8 creences sobre les emocions

Somdocents-emocions

En els últims anys, la ciència i els diferents estudis en el camp de la psicologia ens han permès profunditzar en el món de les emocions. Sabem que gestionar-les bé és la clau per gaudir d’una vida més conscient i saludable. No obstant això, per aconseguir-ho cal saber-les identificar. Avui us proposem fer un viatge a través de diferents creences dins del món de les emocions que ens ajudaran a reforçar-ne l’aprenentatge.

  1. Tot el món pot sentir. Tenim emocions i som capaços de sentir perquè som éssers evolucionats. De fet, en trobar-nos a la cúspide de l’evolució, tenim una gamma més àmplia d’emocions per experimentar. Amb l’aparició dels mamífers, les emocions adquireixen una funció mental: les camades són més minses i els individus que neixen gaudeixen de molta més atenció i cura que no pas els rèptils, per exemple. Això ens fa únics i posa al nostre abast el poder de les emocions.
  2. Algunes persones no estan en contacte amb els seus sentiments i emocions. Certament, hi ha moltes persones que no escolten les seves emocions i no són capaços de reconèixer-les. La desconnexió emocional és un procés del qual no solem ser conscients, però que pot desembocar en actes de repressió, censura, bloqueig o dependència. En aquest sentit, cal connectar amb les emocions, escoltant les nostres sensacions corporals, identificant-les i expressant-nos.
  3. Les emocions difereixen entre les persones en grau, no en qualitat. Sembla que els diferents estudis psicològics coincideixen en dir que les persones poden manifestar diferents intensitats a l’hora d’experimentar emocions. Mentre algunes persones es veuen submergides en una autèntica commoció emocional, altres es manifesten impassibles davant la mateixa circumstància. Aquestes diferències marquen tota la trajectòria emocional d’una persona i són una de les manifestacions més importants del caràcter.

  1. Emocionar-se suposa un desgast energètic. Totes les emocions són legítimes, però és ben veritat que aquelles que es cronifiquen (la por, l’angoixa, la tristesa…) poden derivar en un desgast energètic capaç de debilitar el nostre sistema neurològic, hormonal i psicològic. Per exemple, se sap que els nivells alts de cortisol (l’hormona de l’estrès) desactiven el sistema immune. Es tracta d’un mecanisme de defensa, pel qual, després d’un ensurt, un disgust o un trauma, el cos es prepara per fugir. Per aconseguir-ho, desactiva tota una sèrie de sistemes: també el de les defenses.
  2. Negar una emoció no és anul·lar-la. Els éssers humans comptem amb un sistema d’emocions d’una complexitat prodigiosa, però el fet és que no podem programar, desconnectar ni eliminar les emocions com si es tractés del menú d’un programa informàtic. El fet de negar una emoció no farà que desaparegui del mapa: les emocions són reaccions instintives que ens ajuden a actuar davant de les diferents situacions que ens ofereix la vida.
  3. Identificar i acceptar una emoció no significa perdre el control sobre aquesta. La destresa emocional és una eina bàsica per a gestionar correctament les nostres emocions. Una persona amb una intel·ligència emocional ben desenvolupada sap identificar les seves emocions i les dels altres, així com afrontar nous reptes de manera saludable i conseqüent. Identificar i acceptar les nostres emocions ens ha de donar llum per gestionar la nostra vida d’una manera més conscient i eficaç.

  1. Identificar i acceptar una emoció desplaent (por, tristesa i ràbia) és dissoldre-la. Les emocions desplaents no es poden evitar. Les diferents circumstàncies de la vida ens poden fer sentir alegres i il·lusionats, però inevitablement tambié sentirem por, tristesa o ràbia. Les emocions negatives són senyals que ens ajuden a reconèixer que hi ha alguna cosa que no va bé. Cal donar la benvinguda a l’emoció, observar si produeix alguna simptomatologia física i alliberar-la.
  2. Hi ha emocions i sentiments específics d’homes i dones. Hi ha estudis que confirmen que els processos emocionals no són els mateixos en homes i en dones. La biologia revela que reaccionem de manera diferent davant d’un mateix fet, però no podem quedar-nos només amb això: només serviria per justificar estereotips (com ara, que les dones som més emocionals i menys racionals). Hi ha altres qüestions que influeixen en aquesta qüestió, com per exemple, el context sociocultural.

Si voleu aprendre’n més, us proposem aquests recursos:

 Rafael Bisquerra

http://www.rafaelbisquerra.com/es/educacion-emocional.html

Dinámicas de Educación Emocional http://orientafer.blogspot.com.es/2011/09/126-dinamicas-de-educacion-emocional.html

Educación emocional y competencias básicas para la vida, Rafael Bisquerra

http://revistas.um.es/rie/article/view/99071

Universo de emociones

http://universodeemociones.com/

Quant a cristinasomdocents

Diplomada en Magisteri d'Educació Primària per la Universitat Autònoma de Barcelona. Mestra en actiu. Tècnica en Educació Emocional (UB). Formadora de docents (Generalitat de Catalunya). Responsable del Departament de Màrqueting de SomDocents.
Aquesta entrada s'ha publicat en Educació Emocional, Educació... i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s