Ioga per a nens: un munt de beneficis

SomDocents-Ioga

Els beneficis de la pràctica del ioga per a adults són àmpliament reconeguts. Incorporar aquesta disciplina física i espiritual a la nostra vida ens aporta forma física, flexibilitat, salut i harmonia mental. Però, sabies que els infants també poden practicar-ne? Te’n donem algunes claus.

Per què pot ser bo?

En primer lloc, cal dir que es tracta d’una pràctica física i ja saps que qualsevol exercici suau que ens ajudi a moure’ns pot ser beneficiós per a totes les edats. En infants més inquiets o nerviosos, el ioga pot tenir molts més beneficis, atès que exerciten la respiració, aprenen a relaxar-se i a gestionar les situacions negatives. El ioga també incideix en la concentració, una habilitat que moltes vegades es veu afectada per un excés d’estímuls externs negatius (televisió, mòbils, tauletes, videoconsoles, etcètera).

Però nosaltres encara en destacaríem més, de beneficis:

  • Disminueix l’agressivitat, perquè els infants no competeixen
  • És una pràctica respectuosa, que fomenta la serenor
  • Representen figures d’animals i això és molt divertit
  • Afavoreix el pensament i la creativitat

Quan començar?

Si hem practicat ioga i en tenim nocions, a l’aula podem dur a terme algunes dinàmiques bàsiques que ajudin als nens a practicar la respiració conscient. No obstant això, a la xarxa trobareu vídeos interessants (i divertits!) per començar amb algunes rutines i postures.

La recompensa? És la mateixa activitat!

De ben petits, els infants estan acostumats a competir: han de ser els primers en tot, treure més bones notes que ningú, superar els seus companys… El ioga és una pràctica on no hi ha vencedors ni vençuts. La recompensa és l’activitat en si mateixa.

Cal tenir en compte que…

Algunes postures poden estar contraindicades si l’infant té algun problema de salut. Consulteu amb els seus pares i feu cas de les prescripcions mèdiques.

 

Publicado en Educació..., Escola, Família | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

Superheroes Academy, una súper aventura educativa per a nens en format app

Superheroes Academy SomDocentsLa capa, l’antifaç, els súper poders… Ho tenim tot? Doncs, ja tens l’equipatge necessari per jugar a Superheroes Academy! La plataforma de formació SomDocents acaba de presentar una aplicació per a nens i nenes amb ganes de posar-se en la pell d’un superheroi.

Superheroes Academy és una app dirigida especialment a nens i nenes de 3  6 anys. L’objectiu? Que es diverteixin al mateix temps que aprenen. I que ho facin a través d’una aplicació bonica, ben desenvolupada i entretinguda. Amb uns objectius i continguts cuidats, ajustats a l’etapa educativa que correspon.

Superheroes Academy SomDocentsCrea el teu propi superheroi

Una de les parts més importants i divertides de Superheroes Academy és aquella en què els petits poden crear el seu propi superheroi. Pero l’aplicació no només compleix el promés amb els nens.

A través de Superheroes Academy, el currículum d’educació infantil es treballa de manera transversal. I és fa amb molta cura, a través del joc interactiu, atenent les intel·ligències i tenint en compte els diferents ritmes d’aprenentatge.

Superheroes Academy SomDocentsSi  ets docent i tens previst utilitzar aquesta app a l’aula, Superheroes Academy t’ho posa encara més fàcil. Podràs crear un grup, amb un avatar per a cada un dels teus alumnes. Des d’allà es poden personalitzar des del vestit, fins al color del cabell, passant pels diferents accessoris. I el més important és que cada vegada que l’alumne interactua amb algun dels jocs educatius es genera un informe personalitzat que permet fer un seguiment del progrés i detectar si existeix alguna dificultat per part del nen.

Objetiu a la vista: aconseguir més súper poders!

Pels petits, l’objectiu principal d’aquesta acadèmia és que els superherois aconsegueixin més súper poders. Podran passar per la zona del hall i l’ascensor, l’aula, l’hivernacle i exteriors de l’acadèmia o accedir a la sala de vestits i trastejar en el prestatge de les gemmes.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Les diferents aventures d’aprenentatge es composen de molts jocs educatius inspirats en el currículum d’educació infantil. Així, els petits podran desenvolupar les seves habilitats en diferents facetes, mentre avancen i amplien els seus súper poders. Aquestes són les seves recompenses.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 Què aprenen amb Superheroes Academy?

Avaluar els resultats de l’aprenentatge no és una cosa que poden trobar a la majoria d’apps educatives. A Superheroes Academy hi pots comptar.

A mesura que els petits van jugant, l’aplicació treballa per crear diferents informes amb els quals et resultarà molt fàcil comprovar l’evolució del grup, obtenir el detall complet de cada alumne i de tots i cada un dels jocs educatius.

Si estàs desitjant provar-la, no has d’esperar més. Superheroes Academy es pot descarregar des d’ara a les tendes d’iOS i Android. Està disponible en tres idiomes: català, castellà i anglès.

Si el que vols és treballar amb Superheroes Academy a la PDI de l’escola, contacta amb nosaltres.

Superheroes Academy - correo

Superheroes-Academy-SomDocents

App Store ENG  google play ENG01  windows GRANDE

Superheroes Academy - web

instagramSuperheroes Academy - facebookSuperheroes Academy - twitterSuperheroes Academy - youtube

 

Publicado en Apps Educatives, Educació Infantil, Educació..., Escola, Noves tecnologíes, Sin categoría | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

Detectar les altes capacitats a l’aula

SomDocents-Altes-Capacitats

Les aules no són espais homogenis. Les conformen alumnes amb diferents necessitats, procedències i capacitats. L’educació pública ha de garantir l’atenció de les diferents realitats existents i oferir el suport a l’aprenentatge de tots els alumnes. Això inclou l’acompanyament dels nens i nenes amb necessitats específiques i altes capacitats intel·lectuals.

Com es detecta que un alumne té altes capacitats?

El més freqüent és que tant pares com docents, que són els que estan més a prop del nen, siguin els que observin o intueixin que un infant té altes capacitats intel·lectuals. El més idoni, en aquest sentit, és deixar-se aconsellar pels docents i confiar en les eines que totes les famílies tenen al seu abast, perquè l’escola les posa a la seva disposició.

En alguns casos, els senyals d’alerta no sempre tenen a veure amb un rendiment excel·lent. De fet, moltes vegades és clar que l’alumne disposa d’un alt potencial, però presenta problemes de conducta, absència de motivació o mals resultats acadèmics, tot i que no és determinant.

La importància dels protocols

Davant la sospita d’un cas d’altes capacitats, cal oferir a les famílies tot el suport possible i deixar clar que l’escola i els docents seran capaços de donar resposta a les necessitats d’aquest alumne. La recerca de suport extern i privat a vegades pot convertir-se en un escull i entrar en contradiccions amb la dinàmica i el procés del centre. Per aquest motiu és important fer reunions periòdiques per tal que la familia, el centre escolar i el centre extern treballin en la mateixa línea.

En aquest punt han d’activar-se tota una sèrie de protocols que consistiran a observar el comportament de l’alumne. En aquesta interessant guia impulsada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Les altes capacitats: detecció i actuació en l’àmbit educatiu trobareu tot un seguit d’eines d’observació que han d’emplenar els pares, els docents i els mateixos alumnes, en el cas que siguin més grans i ja tinguin la capacitat d’autoavaluar-se.

Un cop detectats aquests trets característics, sempre amb l’ajuda de l’equip psicopedagògic del centre, caldrà posar-se en marxa per a la intervenció. Entre altres pràctiques, seria convenient completar o ampliar els continguts normals de les diferents àrees, treballar la socialització i col·laborar en la integració de l’alumne amb la resta de companys.

El que busquem, en resum, és acceptar les diferències individuals, facilitar l’autonomia i potenciar-la i el sentit crític de l’alumne. Tot això, acompanyat d’un esforç important per reforçar i afavorir la seva autoestima.

 

És fàcil detectar que un alumne té altes capacitats? T’has trobat algun cas? Com has actuat?

Publicado en Atenció a la diversitat, Educació Especial, Educació..., Escola, Sin categoría | Etiquetado , , , , , , | Deja un comentario

Parlem amb… 2 profes en apuros

2 profes en apuros-SomDocents

Estamos seguros de que su nombre te sonará. “2 profes en apuros” es el título de un blog que ha conquistado a los docentes que se conectan a las redes. Anna, Carlota y Ana son un equipo de tres, dos maestras y una ilustradora, que transmiten verdadera pasión por todo lo que hacen.

En su blog ofrecen un buen número de reflexiones, información y recursos para docentes que también se encuentren en apuros. Y es que, muy a pesar de que esto de enseñar no sea fácil, parece que estas tres apasionadas de la pedagogía pueden hacernos el camino más llevadero.

Hoy hablamos con ellas de su proyecto, pero también sobre libros, experiencias en el aula y puntos de vista educativos.

Anna, Carlota y Ana, vuestro blog lleva por título “2 profes en apuros”, aunque en realidad sois 3. ¿Qué papel juega cada una de vosotras en el proyecto?

Anna Palencia y Carlota Hernández son las profes en apuros, y Ana Martínez es la “superilustradora” que hace que los apuros de Anna y Carlota sean más llevaderos. La verdad que hemos creado un equipo que no se entiende sin ninguna de las tres piezas.

“Aprender jugando” es vuestra aportación al mundo editorial. ¿Qué podemos encontrar en este libro? 

“Aprender jugando” es un libro en el que compartimos diferentes actividades que hemos hecho en el aula en estos años. Hay mucha teoría sobre aprender jugando, así que este libro se centra más en cómo hacerlo.

En el blog contáis una historia conmovedora bajo el título “Cabrona hija de puta” que nos ha dejado con la boca abierta. ¿Qué hay sobre niños pequeños y su manera de gestionar emociones? ¿Cómo creéis que podemos ayudarlos?

La verdad que fue un momento duro, también se trata de un niño que no se encuentra bien emocionalmente por todo lo que le rodea, y son casos especiales.

La mejor forma de ayudar a los niños en ese aspecto es acompañando las emociones conforme aparecen. Eso puede ser difícil o casi imposible en una clase con 25 niños, pero debemos intentarlo en la medida de lo posible.

Trabajáis con proyectos tan interesantes como este, inspirado en Hervé Tullet. ¿Cómo creéis que hay que ayudar a los más pequeños en esto de trabajar y desarrollar la creatividad?

No podemos pedir creatividad a los niños si la mayor parte del tiempo les decimos lo que tienen que hacer y cómo tienen que hacerlo. Es importante ofrecer propuestas a los niños lo suficientemente abiertas, para que puedan expresarse libremente.

Lo que hacéis os apasiona. Y eso se nota. Para vosotras, ¿qué es lo que no puede faltar en ninguna clase de Infantil y de Primaria?

¡Uy! qué pregunta más complicada. Diríamos que lo importante es que haya un profe que confíe en las capacidades de los alumnos que tiene delante, que proyecte en ellos positivamente y que los acompañe sin juicios. Todo esto que parece tan básico, no siempre se cumple.

2 profes en apuros - SomDocentsEn el aula hacemos todo lo posible por ellos, pero… ¿y en casa? ¿Qué deben hacer los padres en el hogar para que todo vaya sobre ruedas?

Educarlos para la vida real. Esto implica que deben dejarlos caer, equivocarse y estar ahí para ayudarlos a levantarse de nuevo. Hoy en día existe la generación de padres “helicópteros” los cuales, con la mejor de las intenciones, educan a niños sin capacidad de frustración.

Para aprender hay que leer, así que nos gustaría que nos recomendaráis un par de libros para maestros y padres.

Carlota: Neuroeducación de Francisco Mora y Educar para ser de Rebeca Wild

01_Neuroeducación  01_Educar para ser.jpg

Anna: Espais d’aprenentatge de Pau López i Vicente y Las escuelas que cambian el mundo de César Bona.

01_Espais d'aprenentatge  01_Las escuelas que cambian el mundo

Ana: Manual Profesional Para Aventureros, Súper Héroes Y Exploradores Urbanos por Nuria Pérez Paredes y Escuelas creativas de Ken Robinson.

01_Manual professional  01_Escuelas creativas.jpg

¿Y un libro que os haya ayudado en clase, con los pequeños, a tratar ciertas particularidades, por ejemplo?

Carlota: No, david! – David Shannon.

02_No, david

Anna: El monstre de colors – Anna Llenas.

02_El monstre de colors

Ana: Por cuatro esquinitas de nada – Jérôme Ruillier y un clásico, Mis amigos especiales – Paco Capdevila.

02_Por cuatro esquinitas de nada  02_Mis amigos especiales

Y esto es todo. Muchas gracias por vuestro tiempo. ¡Suerte!

Publicado en Educació..., Entrevistes | Etiquetado , , | Deja un comentario

Què és la pedagogia sistèmica?

SomDocents-Pedagogia-Sistèmica

La pedagogia sistèmica sorgeix de les constel·lacions familiars i teràpies sistèmiques iniciades pel psicoterapeuta alemany Bert Hellinger. Hereves d’aquests coneixements, Marianne Frankey i Angélica Olvera van decidir aplicar aquestes teories en l’àmbit educatiu.

En què consisteix?

La pedagogia sistèmica es vol integrar en el sistema educatiu, però sense descartar en absolut els mètodes tradicionals. Així, es pren com a referents bàsics la ubicació i el context i sota aquesta premissa, s’inicia el camí de l’aprenentatge. Segons les teories sistèmiques, els mestres i els professors tenen el deure de transmetre coneixement, mentre que els pares tenen la responsabilitat d’educar. Els papers es reparteixen d’aquesta manera, però en tots els casos, cal tenir especialment en compte quina és la realitat dels alumnes i les seves famílies.

Cap context és millor que un altre

Ja hem dit que la posició de partida del docent és la del context de l’alumne i la seva situació familiar. Això és bàsic, perquè aquest determina les peculiaritats de cada alumne. L’espai, el context, els coneixements previs o la cultura són molt importants per educar en consonància. Això ens indica, doncs, que no s’ha de pressuposar mai que un context és millor que un altre.

Per què és important la pedagogia sistèmica?

De treballar en aquesta direcció se n’extreu un avantatge molt important: la inclusió. El docent inicia la seva tasca educativa des de l’acceptació i el respecte, integrant als alumnes i a les seves famílies, que en tot moment se sentiran part del camí de l’aprenentatge dels infants. No sentir-se exclosos per formar part d’una altra cultura, tenir problemes d’aprenentatge o sofrir una discapacitat pot generar sensació de desequilibri i falta de pertinença, a més de derivar en una pèrdua de l’interès, fracàs escolar i altres conductes disruptives.

La pedagogia sistèmica és important per entendre que els alumnes són part d’un sistema interrelacionat, en el qual les famílies tenen un paper fonamental. Tenim a les nostres mans la possibilitat d’aprofitar aquests vincles per educar els infants en valors com el diàleg, la inclusió i el respecte als altres, valors imprescindibles per a la vida i per al nostre desenvolupament com a individus.

Quines experiències teniu al voltant de la pedagogia sistèmica? Podeu compartir-les amb nosaltres a través dels comentaris.

 

Publicado en Educació..., Família | Etiquetado , , | Deja un comentario

Què és The Flipped Classroom?

SomDocents - Flipped Classroom

The Flipped Classroom (o bé Aula Invertida) és un model pedagògic que pretén que el procés d’aprenentatge es produeixi fora de l’aula, emprant el temps de classe per afavorir el desenvolupament d’altres processos cognitius més complexos. Així, l’espai d’aprenentatge col·lectiu es mou cap a l’espai d’aprenentatge individual, transformant l’espai resultant en un ambient d’aprenentatge més dinàmic, interactiu i creatiu.

Els orígens

El terme “The Flipped Classroom” fou emprat per Jonathan Bergmann i Aaron Sams, dos professors de química de Woodland Park High School a Woodland Park Colorado, després d’adonar-se que molts alumnes perdien classes de manera habitual per raons externes, com ara motius de salut. Va ser així com els professors van posar en marxa un sistema de gravació i distribució de vídeo per oferir els continguts als seus alumnes. Llavors es van adonar que tenien més temps a l’aula per posar més atenció a les necessitats individuals d’aprenentatge de cada alumne.

Models complementaris i efectius

A partir d’aquesta idea han nascut molts mètodes alternatius i complementaris que es desenvolupen seguint la mateixa filosofia. El sistema d’ensenyament Just in Time d’Eric Mazur (Harvard) contempla la preparació de les classes el dia abans amb la retroalimentació dels alumnes. Això permet desenvolupar estratègies i a l’hora de classe, centrar-se en totes aquelles deficiències que ja s’hagin detectat.

 

Quins són els avantatges?

En primer lloc, cal subratllar que la proposta de The Flipped Classroom és una innovació educativa i que com a tal, aporta un munt de millores amb les quals beneficiarem als nostres alumnes i aconseguirem que les classes siguin molt més dinàmiques i profitoses. Nosaltres destacaríem els següents avantatges:

  • Més temps per dedicar-nos a la diversitat existent a l’aula.
  • Aprenentatge més dinàmic i col·laboratiu.
  • Accés permanent als continguts generats pel docent.
  • Participació conjunta (també amb les famílies) en el procés d’aprenentatge.

Si estàs interessat a aprendre més al voltant del mètode, et recomanem consultar les experiències The Flipped Classroom, amb moltes idees i material de suport per dur-les a terme.

¿Has sentit a parlar de The Flipped Classroom? Pots compartir la teva experiència amb nosaltres als comentaris.

Publicado en Educació..., Escola | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

5 claus per aplicar el mètode Montessori a casa

SomDocents-Montessori

Aplicar la pedagogia Montessori a casa vol mètode, en el sentit que, cal preparar l’ambient i oferir a l’infant una actitud i atenció molt determinades. A continuació, us donem cinc claus per començar a aplicar el mètode Montessori a casa.

  1. Preparar l’ambient i respectar l’ordre. L’ambient ha d’estar preparat per a l’infant. Això vol dir que el mobiliari s’ha d’adaptar al nen i no a la inversa. Els mobles, les taules, les cadires i els diferents utensilis han d’estar a la seva alçada. Això promourà la independència del nen, els processos d’exploració i d’aprenentatge, la llibertat i l’autodisciplina.
  1. Confiar amb l’infant i seguir el seu ritme. Equivocar-se és part de l’aprenentatge. Confiar amb l’infant vol dir observar-lo, seguir el seu ritme i endevinar els seus interessos i gustos a través de l’experimentació. Es tracta d’una manera fantàstica d’ajudar-lo a interioritzar coneixements.
  1. Apreciar la natura i les coses senzilles. El ritme accelerat dels mitjans i els formats audiovisuals no deixen espai per l’exploració i la curiositat. El contacte amb la natura i l’estima de les petites coses ofereix a l’infant un espai obert de llibertat i la possibilitat de desenvolupar la imaginació i la creativitat. Aquestes experiències, a més, eduquen en l’ètica del respecte cap a la natura i els animals.
  1. Predicar amb l’exemple. El nostre model de conducta és vital per a l’infant. Si prediquem amb l’exemple donant les gràcies, compartint, respectant les persones, els animals i els objectes, el petit anirà interioritzant aquestes conductes com a pròpies.
  1. Les conseqüències naturals. Ja hem indicat que la pedagogia Montessori ens convida a intervenir el mínim possible i a no posar limitacions al desenvolupament de l’infant. En aquest sentit i a l’hora de dir “no”, ens limitarem a explicar les conseqüències naturals dels seus actes. Aquest aprenentatge l’educarà.

Totes aquestes conductes i pautes s’han de dur a terme sempre dins d’un ambient de respecte, tenint en compte que l’infant està aprenent i que s’equivocarà. El nostre acompanyament respectuós serà fonamental per ajudar-lo en aquest procés d’autonomia, aprenentatge i llibertat.

Publicado en Educació..., Família | Etiquetado , | Deja un comentario