La felicitat: definicions, activitats i recursos

SomDocents-Felicitat

Definir la felicitat no és fàcil. No són pocs els teòrics que han intentat fer-ho des de la vessant de l’educació emocional. Però no han estat pas els primers. Filòsofs i pensadors ho han intentat des de l’inici dels temps, però el cert és que les seves aportacions no han tancat el debat. El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la felicitat així: Estat de l’ànim plenament satisfet. Hom coincideix, no obstant això, en què es tracta d’un estat d’ànim que no és constant i que la percepció de què és i què no és la felicitat és molt subjectiva d’un individu a l’altre.

DIENER, SUH, LUCAS i SMITH, 1999, investigadors en el camp de la Psicologia Positiva resolen que la felicitat requereix tres conceptes clau:

  • Experiències d’afecte positiu freqüents (plaer, amor, alegria…)
  • Experiències d’afecte negatiu infreqüents (ansietat, tristesa, dolor…)
  • Alts nivells de satisfacció vital

Aprendre a ser feliç, ¿és possible?

 La filòsofa i escriptora Elsa Punset explica en entrevistes recents que les emocions es poden entrenar, com podem entrenar la intel·ligència racional. No obstant això, sembla que hi ha evidències que aconseguir una millora en la felicitat de les persones no és del tot possible o només ho és temporalment. Sonja Lyubomirsky i altres científics fonamenten aquesta creença en tres premisses científiques bàsiques: la genètica determina el nostre nivell característic de felicitat; l’estabilitat de les dimensions de la personalitat i la capacitat d’adaptació hedònica, que fa que ens acostumem de pressa a les novetats.

Activitats a l’aula per augmentar el nivell de felicitat

  • Una mica d’exercici físic. Un estudi realitzat per Daniel Lenders (Universitat Estatal d’Arizona) conclou que per calmar l’ansietat funciona més bé l’exercici que la relaxació o la meditació. Afegiu una rutina d’exercici diària: ballar, fer uns quants salts o estirar-vos.
  • Abraceu-vos i doneu-vos les gràcies. Practicar la gratitud amb els altres i amb nosaltres mateixos és un gest fonamental per sentir-nos vius, aquí i ara.
  • Les activitats artístiques com ara el dibuix, la dansa, el cant o l’escultura poden convertir-se en excel·lents fonts de felicitat. Trobeu quin és el vostre element favorit, treballeu-lo i gaudiu-ne!
  • Activitats a l’aire lliure. Ara que arriba el bon temps, per què no sortiu a fer la classe de ciències al pati? També podeu anar passejant fins a un indret ben bonic i inspirador per llegir una estona o parlar de les últimes lectures que heu fet. Les activitats a l’aire lliure redueixen l’estrès i aporten moments d’autèntica felicitat.

Si voleu continuar aprenent sobre la felicitat, us proposem aquests recursos:

Un blog sobre felicitat: La felicidad está delante

http://www.lafelicidadestadelante.com/

 La felicitat es troba jugant

Ser feliç és questió de voluntat

http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-ser-feliz-cuestion-voluntad/529636/

Publicat dins de Educació Emocional, Educació..., Sin categoría | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

8 creences sobre les emocions

Somdocents-emocions

En els últims anys, la ciència i els diferents estudis en el camp de la psicologia ens han permès profunditzar en el món de les emocions. Sabem que gestionar-les bé és la clau per gaudir d’una vida més conscient i saludable. No obstant això, per aconseguir-ho cal saber-les identificar. Avui us proposem fer un viatge a través de diferents creences dins del món de les emocions que ens ajudaran a reforçar-ne l’aprenentatge.

  1. Tot el món pot sentir. Tenim emocions i som capaços de sentir perquè som éssers evolucionats. De fet, en trobar-nos a la cúspide de l’evolució, tenim una gamma més àmplia d’emocions per experimentar. Amb l’aparició dels mamífers, les emocions adquireixen una funció mental: les camades són més minses i els individus que neixen gaudeixen de molta més atenció i cura que no pas els rèptils, per exemple. Això ens fa únics i posa al nostre abast el poder de les emocions.
  2. Algunes persones no estan en contacte amb els seus sentiments i emocions. Certament, hi ha moltes persones que no escolten les seves emocions i no són capaços de reconèixer-les. La desconnexió emocional és un procés del qual no solem ser conscients, però que pot desembocar en actes de repressió, censura, bloqueig o dependència. En aquest sentit, cal connectar amb les emocions, escoltant les nostres sensacions corporals, identificant-les i expressant-nos.
  3. Les emocions difereixen entre les persones en grau, no en qualitat. Sembla que els diferents estudis psicològics coincideixen en dir que les persones poden manifestar diferents intensitats a l’hora d’experimentar emocions. Mentre algunes persones es veuen submergides en una autèntica commoció emocional, altres es manifesten impassibles davant la mateixa circumstància. Aquestes diferències marquen tota la trajectòria emocional d’una persona i són una de les manifestacions més importants del caràcter.

  1. Emocionar-se suposa un desgast energètic. Totes les emocions són legítimes, però és ben veritat que aquelles que es cronifiquen (la por, l’angoixa, la tristesa…) poden derivar en un desgast energètic capaç de debilitar el nostre sistema neurològic, hormonal i psicològic. Per exemple, se sap que els nivells alts de cortisol (l’hormona de l’estrès) desactiven el sistema immune. Es tracta d’un mecanisme de defensa, pel qual, després d’un ensurt, un disgust o un trauma, el cos es prepara per fugir. Per aconseguir-ho, desactiva tota una sèrie de sistemes: també el de les defenses.
  2. Negar una emoció no és anul·lar-la. Els éssers humans comptem amb un sistema d’emocions d’una complexitat prodigiosa, però el fet és que no podem programar, desconnectar ni eliminar les emocions com si es tractés del menú d’un programa informàtic. El fet de negar una emoció no farà que desaparegui del mapa: les emocions són reaccions instintives que ens ajuden a actuar davant de les diferents situacions que ens ofereix la vida.
  3. Identificar i acceptar una emoció no significa perdre el control sobre aquesta. La destresa emocional és una eina bàsica per a gestionar correctament les nostres emocions. Una persona amb una intel·ligència emocional ben desenvolupada sap identificar les seves emocions i les dels altres, així com afrontar nous reptes de manera saludable i conseqüent. Identificar i acceptar les nostres emocions ens ha de donar llum per gestionar la nostra vida d’una manera més conscient i eficaç.

  1. Identificar i acceptar una emoció desplaent (por, tristesa i ràbia) és dissoldre-la. Les emocions desplaents no es poden evitar. Les diferents circumstàncies de la vida ens poden fer sentir alegres i il·lusionats, però inevitablement tambié sentirem por, tristesa o ràbia. Les emocions negatives són senyals que ens ajuden a reconèixer que hi ha alguna cosa que no va bé. Cal donar la benvinguda a l’emoció, observar si produeix alguna simptomatologia física i alliberar-la.
  2. Hi ha emocions i sentiments específics d’homes i dones. Hi ha estudis que confirmen que els processos emocionals no són els mateixos en homes i en dones. La biologia revela que reaccionem de manera diferent davant d’un mateix fet, però no podem quedar-nos només amb això: només serviria per justificar estereotips (com ara, que les dones som més emocionals i menys racionals). Hi ha altres qüestions que influeixen en aquesta qüestió, com per exemple, el context sociocultural.

Si voleu aprendre’n més, us proposem aquests recursos:

 Rafael Bisquerra

http://www.rafaelbisquerra.com/es/educacion-emocional.html

Dinámicas de Educación Emocional http://orientafer.blogspot.com.es/2011/09/126-dinamicas-de-educacion-emocional.html

Educación emocional y competencias básicas para la vida, Rafael Bisquerra

http://revistas.um.es/rie/article/view/99071

Universo de emociones

http://universodeemociones.com/

Publicat dins de Educació Emocional, Educació... | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

7 activitats divertides per practicar l’expressió oral en anglès a l’aula

Expressió oral anglès SD

La majoria de lingüistes que han investigat l’adquisició d’una nova llengua coincideixen en què la importància de l’expressió oral va més enllà de l’aprenentatge de l’idioma. Jean Robin (1982) explica que aquesta consisteix en ser capaç d’enviar i rebre missatges de manera efectiva. Per tal de practicar aquesta destresa a l’aula, teniu al vostre abast un munt d’activitats divertides. Què et semblen les següents?

  • Viatgem a… Organitzar un viatge no és cosa fàcil. Trieu una ciutat i confeccioneu un recorregut pels principals monuments i llocs d’interès. Després de treballar el contingut, podeu exposar les característiques del viatge a la resta de companys i convèncer-los perquè s’hi apuntin.
  • Anem de compres! Es tracta d’una activitat de rol divertida i alhora molt interessant per treballar vocabulari. Feu llista i aneu a comprar. Trieu la botiga i demaneu al venedor què voleu. Si heu triat el paper de venedors, la vostra funció serà la d’atendre als vostres clients.
  • El meu ofici. Podeu confeccionar targetes amb noms d’oficis. Estaria bé que en triéssiu de curiosos, per fer més divertida l’activitat. Un alumne agafarà la targeta i es posarà al centre. La resta, mitjançant preguntes, hauran d’endevinar el seu ofici.
  • Les notícies. Tota la classe haurà d’elaborar un programa de notícies. Podeu repartir-vos les diferents seccions per parelles (economia, política, cinema, societat…) i ajudar-vos de notícies reals o inventades.
  • Temes de conversa. Escriviu diferents temes de conversa en targetes (clima, vacances, oci, música…) i trieu-los a l’atzar. Aquesta activitat es pot fer per parelles. Canvieu-vos les targetes per poder treballar temes diferents.
  • Juguem a espies. Es tracta d’una activitat senzilla, pensada per alumnes principiants. Us inventarem una personalitat (podeu utilitzar targetes amb algunes dades bàsiques) i haureu de respondre les preguntes que us faci la parella. En acabar, aquest pot explicar a tota la classe qui és el seu company de conversa utilitzant la informació que li hagi proporcionat.
  • Una recepta de cuina. La cuina és sempre una activitat engrescadora. Trieu diferents receptes i expliqueu-les a classe com si fóssiu autèntics xefs. Podeu arrodonir aquest exercici amb una experiència culinària real.

Has dut a terme alguna d’aquestes activitats a la teva aula? Com ha anat l’experiència?

Publicat dins de Educació Primària, Educació..., Escola, Llengua | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

La immersió lingüística en anglès a l’aula

SomDocents

En general, es parla molt sobre la immersió lingüística en català, segurament perquè en els últims anys, les escoles s’han hagut d’enfrontar a una problemàtica de caràcter polític que ha envaït els mitjans i l’opinió pública. Però, què es fa als centres? Es duen a terme projectes d’immersió lingüística en anglès?

Coses que importen més enllà de la polèmica: les competències comunicatives dels alumnes.

És ben cert que, més enllà de la política i de les circumstàncies, la nostra feina és a l’aula i als nostres centres. Això vol dir que hem de treballar amb un únic objectiu: reforçar les competències comunicatives dels alumnes. Així, algunes escoles de Catalunya ja treballen les matèries en tres (o més) idiomes diferents. L’escola pública Monserdà de Barcelona n’és un bon exemple, perquè es donen les matèries en català, castellà i anglès. A la nostra comunitat, de fet, el 13% de les escoles imparteixen matèries totalment o parcial en castellà, mentre que, segons dades del Departament d’Ensenyament, més d’un 34% també ho fan en anglès.

El de la Monserdà és un exemple de trilingüisme asimètric, atès que s’empra el català com a llengua vehicular i el castellà i l’anglès de manera puntual, més que per reforçar les llengues, per millorar les aptituds comunicatives dels alumnes.

Diferents projectes i iniciatives interessants

Moltes escoles compten amb projectes d’immersió lingüística interessants. Existeixen, per exemple, ajudes en l’àmbit estatal per participar en estades fora de l’entorn escolar, en una altra comunitat autònoma, que tenen per objectiu millorar la destresa de la llengua anglesa.

Per altra banda i gràcies a la iniciativa de les associacions de mares i pares, en algunes escoles també s’impulsa – de forma extraescolar – diferents programes d’immersió lingüística en anglès que no fan més que reforçar el recorregut dels alumnes en concordança amb la línia pedagògica del centre

I els més petits?

Ens ha cridat l’atenció el projecte d’El Carrilet, un centre educatiu per a infants de 0 a 6 anys, en el qual la immersió lingüística és duta a terme per una especialista en anglès que sempre es dirigeix als infants en aquest idioma.

A més a més, l’especialista treballa amb els alumnes en sessions setmanals d’anglès a través de dos titelles, en Ryan y la Lucy, on el joc, les cançons i l’expressió corporal són facilitadors de l’aprenentatge.

 

Teniu projecte d’immersió lingüística en anglès? Què feu al vostre centre?

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Creences i emocions, com gestionar-les en positiu

SomDocents-Emocions

La ciència ha demostrat que el cervell no distingeix la realitat del pensament. Això vol dir que quan pensem, s’activen els mateixos circuits neuronals que quan fem alguna cosa o quan recordem. Això és important perquè els pensaments són capaços de fixar realitats que no sempre són com nosaltres les dibuixem o imaginem. Les tècniques de visualització, meditació i imaginació creativa treballen en aquest sentit. Així doncs, per aprendre a gestionar les nostres emocions cal, abans, aprendre a gestionar les nostres creences. Es tracta, sense cap mena de dubte, d’una manera de profunditzar en nosaltres i ajudar als nostres alumnes i companys a fer-ho.

Com aconseguir creences positives?

Els records i les sensacions van molt associats a les creences. Qualsevol record o pensament és capaç de desplegar un ventall immens d’emocions: una reacció en cadena que, si se centra en una emoció negativa, pot submergir-te en una espiral de pensaments poc constructius. Deixar d’alimentar-los és fonamental per treballar les nostres pròpies creences i fomentar les emocions positives. Això ens ajudarà a millorar la nostra vida i les relacions amb la resta.

Però, com es fa això? Com puc començar a entrenar el meu cervell per a aconseguir tenir creences positives?

  1. Un primer pas: identifica les teves emocions. Abans de començar a treballar amb les teves creences cal que siguis conscient d’allò que sents. És possible que una situació negativa del passat ens impedeixi pensar que aquest cop ho farem bé. Fes una immersió en els teus records per tal d’identificar situacions, vivències i emocions. Analitza-les bé, observa quins canvis has fet en la teva vida i si realment és lògic que pensis que no ho aconseguiràs.
  2. Atura els pensaments negatius. Ja has identificat les emocions negatives, ara cal aturar els pensaments negatius que s’han desencadenat i que estan obstaculitzant el teu progrés positiu. Per aconseguir-ho pots fer un breu exercici de meditació que t’ajudarà a recuperar el control de les teves emocions.

  1. Comença a pensar en positiu. Es tracta de veure el costat bo de les coses, perquè és precisament això el que t’ajudarà a avançar cap a l’èxit. Concentra’t en les coses bones, és a dir, en allò que assoleixes cada dia i en les solucions, en lloc de donar voltes als problemes. Cada cop que afrontis una nova situació (sigui negativa o positiva), intenta analitzar què ha passat i com ho has resolt. És una gran oportunitat d’aprenentatge.

Per últim, intenta passar a l’acció: fer les coses i avançar cap als teus objectius. Incorpora novetats (per petites que siguin) al teu dia a dia, perquè el factor sorpresa és un nou motiu per aprendre a fer passos endavant, adquirir noves experiències i trencar esquemes negatius.

Imagina’t en el futur fent allò que desitges fer. Tots els passos que facis valdran la pena perquè t’ajudaran a arribar a la teva meta. Amb tot, hauràs solidificat les creences positives i podràs continuar endavant amb tota la fermesa i convicció.

Publicat dins de Educació Emocional, Educació..., Escola | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

6 contes per canalitzar la ràbia i l’empipament

Somdocents-contes-rabia

Parlem obertament d’emocions positives, com són l’alegria, la gratitud, la sorpresa o bé l’amor. Cultivar, viure i entendre-les és relativament fàcil, però, què fem amb les emocions negatives? Com reconèixer i gestionar bé la por, la tristesa o la gelosia? Avui volem ajudar-vos a treballar dues emocions complicades, però prou freqüents, tant en els infants com en els adults: la ràbia i l’empipament. A continuació, sis contes interessants.

  • Quina RÀBIA de joc!, Meritxell Martí. La Tina ha perdut al dòmino i s’ha enrabiat molt. Al seu amic Toni això no li ha agradat gens, així que ha decidit empescar-se’n una perquè això no torni a passar. El conte forma part de la col·lecció Toni & Tina, impulsada per l’editorial Castellnou i l’Hospital Sant Joan de Déu per treballar les emocions amb els nens a través de situacions quotidianes i divertides.

Podeu trobar més informació, recursos i activitats per treballar aquest llibre al blog de Club Peques Lectores.

  • Tot és culpa teva, Begoña Ibarrola. Vet aquí dos germans esquirols que viuen al bosc. Un d’ells dóna la culpa a l’altre de tots els problemes que té i la seva relació es deteriora. El conte, de Begoña Ibarrola, està editat per Cruïlla i a més de tractar l’emoció de la ràbia, ens parla de l’egoisme i del sentiment de culpabilitat.

  • Una mica de mal humor, Isabelle Carrier. De l’autora de El cazo de Lorenzo, també tenim Una mica del mal humor. Isabelle Carrier ens parla d’en Pit i en Pat, dos personatges que es fan inseparables, però entre els quals aviat sorgiran les primeres diferències. Així, el mal humor es convertirà en una malaurada tònica massa habitual. Es tracta d’un conte magnífic, amb unes il·lustracions d’allò més boniques i un desenllaç d’allò més sensat.

  • De vegades, Emma Dodd. Moltes vegades, les persones que estimem també ens inspiren emocions d’enuig i ràbia. Acceptar-les i canalitzar-les no sempre és fàcil. De vegades, l’elefantet està trist. De vegades, és amable. De vegades, també està enfadat, tot i que sap que la mare sempre l’estimarà…

  • Emma Enfadosàuria, Brian Moses. L’Emma Enfadosàuria s’enfada per tot: si no guanya quan juga, quan els seus germans reben regals, quan no pot veure el què vol a la tele… Les seves expressions d’enuig són d’allò més variades: puntades, cops i fins i tot rugits. Aconseguirà calmar-se?

  • La Maria s’enfada, Andreu Martín Farrero. I finalitzem aquest seguit de recomanacions amb un altre conte sobre l’empipament. Es tracta d’un conte amb lletra de pal per a primers lectors, on la Maria es converteix en protagonista d’unes grans enrabiades…

Quins són els vostres títols favorits per treballar les emocions de l’empipament i la ràbia? Podeu compartir-los als comentaris!

Publicat dins de Educació Emocional, Educació..., Escola | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Parlem amb… Rosa Liarte

Rosa Liarte

Si hablamos de innovación en educación tenemos que hablar de Rosa Liarte. Es Licenciada en Historia por la Universidad de Málaga y trabaja como profesora de Geografía e Historia. Es una amante de las nuevas tecnologías y no para de indagar en nuevas metodologías educativas.

Su trabajo como educadora y revolucionaria del mundo educativo es imparable y lo que es más importante, visible para todos. Tiene su propio blog y comparte sus conocimientos con la comunidad. Hoy hemos tenido ocasión de conversar con ella…

¡Hola Rosa! ¿Cuándo supiste que querías dedicarte a la docencia?

Rosa Liarte

Siempre me he dedicado al patinaje artístico sobre ruedas, y desde muy joven ya comencé a ser entrenadora de patinaje artístico y a transmitir la pasión que siento por ese deporte a mi alumnado del club de patinaje. Estudié historia porque me inspiraron diferentes docentes que tuve de historia, y admiraba cuánto sabían y quería ser como ellos por lo interesante que hacían sus clases. Así que creo que lo de ser docente siempre lo he llevado dentro de mí sin saberlo.

Luego también se te ocurrió crear un blog. Y con ello también eres imparable… ¿Cómo surgió la idea?

Ya tenía mi blog rosaliarte.com donde publicaba las fotos que realizaba con mi cámara réflex (otra pasión que tengo) tanto del patinaje como de los viajes que realizaba. En este iba contando las cosas que hacía en mi día a día, pero no tenía una constancia. Ahora rosaliarte.com lo he convertido en mi blog personal donde aporto información al profesorado sobre el uso de las TIC. Mi otro blog, tiene otra historia, y es que en Twitter antes de ser profesora de historia, ponía cada día y sigo haciéndolo #leccionesdehistoria. Cuando conocí a mi pareja un día me propuso mirar si el dominio leccionesdehistoria.com estaba libre y montar un blog de historia para mi futuro alumnado. Cuando lo comprobamos, el dominio estaba libre, así que rápidamente lo compramos y hasta hoy día ambos blogs son una realidad.

Uno de tus puntos de partida es el de dejar a un lado los libros de texto. ¿Por qué?

No voy a negar algo evidente, y yo usé libros de texto cuando comencé mi docencia, pero siempre había cosas que no me convencían o las cosas estaban explicadas de tal manera que los niños no las comprendían.

No encontraba material que me gustara, navegaba por aquel momento en internet y no encontraba lo que necesitaba para mis clases, así comencé a crear mi propio material poco a poco, y como no tenía por qué ocultarlo, comencé a colgarlo en leccionesdehistoria.com para que pudiera servir a otros/as profesores/as.

Rosa LiarteAsí lo he hecho durante años, hasta tener mi propio material elaborado y darme cuenta que no necesitaba los libros de texto para mis clases. Recibir un montón de comentarios y emails de compañeros dándome las gracias, me hizo seguir por este camino, creando mis propios vídeos explicativos y proyectos para el aprendizaje del alumnado. Por eso he podido prescindir de los libros de texto. Hoy día la información está en cualquier lugar, a golpe de click podemos aprender cualquier cosa, no los veo necesarios.

Aquí en la Junta de Andalucía existe el Cheque Libro, una partida de dinero inmensa que se destina a libros de texto y no se puede gastar en otra cosa que no sean libros. Hay centros educativos con dificultades económicas, y sin embargo reciben tristemente más dinero para libros que para el mantenimiento del propio centro. Además los libros son durante 4 años, que luego se alargan por políticas, o se cambian de nuevo por cambios de leyes. Esta política que se hace aquí me hizo darme cuenta de que el dinero se despilfarra en algo que no es necesario en la era de internet.

Rosa LiarteCon esto no quiero decir que esté en contra de los libros de texto, sí de las políticas que se han llevado a cabo con ellos. Pero creo que si queremos un cambio en la educación las primeras que tienen que cambiar son las editoriales. De hecho, he aportado mi ayuda siempre que me lo han pedido desde las editoriales y he dado mi punto de vista, y ya hay editoriales que hablan de proyectos, de Flipped Classroom y de rúbricas, y creo que ellas son las primeras que tienen que cambiar esto para que el profesorado se suba al carro de la innovación educativa.

Tus alumnos usan móviles y tabletas en clase. ¿Es posible compatibilizar el uso académico con el personal en el aula?

Es algo que hay que educar, no voy a decir que es fácil, porque no lo es. Pero si queremos educar al alumnado para el siglo XXI, hay que enseñarles cómo se usan los dispositivos móviles. Nuestro alumnado sabe de Instragram y luego no sabe mandarte un correo electrónico con un archivo adjunto. Esto me preocupa, y bastante.

La competencia digital hay que enseñarla, trabajarla y preparar a nuestro alumnado para un futuro que aún desconocemos. Eso sí, pienso que la tecnología ha venido para quedarse, y tenemos que hacer parte de ella en nuestro día a día.

¿Te has encontrado con obstáculos/reticencias en este sentido? ¿Cómo los has resuelto?

Sí, he estado en centros educativos trabajando en el que estaba totalmente prohibido el uso de dispositivos móviles para el alumnado, pero el mío propio no, por lo que mis primeros proyectos con dispositivos móviles los hicimos con mi móvil, mi iPad y trabajando como pudimos. A veces las carencias hacen que tengas más creatividad a la hora de abordar los problemas con los que te enfrentas.

Cuentas que la innovación es para ti algo imprescindible a la hora de trabajar con tus alumnos. ¿Sin qué tres herramientas ya no podrías vivir?

No puedo vivir en mi docencia sin mi iPad y sus aplicaciones, sin mi MacBook y sin los conectores y cables que llevo encima para poder proyectar. En todas las clases que llego hay diferentes conectores, así que saco mi estuche mágico (mis alumnos lo llaman el “bolsillo de Doraemon” porque tengo de todo – risas -) y listo.

Como puedes comprobar mis herramientas son la tecnología, es mi medio de vida cada mañana cuando imparto docencia.

¿Has hecho también gamificación? ¿Cómo lo has aplicado en las asignaturas que impartes?

Rosa LiarteSí, he realizado un nuevo proyecto basado en el juego SIM City que pronto colgaré en mi blog. Mucha gente también conoce las tarjetas de gamificación que uso con el alumnado en el Flipped Classroom https://leccionesdehistoria.com/noticias/motivacion-en-clase-con-tarjetas-para-gamificacion/

 

 

También he realizado el proyecto #MineCathedral con Minecraft. Puedes ver los resultados aquí https://leccionesdehistoria.com/2eso/catedrales-goticas-con-minecraft/

Rosa Liarte

¿Y a la hora de atender la diversidade? ¿Puedes contarnos alguno de tus proyectos?

Rosa Liarte

En el IES Cartima tenemos todo tipo de alumnado, pero quizá para mí el más complejo es el alumnado ciego. Enseñar arte al alumnado ciego es algo muy complicado, pero con el proyecto #MineCathedral realizamos unas vidrieras con material de diferentes texturas y fue un éxito para ellos https://leccionesdehistoria.com/2eso/vidrieras-proyecto-minecathedral/

Rosa Liarte

Además el Flipped Classroom es una forma de aprendizaje que me ha venido muy bien para este tipo de alumnado, y las tarjetas de gamificación con Braille son un éxito también. Sobre este tema escribí un post en mi blog personal https://rosaliarte.com/alumnado-invidente-flipped-classroom/

 

Supongo que también usas aplicaciones. ¿podrías recomendarnos algunas?

Mis imprescindibles como profesora son iDoceo. Funciona como cuaderno del profesor. Para organizar mis tareas diarias y toda la burocracia de nuestro trabajo uso Evernote. También tengo Explain Everything, para grabar mis explicaciones en vídeo y EdPuzzle, para comprobar si el alumnado ha visto el vídeo. Para mí todas ellas son imprescindibles a diario.

Para usar con mi alumnado, las preferidas son Book Creator, Touchcast, BrainPop, EdPuzzle y la Suite de Google, pues todas sus aplicaciones y herramientas de colaboración son imprescindibles en el trabajo por proyectos.

Y por último, ya sé que la educación infantil no es tu etapa, pero… ¿conoces Superheroes Academy? ¿Has podido testear esta nueva app educativa?

Es una aplicación muy divertida e intuitiva para niños y niñas de 3 a 6 años, donde además se pueden ver los progresos que van obteniendo de los retos que se le plantean. Y lo mejor de todo es que está disponible tanto para Android como para iOS, pudiendo llegar a cualquier dispositivo móvil de hoy día.

Publicat dins de Entrevistes, Noves tecnologíes | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari