Entrevista: Els contes de l’Ona

Heu sentit a parlar dels contes de l’Ona? La seva creadora és l’Anna Garcia Galceran, nascuda l’any 1979 a Barcelona. Llicenciada en filologia catalana a la UAB, feia de professora de català a Sardenya, a la Universitat de Càller (Itàlia). L’any 2006, però, va patir una hemorràgia cerebral. Ara té la mobilitat reduïda, va en cadira de rodes i porta un pegat a l’ull. 

Un dia va sentir la necessitat de crear. Els nens i les nenes se la quedaven mirant pel carrer. I així va ser com va néixer l’Ona. Ella és una nena que també va amb cadira de rodes i porta un pegat a l’ull. 

Amb l’ajuda de la seva germana Cristina i amb la mà de l’il·lustrador Joan Turu va crear Els contes de l’Ona, una petita gran col·lecció d’històries on l’Ona, és clar, n’és protagonista i on es parla de diferència des d’una altra perspectiva. Avui entrevistem a l’Anna, perquè acaba de publicar una nova entrega de les aventures de l’Ona, “L’Ona a la platja”. 

La diferència ha existit sempre. Tots som diferents i, a la vegada, compartim pors, desitjos, esperances… Per què creus que encara no hem après a mirar sense reserves ni condescendències als altres? Tenim por d’afrontar les realitats quan creiem que poden ser doloroses? 

A veure, hi ha diferència entre infants i adults. Els infants són innocents, gairebé tots, i no veuen tres peus al gat. Crec que hem deixat a part la innocència i hem potenciat la por. Por a allò desconegut.

Les nenes i els nens no tenen por d’afrontar les realitats sinó que el contrari, t’ajuden… en canvi els adults sí que les tenim.

Qui és l’Ona i quant de tu i d’altres persones hi ha en ella? 

És una nena de set anys i, de mi, hi ha el pegat i la cadira de rodes. No hi ha res més tot i que els contes s’inspiren en la realitat… La germana de l’Ona es diu Cristina com la meva germana. Els cosins es diuen Marc i Marta…

Ens podem imaginar que són moltes, però quines mancances creus que s’haurien de resoldre de manera urgent per acollir amb garanties a les persones amb mobilitat reduïda i altres tipus de dificultats motrius? 

En diré una… crec que és important. Crec que una manera de fer l’escola i la ciutat més inclusiva és posar rampes en comptes d’escales, ajudaria a poder accedir a tothom per tot arreu… si t’hi fixes, quan en un espai públic o en un portal hi ha rampa i escales, la majoria de la gent va per la rampa!

Pots explicar-nos per què vas sentir que havies de construir el relat d’una nena que va amb cadira de rodes? 

Jo tenia la necessitat d’explicar la meva experiència i se’m va acudir de narrar-la a través dels ulls d’una nena. I aquesta nena duu un pegat a l’ull i condueix una cadira, com jo.

He triat explicar-la des de l’òptica d’una nena perquè elles i ells són el futur. Ensenyar-los, des de ben petits, la importància de la inclusió és crucial per una societat que englobi a totes i tots.

Quins consideres que són els valors fonamentals amb els quals cal educar als infants que creixen? Segurament es tracta d’una reeducació que hauria de ser compartida amb els adults… 

Totalment d’acord! La tolerància i l’educació crec que són valors que s’han d’emfatitzar, en la societat en què vivim…i també són valors que inculcaria als meus fills, si n’hagués tingut…

Com vau fer equip amb en Joan Turu i la teva germana Cristina? Com va sorgir l’oportunitat de crear junts? 

Fem un gran equip! Amb en Joan, va ser molt fàcil. En Joan i la meva germana van coincidir a un dinar d’uns amics comuns. La Cristina em va ensenyar dibuixos i em van semblar perfectes! Com diu en Joan, ell va créixer al costat de l’Ona.

I de la meva germana… què en puc dir… és la meva mà dreta. Tots dos són una peça fonamental en aquest projecte.

Com t’has sentit amb l’acollida que han tingut els teus contes entre els infants? Què et transmeten els petits? 

La veritat és que els contes han tingut una gran acollida entre els petits, mares, pares, àvies, avis, tietes, tiets… Em transmeten alegria i il·lusió. Amb aquelles carones que fan! 

L’Ona ha anat d’excursió a la muntanya, ha celebrat un aniversari molt especial i últimament ha gaudit de la platja. Quins tòpics trenques amb les teves narracions? 

Les activitats que ha fet l’Ona, habitualment, les he fet jo. Jo he fet curses en què anava en Joelëtte. Vaig a la platja en cadira amfíbia… tot es basa en l’experiència.

Per exemple, trenco tòpics quan l’Ona va a la muntanya perquè nenes i nens com l’Ona també hi poden anar. A la platja, també…

I l’Ona també pot anar a les escoles, oi? Quines activitats complementàries podem realitzar amb vosaltres? 

Sí, i tant! Fem diferents activitats… des de llegir els contes (si s’escau fer-ho amb l’ajuda de nens i nenes) a fer xerrades a nens i nenes de primària i també a adolescents. En uns enfoquem la xerrada des dels contes de l’Ona i en els altres des de la meva experiència.

Tenim ganes de saber si l’Ona està a punt de començar ben aviat alguna altra aventura. Què ens pots avançar? 

Us puc avançar que farà reflexionar a petits i grans. Tindrà moments divertits, moments en què us sorprendrem… però no sé cap a on aniran els trets. Tinc més d’una opció! 

Esperem llegir-te ben aviat, Anna!

Publicat dins de Atenció a la diversitat, Entrevistes, Escola, Lectura, Recursos | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Recomanació d’un conte: L’Ona i la platja

Si us haguéssim de recomanar un o diversos contes per treballar la diversitat i la diferència, tant a l’aula com a casa, no dubtaríem en parlar-vos dels Contes de l’Ona. I això és el que farem en aquesta recomanació especial, a propòsit de la publicació d’un nou episodi de les històries creades per l’Anna Garcia Galceran: L’Ona i la platja

Novament, i tal com vam fer amb el conte Jo com l’avi de Susana Brieba, Agnès Pla i Eva Guasch, des de SomDocents hem participat en el projecte de micromecenatge per a la publicació d’aquesta nova entrega de les aventures de l’Ona, com sempre gestada amb afecte per l’Anna, a la qual vam tenir la sort d’entrevistar fa uns dies, i amb les boniques il·lustracions d’en Joan Turu

L’argument

L’Ona és una nena que va amb cadira de rodes i porta un pegat a l’ull. Ara és estiu i l’Ona va a la platja per primer cop aquesta temporada. L’acompanya la família. I què hi farà a la platja? Doncs un munt de coses! Jugar amb la sorra, nedar, buscar petxines i descobrir una nova manera d’entrar a l’aigua. I com que a la vida tot són aprenentatges, la platja també serà per l’Ona i la seva família una gran oportunitat per deixar-se sorprendre indagant sobre les curiositats del fons marí. 

Com és la vida dels altres? 

Els adults acostumem a mirar la vida d’una manera molt diferent de com ho fan els nens. És la mateixa Anna Garcia Galceran que ens fa aquesta reflexió en una entrevista feta fa uns dies, en la qual vam poder conversar sobre diversitat i diferència. I explica ella: “Les nenes i els nens no tenen por d’afrontar les realitats sinó que el contrari, t’ajuden… en canvi els adults sí que les tenim”. 

Des que va començar a anar amb cadira de rodes, l’Anna va copsar que els nens i nenes se la quedaven mirant pel carrer. Segurament també els adults, afegim nosaltres. Per això es va decidir a crear un personatge que anés amb cadira de rodes i portés un pegat a l’ull com ella. Reconèixer la realitat dels altres com a part de la normalitat, per molt diferent que sigui a la nostra, és imprescindible en els temps que corren. I en això tots coincidirem que tant grans com petits necessitem reeducar la nostra mirada. 

Tant l’Ona i la platja com la resta de contes de l’Anna són una oportunitat fantàstica per treballar i emfatitzar valors com la tolerància i l’educació. La societat necessita històries com aquestes i començar a l’aula i en família és fonamental per crear adults tolerants, respectuosos i cooperatius de base. 

Per què us recomanem L’Ona i la platja

Per a SomDocents, l’Ona i la platja i Els contes de l’Ona són contes al cor dels quals resideixen tots els valors que ens agrada comunicar i que ens serveixen per construir una societat més com volem. 

A més, són un recurs fantàstic per treballar la diferència i la diversitat des d’una òptica divertida i realista, que compta, a més, amb les magnífiques il·lustracions d’en Joan Turu, per tots i totes conegut. 

Per altra banda, heu de saber que l’Anna i la Cristina també us poden explicar la història de l’Ona en primera persona. Després de llegir i treballar els contes a l’aula, hi ha la possibilitat de convidar-les a l’escola, institut, centre d’estudis, biblioteca… per fer una xerrada on es parli del procés de creació del personatge de l’Ona, dels contes i de com una petita idea que semblava impossible pot acabar esdevenint un projecte real i fascinant. 

Ja pots comprar l’Ona i la platja aquí! 

Publicat dins de Atenció a la diversitat, Lectura, Recomanacions, Recursos, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

A place for sharing: 5 activitats matemàtiques per treballar l’agilitat mental

Compartim la primera col·laboració de l’any amb la Mar del compte @a_place_for_sharing sota la proposta de fer 5 activitats matemàtiques per treballar l’agilitat mental. Esperem que la gaudiu moltíssim i us ajudi a la tornada a les aules!


1. Daily 10

El Daily 10 es tracta d’una pàgina web on podem trobar activitats amb operacions matemàtiques dividides en 6 nivells. Nosaltres a classe la utilitzem cada dia abans de començar per treballar el càlcul mental. 

Són 10 preguntes i podem escollir entre fer-ho amb temporitzador o sense. Cada alumne té una petita pissarra on anota els resultats. Quan acaben les 10 preguntes mostro les soluciones i les correccions les fan ells i elles mateixes. 

Aquí us deixo la pissarra per descarregar. 

2. La cadena

Per aquesta activitat començarà un estudiant a dir un número. El mestre o la mestra nomenarà a una persona indicant l’operació que ha de fer. Per exemple: 

  • Estudiant: 1:5
  • Mestra: nom alumne +2
  • Estudiant: 2:7
  • Mestra: nom alumne -3

Si algú s’equivoca, queda eliminat.

3. Busca la suma

Repartirem un full amb 9 sumes resoltes a les quals falten els sumands. Enganxarem 9 papers amb les sumes sense el resultat per la classe. Els i les alumnes han d’anar per l’aula anotant les sumes en el lloc corresponent de la seva plantilla.

He preparat aquesta activitat feta per descarregar i també un altre en blanc perquè la pugueu omplir amb les operacions que esteu treballant vosaltres.

4. Matamosques

Per fer aquest joc necessitarem 2 matamosques. 

Si estem treballant les sumes i restes fins a 10, a la pissarra escriurem nombres desendreçats de l’1 al 10. Però es pot fer segons el nivell i l’edat del vostre alumnat.

Col·locarem a dos nens o nenes d’esquena a la pissarra a una distància de 2 metres aproximadament. Els direm una operació i els dos alumnes han de girar-se i colpejar amb el matamosques el resultat. 

És un joc molt divertit que sol agradar molt i serveix per treballar un munt de continguts.

5. Bingo de sumes i restes

Donarem als i les nostres alumnes un bingo de 6 caselles en blanc en les quals hauran d’anotar 6 números. Si estem treballant sumes i restes fins a 20, haurà d’escriure números del 0 al 20. 

Prepararem sumes i restes amb tots els resultats a les targetes. El o la mestra llegirà l’operació en veu alta i els alumnes hauran de fer el càlcul i comprovar si el tenen al seu bingo. 

Teniu aquí disponible per descarregar la plantilla de bingo de sumes i restes fins a 20. També adjunto una plantilla amb targetes en blanc perquè les pugueu adaptar al contingut que esteu treballant. 

Esperem que us hagi agradat molt i us sigui útil a les vostres aules. 

Moltes gràcies!

Publicat dins de Matemàtiques, Recursos, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Manualitats per decorar l’aula (o casa) aquest hivern

Ara que ha passat el Nadal ens podem centrar en decorar l’aula, l’escola o casa nostra amb motius d’hivern. A continuació us proposem un munt d’activitats!

PINGÜINS

NINOTS DE NEU

PAISATGES D’HIVERN

OSSOS POLARS

HIVERN PERSONALITZAT

Quin fareu primer?

Publicat dins de DIY, Escola, Família, Manualitats, Visual i Plàstica | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Entrevista a Susana Brieba, autora de “Jo, com l’avi”

Ella es diu Susana i és d’una petita localitat lleidatana: Guissona. Té tres fills (els seus grans mestres, diu) i és Diplomada en Ciències de l’Educació i Llicenciada en Belles Arts. Susana Brieba es autora de «Jo, com l’avi», un projecte fet conte, que aviat arribarà a les llibreries a través d’El Cep i la Nansa, una editorial vilanovina prou coneguda per tots els amants de la bona literatura infantil. 

Ser mare i acompanyar infants a l’escola van fer que la Susana es replantegés moltes coses sobre educació. «Jo, com l’avi» és una història inspirada en fets reals, que ens convida a aprendre i reflexionar al voltant dels sistemes familiars i les actituds i comportaments dels infants: la punta de l’iceberg, diu la Susana, de la seva història. Una mena de motxilla de càrregues familiars. 

En Guillem és el protagonista d’un relat que mira amb respecte i que ofereix suport a les famílies que ho puguin necessitar. Un relat, per cert, que també ha comptat amb el suport gràfic i emocional de duess companyes de la Susana: l’Agnès Pla, il·lustradora i l’Eva Guasch, dissenyadora.

Avui parlem amb la Susana sobre la gran experiència personal que ha estat l’elaboració d’aquest conte. Sobre el viatge compartit dels infants amb els adults i les claus de l’acompanyament vital, tan necessari, per al desenvolupament de nens i nenes. 

SomDocents (SD): Hola Susana! Gràcies per compartir aquest espai de conversa amb nosaltres. Qui és en Guillem?

Susana Brieba (S): En Guillem, és el protagonista de la història. És un personatge inspirat en un dels meus fills.

SD: Quines són les conseqüències de posar-se les sabates d’un altre, en aquest cas, de l’avi?

S: En aquest cas, posar-se les sabates de l’avi, posa al Guillem en un lloc que no li pertoca. Un lloc per damunt dels pares. En Guillem és encara un nen. En un moment donat sent que pot fer les coses millor que ells i comença a donar ordres als seus germans i fins i tot als pares.

Simbòlicament les sabates ens ajuden a comprendre com de fort s’identifica en Guillem amb l’avi. Un moviment inconscient que el porta a assumir rols que no li corresponen ni per l’edat ni pel seu lloc dins el sistema familiar, ja que ell és un nen, el fill, i no li correspon ni sostenir ni assumir certes responsabilitats.

D’alguna manera, en Guillem se sent satisfet quan les coses surten perfectes; que vol dir, a la seva manera. Tanmateix, aquesta actitud perfeccionista i metòdica, en realitat li ocasiona malestar i no li permet gaudir de la vida ni del seu moment vital, encara que ell no en sigui conscient. A la vegada que el porta a mostrar-se arrogant, rígid, inflexible o autoritari.

SD: Quin paper té la família en aquest camí i redreçament respectuós?

S: És important que els adults puguem ampliar la mirada i veure que darrere d’un  comportament, en aquest cas, un metodisme o perfeccionisme extrem, hi ha quelcom més profund. I que aquesta conducta és només el símptoma d’un assumpte més gran que probablement té atrapat a l’infant. Normalment el que veiem és la punta de l’iceberg.

També és important no etiquetar l’infant. Comprendre que el que mostra és justament la pista del camí a seguir.

Per això, és necessari una mirada ampla, amorosa, pacient i respectuosa. Amb límits clars, conscients i coherents. Comprendre que el que mostra no és l’essència del que ell és.

I acompanyar-los més amorosament quan sembli que menys s’ho mereixen, perquè és quan més ho necessiten. Perquè encara que no ho expressin, quan quelcom no està bé dins seu, acaba generant-los malestar, angoixes, frustracions innecessàries, solitud, pors…

Amb tot, l’exercici final és aprendre a connectar com a pares amb les nostres pròpies ferides, ja que moltes vegades el que manté ocupats als nostres fills/es, té molt a veure amb nosaltres o amb algun assumpte del sistema no resolt o no vist.

El treball intern i d’exploració personal és essencial en l’acompanyament dels fills. Són petits grans mestres que contínuament ens fan de mirall. És responsabilitat nostra mirar-ho o no.

Perquè moltes vegades quan comencem a mirar dins nostre, deixem de mirar als nostres fills i llavors els símptomes es dilueixen o fins i tot poden arribar a desaparèixer.

SD. Quina o quines situacions i conductes dels patrons familiars han inspirat aquest conte?

S: Un excessiu perfeccionisme i metodisme. La rigidesa i inflexibilitat.

SD. En quin moment de la seva vida comencen els infants a buscar el seu lloc?

Jo diria que ja en la concepció. Ho podem entendre millor si ens imaginem situacions que es donen en el ventre de la mare quan aquesta concep més d’una criatura. A dins ja passen coses entre els germans que queden impreses en les cèl·lules dels bebès i que tindran una repercussió en les seves vides. Com més bebès, més inconscient, com més gran, més consciència hi podem anar posant.

Pertànyer és un dret fonamental. Sentir que formes part de la família, del grup d’amics, de companys de la feina, és essencial. Ja que pel contrari estàs exclòs, el qual pot generar molta frustració, sentiments profunds de tristesa, solitud, baixa autoestima…

Només necessitem que ens vegin. Com en la pel·lícula Avatar; ells se saluden dient “Et veig”. Un “veig” que és una mirada de connexió profunda amb l’altre. De veure més enllà del que es mostra, veure l’essència. Quan sentim que ens miren; automàticament sentim que pertanyem.

SD. Expliques que aquest conte pot esdevenir una guia per a famílies amb infants. Per què? I què hi podem trobar al llibre que serveixi d’ajuda?

S: Perquè tot i ser una història fictícia en els detalls, parteix d’una experiència real. I d’alguna manera, les coses que ens ocupen a les persones no són tan diferents. En aquest cas el conte parla d’un nen metòdic i perfeccionista, però el llibre porta una informació de rerefons que parla de pertinença i d’un desordre en la jerarquia familiar; temes latents en moltes famílies que es mostren amb múltiples símptomes, més enllà del que explico en el conte.

A mi m’ha ajudat molt al llarg de la vida conèixer experiències dels altres amb les que m’he sentit identificada per comprendre que el que a mi em passa o passava no és tant estrany. Els altres t’ajuden també a fer aquest moviment d’ampliar la mirada i veure les coses des d’un altre punt de vista.

Sovint som cecs als nostres assumptes, és fàcil veure i resoldre els dels altres. Per tant, veure com ho solucionen els altres, pot ser d’ajuda.

Al llibre hi trobaran una història inspirada en quelcom real i unes orientacions familiars que són, d’alguna manera, el relat del nostre aprenentatge com a família. Un conjunt d’aportacions, reflexions, pensaments, actuacions… que ens han ajudat a acompanyar els nostres fills de la manera més amorosa i respectuosa que hem sabut. El camí, cal dir que continua… Dia rere dia aprenem.

 SD: Com va ser això de posar en marxa la publicació a través d’Edita?

S: Doncs, tot gràcies a les xarxes. Fent cerca per internet d’editorials que tinguessin una mirada bonica i amorosa cap a la infància. Vaig topar amb “El Cep i la Nansa” i el seu bonic projecte. Em vaig posar en contacte amb ells i em van respondre. A partir d’aquí tot va ser fàcil, ens vam entendre de seguida. I jo no puc estar més agraïda i més satisfeta. El tracte, l’atenció… és un projecte molt cuidat que cuida també les persones. Ha estat una experiència genial.

SD: Com vau treballar amb la il·lustradora, Agnès Pla? I amb la dissenyadora? Com vau pensar i repensar l’encaix de la història amb les il·lustracions?

S: Això va ser màgia. L’Agnès i l’Eva són dues grans amigues. Un dia li vaig mostrar l’esborrany de la història d’en Guillem a l’Agnès i aviat em va encoratjar amb el projecte. Ella es va oferir a il·lustrar-lo sense més interès que fer alguna cosa juntes. I el pas següent que totes dues vàrem tenir clar va ser parlar amb l’Eva i explicar-li el que teníem entre mans. I l’Eva a l’instant ja estava pujada al carro. La idea de fer quelcom juntes ens va entusiasmar i vam viure tot el procés amb molta calma, alegria i entusiasme.

Jo tenia una imatge del Guillem al cap, que l’Agnès va saber desxifrar com per telepatia i amb l’Eva va passar el mateix, no va caldre presentar moltes propostes de disseny i il·lustració, era com que les tres teníem el mateix al cap, només ho havíem de plasmar. Ha estat una experiència molt bonica.

SD: El projecte ha estat un gran èxit, en el sentit que compteu amb un munt de mecenes, els quals us han permès superar l’aportació al projecte. Quin creus que ha estat el motiu d’aquest entusiasme?

S: Ai! Estic immensament agraïda a tots i cadascun dels mecenes. Encara no m’ho puc creure. Està clar que això sense ells no seria possible i no tinc paraules suficients per mostrar la meva gratitud.

El motiu? Potser justament l’amor i la sintonia que hi ha entre les tres; l’Agnès, l’Eva i jo. També el fet que sigui una història inspirada en quelcom real, una història escrita, il·lustrada i dissenyada des del cor sense més pretensió que posar-la al servei d’altres persones que els pugui ser d’ajuda o tan sols per gaudir-la.

Instagram també va ser clau: em va permetre fer publicacions de tant en tant, per recordar a la gent el projecte sense haver de trucar porta per porta. I la bonica promoció que van fer des d’Edita. Encara se’m posa la pell de gallina quan veig el vídeo…

SD: I ara, estàs treballant en algun altre projecte? Suposem que sí, però… si encara no hi estàs posada, en quins projectes t’agradaria treballar?

S: Ui! Aquesta pregunta… En el moment vital que estic se’m fa gran i a la vegada petita. Doncs mira, us diré que el meu projecte té un nom: SEGUINT EL FIL. És el nom amb el qual vaig obrir el compte d’instagram per fer la promoció del conte. I cada vegada ha anat prenent més sentit per a mi.

Fins i tot, gràcies també a l’ajuda d’una bonica i gran amiga (Gràcies Mer!) he obert una pàgina web: www.seguintelfil.com/jocomlavi

Aquesta web de moment només té una única finalitat; penjar-hi l’ampliació de les orientacions familiars que hi ha al conte.

Però quan penso amb “Seguint el fil” em porta a un món ple de possibilitats, moltes encara per descobrir. El meu projecte immediat és caminar seguint el fil del què m’agrada, de la meva família, de les petites coses que m’alegren el dia, de les boniques relacions que m’omplen, de les meves intuïcions, dels senyals, de les meves mans quan gaudeixen fent coses… seguint el fil de fluir, de gaudir, de l’alegria, d’aprendre… en definitiva, seguint el fil de la vida.

I segur que pel camí em trobo mil i una coses interessants que potser un dia em ve de gust compartir en la meva web o es converteixen en un projecte o simplement em ve de gust viure-les.

Publicat dins de Entrevistes, Lectura, Recursos | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Maestraespecial – TDAH: Adaptacions metodològiques útils per l’aula

L’última col·laboració de l’any ens la porta la Berta de Maestraespecial! Des de la seva experiència ens ha compartit aquests consells per aplicar a l’aula amb alumnes amb TDAH.

Bones festes a tothom!


El TDAH, així com altres trastorns, juga un paper destacat en el nostre dia a dia com a mestres, siguem tutors o mestres especialistes, com és el meu cas. 

Com a mestra d’educació especial em trobo amb infinitats de variables que fan possible certes dificultats en el nostre alumnat. Una d’aquestes dificultats és el TDAH.

Segur que tothom ha sentit parlar d’aquest trastorn, però pocs saben en deteniment les dificultats que comporta i no sempre és fàcil tractar-ho. El TDAH és un trastorn caracteritzat per l’excessiva activitat psicomotriu (hiperactivitat), dèficit d’atenció i impulsivitat. 

Les sigles responen a T: Trastorn, D: dèficit, A: atenció i H: hiperactivitat. 
Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat o sense.

Per això avui us porto, sota la meva humil experiència, una sèrie de TIPS útils per aplicar i tenir a mà a l’aula amb alumnes amb TDAH:

Per l’aula

  • Seure a l’alumne a prop del mestre i lluny de portes i finestres.
  • Augmentar l’espai entre altres taules.
  • Proporcionar un objecte per descansar els peus.

Per l’organització

  • Utilitzar un quadern o llibreta per les tasques.
  • Proporcionar llibres addicionals per tenir a l’aula.
  • Material codificat per color per cada tema. 
  • Donar un horari escrit per les rutines diàries.

Pels deures i exàmens

  • Fulls de treball amb menys preguntes i exercicis.
  • Fer qüestionaris curts en lloc d’un examen llarg per cada unitat de treball.
  • Temps addicional i un lloc tranquil per realitzar exàmens i treballs per projectes.
  • Permetre respondre preguntes en veu alta.
  • Permetre l’ús d’un processador de textos en un ordinador.
  • Donar punts positius pel treball realitzat en lloc de per les coses que no fa. 
  • Dividir les tasques llargues en parts més curtes.
  • No tenir en compte la presentació a l’hora de puntuar.

Per l’aprenentatge a classe

  • Donar indicacions clares i escrites.
  • Utilitzar imatges i gràfics.
  • Donar a l’estudiant un resum de la lliçó.
  • Supervisar per assegurar-se que l’estudiant ha entès la lliçó.
  • Donar instruccions clares i escrites.
  • Crear un “senyal” per cridar l’atenció de l’estudiant.

Si vols ampliar els teus recursos amb més adaptacions metodològiques, pots aconseguir-les a través del meu compte d’Instagram @maestraespecial

Desitgem que us hagi agradat i us sigui útil com a recurs d’aula. 

Arxiu Adaptacions metodològiques en català

Publicat dins de Atenció a la diversitat, Recursos, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Recomanació d’un conte: Jo, com l’avi

Jo com l’avi és un conte molt especial, inspirat en fets reals. En Guillem és un nen que admira al seu avi, malgrat no haver-lo conegut mai. Vol assemblar-se tant a ell, que perd el rumb. Es converteix en un infant que actua d’una manera adulta i arrogant. És un paper que definitivament no li pertoca. 

Aquest és un projecte signat per Susana Brieba, una autora de Guissona (Lleida), que ha volgut reflectir en el paper una història inspirada en fets reals. L’acompanyen en aquesta aventura dues companyes d’excepció, l’Agnès Pla, il·lustradora i l’Eva Guasch, dissenyadora.

Per a SomDocents, a més, aquest és un conte que abracem amb molt afecte, perquè hem col·laborat en el projecte d’edició com a mecenes, que ha vist la llum a les Edicions del Cep i la Nansa i que avui ja podem trobar a les llibreries. 

L’argument

El Guillem és un nen que sent total admiració pel seu avi. No el va conèixer mai, però quan troba les seves sabates, sap profundament que vol ser com ell. Però, li escau això a aquest petit? La resposta és no. Per fer aquest paper actua d’una manera adulta i arrogant i perd la seva identitat. Qui podrà ajudar-lo a reconduir aquesta situació? Els pares i l’àvia li faran de guies perquè trobi el seu lloc.

Posar-se en les sabates d’un altre

Parlem de posar-se en les sabates dels altres i de saber ser empàtics, però… està bé com ho fa en Guillem? Aquest petit s’identifica molt fort amb l’avi i per fer-ho, assumeix rols que no li corresponen ni per edat ni pel lloc que ocupa en el sistema familiar. Això no li permet gaudir de la vida ni del moment que li toca viure i, per tant, necessitarà l’ajuda dels adults. Aquests hauran d’apropar-se al Guillem d’una manera respectuosa i amb una mirada ampla i pacient, sabent que aquesta conducta és només la punta de l’iceberg d’algun conflicte encara obert i no resolt, que necessitarà l’acompanyament amorós de la família.

Per què us recomanem Jo, com l’avi

Qui som? On ens ubiquem? On pertanyem? Són preguntes que ens fem constantment, encara que sigui des de la inconsciència. Busquem el nostre lloc quasi des que ens trobem al ventre de la mare. Saber que pertanyem a una família o bé a un grup d’amics és fonamental per bastir la identitat d’una persona, en aquest cas, d’un nen. 

Us recomanem de tot cor aquest conte perquè parteix d’una història real que indaga en els conflictes que hi ha latents en una família. En totes les famílies. Conèixer les històries dels altres ens ajuda a comprendre, a ampliar la mirada i, per descomptat, a tenir la certesa que allò que ens passa també li passa a un altre i que no és pas tan estrany. 

Un conte amb tràiler 

Un petit tastet del conte de la Susana Brieba? Aquesta història té tràiler i pots trobar-lo aquí mateix. A més, Jo, com l’avi ja ha arribat a les llibreries. Pots aconseguir-lo aquí!

Publicat dins de Escola, Lectura, Recomanacions, Recursos, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Educamaria: 5 activitats per aprendre llenguatge musical a Educació Primària i Infantil

Una de les últimes col·laboracions que fem aquest any és amb… Educamaria! Ens porta 5 activitats per aprendre i reforçar el llenguatge musical a l’etapa infantil i primària. Esperem que us agradin!


L’Educació Musical és una àrea molt important per l’etapa infantil i primària, ja que millora la capacitat com la concentració, l’abstracció i la memòria. També la motricitat fina i l’autoconcepte. 

Per això avui passo pel blog de SomDocents per proposar cinc activitats per aprendre llenguatge musical! 

1. Daus rítmics

Per aquesta activitat necessitem un taulell de coordenades amb daus. Aquest taulell el podem crear fàcilment amb la realització d’una taula feta amb power point. En aquesta col·locarem els números dels daus tant de la barra horitzontal com de la vertical. La resta de quadrats de la taula l’omplirem amb els dibuixos o els ninots que més ens agradin.

Una vegada tinguem el nostre taulell rítmic, haurem de crear patrons rítmics i associat a cada ninot. D’aquesta manera quan els nens i nenes llancen els daus obtindran un ninot i amb aquest un patró rítmic.

Aquesta activitat es pot realitzar tant en petits grups com amb tota la classe al complet. Aniran llançant els daus i aniran sortint diferents ritmes. S’hauran de col·locar de la manera que més els agradi per a després interpretar-los. Es poden interpretar amb síl·labes Kodaly, amb percussió corporal o amb instruments de petita percussió.

2. Targetes musicals

En aquesta activitat s’han de dissenyar targetes a mà o amb power point en les quals apareixen els conceptes musicals que volem treballar. A més, haurem d’introduir tres respostes entre les quals trobem la resposta correcta.

Els i les alumnes tindran diverses targetes i unes pinces, l’activitat consisteix a trobar la resposta correcta i col·locar en aquesta una pinça per indicar que és l’adequada. 

3. Arc de Sant Martí musical

Aquesta activitat està dissenyada per treballar les notes musicals tant al pentagrama en clau de sol com en xifrat americà. En el meu cas, l’he dissenyat en forma d’arc de Sant Martí, però qualsevol altre format seria igualment vàlid. 

A l’arc apareixerà el nom de la nota, i els i les alumnes hauran de col·locar dos núvols a la part inferior, en una d’elles apareixerà la nota al pentagrama en clau de sol i l’altre tindrà el xifrat americà. 

4. Parelles de cors 

Aquest és un joc senzill per associar valors amb figures i noms amb figures. Es pot realitzar amb el format que vulguem, en el meu cas vaig escollir cors, en els quals cada meitat vaig posar una de les parelles. Es poden treballar tots els conceptes musicals que volem reforçar. 

5. Globus rítmics

Aquest és un joc per estudiar els compassos. A la imatge podeu veure que l’he dissenyat amb globus en els que hi ha patrons rítmics tant de 2/4, 3/4 i 4/4. Els i les alumnes hauran d’anar classificant aquests globus en els seus compassos corresponents. 

El que seria ideal per realitzar aquests tipus d’activitats a l’aula, destinades a aprendre el llenguatge musical, seria crear un banc de recursos de manera que hi hagués un per a cada nen o nena, i així poden treballar de manera individual amb ells. Podem dedicar-li uns 15 minuts a casa sessió aproximadament. També podem plantejar-ho de manera que treballin en petits grups o en un sol gran grup, en funció de quins siguin els nostres objectius. 

Publicat dins de Col·laboracions, Música, Sin categoría | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Racó musical: 5 activitats nadalenques per fer a música

Avui pengem un article nadalenc amb la col·laboració del Lluís, del @racomusical. Gaudiu molt de les activitats, i sobretot, sentiu-les, perquè les propostes musicals que ens porta el Lluís són per realitzar a l’aula durant aquesta època de l’any tan especial!



Hola! Ja tenim aquí ben a prop Nadal, i amb ell, tot un munt d’activitats que ens preparen, adverteixen i ens fan posar atenció a aquest bonic moment de l’any.

Avui us porto cinc activitats musicals per fer a l’aula a diferents cicles de primària. Les dues primeres activitats són 2 propostes basades en l’audició i les emocions i sensacions que la música ens desperta. Les tres següents són propostes basades en el llenguatge musical i la cançó.

Prèviament a la realització de les dues primeres propostes, seleccionarem una audició d’una obra que considerem que pot generar, en els i les oients, una sensació i emocions que podem atribuir a l’estació de l’hivern i un ambient nadalenc (calidesa familiar, temps de recolliment, contrast entre el fred del carrer i l’escalfor de la llar, etc.). A mi m’agrada, per a aquest tipus d’activitats, seleccionar peces musicals instrumentals, sense lletra. D’aquesta manera facilitarem la connexió amb l'”emocionalitat” que ens aporta la música sense veure’ns influenciats per la lletra.

Alguns compositors que recomanaria per aquesta proposta són: Danny Elfman, Alan Silvestri, Claude Debussy, Vikingur Ólafsson.


1. Audició i escultura (CM I CS)

En aquesta activitat proposarem a l’alumnat l’audició de l’obra que hem seleccionat i els demanarem que se centrin i reflexionin a partir dels aspectes comentats més amunt.

Proposarem una conversa dirigida pel mestre en què l’alumnat expressi el que ha sentit, pensat, visualitzat o imaginat durant l’audició.

Després de la posada en comú, traslladarem les seves aportacions, cadascú, amb una escultura de fang nascuda de l’audició i reflexió nadalenca.

A mi m’agrada, per aquest tipus d’activitat, proposar a l’alumnat que les seves obres siguin més figuratives que abstractes i, que la mateixa obra, expressi allò que ells han sentit durant l’audició.

2. Moviment i creació corporal (Tots els Cicles)

En aquesta segona proposta, la primera part seria similar a la de l’exercici anterior, quant a la reflexió individual i la posada en comú amb tot el grup de classe (o en equips cooperatius si es vol generar converses en grups més petits).

La segona part, però, es demanarà a l’alumnat que expressi amb el cos, sense paraules, les sensacions i emocions que li ha transmès la música. Aquesta la faríem de forma individual i davant la resta, per exemple en una rotllana de peu perquè així, entre tots, posarem consciència als moviments que es vagin realitzant.

Seguidament s’entregarà a l’alumnat les cintes de colors i/o mocadors també de colors. Les cintes poden ser cintes de rítmica o betes de colors una mica gruixudes, jo utilitzo els 3 materials conjuntament.

Amb aquest material, es crearà una composició corporal grupal amb la música acompanyant-nos i representant el Nadal i l’hivern conjunta i corporalment.

3. Interpretació instrumental (CI i CM)

Per a aquesta activitat haurem de conèixer prèviament el coneixement de llenguatge instrumental i tècnica amb l’instrument que decidim tocar.

Jo proposo aprendre a interpretar, amb carilló o xilòfon presencial o virtual, una nadala que prèviament aprendrem a cantar amb la tècnica pertinent.

Per tal de facilitar la interpretació i poder-nos centrar més en la percepció del que toquem i no tant en la dificultat de llegir la partitura sense fer un treball previ en profunditat, els proporciono al meu alumnat una partitura de colors. En aquestes, que trobareu per a descarregar a la meva web, associo cada color a una nota del pentagrama i, alhora, els facilito un instrument de placa (xilòfon o carilló) on cada placa està marcada amb el color corresponent a la seva nota.

D’aquesta manera, l’alumnat no ha de tenir grans coneixements de llenguatge musical per a poder interpretar amb instruments.

4. Cançó: creació cooperativa (CS)

En aquesta activitat, proposo la creació d’una nadala en equips cooperatius. Com si es tractés d’un poema, l’alumnat crearà la seva nadala.

Cadascun dels membres dels equips, que recomanaria fer-los de 4, crearà un vers o una estrofa de la cançó, això si, sense abans haver conversat sobre la temàtica, paraules clau i forma i mètrica dels versos.

Quan l’equip tingui creat el “poema de Nadal”, conjuntament amb el mestre o mestra de música crearan la melodia.

Jo ho faig amb la guitarra i mostrant-los diferents acords que podrien casar amb la cançó i ells van decidint els que senten que hi queden millor, amb relació a la idea que tenien.

Finalment, posem ritme a la cançó, també conjuntament l’equip cooperatiu i el o la mestra.

5. Cançó i acompanyament instrumental (CM I CS)

En aquesta activitat, partirem d’una nadala que l’alumnat ja conegui o creiem que els resultarà fàcil d’aprendre (sempre amb les tècniques pertinents).

Primerament la repassarem i ens assegurarem que la coneixem bé, tant en l’àmbit rítmic-melòdic com la lletra. Quan ja la sàpiguen tots correctament, demanarem que, per equips cooperatius, creïn una percussió corporal per acompanyar la cançó.

Pel que fa al llenguatge musical, i depenent dels coneixements que en tingui l’alumnat, associarem a cada part del cos una forma rítmica. Jo ho faig així: 

  • A les cuixes: semicorxeres
  • Al pit: corxeres
  • Amb les mans: negres
  • Amb els peus: blanques.

També podem associar els seus ritmes a diferents instruments de petita percussió: claus, triangle, cròtals, capsa xinesa i pandero.

Ells mesclaran aquests moviments segons el ritme que decidiran.

Finalment farem un concert, cada equip cooperatiu, amb la seva cançó i acompanyament.

Publicat dins de Col·laboracions, Música, Nadal, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Manualitat: garlanda de llums de Nadal

S’apropa el Nadal i volem proposar-vos una manualitat per decorar l’aula, l’escola o casa nostra amb molts colors.

Materials:

  • Tires de cartolina gris (3,5 cm x 10 cm)
  • Tires de papers de colors: taronja, blau, vermell, verd i groc (2,5 cm x 21 cm)
  • Cordill
  • Perforadora
  • Cola o grapadora petita

Passos a seguir:

1.Prepara les tires. Les cartolines grises són d’una mida de 3,5 cm x 10 cm. Les tires de paper de colors són de mida 2,5 cm x 21 cm. Després, talla-les.

2. A les cartolines grises, marca cada cartolina a cada 1,2 cm i fes els plecs.

3. Fes forats a la meitat superior de cada tercera secció.

4. Superposa els extrems per formar un hexagon (6 costats) o heptagon (7 costats) i enganxa o grapa els extrems junts.

5. Per fer les bombetes de colors, doblega la tira de paper de color per la meitat, marcant una mica el plec del centre.

7. Prem els dos extrems i fes una mica de força amb el paper cap al palmell de la mà. Torna a pujar-lo i hauria de semblar-se una bombeta nadalenca.

8. Amb la perforadora o la màquina de fer forats, fes un forat a través dels extrems de la tira de color junts, a prop de la part superior, mantenint el forat centrat.

9. Per ajuntar les llums, mou el paper de color a la base de cartolina gris i posa els forats en línia per posar el cordill a través dels forats de la base gris i la tira de color.

10. Torna a fer aquests pasos amb totes les bombetes nadalenques de paper fins que hagis fet una garlanda completa.

Aquest és el resultat!

Font: https://www.nobiggie.net/paper-christmas-lights-garland/

Publicat dins de DIY, Escola, Família, Festes, Manualitats, Nadal, Visual i Plàstica | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari