Activitat cinematogràfica: fem una pel·lícula a l’aula

somdocents-fem-una-pel·licula-a-l'aula

Com us hem anat explicant, l’art del cinema pot aportar als nostres alumnes nombrosos beneficis sobre el seu estat d’ànim, capacitat de reflexió, empatia, etc.
En aquest article, volem mostrar-vos com fer una activitat diferent a l’aula que posi en pràctica dinàmiques diverses com la cooperació i la creativitat: formar part d’un equip cinematogràfic i crear una pel·lícula des de 0!

Començarem per dividir l’aula en els càrrecs que us presentem a continuació, que són els més rellevants. Evidentment és una pràctica de classe i està adaptada com a tal, ja que a un equip cinematogràfic professional hi ha certes variants que no podem posar en pràctica a l’aula.

La idea és que els rols s’escullin tenint en compte les preferències de cada alumne i les seves capacitats en un aspecte en concret (gravar, escriure, preparar materials, dirigir…). Tanmateix, és important que sigui un treball en equip i que tots els alumnes puguin opinar respecte a les decisions dels altres companys, però respectant el rol de cadascú.

Els rols són els següents:

Guionistes: (A partir de dues persones). Són els encarregats d’escriure la història que posteriorment es filmarà. Han de redactar les escenes que s’han de gravar i el diàleg que els actors i actrius interpretaran. És important que sigui un guió realista, que es pugui rodar a l’aula i que no intervinguin factors externs que no hi podran sortir (com un lleó, per exemple).

Director: El director o la directora és aquella persona que dona el vist-i-plau a cada escena i s’encarrega que totes les preses estiguin ben rodades. També parla amb els actors per donar-los les indicacions que necessiten per a cada escena interpretativament parlant i treballa braç a braç amb el càmera.

Assistent de direcció: La feina de l’assistent o assistenta de direcció és vital. És la persona que està pendent de tot, del temps, dels actors, que producció tingui tot el que es necessita per a l’escena llest… és un multitasca, algú amb iniciativa, lideratge i molt actiu o activa.

Càmera: El o la càmera és la persona que s’encarrega de gravar les escenes tal com el director li ha indicat que prefereix el pla: tancat, més obert, picat, contra-picat, amb zoom integrat, etc. Depenent de com vegi ell el resultat, pot aportar suggeriments i opinions sobre com quedarien millor les preses i deixar volar la seva creativitat.

Director d’art: El director o directora d’art és la persona que té en compte l’estètica de l’escena i del vestuari i maquillatge dels actors. Haurà de pensar -juntament amb el seu equip d’art que l’ajuda- la localització de cada escena, el decorat, l’atrezzo i l’estètica dels actors i actrius. Tot el que necessiti l’equip d’art, ho aconseguirà l’equip de producció.

Producció: (A partir de dues persones). L’equip de producció és el que s’encarrega d’aconseguir tot el que es necessita a escena (un telèfon, per exemple, o unes cadires, un nadó de joguina…) i ajudar amb els preparatius i amb tot allò material que es necessiti (com un petit càtering perquè tothom pugui hidratar-se i menjar durant el rodatge).

Script: La feina de l’script és apuntar cada escena que es grava a la claqueta i apuntar a un paper les preses que el director seleccioni com a bones, perquè després els muntatgistes les puguin seleccionar sense problema. L’script també haurà de controlar les errades de ràcord (com per exemple que si un actor que està mirant a la dreta i s’ha de repetir l’escena no miri a l’esquerra, que sempre hi hagi els mateixos objectes a l’escena, etc).

Actors: (A partir de dues persones). Els actors s’hauran d’aprendre el guió i estudiar el seu paper per interpretar-lo després amb la màxima rigorositat possible. Si tenen dubtes sobre la interpretació, les hauran de fer al director, i si tenen dubtes sobre el seu vestuari, maquillatge, etc, hauran de parlar amb el director d’art.

Muntatgistes: (A partir de dues persones). Seran els que s’encarregaran de muntar les diferents escenes perquè tinguin una continuïtat i afegir els sons de post-producció que desitgin (música, aplaudiments, etc). Això ho hauran de fer des de l’ordinador amb programes com iMovie (gratuït de Mac) o Premier, FinalCut, i altres programes que es poden utilitzar amb un període de prova. Són programes molt intuïtius on s’han d’importar els vídeos i retallar-los i muntar-los al gust. Si sorgeix qualsevol dubte, a Youtube es troben molts tutorials que podeu consultar.

No oblidem que no hi ha cap feina més important que una altra. Si faltés un sol departament, no es podria dur a terme la pel·lícula. Cada tasca és imprescindible i sense la col·laboració i les idees de tots, el resultat no és el mateix.

Esperem que us hagi agradat l’activitat i que si la poseu en pràctica, ens expliqueu les sensacions que heu tingut com a docents!

somdocents-fem-una-pel·licula-a-l'aula-claqueta
Publicat dins de Cinema, Escola, Formació, Noves tecnologies, Recursos, Visual i Plàstica | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Recepta Gelats de fruita artesans

Va arribant l’estiu i les altes temperatures. Per això, et portem una recepta fresqueta, saludable i plena de sabor! Uns exquisits gelats de fruita artesans. A continuació, et mostrem una possibilitat barrejant plàtan i maduixa, però els pots fer utilitzant les fruites que més t’agradin.

Necessites molt pocs ingredients:

  • Un plàtan gran
  • 12 maduixes
  • 120 ml. de suc de pinya o de taronja

Els passos a seguir són els següents:

  1. Barreja en un bol un plàtan gran madur trossejat, 12 maduixes tallades per la meitat i 120 ml. de suc de pinya o de taronja.
  2. Tritura la fruita amb una batedora fins aconseguir una barreja suau i aboca-la en els motlles.
  3. Per acabar col·loca un palet en cada motlle i congela’ls durant tota la nit.

Esperem que gaudeixis d’aquest berenar tan idoni per l’estiu i que el comparteixis amb qui més estimis.

somdocents-recepta-gelats-de-fruita-artesans
Publicat dins de Escola, Família, Festes, Receptes | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Dia contra el Treball Infantil

El dia 12 de juny se celebra a tot el món el Dia contra el Treball Infantil. L’Organització Internacional del Treball (OIT) va posar en marxa aquesta jornada l’any 2002, amb la voluntat de conscienciar a les societats sobre l’existència i la magnitud d’aquest problema. Un problema que afecta milions de nens i nenes a tot el món i que cal erradicar.

Tan greu és el problema del treball infantil?

La resposta és sí. Moltíssim. Segons l’OIT, al món hi ha 168 milions de nens i nenes que són víctimes del treball infantil. Aquest problema es manifesta especialment en països del tercer món i zones de conflicte, on els infants i les famílies es troben en una situació de més vulnerabilitat.

Però, què entenem exactament per ‘treball infantil’?

El treball infantil és tot aquell que priva als nens i nenes de la seva infantesa, del seu potencial i la seva dignitat. Aquest també és perjudicial per al seu desenvolupament físic i psicològic.

Per què cal lluitar per combatre’l?

El treball infantil posa en risc i és perjudicial per al benestar físic, mental i moral dels infants. A més, interfereix en el seu dret a l’escolarització i sovint posa als menors en situació d’esclavatge, els exposa a greus perills i malalties i fins i tot els separa de les seves famílies.

Què fan els infants sotmesos al treball infantil?

L’OIT reconeix que al món hi ha nens i nenes sotmesos al treball infantil des de l’edat de 5 anys. Quasi el 60% són obligats a treballar en l’agricultura, però un 25,4% en serveis (com ara transports, restaurants, hotels…), un 7,2% en indústria (mines, pedreres, manufactura, construcció…) o un 6,9% en treballs domèstics.

Contra el treball infantil: els nens només han de treballar pels seus somnis!

L’explotació infantil és un dels mals més insuportables i espantosos per a l’ànima humana. Així ho reconeix Albert Thomas, primer Director de l’OIT. Per tot això, cal que els organismes internacionals continuïn treballant per a l’erradicació d’aquesta xacra, així com perquè els governs observin i facin lleis per protegir el nostre bé més preuat: els infants!

somdocents-dia-contra-el-treball-infantil
Publicat dins de Dies importants, Família, Reflexions | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Per què hem d’anar al cinema més sovint

Anar al cinema per a molts és una ocasió especial, però el fet és que gaudir d’una bona pel·lícula a la gran pantalla millora el nostre estat d’ànim, i sens dubte, hauríem de fer-ho més sovint. El gran problema és el preu, tot i que buscant una mica podem trobar ofertes i promocions que ens deixin l’entrada a un preu més econòmic. Preparats per convèncer-vos de per què anar al cinema és un dels millors plans que podeu fer durant la setmana?

  1. Redueix l’estrès. A la majoria ens caracteritza la infinita llista de coses que tenim per fer durant la setmana i que no ens deixa ni un minut per dedicar-lo a nosaltres mateixos. Està comprovat que anar al cinema relaxa i redueix l’ansietat, evadint-nos de les nostres preocupacions, de la feina, de les coses que ens queden per fer i ens permet desconnectar, encara que sigui per dues hores.

  2. Ajuda a veure la vida amb una altra perspectiva. El fet de ser partícips de les històries d’uns personatges que sentim propers, provoquen empatia i en posar-nos al seu lloc, som conscient dels seus problemes i els prenem com a nostres, fent-nos reflexionar i trobar diferents perspectives com si nosaltres fóssim aquells protagonistes.

  3. Ens fa riure i/o plorar. El cinema és la millor de les teràpies i la millor manera de connectar amb les nostres emocions més íntimes. Ja sigui gaudint d’una bona comèdia que ens fa riure, o patint amb un drama intens que ens fa caure alguna llàgrima, activar les nostres emocions sempre és un encert.

  4. Crema calories (asseguts des de la butaca!). Sembla mentida, oi? Però tal com van publicar uns experts de la Universitat de Westminster el 2012 a un article, les pel·lícules de terror ens fan cremar moltes calories, ja que els ensurts i la tensió augmenten el ritme cardíac i fan que desprenem una bona quantitat d’adrenalina. Hi ha pel·lícules amb les quals podem perdre fins a 180 calories! (Que això no serveixi d’excusa per deixar de fer exercici, simplement per sentir-vos millor després de demanar les crispetes grans!)
    A més, el cinema ens exposa les nostres pors més íntimes i ens obliga a trobar-nos amb aquestes i donar-nos possibles mètodes per treballar i aprendre a gestionar-les.

  5. Poder educacional. Sens dubte hi ha moltes pel·lícules que transmeten missatges positius als infants mitjançant històries didàctiques que els aporten valors. Pròximament publicarem uns articles de recomanació amb pel·lícules educatives per nens i nenes de primària i secundària.

  6. Practicar altres idiomes. Una de les maneres més senzilles, divertides i econòmiques de practicar idiomes estrangers és la visualització de pel·lícules i/o sèries en versió original. Tot i que a vegades pot costar trobar pel·lícules en el seu idioma original a les sales, ara tenim la sort de poder veure-les en streaming i amb subtítols si és necessari (recomanem veure els subtítols en l’idioma original també).

  7. Culturitza. Tot i que hem de ser conscients que les pel·lícules són ficció i no podem prendre’ns les històries al peu de la lletra, hi ha històries que ens fan viatjar a altres èpoques i enriquir-nos d’altres cultures, països, situacions històriques, i guanyar així en perspectiva i imaginació. Fins i tot algunes pel·lícules són capaces de fer-nos reflexionar fins a tal punt de replantejar-nos les nostres idees.

Ara us deixem amb una petita tasca: informar-vos de quan és el dia de l’espectador al vostre cinema habitual i donar-vos un caprici saludable amb la pel·lícula que més bona pinta us faci. Si us és impossible, escolliu quina sèrie veureu avui abans d’anar a dormir. Ja la teniu? Us llegim!

Publicat dins de Cinema, Educació Emocional, Família, Noves tecnologies, Recursos, Reflexions | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Com potenciar els 5 sentits a la platja i a la muntanya

somdocents-com-potenciar-els-5-sentits-a-la-platja-i-a-la-muntanya

Des que naixem, a través dels nostres sistemes sensorials rebem una quantitat enorme d’informació que emmagatzemem i portem fins al cervell, fent que aquest procés d’aprenentatge es faci continu i indispensable.

Els sentits ens connecten amb l’exterior i l’estiu és una excusa perfecta perquè els més petits -i no tan petits- es descobreixin a ells mateixos i al que els envolta ara que tenen més temps. Un senzill dia a la platja o a la muntanya poden ser els telons de fons perfectes per dur a terme una activitat sensorial i desenvolupar l’olfacte, la vista, l’oïda, el gust i el tacte. Acompanyeu-nos!

A la platja:

  1. Olfacte: crema solar. Mentre et poses crema, concentra’t en l’olor que fa la crema solar i inhala amb tranquil·litat. Veuràs que si tanques els ulls i et concentres en l’olor, aquesta es fa més intensa.
  2. Vista: oceà. Apropa’t a la platja i observa les onades. Intenta no perdre detall de com es mouen, la seva rapidesa, la seva freqüència, les diferents tonalitats de colors per les quals passen… No tinguis pressa.
  3. Oïda: mar. Lligat amb el punt anterior, gaudeix de la sonoritat de les onades en trencar-se, i estira’t a la sorra per relaxar-te amb aquesta melodia de fons. (No et podem assegurar que no t’adormis!)
  4. Gust: aigua del mar + gelat. Apropa’t a la platja i fica un dit a l’aigua. Llepa’l i nota com les papil·les gustatives s’activen amb el sabor a sal. Per fer un gran contrast, pren un gelat dolç i acaba amb un bon sabor de boca.
  5. Tacte: sorra. Obre bé les teves mans i agafa sorra de la platja omplint-les bé. Després, deixa-la caure a poc a poc sentint la seva textura. Veuràs com et calma aquesta petita acció.

A la muntanya:

  1. Olfacte: flors. Apropa’t a diferents flors i ensuma-les pausadament. Fan una olor dolça o més aviat silvestre? Ensuma’n de diferents per analitzar les diferents olors i escollir la teva preferida.
  2. Vista: paisatge. Tant si et trobes a un bosc, com a una vall o a una muntanya, estàs a un lloc privilegiat. Dona-li plaer als ulls i observa el que t’envolta: cada arbre, flor, riu i núvols.
  3. Oïda: ocells. Prohibit parlar durant uns minuts per escoltar la veu de la natura. La melodia dels ocells et donarà una pau extrema i si tanques els ulls mentre seus sota un arbre, els minuts passaran com segons. Passada una estona, xiula i contesta els ocells, a veure si contesten.
  4. Gust: fruites silvestres. Les muntanyes estan plenes de sorpreses i entre elles es troben fruites silvestres com móres, nabius, gerds, o fruits secs com avellanes, etc. Agafa’n alguna i tasta-la. Veuràs com saben de diferent de les que estem acostumats!
  5. Tacte: tronc d’un arbre. Abraça a un arbre i intenta connectar amb ell, esbrinar quants anys té i qui el va plantar. Passa la mà sobre el seu tronc, i sent les rugositats de la seva textura. Gaudeix del moment.

Esperem que aquesta senzilla activitat us hagi donat idees per practicar aquest estiu, perquè qualsevol petit moment és una oportunitat d’aprenentatge. Si voleu compartir amb nosaltres activitats i/o recursos, no dubteu a fer-ho als comentaris!

Publicat dins de Coneixement del medi, Escola, Família | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

9 pel·lícules educatives per a nenes i nens de primària

somdocents-9-pel·lícules-educatives-per-a-nenes-i-nens-de-primària

Les pel·lícules són un fantàstic mètode d’aprenentatge, ja que les persones, i més els nens, ens movem per emocions. És molt més fàcil que se’ns quedi gravat a la ment allò que ens ha fet experimentar sensacions, que no allò que hem memoritzat.

Veure pel·lícules educatives i després completar una fitxa de reflexió o crear un debat a l’aula pot ser un recurs molt enriquidor.

Volem compartir amb vosaltres 9 pel·lícules que creiem molt interessants per estimular als alumnes i motivar-los a aprendre sobre diverses qüestions. Ens acompanyeu?

1. Buscant a Nemo

Nemo, un peix pallasso molt estimat per la seva família, és capturat per un submarinista i instal·lat a una peixera a un despatx d’un dentista a la ciutat. El seu pare començarà una intensa recerca per trobar-lo juntament amb un peix sense gaire memòria, Dory.

Sens dubte és una pel·lícula entranyable, que ensenya als més petits aspectes com el valor de l’amistat, la protecció de la família, la lluita per aconseguir allò que desitgem i la importància d’ajudar als altres. A més, es poden plantejar temes com la cura del medi ambient i dels oceans, i de la gran problemàtica actual que l’ésser humà és capaç de trencar ecosistemes pel seu propi interès.

2. E.T.

Aquesta obra mestra d’Steven Spielberg ens mostra una història atemporal sobre l’amistat sense prejudicis, sense por a allò desconegut i sense por a ser diferents.

E.T. és descobert sol al bosc per l’Elliot, aquest l’acull a casa seva i a poc a poc es va forjant una amistat que va més enllà d’una simple estimació, estaran connectats per sempre a partir d’aquell moment. L’extraterrestre li ensenyarà moltes coses útils per a la vida a Elliot, però aviat començarà a emmalaltir i hauran de trobar una solució perquè pugui tornar al seu planeta.

3. Up

Russel, un boy-scout que topa amb un vidu ancià ressentit, viuran l’aventura més gran de les seves vides quan el Carl prengui el vol amb la seva casa plena de globus i els dos -per error- aterrin a terres inexplorades.

Guanyadora de dos premis Òscar, Up és una pel·lícula de fortes emocions, amb molt sentit de l’humor i que fa reflexionar sobre el respecte a les persones grans, l’amistat i la protecció.

4. Frozen

A qui no se li ha enganxat algun cop la famosa cançó de Let it go?
Frozen és una història d’amor, però d’amor entre germanes, una pel·lícula que trenca els estereotips clàssics de Disney on la princesa havia de ser salvada per un príncep blau gairebé desconegut.

La princesa Anna -més natural impossible- ha de realitzar un viatge èpic per trobar a l’Elsa, la seva germana, per salvar el regne d’Arandelle d’un hivern etern. Les precioses imatges paisatgístiques i l’especial banda sonora, farà que els alumnes se sentin també protagonistes.

5. Coco

Coco és sense dubte una de les pel·lícules d’animació més reconegudes últimament, per la manera tan senzilla, respectuosa i bella que té de tractar un dels temes que més intentem evitar sense adonar-nos amb els petits: la mort.
A través dels ulls del Miguel i la seva experiència intentant trobar més informació sobre els seus rebesavis, la pel·lícula adopta un enfocament familiar i molt respectuós amb les qüestions de cultura, família, vida i mort.  

6. Dumbo (2019)

Tots coneixem la història de Dumbo, però volem recomanar-vos aquesta última versió que Tim Burton ha portat a la gran pantalla, ja que introdueix un aspecte que ens sembla molt interessant.

(Atenció Spoiler!) Dumbo és un elefant nadó, que és separat de la seva mare perquè aquesta el defensa amb caràcter envers persones que el menyspreen per ser diferent. Però Dumbo resultarà tenir un talent innat: el poder de volar.
Amb Dumbo es pot treballar l’atenció a la diversitat, el bullying, l’autoestima i la importància de vèncer les pors i les inseguretats.
La diferència que més destaca amb la pel·lícula clàssica animada és que la de Tim Burton acaba donant a Dumbo i a la seva mare la vida que mereixen: viure salvatges lliurement al seu hàbitat natural, no com un entreteniment per les persones a un circ.

7. Los chicos del coro

Aquesta pel·lícula ens porta a una França del 1949, just després de la Segona Guerra Mundial, on la vida era difícil i on regnava la pobresa, també a l’educació. Els protagonistes de la història viuen a un internat per menors amb mala conducta. Però allà, apareixerà un home -Clément Mathieu- que obrirà un raig d’esperança als cors d’uns nens amb caràcters difícils gràcies al vincle que crea mitjançant la creació d’una coral.

Los chicos del coro ens ofereix una lliçó de vida i de pedagogia per canviar el món d’aquests joves i mostra els avantatges del diàleg envers la imposició del càstig.

8. Billy Elliot

Un clàssic musical que ens segueix enamorant com el primer dia, no només per la increïble posada en escena sinó pel transfons que implica.
Billy, un nen anglès d’11 anys de classe treballadora sense mare. Descobreix el seu talent per ballar mentre és obligat a boxejar pel seu pare. Haurà de decidir si fer cas a la seva passió i continuar formant-se d’amagades per arribar a ser un ballarí professional o fer cas al seu pare i comportar-se com “un home”.

La pel·lícula ens mostra uns temes universals, la persecució d’un somni, les barreres de gènere, la imposició d’activitats per part de la família per donar una imatge falsa als altres, etc.

9. Escuela de Rock

Un membre d’un grup de rock canvia el rumb de la seva vida per complet i és contractat per començar a fer classe a una escola. Sense que ningú de fora de l’aula se n’adoni, començarà a formar a cada alumne perquè formi part d’un grup de rock. Dona una lliçó de trencar les regles establertes per treure el màxim potencial dels alumnes.

Si us hem deixat amb ganes de més, podeu descobrir més recomanacions de pel·lícules a un altre article del Blog si feu clic aquí.
Hem publicat una nova llista amb pel·lícules educatives recomanades per alumnes de secundària. Si voleu conèixer-les, feu clic aquí.

Ens recomaneu alguna pel·lícula educativa més? Estarem encantats d’ampliar la llista!

Publicat dins de Escola, Formació, Recursos, Reflexions, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

Sí a les noves tecnologies a l’aula

somdocents-si-a-les-noves-tecnologies-a-l'aula

Els últims deu anys han suposat un gran canvi degut als avanços tecnològics aplicables a l’educació, tant per a l’educació infantil com per a estudis superiors.

L’ús de tecnologies a l’aula és un tema molt important en la realitat actual. Les pissarres digitals, els ordinadors i les tablets continuen suposant a vegades un repte per al professorat. Conèixer els recursos dels quals disposem i els seus diferents usos facilita l’aprenentatge amb tecnologies.

somdocents-les-tecnologies-a-l'educació

Per què utilitzar tecnologies?

Està comprovat que l’ús de les tecnologies millora l’aprenentatge dels alumnes i al mateix temps fomenta l’autonomia, preparant-los així per al seu futur laboral, on les tecnologies tenen un paper molt important.

Els alumnes necessiten per al seu futur professional la utilització dels mitjans tecnològics, ja que desenvolupen la seva habilitat de percepció i aprenentatge. Algunes persones desenvolupen el seu aprenentatge fàcil i ràpidament a través d’informacions orals o impreses i amb un mínim d’experiències més directes, però també hi ha persones que per al desenvolupament de l’aprenentatge necessiten que aquest sigui significatiu i centrat en la pròpia experiència. L’ús de les tecnologies permet que l’alumnat interactui de manera individual o grupal i que a partir d’aquesta interacció directa es desenvolupi el procés d’aprenentatge.

Hi ha molts factors que afecten l’aprenentatge; per això els alumnes necessiten d’una àmplia gamma d’experiències que inclogui aspectes reals, representacions visuals i símbols abstractes. Les noves necessitats i expectatives laborals que l’alumne tindrà condueixen a una major participació del mateix en l’aprenentatge mitjançant els mètodes actius de recerca i experimentació.

La futura demanda d’ocupació, exigeix una preparació que obliga al coneixement de tot allò que té a veure amb la societat de la informació, les noves tecnologies, la multiplicitat i variació professional, la interacció de recursos, és a dir, de tot allò que facilita la inserció laboral i professional futura.

somdocents-les-tecnologies-a-l'educació

Quin paper té el professorat amb l’ús de tecnologies a l’aula?

Els docents, utilitzant les noves tecnologies, poden arribar a tot l’alumnat independentment de cada ritme de treball i aprenentatge. Els nous models didàctics en els quals es tenen en compte les noves tecnologies i els mitjans de comunicació per a millorar l’aprenentatge suposen noves funcions dels docents. No és el professor el que ha de proporcionar tota la informació, ja que aquesta pot presentar-se més eficaçment per altres mitjans, ja sigui per a proporcionar-la a grans grups o perquè cada alumne l’ampliï per si mateix de forma individual o per a ser usada en un petit grup de discussió. Els docents es converteixen en acompanyants en el procés del desenvolupament educatiu i és el propi alumnat el que va avançat en el seu coneixement.

A més, el professor haurà de revisar i controlar a quin tipus de tecnologies accedeix l’alumnat, buscar i classificar aquelles aplicacions i programes que crea adequats per a treballar a l’aula, entre altres funcions.

Segurament els docents i pares es trobin que en el mercat hi ha moltes aplicacions i jocs, i trobar quines són les idònies per als nens i nenes és una tasca molt complicada i que requereix molt temps.

On puc trobar programes o aplicacions per a treballar amb l’alumnat? Com saber quines aplicacions són les adequades? Què es treballa en l’aplicació que he triat?

Les respostes les trobaràs a…

apps-educa

MARKET D’APLICACIONS EDUCATIVES

Publicat dins de Apps Educatives, Formació, Noves tecnologies | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari