Creences i emocions, com gestionar-les en positiu

SomDocents-Emocions

La ciència ha demostrat que el cervell no distingeix la realitat del pensament. Això vol dir que quan pensem, s’activen els mateixos circuits neuronals que quan fem alguna cosa o quan recordem. Això és important perquè els pensaments són capaços de fixar realitats que no sempre són com nosaltres les dibuixem o imaginem. Les tècniques de visualització, meditació i imaginació creativa treballen en aquest sentit. Així doncs, per aprendre a gestionar les nostres emocions cal, abans, aprendre a gestionar les nostres creences. Es tracta, sense cap mena de dubte, d’una manera de profunditzar en nosaltres i ajudar als nostres alumnes i companys a fer-ho.

Com aconseguir creences positives?

Els records i les sensacions van molt associats a les creences. Qualsevol record o pensament és capaç de desplegar un ventall immens d’emocions: una reacció en cadena que, si se centra en una emoció negativa, pot submergir-te en una espiral de pensaments poc constructius. Deixar d’alimentar-los és fonamental per treballar les nostres pròpies creences i fomentar les emocions positives. Això ens ajudarà a millorar la nostra vida i les relacions amb la resta.

Però, com es fa això? Com puc començar a entrenar el meu cervell per a aconseguir tenir creences positives?

  1. Un primer pas: identifica les teves emocions. Abans de començar a treballar amb les teves creences cal que siguis conscient d’allò que sents. És possible que una situació negativa del passat ens impedeixi pensar que aquest cop ho farem bé. Fes una immersió en els teus records per tal d’identificar situacions, vivències i emocions. Analitza-les bé, observa quins canvis has fet en la teva vida i si realment és lògic que pensis que no ho aconseguiràs.
  2. Atura els pensaments negatius. Ja has identificat les emocions negatives, ara cal aturar els pensaments negatius que s’han desencadenat i que estan obstaculitzant el teu progrés positiu. Per aconseguir-ho pots fer un breu exercici de meditació que t’ajudarà a recuperar el control de les teves emocions.

  1. Comença a pensar en positiu. Es tracta de veure el costat bo de les coses, perquè és precisament això el que t’ajudarà a avançar cap a l’èxit. Concentra’t en les coses bones, és a dir, en allò que assoleixes cada dia i en les solucions, en lloc de donar voltes als problemes. Cada cop que afrontis una nova situació (sigui negativa o positiva), intenta analitzar què ha passat i com ho has resolt. És una gran oportunitat d’aprenentatge.

Per últim, intenta passar a l’acció: fer les coses i avançar cap als teus objectius. Incorpora novetats (per petites que siguin) al teu dia a dia, perquè el factor sorpresa és un nou motiu per aprendre a fer passos endavant, adquirir noves experiències i trencar esquemes negatius.

Imagina’t en el futur fent allò que desitges fer. Tots els passos que facis valdran la pena perquè t’ajudaran a arribar a la teva meta. Amb tot, hauràs solidificat les creences positives i podràs continuar endavant amb tota la fermesa i convicció.

Publicat dins de Educació Emocional, Educació..., Escola | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

6 contes per canalitzar la ràbia i l’empipament

Somdocents-contes-rabia

Parlem obertament d’emocions positives, com són l’alegria, la gratitud, la sorpresa o bé l’amor. Cultivar, viure i entendre-les és relativament fàcil, però, què fem amb les emocions negatives? Com reconèixer i gestionar bé la por, la tristesa o la gelosia? Avui volem ajudar-vos a treballar dues emocions complicades, però prou freqüents, tant en els infants com en els adults: la ràbia i l’empipament. A continuació, sis contes interessants.

  • Quina RÀBIA de joc!, Meritxell Martí. La Tina ha perdut al dòmino i s’ha enrabiat molt. Al seu amic Toni això no li ha agradat gens, així que ha decidit empescar-se’n una perquè això no torni a passar. El conte forma part de la col·lecció Toni & Tina, impulsada per l’editorial Castellnou i l’Hospital Sant Joan de Déu per treballar les emocions amb els nens a través de situacions quotidianes i divertides.

Podeu trobar més informació, recursos i activitats per treballar aquest llibre al blog de Club Peques Lectores.

  • Tot és culpa teva, Begoña Ibarrola. Vet aquí dos germans esquirols que viuen al bosc. Un d’ells dóna la culpa a l’altre de tots els problemes que té i la seva relació es deteriora. El conte, de Begoña Ibarrola, està editat per Cruïlla i a més de tractar l’emoció de la ràbia, ens parla de l’egoisme i del sentiment de culpabilitat.

  • Una mica de mal humor, Isabelle Carrier. De l’autora de El cazo de Lorenzo, també tenim Una mica del mal humor. Isabelle Carrier ens parla d’en Pit i en Pat, dos personatges que es fan inseparables, però entre els quals aviat sorgiran les primeres diferències. Així, el mal humor es convertirà en una malaurada tònica massa habitual. Es tracta d’un conte magnífic, amb unes il·lustracions d’allò més boniques i un desenllaç d’allò més sensat.

  • De vegades, Emma Dodd. Moltes vegades, les persones que estimem també ens inspiren emocions d’enuig i ràbia. Acceptar-les i canalitzar-les no sempre és fàcil. De vegades, l’elefantet està trist. De vegades, és amable. De vegades, també està enfadat, tot i que sap que la mare sempre l’estimarà…

  • Emma Enfadosàuria, Brian Moses. L’Emma Enfadosàuria s’enfada per tot: si no guanya quan juga, quan els seus germans reben regals, quan no pot veure el què vol a la tele… Les seves expressions d’enuig són d’allò més variades: puntades, cops i fins i tot rugits. Aconseguirà calmar-se?

  • La Maria s’enfada, Andreu Martín Farrero. I finalitzem aquest seguit de recomanacions amb un altre conte sobre l’empipament. Es tracta d’un conte amb lletra de pal per a primers lectors, on la Maria es converteix en protagonista d’unes grans enrabiades…

Quins són els vostres títols favorits per treballar les emocions de l’empipament i la ràbia? Podeu compartir-los als comentaris!

Publicat dins de Educació Emocional, Educació..., Escola | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Parlem amb… Rosa Liarte

Rosa Liarte

Si hablamos de innovación en educación tenemos que hablar de Rosa Liarte. Es Licenciada en Historia por la Universidad de Málaga y trabaja como profesora de Geografía e Historia. Es una amante de las nuevas tecnologías y no para de indagar en nuevas metodologías educativas.

Su trabajo como educadora y revolucionaria del mundo educativo es imparable y lo que es más importante, visible para todos. Tiene su propio blog y comparte sus conocimientos con la comunidad. Hoy hemos tenido ocasión de conversar con ella…

¡Hola Rosa! ¿Cuándo supiste que querías dedicarte a la docencia?

Rosa Liarte

Siempre me he dedicado al patinaje artístico sobre ruedas, y desde muy joven ya comencé a ser entrenadora de patinaje artístico y a transmitir la pasión que siento por ese deporte a mi alumnado del club de patinaje. Estudié historia porque me inspiraron diferentes docentes que tuve de historia, y admiraba cuánto sabían y quería ser como ellos por lo interesante que hacían sus clases. Así que creo que lo de ser docente siempre lo he llevado dentro de mí sin saberlo.

Luego también se te ocurrió crear un blog. Y con ello también eres imparable… ¿Cómo surgió la idea?

Ya tenía mi blog rosaliarte.com donde publicaba las fotos que realizaba con mi cámara réflex (otra pasión que tengo) tanto del patinaje como de los viajes que realizaba. En este iba contando las cosas que hacía en mi día a día, pero no tenía una constancia. Ahora rosaliarte.com lo he convertido en mi blog personal donde aporto información al profesorado sobre el uso de las TIC. Mi otro blog, tiene otra historia, y es que en Twitter antes de ser profesora de historia, ponía cada día y sigo haciéndolo #leccionesdehistoria. Cuando conocí a mi pareja un día me propuso mirar si el dominio leccionesdehistoria.com estaba libre y montar un blog de historia para mi futuro alumnado. Cuando lo comprobamos, el dominio estaba libre, así que rápidamente lo compramos y hasta hoy día ambos blogs son una realidad.

Uno de tus puntos de partida es el de dejar a un lado los libros de texto. ¿Por qué?

No voy a negar algo evidente, y yo usé libros de texto cuando comencé mi docencia, pero siempre había cosas que no me convencían o las cosas estaban explicadas de tal manera que los niños no las comprendían.

No encontraba material que me gustara, navegaba por aquel momento en internet y no encontraba lo que necesitaba para mis clases, así comencé a crear mi propio material poco a poco, y como no tenía por qué ocultarlo, comencé a colgarlo en leccionesdehistoria.com para que pudiera servir a otros/as profesores/as.

Rosa LiarteAsí lo he hecho durante años, hasta tener mi propio material elaborado y darme cuenta que no necesitaba los libros de texto para mis clases. Recibir un montón de comentarios y emails de compañeros dándome las gracias, me hizo seguir por este camino, creando mis propios vídeos explicativos y proyectos para el aprendizaje del alumnado. Por eso he podido prescindir de los libros de texto. Hoy día la información está en cualquier lugar, a golpe de click podemos aprender cualquier cosa, no los veo necesarios.

Aquí en la Junta de Andalucía existe el Cheque Libro, una partida de dinero inmensa que se destina a libros de texto y no se puede gastar en otra cosa que no sean libros. Hay centros educativos con dificultades económicas, y sin embargo reciben tristemente más dinero para libros que para el mantenimiento del propio centro. Además los libros son durante 4 años, que luego se alargan por políticas, o se cambian de nuevo por cambios de leyes. Esta política que se hace aquí me hizo darme cuenta de que el dinero se despilfarra en algo que no es necesario en la era de internet.

Rosa LiarteCon esto no quiero decir que esté en contra de los libros de texto, sí de las políticas que se han llevado a cabo con ellos. Pero creo que si queremos un cambio en la educación las primeras que tienen que cambiar son las editoriales. De hecho, he aportado mi ayuda siempre que me lo han pedido desde las editoriales y he dado mi punto de vista, y ya hay editoriales que hablan de proyectos, de Flipped Classroom y de rúbricas, y creo que ellas son las primeras que tienen que cambiar esto para que el profesorado se suba al carro de la innovación educativa.

Tus alumnos usan móviles y tabletas en clase. ¿Es posible compatibilizar el uso académico con el personal en el aula?

Es algo que hay que educar, no voy a decir que es fácil, porque no lo es. Pero si queremos educar al alumnado para el siglo XXI, hay que enseñarles cómo se usan los dispositivos móviles. Nuestro alumnado sabe de Instragram y luego no sabe mandarte un correo electrónico con un archivo adjunto. Esto me preocupa, y bastante.

La competencia digital hay que enseñarla, trabajarla y preparar a nuestro alumnado para un futuro que aún desconocemos. Eso sí, pienso que la tecnología ha venido para quedarse, y tenemos que hacer parte de ella en nuestro día a día.

¿Te has encontrado con obstáculos/reticencias en este sentido? ¿Cómo los has resuelto?

Sí, he estado en centros educativos trabajando en el que estaba totalmente prohibido el uso de dispositivos móviles para el alumnado, pero el mío propio no, por lo que mis primeros proyectos con dispositivos móviles los hicimos con mi móvil, mi iPad y trabajando como pudimos. A veces las carencias hacen que tengas más creatividad a la hora de abordar los problemas con los que te enfrentas.

Cuentas que la innovación es para ti algo imprescindible a la hora de trabajar con tus alumnos. ¿Sin qué tres herramientas ya no podrías vivir?

No puedo vivir en mi docencia sin mi iPad y sus aplicaciones, sin mi MacBook y sin los conectores y cables que llevo encima para poder proyectar. En todas las clases que llego hay diferentes conectores, así que saco mi estuche mágico (mis alumnos lo llaman el “bolsillo de Doraemon” porque tengo de todo – risas -) y listo.

Como puedes comprobar mis herramientas son la tecnología, es mi medio de vida cada mañana cuando imparto docencia.

¿Has hecho también gamificación? ¿Cómo lo has aplicado en las asignaturas que impartes?

Rosa LiarteSí, he realizado un nuevo proyecto basado en el juego SIM City que pronto colgaré en mi blog. Mucha gente también conoce las tarjetas de gamificación que uso con el alumnado en el Flipped Classroom https://leccionesdehistoria.com/noticias/motivacion-en-clase-con-tarjetas-para-gamificacion/

 

 

También he realizado el proyecto #MineCathedral con Minecraft. Puedes ver los resultados aquí https://leccionesdehistoria.com/2eso/catedrales-goticas-con-minecraft/

Rosa Liarte

¿Y a la hora de atender la diversidade? ¿Puedes contarnos alguno de tus proyectos?

Rosa Liarte

En el IES Cartima tenemos todo tipo de alumnado, pero quizá para mí el más complejo es el alumnado ciego. Enseñar arte al alumnado ciego es algo muy complicado, pero con el proyecto #MineCathedral realizamos unas vidrieras con material de diferentes texturas y fue un éxito para ellos https://leccionesdehistoria.com/2eso/vidrieras-proyecto-minecathedral/

Rosa Liarte

Además el Flipped Classroom es una forma de aprendizaje que me ha venido muy bien para este tipo de alumnado, y las tarjetas de gamificación con Braille son un éxito también. Sobre este tema escribí un post en mi blog personal https://rosaliarte.com/alumnado-invidente-flipped-classroom/

 

Supongo que también usas aplicaciones. ¿podrías recomendarnos algunas?

Mis imprescindibles como profesora son iDoceo. Funciona como cuaderno del profesor. Para organizar mis tareas diarias y toda la burocracia de nuestro trabajo uso Evernote. También tengo Explain Everything, para grabar mis explicaciones en vídeo y EdPuzzle, para comprobar si el alumnado ha visto el vídeo. Para mí todas ellas son imprescindibles a diario.

Para usar con mi alumnado, las preferidas son Book Creator, Touchcast, BrainPop, EdPuzzle y la Suite de Google, pues todas sus aplicaciones y herramientas de colaboración son imprescindibles en el trabajo por proyectos.

Y por último, ya sé que la educación infantil no es tu etapa, pero… ¿conoces Superheroes Academy? ¿Has podido testear esta nueva app educativa?

Es una aplicación muy divertida e intuitiva para niños y niñas de 3 a 6 años, donde además se pueden ver los progresos que van obteniendo de los retos que se le plantean. Y lo mejor de todo es que está disponible tanto para Android como para iOS, pudiendo llegar a cualquier dispositivo móvil de hoy día.

Publicat dins de Entrevistes, Noves tecnologíes | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Parlem amb… Noemí Fernández Selva

Noemí Fernández Selva

Se llama Noemí Fernandez Selva. Puede que tu nombre te suene mucho, porque además de dedicarse a la profesión de maestra, Noemí es autora de varios libros infantiles y trabaja en la elaboración de contenidos académicos.

Es maestra de música y trabaja con niños y niñas de Primaria. Sus inquietudes la llevaron a especializarse en Pedagogía y Psicoterapia Humanista. También tiene un blog en el que publica recursos para docentes y padres.

Ama la profesión y dice que intenta tomársela muy en serio. Se siente afortunada por hacer lo que hace, así que no es de extrañar que todos los días entre con una sonrisa al aula…

Noemí, es un placer hablar contigo. Eres maestra de música, pedagoga y tienes un máster en Psicoterapia Humanista. Además de dedicarte a la enseñanza, tienes un blog. ¿Cómo surgió la idea de salir a las redes?

Siempre he creído que nuestra tarea como docentes se enriquece al compartir nuestras Noemí Fernández Selvaexperiencias con otros compañeros y compañeras, así que abrir un blog surgió de la necesidad de comunicarme con otros profesionales. Internet nos ofrece la oportunidad de estar conectados más allá de la distancia física. La experiencia del blog me aportó poder conocer a personas que en su día a día hacen una labor extraordinaria en las aulas.

¿Qué te movió a especializarte en Psicoterapia Humanista? ¿Cómo te ha ayudado esta disciplina en tus diferentes facetas profesionales?

Después de cursar Magisterio y Pedagogía empecé a trabajar de maestra en una escuela de Primaria. Pasados dos cursos escolares, sentía que “me perdía algo”, que mi trabajo con aquellos niños y niñas estaba incompleto. Mi intención era la de acompañar a aquellas personas en su crecimiento pero no tenía conocimientos suficientes para entender algunos procesos del ser humano a nivel psico-emocional. La madre de un alumno, con quien después inicié una buena amistad, me aconsejó la formación en Psicoterapia Humanista. Ese fue el inicio de un camino que todavía estoy transitando.

Tu blog es muy completo. Tratas muchísimos temas, ¿para qué y quiénes lo recomendarías?

La idea es tener un lugar desde donde poder compartir algunos de los materiales que voy creando y donde dejar constancia de algunos temas y eventos que me van gustando. Todo es accesible para cualquier persona, aunque supongo que es más útil para docentes, madres y padres.

Y ahora vayamos al aula. Nos gustaría que nos contaras cómo es tu día a día. ¿Cuáles son para ti las rutinas de un día cualquiera con tus alumnos?

Me gusta empezar la semana en un gran círculo donde todos nos vemos las caras. Nos sentamos en el suelo y nos proponemos algo para mejorar durante los días siguientes: el respeto entre nosotros, el turno de palabra, la empatía… También me gusta acudir al círculo para felicitarnos por nuestros logros o para hablar de temas importantes.

En la escuela donde trabajo hemos iniciado una propuesta para fomentar la lectura con nuestros alumnos, así que cada día hacemos diferentes actividades lectoras antes de empezar las clases. ¡Es una manera preciosa de iniciar la jornada! Maestros y alumnos compartimos momentos de calidad en torno a los libros y a diferentes tipologías de textos. Los resultados están siendo muy satisfactorios.

Observamos que la creatividad juega un papel fundamental en tu manera de hacer las cosas y enseñar. ¿Cómo consigues que tus alumnos traten de cultivarla diario?

Siendo yo misma un ejemplo. Comparto sin miedo mis ideas con ellos y les pido su opinión. Escucho y recibo sus comentarios y críticas y no tengo miedo de rectificar. Les animo a escribir, a dibujar, a inventar sus propias historias y, a la vez, les digo que eso es lo que pueden hacer con su vida: dibujarla, inventarla, trazar su camino, pues su vida es sólo suya y pueden ser quienes quieran ser.

Noemí Fernández SelvaTambién intento que no vean que hay una única vía para solucionar los retos. Invito a que se escuchen, ya que otros compañeros y compañeras también han llegado a la solución de una cuestión aplicando una estrategia diferente. Darnos cuenta de que hay varias maneras de llegar al mismo lugar es vital para desarrollar la creatividad.

Tienes mucho trabajo, pero has reservado tiempo para trabajar en diferentes publicaciones. “Amics Secrets” es tu primera aportación al universo de la literatura para peques…

Noemí Fernández Selva

Amics Secrets” fue el primero de mis trabajos editoriales. Ese libro me abrió un universo con el que siempre había soñado: el de la escritura. Desde que era adolescente soñé con dedicarme a escribir y ahora estoy viviendo mi sueño cumplido. Escribir se ha convertido en algo cotidiano para mí. No lo considero un trabajo, sino una parte de más de mi día a día. Si no pudiera escribir, sentiría que me falta algo básico.

También has trabajado las emociones con “Nimbus”. ¿En qué puede ayudarnos a la hora de gestionarlas en el aula o en casa?

Noemí Fernández SelvaNimbus” propone un recorrido breve y clarificador por el mundo de algunas de las emociones más habituales en el ser humano. Pretende ser una herramienta para acompañar a los más pequeños en la elaboración de su mundo emocional, identificando y poniendo palabras a algunas de las expresiones de la rabia, la tristeza, el amor, la alegría, la sorpresa, el miedo y la calma. En “Nimbus” las ilustraciones cobran especial importancia porque reflejan muy bien estas expresiones. Eva Zurita hizo un trabajo excepcional en cada una de las páginas y la Editorial Salvatella respetó todas las ideas y aportaciones.

Nos han llamado mucho la atención tus cuadernos ATRAPA-PALABRAS. ¿En qué pueden resultarnos útiles?

Noemí Fernández SelvaPara empezar, ¡para divertirnos escribiendo, expresando e inventando!

Atrapa-palabras nació con el objetivo de ser un material atractivo y divertido que, a su vez, ayudara a los niños y niñas a escribir obteniendo un resultado final satisfactorio. Siguiendo las pautas, se pueden escribir cuentos, poemas, cómics, adivinanzas, trabalenguas…

El año pasado, la Editorial Salvatella organizó con Boolino un concurso que tenía como base estos cuadernos. ¡Fue todo un éxito! Se presentaron centenares de alumnos de Cataluña y España con una calidad literaria sorprendente.

Por último, nos gustaría que nos dijeras qué es lo que más te gusta de ser maestra 😊

Sin lugar a dudas, lo que más me gusta de mi profesión es poder tener la oportunidad de acompañar a tantas personas en su proceso de crecimiento. Es un honor y, a la vez, una gran responsabilidad que intento tomarme muy en serio. Me siento afortunada porque cada día voy a mi trabajo con una sonrisa, y ese es un gran privilegio.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

8 activitats per desenvolupar les intel·ligències múltiples

somdocents-intel·ligències-múltiples

La intel·ligència es pot entrenar. Aquesta és, sense cap mena de dubte, una de les conclusions més importants que s’extreuen de la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner. Avui us volem proposar vuit activitats, una per cada intel·ligència, que podeu dur a terme a l’aula per desenvolupar les intel·ligències múltiples dels alumnes.

  1. Intel·ligència musical. Donar entrada a la música és fonamental per desenvolupar aquesta intel·ligència. Podeu posar-ne habitualment als alumnes en diferents moments del dia, però les opcions són infinites: compondre cançons, crear instruments, emprar vocabulari musical, explicar diferents temes o questions a través de cançons…
  1. Intel·ligència lingüística. Per tal de treballar la intel·ligència lingüística podeu dur a terme qualsevol activitat relacionada amb la lectura o l’escriptura. Nosaltres us proposem que cada alumne prepari un petit discurs (també poden escriure’l) sobre un tema del qual es considerin experts. També podeu treballar l’escriptura mitjançant diaris, narracions… o elaborar obres de teatre, poemes, contes, etcètera.
  1. Intel·ligència lògica-matemàtica. En aquest cas, us proposem la resolució d’un problema mitjançant la lògica i l’estratègia. Podeu inventar contes amb problemes i acompanyar als alumnes en el procés de resoldre’ls. Seria interessant donar entrada a habilitats cognitives d’alt nivell, com per exemple comparar, contrastar, analitzar, formular hipòtesis…
  1. Intel·ligència espacial. En aquest sentit, és important treballar amb representacions pictòriques, quadres, dibuixos i mapes mentals. Aprofiteu els diferents conceptes que expliqueu a l’aula per fer que els alumnes els desenvolupin i representin de manera gràfica. També han d’utilitzar la imaginació, dibuixar, pintar, esculpir i en general, hem de fer possible que estimin l’art.
  1. Intel·ligència corporal-cinestèsica. Aquí s’inclouen activitats de caràcter físic, crear models i aprendre diferents habilitats, com ara representar a través de seqüències, fer coreografies o mímica. També us proposem fer sortides didàctiques i oferir als alumnes materials perquè resolguin problemes matemàtics o lògics.
  1. Intel·ligència interpersonal. Poseu en pràctica un joc o una tasca en comú on cada alumne hagi d’adquirir un rol, és a dir, responsabilitzar-se d’una part del projecte per arribar als objectius comuns.
  1. Intel·ligència intrapersonal. Per cultivar la intel·ligència intrapersonal us proposem que cada alumne elabori un portfoli i sigui capaç d’avaluar el seu propi aprenentatge.
  1. Intel·ligència naturalista. Una activitat bàsica que s’encamina cap a aquesta direcció és la de l’observació. Després de fer-la, per exemple, amb un seguit de plantes aromàtiques, demaneu als infants que les dibuixin havent copsat els detalls o característiques més importants.

Voleu compartir amb nosaltres algunes de les activitats que heu dut a terme a l’aula per desenvolupar les intel·ligències múltiples? Teniu espai per fer-ho als comentaris!

 

Publicat dins de Atenció a la diversitat, Educació..., Escola | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

5 activitats per treballar la ràbia a l’aula

somdocents-recursos-ràbia

La ràbia i l’empipament són emocions emparentades, però el fet és que no són exactament el mateix. De fet, la ràbia sol ser producte d’un empipament no resolt i la majoria de vegades, ambdues emocions conviuen en nosaltres. Mitjançant l’educació emocional, els infants han de comprendre que experimentar ràbia, ira o empipament és d’allò més natural i fins i tot sa. Disposeu de molts recursos que us ajudaran a treballar aquestes emocions (els contes són una bona opció), però avui us volem proposar cinc activitats i dinàmiques per treballar l’emoció de la ràbia a l’aula.

1) Conèixer l’emoció. Ja sabeu que abans de saber gestionar una emoció, sigui positiva o negativa, cal conèixer-la de prop i saber-la reconèixer. La primera activitat que us proposem és la de parlar de les emocions d’empipament i de ràbia: quines situacions us fan enfadar, què sentiu quan us enfadeu, quines sensacions físiques us sobrevenen… Podeu plantejar experiències quotidianes i convidar als infants a explicar com se senten. Disposeu d’un curtmetratge titulat Respira (és en anglès, però compta amb subtítols en castellà) que us ajudarà a explicar la ràbia i us oferirà tècniques per gestionar-la de la manera més adequada.

2) Un espai per a la reflexió. Si pel motiu que sigui, l’emoció de l’empipament i la ràbia es manifesten massa sovint en els infants – perquè així ho comuniquen ells mateixos o perquè observeu situacions que la provoquen en l’entorn escolar – podeu organitzar un espai de reflexió que els permeti manifestar el què senten quan s’enfaden i parlar sobre les situacions que provoquen aquestes emocions. Per fer més gràfica l’explicació podeu utilitzar un globus que serveixi de metàfora: la ràbia continguda dins del globus pot acabar fent que exploti si no sabem canalitzar-la. Cal que el globus es desinfli totalment.

plasticine-428298_1920

3) Dibuixem, pintem, modelem… ens expressem! Ja hem vist que quan parlem d’emocions, comunicar és primordial. Una altra manera de fomentar l’expressió d’aquestes emocions negatives i la gestió de la ràbia pot passar per dibuixar en un paper amb llapis de colors. No cal que sigui un dibuix que descrigui la situació viscuda: oferiu als alumnes la possibilitat d’expressar-se amb llibertat. Després, parleu sobre el dibuix, però eviteu que ho faci en termes negatius. Tombeu la truita! També podeu pintar o bé modelar amb plastilina, pasta o fins i tot sorra. Pot ser una activitat gairebé terapèutica!

 

balloons-892806_19204) Alliberem-nos de la ràbia. Un altre exercici molt gràfic pot ser el d’ajudar als alumnes a alliberar les seves emocions de ràbia a través de globus. De fet, es tracta d’una activitat que també pot ajudar als adults a comprendre i deixar anar les emocions més negatives. En primer lloc, després de descriure el què senten, podeu demanar-los que escriguin en un paper petit un resum d’aquella emoció que està actuant com a obstacle i que els fa sentir rabiosos o bé irats. Poseu el paper dins del globus i ompliu-lo d’aire. Sortiu a l’exterior i enlaireu els globus per alliberar-vos de la ràbia, tot explicant que les emocions han d’expressar-se i sortir a l’exterior. La comunicació és un bàlsam molt reconfortant!

human-730204_1920

5) Tècniques de relaxació. A vegades es produeixen situacions, dins i fora de l’aula, que ens fan enfadar, enrabiar o experimentar ira. Aprendre a relaxar-se és important en molts moments de la vida, així que us proposem dedicar cinc minuts a desfer tensions. Assegureu-vos que l’entorn és propici: llum tènue, música agradable i si pot ser, cos relaxat (damunt d’una estoreta o coixins). Ajudeu als infants a controlar la seva respiració i oferiu-los, de viva veu, la descripció d’un paisatge relaxant. Es tracta d’una tècnica molt senzilla, però efectiva, tant per infants com per a adults, que us ajudarà a crear un ambient més propici i a fer aflorar emocions positives reconfortants.

Com expliqueu les emocions de la ràbia i l’empipament als vostres alumnes? Podeu compartir-les amb nosaltres als comentaris.

 

Publicat dins de Educació Emocional, Educació..., Escola, Recursos | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Com ajudar als nens a viure el dol davant la mort d’un ésser estimat

somdocents-dol

La mort d’un ésser estimat és una vivència que pot produir-se durant la infantesa. Si bé és cert que els adults podem enfrontar-nos a la mort d’un avi, pare, germà o amic amb un major grau de maduresa, els infants ho tenen una mica més difícil. En aquest sentit, hem de tenir clar que no hem de protegir als nens de la mort ni ocultar-los la realitat. Cal, doncs, ajudar-los a afrontar el procés de dol plegats i amb tota la naturalitat possible.

Com a docents podem oferir la nostra ajuda als infants i a les famílies. Si la mort ha estat traumàtica o especialment propera (una mare, un pare, un germà…) caldrà parlar amb la família i donar-los la mà per col·laborar en el procés de dol.

Què podem fer com a docents a l’aula?

  1. Digueu la veritat. Utilitzeu termes directes, mai eufemismes com “ara l’avi dorm” o “hem perdut a la mare”.
  1. Deixeu que expressi les seves emocions. Parlar de la mort d’un ésser estimat amb el conjunt de la classe pot resultar reconfortant i alhora, despertar emocions i records en els altres companys.
  1. Tranquil·litzeu-lo. Oferiu-li suport i consol. Sovint els nens expressen un sentiment de culpabilitat respecte a la mort que s’ha produït. Tranquil·litzeu-lo i oferiu-li tot el teu suport, emocional i físic possible. Que us trobi a prop.
  1. Treballeu els records. Els records són allò què ens queda de l’ésser estimat que ja no hi és. A banda de fer-ne ús, podeu oferir a l’infant la possibilitat d’expressar-se com vulgui, també a través de l’escriptura o utilitzant qualsevol altra forma d’expressió artística que el motivi.
  1. Observeu quina és la resposta del nen. Durant el primer any de la pèrdua, alguns infants poden manifestar problemes de tipus depressiu. Observeu-lo i mantingueu un contacte regular amb la família i amb la resta de docents.

Si voleu, podeu compartir les vostres experiències en els comentaris.

Publicat dins de Atenció a la diversitat, Educació Emocional, Educació..., Escola, Família, Recursos, Tutoría | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari