Entrevista: Els contes de l’Ona

Heu sentit a parlar dels contes de l’Ona? La seva creadora és l’Anna Garcia Galceran, nascuda l’any 1979 a Barcelona. Llicenciada en filologia catalana a la UAB, feia de professora de català a Sardenya, a la Universitat de Càller (Itàlia). L’any 2006, però, va patir una hemorràgia cerebral. Ara té la mobilitat reduïda, va en cadira de rodes i porta un pegat a l’ull. 

Un dia va sentir la necessitat de crear. Els nens i les nenes se la quedaven mirant pel carrer. I així va ser com va néixer l’Ona. Ella és una nena que també va amb cadira de rodes i porta un pegat a l’ull. 

Amb l’ajuda de la seva germana Cristina i amb la mà de l’il·lustrador Joan Turu va crear Els contes de l’Ona, una petita gran col·lecció d’històries on l’Ona, és clar, n’és protagonista i on es parla de diferència des d’una altra perspectiva. Avui entrevistem a l’Anna, perquè acaba de publicar una nova entrega de les aventures de l’Ona, “L’Ona a la platja”. 

La diferència ha existit sempre. Tots som diferents i, a la vegada, compartim pors, desitjos, esperances… Per què creus que encara no hem après a mirar sense reserves ni condescendències als altres? Tenim por d’afrontar les realitats quan creiem que poden ser doloroses? 

A veure, hi ha diferència entre infants i adults. Els infants són innocents, gairebé tots, i no veuen tres peus al gat. Crec que hem deixat a part la innocència i hem potenciat la por. Por a allò desconegut.

Les nenes i els nens no tenen por d’afrontar les realitats sinó que el contrari, t’ajuden… en canvi els adults sí que les tenim.

Qui és l’Ona i quant de tu i d’altres persones hi ha en ella? 

És una nena de set anys i, de mi, hi ha el pegat i la cadira de rodes. No hi ha res més tot i que els contes s’inspiren en la realitat… La germana de l’Ona es diu Cristina com la meva germana. Els cosins es diuen Marc i Marta…

Ens podem imaginar que són moltes, però quines mancances creus que s’haurien de resoldre de manera urgent per acollir amb garanties a les persones amb mobilitat reduïda i altres tipus de dificultats motrius? 

En diré una… crec que és important. Crec que una manera de fer l’escola i la ciutat més inclusiva és posar rampes en comptes d’escales, ajudaria a poder accedir a tothom per tot arreu… si t’hi fixes, quan en un espai públic o en un portal hi ha rampa i escales, la majoria de la gent va per la rampa!

Pots explicar-nos per què vas sentir que havies de construir el relat d’una nena que va amb cadira de rodes? 

Jo tenia la necessitat d’explicar la meva experiència i se’m va acudir de narrar-la a través dels ulls d’una nena. I aquesta nena duu un pegat a l’ull i condueix una cadira, com jo.

He triat explicar-la des de l’òptica d’una nena perquè elles i ells són el futur. Ensenyar-los, des de ben petits, la importància de la inclusió és crucial per una societat que englobi a totes i tots.

Quins consideres que són els valors fonamentals amb els quals cal educar als infants que creixen? Segurament es tracta d’una reeducació que hauria de ser compartida amb els adults… 

Totalment d’acord! La tolerància i l’educació crec que són valors que s’han d’emfatitzar, en la societat en què vivim…i també són valors que inculcaria als meus fills, si n’hagués tingut…

Com vau fer equip amb en Joan Turu i la teva germana Cristina? Com va sorgir l’oportunitat de crear junts? 

Fem un gran equip! Amb en Joan, va ser molt fàcil. En Joan i la meva germana van coincidir a un dinar d’uns amics comuns. La Cristina em va ensenyar dibuixos i em van semblar perfectes! Com diu en Joan, ell va créixer al costat de l’Ona.

I de la meva germana… què en puc dir… és la meva mà dreta. Tots dos són una peça fonamental en aquest projecte.

Com t’has sentit amb l’acollida que han tingut els teus contes entre els infants? Què et transmeten els petits? 

La veritat és que els contes han tingut una gran acollida entre els petits, mares, pares, àvies, avis, tietes, tiets… Em transmeten alegria i il·lusió. Amb aquelles carones que fan! 

L’Ona ha anat d’excursió a la muntanya, ha celebrat un aniversari molt especial i últimament ha gaudit de la platja. Quins tòpics trenques amb les teves narracions? 

Les activitats que ha fet l’Ona, habitualment, les he fet jo. Jo he fet curses en què anava en Joelëtte. Vaig a la platja en cadira amfíbia… tot es basa en l’experiència.

Per exemple, trenco tòpics quan l’Ona va a la muntanya perquè nenes i nens com l’Ona també hi poden anar. A la platja, també…

I l’Ona també pot anar a les escoles, oi? Quines activitats complementàries podem realitzar amb vosaltres? 

Sí, i tant! Fem diferents activitats… des de llegir els contes (si s’escau fer-ho amb l’ajuda de nens i nenes) a fer xerrades a nens i nenes de primària i també a adolescents. En uns enfoquem la xerrada des dels contes de l’Ona i en els altres des de la meva experiència.

Tenim ganes de saber si l’Ona està a punt de començar ben aviat alguna altra aventura. Què ens pots avançar? 

Us puc avançar que farà reflexionar a petits i grans. Tindrà moments divertits, moments en què us sorprendrem… però no sé cap a on aniran els trets. Tinc més d’una opció! 

Esperem llegir-te ben aviat, Anna!

Aquesta entrada s'ha publicat en Atenció a la diversitat, Entrevistes, Escola, Lectura, Recursos i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s