Dia d’internet

Enticada2.0

L’altre dia, anant al cotxe amb mon pare, vam sentir una cançó que li recordava als seus anys de joventut. La cantava amb eufòria, però, després de donar-li moltes voltes, no va poder recordar el nom del cantant. En un acte instintiu, com tantes altres vegades, vaig treure el meu mòbil i vaig posar al cercador un tros de la lletra. En dècimes de segon, em va sortir el nom de l’autor: Joan Manel Serrat.

Mon pare em va mirar amb cara d’incertesa i em va dir que com ho podia haver trobat jo abans a Internet que ell al seu cap, tractant-se d’un dels seus cantants favorits.
En aquell precís moment em vaig adonar com havia canviat la nostra societat en només una generació gràcies a Internet.

Molts de vosaltres, sobretot els que porteu més anys al món educatiu, haureu viscut en primera persona els grans canvis que ha patit l’educació i l’escola des que es va començar a utilitzar Internet. Abans, per trobar informació sobre l’antic Egipte, havies de passar-te hores mirant i remirant llibres i enciclopèdies a la biblioteca. Hi ha qui, en el millor dels casos, en tenia una a casa que els seus pares, amb molt d’esforç, havien comprat a terminis. A les tardes se solia convidar als amics a casa per fer els treballs de l’escola i s’aprofitava per berenar plegats.

En canvi ara, si demanem als nostres alumnes que facin un treball en grup sobre l’antic Egipte, quedaran a les 18 h de la tarda pel “Meet”, obriran un “Drive” i es repartiran la feina (això si tot va bé i no parteixen peres abans). Cadascú copiarà i enganxarà un paràgraf sencer de la Viquipèdia i ens portaran un text sense filtres: copiar, enganxar i imprimir. I és aquí on, com a mestres, hem d’incidir.

Ser competent digital no significa ser el primer a trobar en quin any va morir Napoleó a Internet. Ser competent digital no significa saber copiar i enganxar textos de la Viquipèdia a tort i a dret. Ser competent digital no és ser capaç de jugar al Fortnite i quedar primer. Ser competent digital és molt més que tot això i, en aquest sentit, l’escola hi juga un paper molt important. Internet ha arribat per quedar-s’hi i tenim dues opcions: o mirar cap a un altre cantó i fer com que tot això no existeix, o educar als nostres alumnes perquè esdevinguin persones competents, crítiques i sobretot, responsables.

Com bé sabreu Internet té molts avantatges. En primer lloc, i una de les coses més importants, permet una comunicació pràcticament immediata. Quantes vegades heu escrit una nota a l’agenda esperant el carnet de vacunes o l’autorització per la sortida de la setmana vinent i no heu obtingut resposta? Suposo que ho viureu cada dia, si no és per una cosa, serà per una altra. Una bona comunicació amb les famílies resulta indispensable per ajudar, cobrir i entendre les necessitats que tenen els infants i, en aquest sentit, Internet ens pot fer la vida més fàcil.

D’altra banda, m’agradaria posar-vos alguns exemples en què les TIC poden donar un valor afegit a la nostra pràctica docent: Per presentar la informació de diferents maneres perquè tots els nostres alumnes puguin aprendre independentment de quines siguin les seves capacitats; per donar suport als processos de cerca d’informació i ajudar a l’alumnat a dissociar la informació útil de la qual no n’és; per a crear entorns personals d’aprenentatge (entesos com les eines, aplicacions o webs que una persona utilitza per gestionar el seu propi aprenentatge) que ajudin als nostres alumnes a organitzar el seu estudi; per crear espais d’autoreflexió, com poden ser els portafolis digitals; i, per últim, per donar un feedback contingent i continuat. 

Però a aprendre a ser competent digitalment no s’hi aprèn de la nit al dia i molt menys si no som “nadius digitals”, és a dir, si no hem nascut amb una Playstation 5 a sota el braç. Requereix molt esforç i de moltes hores de feina; de canvis estructurals i de funcionament; d’un gran canvi de mentalitat. Els efectes de les TIC no depenen, únicament, dels recursos dels quals disposem a les escoles, sinó també de les tasques que nosaltres com a mestres proposem als nostres alumnes. Per tant, és el docent el que ha de crear una pràctica educativa potent i posseir un coneixement tecnològic pedagògic, és a dir, del contingut a tractar, de les eines que s’utilitzen i de la metodologia que utilitza per a realitzar la seva pràctica.

Finalment, us voldria plantejar unes preguntes que espero que us facin reflexionar: Utilitzeu les TIC a la vostra escola i, més específicament, a la vostra aula? Si és així, l’ús que en feu d’elles facilita l’aprenentatge dels vostres alumnes? Milloren la qualitat de les vostres activitats o només les inseriu perquè s’han comprat tablets al centre i les hem d’utilitzar? En definitiva, els recursos TIC que utilitzeu afegeixen un valor real a les vostres sessions? 

“Tenemos que preparar a los estudiantes para su futuro, no para nuestro pasado”.

Ian Jukes

Aquesta entrada s'ha publicat en Col·laboracions, Dies importants, Escola, Reflexions, Sin categoría, Tutoria i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s