diem i començarà a interaccionar amb els adults més propers. És per aquest motiu que cal donar molta importància al fet de parlar, cantar i jugar amb l’infant per crear en ell una base on poder després construir un aprenentatge del llenguatge escrit. Quan l’infant ja té uns mesos, li agrada començar a provar amb la seva veu (balbucejos) i és llavors el moment en que gaudirà dels jocs de falda, moixaines i cantarelles que podrem acompanyar de petits llibres de roba o de cartró dur que permetran als infants experimentar i explorar. A partir de l’any més o menys, els podem oferir llibre en els que comencin a identificar personatges o accions quotidianes (imatgiaris), sense deixar de donar importància encara a contes cantats, poètics i rimats que segueixin també jugant amb les paraules. (Col·lecció del bressol a la lluna, col·lecció Ballmanetes, Deu pometes té el pomer,…) En aquesta etapa, us proposem també acostar-los a llibre amb solapes per obrir i tancar, llibres on puguin aparèixer i desaparèixer, treure i posar,…La lectura en veu alta de les primeres històries permetrà a l’infant escoltar i interaccionar amb l’adult que li explica la història. A partir de la seva pròpia identificació, la criatura podrà anar entenent la història i identificant els personatges que hi surten. Si el llibre que expliquem és més fràgil, no passa res si l’adult el manipula donant-li així un altre valor. Més ric serà el seu aprenentatge com més varietat d’històries i formats li posem a l’abast.

A partir dels 4 o 5 anys, trobem un interès el llenguatge escrit, identifiquen les primeres lletres i van construint significat a les paraules que llegeixen. Podem dedicar estones a la lectura compartida en veu alta, en silenci o d’altres a la lectura en paral·lel (adult i infant llegeixen cadascú el seu llibre). Tot i aquesta etapa és quan comencen a llegir, no hem de deixar d’oferir també llibres sense mots, on cal que ells vagin desxifrant la història a partir de les imatges. (La ola, Sota les onades, El libro del verano, Monky,  Adivina quién hace qué. Un paseo invisible) En aquesta etapa, els nens i nenes, es fan preguntes i els agrada descobrir coses, els llibres que responen aquestes curiositats  seran claus, llibres interactius o pop-ups (Un goril·la, Els volcans, Fauna pop-up,…). També els agradaran els llibres que hi passa algun conflicte, els quals poden ser emocionants per ells (Allà on viuen els monstres, Anem a caçar un os, Shhh…tenim un pla, Sopa de carbassa,…)

Més enllà dels 6 anys, el nen o la nena necessitarà menys suport de l’adult a l’hora de llegir, tot i que la família i l’escola seran la clau per anar concretant les habilitats lectores. Més que ensenyar a llegir amb una utilitat pràctica concreta (que és evident que la té), caldria tenir en compte que la seva principal utilitat és que constitueix una font de satisfacció personal.

En cada una d’aquestes etapes per les quals va transitant l’infant, cal que mirem el llibre com a objecte, i li donem un valor, no només a la història que ens explica sinó també a les seves il·lustracions, a la seva portada, a les seves guardes, al tacte i l’olor de les seves pàgines, en definitiva, a tot allò que forma part del llibre.

A partir dels 8 anys aproximadament, els infants i joves  es mostren curiosos, impacients, independents i sobretot, tecnològics. És recomanable que els puguem oferir llibres on ells i elles s’hi sentin representats d’alguna manera, històries que els puguin transportar a noves realitats, a viure aventures i a posar-se a la pell dels protagonistes. Hem de tenir present i “abraçar” el món digital. Cal acompanyar-los igual que compartim amb ells els llibres en format paper. Pactar i arribar a acords sobre el seu ús serà clau per un bon desenvolupament de les noves tecnologies. Dins del món digital, farem referència a algunes de les propostes que podeu compartir i suggerir (Booktubers, clubs de lectura digital, blogs, webs o pàgines d’Instagram dedicades a recomanacions literàries, llibres electrònics o booktrailers entre d’altres). Tal com diu Joan Portell, especialista en Literatura Infantil i Juvenil “l’objecte en sí no és el culpable, sinó l’ús que se’n fa”.

Si amb tot el que us hem explicat fins ara encara no creieu que la lectura té molta importància en el nostre desenvolupament, us hem preparat una llista de motius que pensem que us acabaran de convèncer del tot. No volíem caure en les típiques llistes, perquè ens impossible donar-vos tan sols X motius pels quals us animem a llegir, però ens hem aventurat a escriure un decàleg (i una mica més).

Decàleg (i una mica més) sobre la importància de la lectura

  1. Llegir i crear històries afavoreix la creativitat, la memòria i la concentració. Però també que ens les expliquin i escoltar-les atentament. 
  1. La lectura fomenta les habilitats com l’empatia, és a dir, posar-se al lloc de l’altre. Especialment si el lector es pot posar al lloc del protagonista descobrirà emocions i valors presents en molts contes.La lectura pot ser un mètode per treballar problemes personals, temes tabú o algunes pors comunes entre els infants (p. ex. la foscor o la mort). Una bona eina per treballar a classe i a casa.
  1. La lectura és l’eina per adquirir coneixements en totes les etapes de la vida.Sovint, tenir un bon hàbit lector és sinònim d’un bon rendiment acadèmic.
  1. Mitjançant la lectura els infants adquireixen un esperit crític i reflexiu, per conèixer el món que els envolta i a ells mateixos, també en relació amb els altres.
  1. Llegir ens permet comunicar-nos, expressar-nos i interactuar amb els nostres companys, família o qualsevol altra persona.
  1. Reivindiquem la lectura com a un acte de plaer, simplement: sofà, manta i llibre. 

Sense pensar en res més. La lectura és felicitat. Si teniu un espai a casa, que sigui acollidor i que convidi a estar-s’hi, llegiran més a gust; i no tingueu pressa, la lectura s’ha d’assaborir amb temps.

  1. Llegir ens ajuda a practicar la comprensió lectora i millorar-la. No és el mateix llegir, solament, que llegir i entendre. No és el mateix llegir molt, que llegir bé.
  1. A nivell familiar i emocional, les estones de lectura compartida permeten crear i reforçar un vincle emocional adult – infant.  
  1. La lectura millora l’ortografia i amplia el vocabulari. D’una banda, com més llegim més interioritzarem l’ortografia i la manera com s’escriuen les paraules. De l’altra, trobarem 

constantment paraules noves que voldrem conèixer.

  1. Llegir és una activitat activa i d’atenció plena, just el contrari d’activitats com mirar la tele en què deixem el cervell en stand by. Per tant, ens ajudarà a incrementar l’aprenentatge actiu tot fomentant l’autonomia
  1. Els llibres ens fan sentir acompanyats. Viurem mil i una vides i moltes aventures. Viatjarem per indrets llunyans, paradisos o coves subterrànies. Si sou aventurers, serà la vostra millor aventura.

Per acabar, us proposem activitats per gaudir d’aquest dia i esperem haver-vos engrescat a llegir amb els vostres infants. Depèn de nosaltres que cada dia sigui 2 d’abril! Si us agrada dibuixar, us podeu dibuixar llegint, o dibuixar el vostre llibre preferit! Si encara no teniu un espai de lectura a casa és el dia per buscar-lo i decorar-lo al vostre gust. O bé, si teniu una llibreria o biblioteca a prop, segur que hi fan moltes activitats! 

BIBLIOGRAFIA

Portell Rifà, Joan. Llegim?: com fer lectors entusiastes. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2017. 157 p. (Créixer; 5). ISBN 978-84-9883-926-5

GIRBÉS, Joan Carles (2008): Guia pràctica per a fer fills lectors. Alzira (València): Edicions Bromera 

JOVER, Guadalupe (2007): Un món per llegir. Educació, adolescents i literatura. Barcelona: Rosa Sensat

AGUADO, G i Ripoll, J. (2014) Enseñar a leer. Cómo hacer lectores competentes. Madrid: EOS 

Fons, M. (1999) Llegir i escriure per viure. Barcelona: La Galera

CORRERO, C i Real, N. (2017): La literatura a l’educació infantil. Barcelona: Rosa Sensat

PENNAC, Daniel (2006): Como una novela. Alfaguara.

Publicat dins de Col·laboracions, Dies importants, Lectura, Llengua, Recursos, Reflexions, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Dia Mundial de l’Educació

El Profe mochilero: 168 milions de raons per reobrir l’educació

L’1 d’abril se “celebra” el Dia Mundial de l’Educació. Dic celebrar entre cometes perquè l’últim informe que va presentar UNICEF referent al seguiment de l’activitat educativa en l’àmbit global durant la pandèmia no convida a ser molt optimista. L’anàlisi va des de l’11 de març de 2020 fins al 2 de febrer de 2021 i planteja la necessitat d’assumir, de manera prioritària i responsable, la reobertura d’escoles per part dels governs.

Es compleix un any de l’inici de la pandèmia de la COVID-19 i avui en dia és evident que ha causat un autèntic terratrèmol a les nostres vides. L’impacte del coronavirus va provocar el confinament forçat dels centres educatius deixant unes xifres esgarrifoses quant a desconnexió educativa, però anem per parts. Al principi semblava que només serien un parell de setmanes, després 2 mesos, fins que es va allargar i un any després les escoles de 168 milions de nens i nenes de tot el món segueixen tancades, la majoria de les quals es troben a l’Amèrica Llatina i el Carib. A escala mundial, al voltant de 214 milions d’estudiants (de totes les etapes educatives) han perdut més de tres quartes parts de la seva educació presencial. Per un altre costat, les xifres també revelen que avui en dia, el 53% dels centres educatius del món han tornat a la presencialitat total i quasi una quarta part han obert parcialment. No obstant això, les portes no s’han tornat a obrir en 27 països on viuen 196 milions de nens, nenes i joves, el 13% globalment.*

Recreació presentada a la seu de les Nacions Unides a Nova York el passat 3 de març d’una classe amb 168 pupitres buits simbolitzant els milions de nens i nenes que fa un any que no van a l’escola.

La desigualtat s’ha accentuat en el dret a l’accés a l’educació

Com ja ens ha demostrat aquesta pandèmia, els efectes de les mesures restrictives no afecten la població per igual. Les xifres, una vegada més, reflecteixen la situació d’emergència que pateixen els sectors més vulnerables i que en un dia com avui no hauríem de mirar a un altre costat i “celebrar” (permeteu-me que faci ús de les cometes) el Dia Mundial de l’Educació sense fer un petit exercici reflexiu: Està realment garantit el dret a participar d’una educació primària, gratuïta, obligatòria i universal? Recordem que així es recull a la Declaració Universal dels Drets Humans de la UNESCO. Certament, cada país aplica les seves restriccions, igual que cada país pateix les conseqüències de la globalització i el repartiment desigual de la riquesa mundial, però en quina mesura s’està vulnerant el dret a l’educació en certs països?

“Conforme se acerca el primer aniversario del comienzo de la pandemia de COVID-19, la realidad vuelve a recordarnos la catastrófica emergencia educativa que se originó como consecuencia de los confinamientos mundiales. Cada día que pasa, los niños que no pueden acceder a la educación presencial se van quedando cada vez más rezagados, y los más marginados sufren las peores consecuencias”, declarava Henrietta Fore, directora executiva d’UNICEF durant la presentació de l’informe. “No podemos permitir que, por segundo año consecutivo, estos niños sigan sin poder asistir a la escuela de forma presencial o que la presencialidad siga siendo limitada. No debemos escatimar esfuerzos para mantener las escuelas abiertas o darles prioridad en los planes de apertura”.

L’aprenentatge a distància pot complementar l’educació bàsica, però mai substituir-la

L’educació no presencial ha arribat per quedar-s’hi, afirmen molts experts. La pregunta és: Es poden cobrir les necessitats recollides en l’educació bàsica de manera no presencial? És important tenir clar quin paradigma educatiu ens serveix de referència per poder contestar aquesta qüestió. Per començar, l’escola ha de ser concebuda com un espai comunitari que ofereix elements fonamentals per al desenvolupament durant la infància i no com una acadèmia. Entre aquests elements estan la socialització entre iguals, l’oferta de suport personalitzat, el contacte amb la diversitat, l’atenció emocional o l’accés a menjar nutritius, d’entre altres. Ara com ara, em resulta molt complicat trobar una manera alternativa de cobrir tots aquests elements restringint la presencialitat de l’escola. A més, podríem posar de manifest la importància del joc interactiu físic i les experiències en l’entorn natural per al bon desenvolupament en la infància, així com els múltiples estudis que demostren els efectes addictius i de dispersió que provoca l’ús excessiu de pantalles en edats prematures (i no tan prematures).

“Para al menos 463 millones de niños y niñas cuyas escuelas cerraron por la Covid-19,
no existió la educación remota” (UNICEF).

Potser moltes empreses vegin una oportunitat de mercat en promoure la formació a distància i moltes marques intenten vendre-ho com “l’última tendència innovadora” en l’aprenentatge, sense tindre en compte l’edat de desenvolupament. En aquest oportunisme es pot detectar un retrocés en l’atenció real de les necessitats bàsiques de la infància i una privatització de l’educació que pot generar una bretxa digital on els sectors més vulnerables corren el risc de quedar apartats. Potser en aquest últim any, l’educació universal hagi sigut menys universal, menys primària, menys obligatòria i menys gratuïta, així que podríem convertir la “celebració” en una reivindicació. Potser és el moment de defensar més que mai aquest dret fonamental en la infància com és l’accés a l’educació. Potser s’obre un període per protegir, encara més, a tota una nova generació afectada i per exigir als governs uns plans d’obertura segura dels centres educatius per deixar de vulnerar el dret a l’educació, augmentar la bretxa social i afavorir la privatització del model educatiu.

Defensar un model educatiu presencial, segur i equitatiu de protecció a la infància amb l’escola i per l’escola

Segons les últimes dades publicades per la UNESCO, més de 888 milions de nens i nenes de tot el món segueixen patint interrupcions en la seva educació a causa del tancament total o parcial de les escoles. En molts països, la infància més vulnerable que no té accés a una educació a distància té el risc de desconnectar de la seva vida escolar i de no tornar a l’escola mai més. Això pot associar problemes més greus derivats al tancament de les escoles com el treball infantil o el matrimoni infantil.

Analitzar aquesta situació i treballar-la des de les aules amb els i les alumnes, ajustant el discurs a cada nivell i context, és el millor remei per protegir i promoure una educació presencial mundial que protegeixi a la infància. Introduir i fomentar entre l’alumnat l’aprenentatge de les desigualtats educatives que existeixen al món, pot ser un incentiu per valorar l’escola com un eix natural de protecció i d’aprenentatge comú. Enfortir la connexió entre la llar i el centre educatiu per educar en comunitat, compartint projecte i assumint el rol que correspongui, perquè com diuen: “L’escola és la meva segona llar, però la llar és la primera escola” i, per tant, l’educació neix a casa. Però, què passa quan no hi ha una primera llar de referència?

El Dia Mundial de l’Educació pot servir com a motiu per reflexionar sobre les condicions i desigualtats globals que s’han generat en l’accés educatiu a partir de la pandèmia. Treballar aquesta reflexió entre el col·lectiu docent, l’alumnat i la comunitat educativa en general és un deure ètic per protegir i prosperar un sistema educatiu presencial, primari, equitatiu, públic i universal. Un sistema que protegeixi i orienti a totes les generacions de qualsevol virus, però sobretot, de l’estupidesa i la ignorància humana.

*NOTA PEL LECTOR/A: Totes les xifres exposades en aquest article estan basades en l’últim informe Análisis del cierre de las escuelas d’UNICEF publicat el passat 3 de març de 2021. Les dades són de consulta pública. 

Publicat dins de Col·laboracions, Dies importants, Escola, Reflexions, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari