Aplicació de l’Educació Visual i Plàstica: eines innovadores per a les aules

Pintures, paper, llapis, cola, tisores… Són només alguns del gran ventall d’eines i materials que solem tenir a l’aula d’Educació Visual i Plàstica. No obstant això, la proliferació de les noves tecnologies ens ha dut a ampliar aquestes eines i a incorporar els ordinadors, el ratolí i les pantalles. 

Fruit d’aquesta evolució, alumnes i docents poden beneficiar-se de noves oportunitats, ampliar la quantitat de recursos i explorar noves tècniques. Avui t’oferim algunes eines innovadores per a les aules d’Educació Visual i Plàstica. T’apuntes a descobrir-les? A continuació, una petita aproximació. 

La visualització de la producció artística 

Qualsevol suport tecnològic pot ser vàlid per a la visualització de produccions artístiques. Aquests recursos ja estaven disponibles abans, però en temps de confinament, ens hem trobat amb tot un seguit d’oferiments culturals en línia. Perquè sí, les pantalles són un recurs fantàstic per a la descoberta, la investigació i la contemplació de nombroses obres d’art. 

Molts museus ofereixen als seus visitants virtuals la possibilitat de mirar tota mena de produccions artístiques a distància i de fer-ho a través d’imatges d’altíssima qualitat. Així, tenim a l’abast pintura, escultura, fotografia i cinema en les quals no podríem aprofundir tant ni estant davant d’aquestes, físicament al museu. Al nostre país, tenim ocasió de visitar el Museo del Prado, el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Guggenheim Bilbao, etcètera.

En l’àmbit internacional, també podem fer viatges a París, Amsterdam, Londres o Nova York per contemplar, de l’aula estant, les més grans obres d’art que ha donat la humanitat. Una altra eina interessant és Google Arts & Culture, un espai meravellós en digital que recorre l’art i la cultura de tots els països del món i que ens ofereix un munt d’activitats per crear, experimentar i descobrir infinitat d’obres i artistes. Hi ha la possibilitat de descarregar obres cedides pels diferents museus del món en una qualitat altíssima i propostes d’activitats per fer casa o a l’aula. 

Noves eines, noves capacitats 

La tecnologia posa a la nostra disposició un bon munt d’eines per complementar les tradicionals en el procés de creació artística. No cal dir que programes com Photoshop, Kira o Corel són de gran ajuda i suport per als processos creatius en format digital. Fins i tot per fer animació. També ho són, evidentment, tots aquells perifèrics com tauletes o llapis, que poden resultar imprescindibles per als professionals. No en va, els ajuden a guanyar rapidesa, agilitat i qualitat en les seves creacions. 

Comptar amb alguns d’aquests recursos a l’aula pot contribuir a l’adquisició de noves competències per part dels alumnes, que després poden aprofitar en altres àrees. 

Recursos disponibles online

La confluència entre l’Educació Visual i Plàstica i les noves tecnologies és una realitat de la qual docents i alumnes en són prou conscients. Tant és així, que a la xarxa hi podem trobar un bon nombre de recursos per aprofitar. Aquí en teniu uns quants: 

Educacionplastica.net. Un espai on alumnes i docents poden compartir experiència i coneixements en l’àrea d’Educació Visual i Plàstica. 

Plas-TIC. Un projecte de l’Institut de Tecnologies Educatives del Ministeri d’Educació per a l’estimulació de l’expressió plàstica. Per a alumnes de Secundària i Batxillerat. 

Espiral Cromàtica. És una de les eines més interessants que hem trobat: una biblioteca des d’on explorar continguts relacionats amb l’Educació Visual i Plàstica. Així, trobem propostes que van des de l’Animació, el Cine i la TV, el Color i l’Observació fins a la Fotografia, el Dibuix Tècnic, el Dibuix Artístic, la Pintura o els Museus. També inclou recursos vinculats a les tècniques artístiques, portals educatius, conservació i restauració, entre molts altres. 

Proyecto Primartis. Un altre projecte educatiu que ens ha agradat molt és aquest, dirigit a alumnes, docents i famílies en general. Està organitzat a través d’unitats didàctiques, segons el nivell educatiu.  

Temps per crear, imaginar i reflexionar 

Com heu vist, la quantitat de recursos que tenim al nostre abast és immensa. Cal, però, posar de la nostra part perquè aquesta quantitat d’informació sigui gestionada d’una manera tranquil·la i raonada per part d’alumnes i docents.

Tenim a les nostres mans el trobar les eines, posar-les a disposició dels nostres alumnes perquè, a més de consumir informació, aprenguin a reflexionar, imaginar i donar llum als processos creatius. Aprofitem aquestes eines innovadores per a nodrir-nos, treballar la capacitat crítica i estètica dels nens i continuar fomentant la seva curiositat, motor de tots els processos creatius.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

10 blogs imprescindibles per a docents

A continuació us portem 10 blogs que nosaltres considerem imprescindibles per a docents d’educació infantil i primària. 

  1. Nati Bergada

La Nati té 15 anys d’experiència com a mestra i, a més, ara també forma a docents i equips directius. Té dos blogs molt útils per a docents. El blog natibergada.cat que és un espai ple de recursos educatius, consells i orientacions per a docents, curtmetratges per treballar valors a l’aula i recomanacions per a tots els dies de l’any. 

També té el blog maresipares.cat on trobareu un gran recull de propostes lúdiques educatives molt variades per als infants i les famílies. Per a què us feu una idea, hi ha propostes per construir un instrument, treballar el càlcul de manera manipulativa, música i percussió corporal, fer ioga en família, visualitzar amb webcams animals de tot el món, fer experiments amb l’aigua, fer Land Art, poemes i endevinalles, aprendre a mirar les estrelles i més recomanacions de jocs molt diversos. 

Sense cap mena de dubte, recomanem que feu una ullada als seus blogs i que us empapeu de la teoria i la pràctica que ens aporta. 

Instagram: @natibergada

2. Creaduca

Què podem dir de Creaduca que no quedi representat només entrar al seu web? «M’encanta la meva feina i ara per ara em fa absolutament feliç» diu l’Anna al blog. I és que tot el que fa amb passió es nota. 

Donant una pinzellada ràpida, Creaduca és idoni per trobar activitats creatives per al dia a dia. Jocs de lletres o números, per treballar la natura o el nostre propi cos, no falta de res. Potser el més remarcable del blog de l’Anna és la seva part emocional. Totes les activitats creades per ella mateixa reflecteixen uns valors, els quals intenta transmetre mitjançant targetes, quaderns o la posada en pràctica de situacions reals. 

És millor que passeu a veure-ho per vosaltres mateixos/as i descobriu l’univers d’aquest blog sencer de propostes educatives!

Instagram: @creaduca

3. Dos profes en apuros

Dos mestres i una il·lustradora formen l’equip de Dosprofesenapuros! Per una banda, creen material pedagògic per a l’aula, però per un altre costat, també realitzen tallers a infants i adults o formació per a docents. 

Podriem descriure-les nosaltres, però és molt millor que ho facin elles mateixes: «Allá por el 2015 decidimos abrir un blog en el que poder ordenar todas las ideas que íbamos sacando para nuestras clases, compartirlas y para qué negarlo, también para desahogarnos de nuestras propias experiencias.»

Així doncs, al blog de Dosprofesenapuros no falten mai idees!

Instagram: @2profesenapuros

4. Teresa Patapum

Potser ja la coneixeu, de fet, segurament ja la coneixeu, però no podia faltar anomenar a la Teresa Patapum, una mestra de música millenial que a si mateixa es defineix com una experta en entrepans de xocolata i guardar secrets. 

Al seu blog hi trobareu recursos musicals explicats pas a pas per a l’aula perfectament estructurats des d’infantil fins a 6è de primària, tot dividit per cicles. Compte! També és Valentuber (youtuber en valencià) i escriu ressenyes de llibres i contes. 

Instagram: @teresapatapum

5. The big bag teacher

The big bag teacher és un blog altament recomanat si t’agrada fer projectes basats en contes, fomentar l’aprenentatge a través del joc, si et crida l’atenció les intel·ligències múltiples o si vols aplicar l’educació emocional a l’aula i no saps ben bé com fer-ho. A més no es limita a dividir les entrades per matèries, sinó també per tipologia d’activitats. 

En altres paraules, convida a l’experimentació amb taller per projectes, activitats amb el cos, senso-experimentació, comunicació i llenguatge o contes logicomatemàtics. Si el que necessites són recursos de números, de lletres o d’eines TIC també els trobaràs aquí!

Instagram: @thebigbagteacher

6. Class Class Yes Yes

Class class yes yes, ideas i recursos per a teachers!
L’anglès ocupa un bon espai del blog de la Iris. Metodologies, materials i jocs sobre ciència i gamificació formen part d’aquest web. Tot i així, podriem dir que un dels punts forts són els articles d’opinió sobre diversitat, els deures a l’escola o l’educació sexual i el seu tractament a les aules, ja que fan de Class Class un blog diferenciat de la resta. 

A més de tot el contingut educatiu, a la secció ¿Hablamos? escriu post on reflexiona sobre temes del sector educatiu actuals. És un espai obert on es pot debatre i escriure la pròpia opinió. Us animem a què us hi passeu! 

Instagram: @classclassyesyes

7. Cafè Pedagògic

Qui no vol fer un Cafè Pedagògic? Segons diu la Isabel, mestre i autora d’aquest blog, l’objectiu del mateix des d’un principi va ser donar suport a una experiència educativa que tot just començava. 

Reflexions i bibliografia recomanada són dos apartats principals en els que divideix les entrades, però també hi trobareu articles d’opinió sobre pel·lícules o la importància de treballar les intel·ligències múltiples en el paradigma actual. Un blog que sense dubte convida a la reflexió.

8. Anna Coll

Al blog de l’Anna està molt ben classificada la informació, ja que des que entres pots escollir material i activitats per educació infantil o pels diferents cicles de la primària. 

Matemàtiques, formes, coneixement del medi, anglès o llengua castellana,… tant se val quina sigui la matèria que estiguis buscant, l’activitat que necessites, els valors que vulguis treballar, de ben segur que ho trobareu aquí!

9. Ayuda para maestros

Només amb la home del blog Ayuda para maestros et pots fer una idea de la quantitat material que hi amaga. Conté entrades amb propostes d’activitats de pràcticament totes les matèries, fins i tot d’eines didàctiques, d’apps interactives o guies per aprendre i ensenyar a navegar per internet d’una manera segura.

És una web molt completa que va molt més enllà d’oferir material i idees per a les aules i el professorat. Si voleu saber més sobre l’autor, la seva presentació es una infografía. Si no sabeu fer-ne una, en aquest blog ho podeu aprendre!

Instagram: @ayudaparamaestros

10. La profe Raquel

Acabem aquesta publicació recomanant a La profe Raquel

Per un costat, recursos i jocs de llengua, anglès o mates. Per un altre, reforç positiu i tècniques a l’aula. Ens ha cridat l’atenció aquests dos últims apartats, ja que aporta activitats i material per ajudar a gestionar les classes i a treballar les emocions amb l’alumnat. 

És un blog molt ben treballat amb descargables i plantilles per al professorat i les podreu trobar totes a les seves xarxes socials, ja que les actualiza a diari. Sense dubte us ajudarà a organitzar-vos les classes i a enriquir-les amb les propostes de la Raquel. 

Instagram: @la_profe_raquel


Si en sabeu cap més o hi ha algún blog en particular que us ha ajudat molt, ens ho poder escriure als comentaris. Estem encantats i encantades de llegir-vos!

Publicat dins de Sin categoría | 2 comentaris

Recomanacions: “Hervé Tullet, llibres per viure i experimentar”

Segur que algun dels seus volums ocupa un lloc privilegiat en la vostra biblioteca, familiar o bé a l’aula. A l’Hervé Tullet li agrada definir-se com un creador de llibres. Però és evident que la seva obra va molt més enllà quant a experimentació. És tota una explosió de colors i pàgines amb espais en blanc per jugar amb llibertat. Avui us volem recomanar cinc dels seus títols més celebrats.

UN LLIBRE (CRUÏLLA) 

“Això és un llibre. Si fas el que et diu, ja veuràs què passa…” 

De l’original Un livre, editat a França, aquest àlbum il·lustrat és una de les propostes més conegudes de Tullet. Molts hem fullejat el llibre i hem arribat a pensar que mai el compraríem. Ens equivocàvem. L’autor convida l’infant a convertir-se en protagonista del llibre i del joc. Serà, sens dubte, el seu nou conte preferit. 13,20 €

COLORS (CRUÏLLA)

“Preparats? Pitja el punt gris. Veuràs com s’apropen. Ja arriben! Al principi són una mica tímids. Pitja un altre cop”. 

Heus aquí una explosió de colors. Un joc de màgia en forma de llibre. Una experiència visual i interactiva en paper, que els infants voldran repetir una i una altra vegada, encara que ja es coneguin molt bé els trucs. És una obra fantàstica per treballar els colors, les barreges i les tonalitats. 13,90 €

TENGO UNA IDEA (KOKINOS)

“Innovador i diferent, aquest llibre és una divertida invitació a desenvolupar la creativitat”

Una altra proposta d’èxit d’Hervé Tullet és Tengo una idea. No compta amb traducció al català, però es tracta d’una proposta fantàstica per treballar a Educació Visual i Plàstica. Es tracta d’un àlbum il·lustrat ple de garbuixos, color i propostes inspirades per obrir els ulls, ser curiosos, escoltar, tocar, sentir, aprendre… fent servir tots els sentits. 14.15 €

OH! UN LLIBRE QUE PARLA (CRUÏLLA)

“És possible que un llibre parli? Si és un llibre d’Hervé Tullet, sense cap mena de dubte!”

Quan parlem d’expressió artística pensem de seguida en contingut visual, però el cert és que hi ha molts altres factors d’expressió que cal treballar des de l’etapa d’infantil. Aquesta altra proposta d’Hervé Tullet és la d’un llibre que parla, capaç de fer desenvolupar l’atenció i l’expressió oral. El lector va rebent instruccions (com és habitual en les propostes d’aquest autor) per aconseguir que el llibre que té a les mans acabi parlant. 13,20 €

UN JOC (CRUÏLLA)

“Continuem jugant? Aquest és el tercer volum de la col·lecció de llibres-jocs per seguir gaudint, mitjançant curioses instruccions, en l’univers Tullet”.

Un joc és el títol que vindria just després d’Un llibre i Colors. Es tracta d’un llibre senzill, com tots els de l’autor, però aquesta és la veritable essència de la seva obra. I l’encant que sedueix a milers d’infants a tot el món. Un punt groc sobre un fons blanc és el tret de sortida d’una altra sessió de jocs que, junts, voldreu començar i recomençar una i mil vegades. 13,90 €.

BONUS TRACK: DIVIÉRTETE. UN TALLER DE ARTE CON HERVÉ TULLET (PHAIDON)

Us fem una última recomanació-regal d’un llibre d’Hervé Tullet editat a Phaidon, on els adults (famílies i docents) trobareu un total d’onze activitats pensades per fomentar la creativitat dels infants, desenvolupar la imaginació i crear llaços. Totes estan basades en els exitosos tallers que Tullet imparteix arreu del món. 16,10 €

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Les quatre dimensions de l’educació emocional

L’educació emocional a l’aula és important perquè ofereix als infants la possibilitat de desenvolupar les seves competències emocionals, part inseparable del seu creixement personal. 

Reconèixer les emocions i saber gestionar-les és, de fet, un aprenentatge per a tota la vida, que denota el grau de maduresa d’un individu i que permet, tant als infants com als adults, millorar el seu benestar personal i social. 

Saps, però, quines són les dimensions de l’educació emocional? 

L’autoconeixement 

És la capacitat de conèixer i reconèixer el nostre estat intern en el moment en què aquest es produeix i relacionar-lo amb la circumstància o estímul que el provoca. Cal fer una autoavaluació i determinar quin és el valor, tot demostrant confiança en nosaltres mateixos i les nostres facultats. 

L’autoregulació 

És una habilitat clau. L’autoregulació ens permet controlar el temps en què ens trobem sota el domini de les nostres emocions. Per aconseguir-la cal ser honestos, acceptar la responsabilitat de dur a terme la tasca i ser capaços d’adaptar-nos i ser flexibles en la gestió. 

La motivació 

Sense aquesta no seriem  capaços d’assolir fites importants. A més, és una aliada molt indispensable a l’hora de neutralitzar els pensaments negatius i d’entrenar la tolerància a la frustració. 

L’empatia 

A més a més de reconèixer els estats emocionals propis i gestionar-los, l’empatia ens serveix per captar els dels altres, comprendre’ls i oferir les respostes emocionals més adequades. 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Connexions possibles entre l’Educació Visual i Plàstica i altres àrees de coneixement

L’Educació Visual i Plàstica no hauria de ser una matèria aïllada a les nostres aules. Quan parlem d’Educació Visual i Plàstica parlem d’art. I si posem l’art en el centre de tot, ens trobem sobre la taula nombroses connexions amb altres àrees de coneixement. 

Treballar mirant diversos horitzons en els continguts de l’Educació Visual i Plàstica és una oportunitat per oferir als alumnes una visió transversal de diferents matèries. Així, els docents hem de saber que no només eduquem en l’art, sinó que acompanyem als nens i nenes en molts altres aprenentatges, com ara la música, el còmic, la història, les matemàtiques, la llengua…

I no només això. Un aprenentatge transversal a través de l’Educació Visual i Plàstica també implica l’expressió oral, l’intercanvi d’emocions i la seva representació a través de les creacions. Avui volem parlar-te de diferents connexions possibles de l’Educació Visual i Plàstica amb altres àrees de coneixement. Som-hi! 

El còmic: llengua i expressió 

El novè art, el còmic, sempre ha estat molt accessible. Quants infants han gaudit, des de fa dècades, dels populars tebeos? Avui el món del còmic es nodreix d’un ampli ventall de propostes, riques i variades, les quals poden convertir-se en un magnífic recurs per als docents. En l’àrea d’Educació Visual i Plàstica, però també en matèries com Llengua i Literatura o bé Història. Propostes com les de la col·lecció Mamut de Bang Ediciones ens poden servir per apropar el còmic als més petits (a partir de 3 anys) en les seves primeres lectures, a través d’un llenguatge tan plaent i visual com és aquest. Aquí hi trobem grans propostes d’èxit, com ara la sèrie Superpatata d’Artur Laperla; Marcopola de Jacobo o Astro-Ratón y bombillita de Fermín Solís. 

Títols tan fonamentals com els d’Astèrix i Obèlix de Goscinny i Uderzo, les (massa oblidades) Aventures d’en Massagran de Josep Maria Folch i Torres i Joan Junceda o propostes tan noves com l’enginyosa i divertida col·lecció d’Ana y Froga d’Anouk Ricard poden resultar-nos de gran ajuda per presentar el format. Ja a secundària, hi ha obres que ens poden ajudar – i molt – a introduir una gran varietat de temes: Arrugas de Paco Roca (la vellesa, l’Alzheimer), Adolf d’Osamu Tezuka (la Segona Guerra Mundial), Mary Shelley: la muerte del monstruo de Julio César Iglesias i Raquel Lagartos (una biografia per explorar l’univers de la creadora de Frankenstein) o bé Antonio Machado. Los días azules de Josep Salvia i Cecília Hill (un recorregut pels últims anys de vida del poeta Antonio Machado). 

Al procés de lectura cal afegir-hi una altra fase, que probablement fascinarà  infants i joves. És el de creació. Un taller de còmic és una proposta perfecta per treballar en diferents direccions l’expressió visual i plàstica, el llenguatge i la narrativa.

Matemàtiques: observació, anàlisi i vivència

En la seva visió sobre docència i aprenentatge, Smole (2000) recorda als docents que l’aprenentatge matemàtic, ja des de l’educació infantil, no pot realitzar-se a través d’activitats ocasionals i fortuïtes. Des de les primeres edats, cal oferir als infants situacions culturals i d’interacció amb la resta. 

Tenim a les nostres mans crear situacions didàctiques en les quals es fusionin continguts de l’aprenentatge matemàtic i de l’àrea d’Educació Visual i Plàstica. Una de molt interessant pot ser la d’observació, anàlisi i interpretació d’obres d’art (pintura, escultura i arquitectura), centrada en la descripció objectiva d’elements de l’alfabet visual que es puguin reconèixer  l’obra: línies, punts, taques, figures, volums, superfícies, textures, colors… 

La següent fase, que és la de la interpretació, ha d’oferir als alumnes l’evocació creativa, centrada en l’obra observada. Què creus que és? Què et recorda? Quin títol li posaries? Les dues fases ofereixen a l’infant la capacitat de ser analítics i, a la vegada, de posar en marxa la maquinària creativa.

Música: colors, sons i emocions

Com a màxim, dediquem a la matèria de Música una hora a la setmana. Com l’Educació Visual i Plàstica, aquesta és una altra de les matèries relegades a anècdota o passatemps. No obstant això, des del punt de vista científic, hi ha estudis que demostren com d’important és la música, les arts visuals i el moviment en el desenvolupament del cervell i de la funció cognitiva. De fet, ni hi ha cultura, passada o present, que no hagi desenvolupat les arts. 

La música ens produeix benestar, perquè és capaç d’estimular el nostre sistema de recompenses cerebrals. La música ens fa alliberar dopamina i això ens fa sentir bé. Practicar-la encara més. 

Però, quina relació trobem entre la música i l’art? Wagner o Chopin relacionaven la música amb el color i la pintura. Kandinsky va saber donar matisos psicològics al color i el compositor i pianista Scriabin va associar colors a dotze tonalitats de la música.

Les teories associatives entre música i color són complexes i profundes. Per això, us recomanem la lectura del treball de Rocío Barrio Paz on, a més, s’ofereixen diferents propostes d’intervenció amb els alumnes a l’aula. 

Una de les més interessants consisteix a realitzar una audició a l’aula de dos fragments musicals del Concert de flauta núm.1 i del Rèquiem de Mozart, sense explicar les teories sobre el color als alumnes. L’experiència és només un exemple de com deixar confluir dues matèries, oferir als infants espai per a l’expressió de les emocions i la creació i obtenir resultats sobre l’activitat, interessantíssims en l’àmbit pedagògic i dins la nostra àrea d’intervenció. 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Com introduir l’Educació Visual i Plàstica a alumnes als qui no interessa l’àrea

El desprestigi que ha experimentat al llarg de tota la seva història una assignatura com la d’Educació Visual i Plàstica no és nou. La trista descoberta ja fa anys que l’han fets tots aquells que es dediquen a impartir-la i a oferir als seus alumnes continguts i experiències al voltant d’aquesta àrea. Que no és altra que la área de la vida, de l’expressió i de la comunicació d’emocions vitals. 

Una eina meravellosa, massa vegades minimitzada i degradada, fins al punt de convertir-la en l’hora de fer treballs manuals. En un passatemps banal. O, en el pitjor dels casos, en una pèrdua de temps. Així, als docents que es dediquen a transmetre els seus coneixements en aquest àmbit, els cal fer un esforç afegit, que va més enllà de pensar i programar activitats ajustades als continguts que volen transmetre. També han de treballar a la conquesta dels alumnes desmotivats, als qui no interessa la àrea, i fins i tot lluitar també en el mateix espai docent per reivindicar per a l’Educació Visual i Plàstica la posició que es mereix.

La nostra societat ha canviat molt. I en aquests moments, cal prestigiar l’Educació Visual i Plàstica des de la primera infància i oferir a tots els alumnes l’oportunitat de gaudir, descobrir, explorar i créixer a través de l’alfabetització visual. Fer-ho a través d’una nova mirada educativa, mitjançant propostes artístiques atractives i innovadores.

Les emocions. Trobar un vehicle per a l’expressió 

L’art és fonamental per a l’expressió de les emocions. Funciona com un excel·lent vehicle de transmissió, que ens ofereix l’oportunitat d’encetar grans converses. Aquells qui van crear obres d’art ho van fer, en el seu moment, amb un desig d’expressió i comunicació que perdura al llarg dels anys. Emular aquesta experiència a través de la creació pròpia pot ser un excel·lent mecanisme per a l’expressió de les emocions i, en el cas dels alumnes amb dificultats, convertir-se en una bona oportunitat terapèutica, plaent i poderosa, en el sentit d’evocar espais de calma, meditació i creativitat. 

Contra les pantalles i les urgències actuals, cal tornar als orígens. I en això és molt important comptar amb el suport de les famílies. Aquest espai ben trobat a l’aula pot servir i hauria de tenir continuïtat a casa, en família. I si bé hi ha realitats molt diverses, és interessant que des del nostre paper com a docents, siguem capaços d’oferir-los eines i recursos per tal d’amplificar i acomodar la feina feta a l’aula.

Això ens servirà, a més, per contribuir a la tasca de prestigi de l’àrea d’Educació Visual i Plàstica, també entre les famílies. 

Darrere d’una gran obra hi ha un gran autor

Connectar amb allò que ens commou i ens interessa de l’art – a través de la literatura, la música, la pintura, l’escultura, el còmic, el cinema…- és una de les experiències més plaents per a l’ésser humà. L’art pot ser, entre moltes altres coses, una mena de refugi i cal potenciar-lo, també des de l’Educació Visual i Plàstica. 

Tots els artistes tenen històries colpidores, obscures, resilients, emocionants… I tots tenim les seves vides al nostre abast. En aquest sentit, el docent pot emprar-les com a suport per a la introducció de l’autor o autora. 

Per exemple, teniu a l’abast el best-seller en forma de biografia il·lustrada de Maria Hesse sobre Frida Kahlo. Es tracta d’un passeig encantador, ple de recursos visuals per introduir la vida i l’obra de l’artista mexicana. 

Loving Vincent és un llargmetratge que recorre l’apassionant vida de Vincent Van Gogh en 65.000 fotogrames animats pintats a mà per artistes de tot el món. 

A més a més, avui disposem de diverses col·leccions literàries que exploren la biografia de les grans oblidades (en femení), tant en l’àmbit de la literatura, com de l’art, les ciències o la cooperació, entres d’altres. A partir d’aquí, podem oferir als infants l’oportunitat d’accedir a més obres a través de vídeos, presentacions… i lògicament, donar-los a ells la possibilitat d’investigar, tot indagant en aquelles anècdotes i trets que els resulten més interessants i des d’aquí, posar en marxa les activitats que els inspiri l’obra de l’autor. 

I no només des del vessant dels autors. A través de la conversa, podem descobrir interessos inspiradors per tal de crear a partir d’aquests. Apassionats dels dinosaures? Dels simis? Dels pirates? Els camps de recerca són ben bé infinits. 

Un punt de partida per començar a crear 

El full en blanc és una porta oberta a la por, tant per als adults com per als infants. L’Educació Visual i Plàstica ha de ser un hort abonat amb inspiració, respecte i eines que permetin als alumnes treballar amb confiança i no pas amb la falsa creença autoimposada del “jo no ho sabré fer” o, encara pitjor: “no he nascut amb aquest do”. L’expressió hauria de ser un dret i una oportunitat per a totes les persones. 

Per tot això, cal que oferim als alumnes materials per a l’observació, que funcionin com a punt de partida i que, conjugats amb la conversa i les emocions compartides, serveixin per donar pas al procés de creació. Un procés al qual tots hauríem de ser convidats. 

Com a docents haurem de posar en marxa activitats que ens inspiri l’obra de l’autor, experimentar amb les seves tècniques (o similars), les gammes cromàtiques més emprades o fins i tot la figuració, essent conscients que els alumnes treballaran a diferents velocitats, amb objectius i recorreguts ben distints, però tots perfectament vàlids i preciosos al mateix temps.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Educar transforma vides

Sabies que, com més formació té una persona, més possibilitats té d’aconseguir unes millors condicions de vida? Definitivament educar transforma vides… i societats! Això és tot el que ens ofereix l’educació: 

Millora el nostre nivell de vida 

Theodore Shultz, economista nord-americà (1902-1998) va ser un dels primers a reconèixer que la despesa en educació no és pas una despesa com a tal, sinó una inversió. Premi Nobel d’Economia (1979), aquest teòric va demostrar amb els seus estudis que invertir en educació té una rendabilitat directa per a les persones. A més de millorar el seu nivell de renda, estan en disposició d’aconseguir més benestar.

I la nostra societat… 

L’educació no només ens ofereix la possibilitat de millorar el nostre nivell de vida. També ens ajuda a transformar la societat. L’educació en una edat primerenca i el foment de l’escolaritat, milloren les aptituds dels infants, redueixen la delinqüència i generen benestar social. De fet, les persones que tenen més estudis paguen més impostos, la qual acaba repercutint en tota la societat.

També ens allarga la vida

Segons Adriana Lleras-Muney, professora d’Economia a la Universitat de California (Los Ángeles), les persones que tenen un nivell educatiu més elevat es comporten d’una manera diferent. Fumen menys, beuen alcohol moderadament, fan més exercici, tenen un pes normal i van més sovint al metge. Això vol dir que a la fi, són més saludables i tenen més probabilitats de viure més temps. 

Ens fa més respectuosos amb el medi ambient

Les persones que tenen nivells d’educació més elevats, solen preocupar-se més pel medi ambient i acostumen a emprendre iniciatives sostenibles. Segons la Unesco, el 46% de les persones amb estudis superiors es mostren preocupades pel medi ambient, enfront del 37% dels que havien cursat batxillerat i un 25% dels que tenen estudis inferiors a la secundària. 

… I ens fa feliços! 

Per a Sant Agustí (354-430), l’autèntica felicitat i l’objectiu últim del comportament humà era el coneixement. L’educació, tant per a ell com per a molts il·lustrats, era el camí que havia de dur al poble a la felicitat. 

I tu, també has notat la poderosa energia transformadora d’educar? 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Com ens afecta la situació d’estat d’alarma? Parlen les famílies

Han canviat les coses al carrer. A la tele. A les escoles. A les botigues. Als restaurants. I també han canviat a casa. De fet, ara tot gira al voltant de casa. Als centres educatius, que van tancar el passat 13 de març a totes les comunitats autònomes, no van tenir gaire temps de fer-se’n a la idea. I els alumnes i les alumnes se’n van anar cap a casa desconcertats, com els docents i les famílies. Sense saber si el curs recomençaria aviat o si ja es podia donar per acabat, si les escoles i instituts no tornaven a obrir les seves portes. 

El que primer va començar amb desconcert, ben aviat es convertí en un guirigall d’opinions i emocions. Les realitats de les famílies no són totes iguals. Així, malgrat que hi ha pares i mares que s’esforcen per a oferir als seus fills tot el suport de que són capaços, n’hi ha d’altres que no tenen aquesta opció, perquè no disposen d’eines o recursos o perquè, en una situació tan atípica com aquesta, no es troben emocionalment prou forts com per assumir la càrrega de tasques i informació que des dels centres educatius es vol transmetre a les seves filles i fills.

És ara quan, en aquesta situació que ens ha portat a tots al límit, es fa més evident la importància de l’escola com espai vertebrador del coneixement, de les relacions socials, per a la formació dels individus en igualtat d’oportunitats. I, com s’ho fan les famílies? Hem parlat amb pares, mares i alumnes per tal de fer un retrat de la situació actual i esbrinar com els afecta.

La tecnologia: un pont cap a l’aprenentatge

Els infants i els joves tenen ganes de tornar a l’escola. Els docents també. Reconeixen, i ara es fa més evident que mai, que les aules no són un espai per donar ordres i encomanar feina, només. Les aules són espais per a l’aprenentatge compartit i vivencial, imprescindibles per a la socialització i la cooperació. A l’aula, amb els seus alumnes, els docents tenen la certesa d’haver donat la mà a tots. A distància, no.

Per a l’Abril, que té dotze anys i va estrenar el seu primer any d’institut en aquest curs 2019/20, les coses no van ser fàcils al principi. “Aquests dies han sigut un mica complicats, perquè ni els alumnes ni els professors estàvem acostumats a veure’ns a través d’una pantalla. Resulta bastant estrany”, reconeix. 

Ella ha seguit sense dificultat les classes. I més enllà que li ha calgut comprar un ordinador, ho porta prou bé. Reconeix, això sí, que aquest no és el cas d’alguns dels seus companys. “Alguns no s’han pogut connectar perquè no tenen internet o portàtil”. 

Les classes s’imparteixen diàriament, malgrat algunes assignatures, com ara Valors/Religió, les tutories i evidentment les parts de laboratori o de taller per a Ciències Naturals o Tecnologia s’han deixat de fer. “Cada dia fem classes virtuals per videoconferència, a través de Google Meet. Cada classe dura 45 minuts i normalment en faig dues cada dia”. 

Si bé els esforços s’han multiplicat, sembla que la falta d’experiència està originant problemes. Hi ha eines que no funcionen, les connexions fallen, les bateries s’esgoten i els correus tarden a respondre’s. Això fa que uns i altres, alumnes i docents, s’hagin de carregar de bona voluntat i paciència. 

“El que més trobo a faltar de l’Institut és el contacte amb els companys i els professors. També trobo a faltar moltíssim als meus amics”, resumeix l’Abril. 

I els pares i mares, com s’ho fan?

Si parlem dels més petits, de Primària i Infantil, toca donar veu a pares i mares. El Joan és pare de dos, un bebè de mesos i una nena de cinc anys. “Jo sóc il·lustrador i treballo a casa des de fa anys. Estic habituat al confinament”, fa broma. Els matins els dedica a la canalla i la seva parella, que teletreballa, ho fa a la tarda.

No obstant això, reconeix, “és impossible seguir un horari fix”. “Les interrupcions són continues, ja sigui per acompanyar a la gran en les tasques que hem preparat a casa i per seguir les que ens ofereixen a l’escola; o per jugar, fer el dinar, anar a comprar…i, és clar, fer totes les moixaines que calguin al petit”. 

“Tot això fa que els dies s’allarguin fins a l’infinit. Un cop els nens són a dormir, nosaltres aprofitem per seguir treballant i si, podem, ens aixequem abans per avançar una mica més. La conciliació, en aquest cas, passa per un desgast físic i emocional brutal”. 

La Mònica és mare de dues nenes. En aquest cas una adolescent i una nena de sis anys. Durant els primers dies del confinament, treballava com a tècnica de prevenció de riscos laborals i al mateix temps, s’encarregava de la gestió de l’empresa familiar. El seu company no ha deixat de treballar, perquè forma part d’un dels sectors que no s’han aturat.  

Al cap d’unes setmanes, l’empresa va fer un ERTO, així que continua com a autònoma, amb dues nenes al seu càrrec. És un más difícil todavía. “Primer vaig intentar establir horaris i era un estrès afegit. Volia portar la feina al dia, les tasques de les nenes, l’ordre i la neteja de la casa… Vaig desistir”. 

El paper de les famílies: un factor clau

El paper de les famílies és sempre vital, però en les circumstàncies actuals, un bon suport a casa pot suposar la diferència entre perdre mig curs o sortir-ne reforçat. En Joan ho explica bé: “Nosaltres sempre oferíem aprenentatges complementaris a la nena. Ara hem intensificat l’esforç i hem intentat fer-ho des del primer dia. Primer aprofitant els quaderns i material que ja teníem, però després, i veient que el confinament s’allargava, vam adquirir quaderns com a suport a l’aprenentatge”. 

“Ara, des que l’escola ofereix activitats setmanals, intentem seguir-ho tot. Hi ha dies, però, que no estem d’ànims. Si ens trobem cansats, una part o l’altra, si ens sentim tristos o poc motivats, decidim deixar-ho per l’endemà. Però això ho hem après al cap dels dies. És millor així si no volem perdre el Nord”, reconeix el Joan. 

La Mònica incideix també en el factor emocional. “Ja ho fem sempre, però durant aquests dies, com tothom, hem viscut moments angoixants, d’incertesa o de por. Els dies són llargs i gestionar les emocions es fa complicat. Malgrat això, penso que les petites estan conduint aquesta situació molt millor que els adults, amb un grau de maduresa que mai hagués pogut imaginar”.

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Com ens afecta la situació d’estat d’alarma? Parlen els docents

El passat dia 13 de març, la Generalitat de Catalunya va gestionar el tancament de tots els centres educatius. L’endemà, el Govern d’Espanya va anunciar el decret d’Estat d’Alarma a causa de la crisi sanitària per la COVID-19. Començava un confinament llarg i difícil que ha truncat el tercer trimestre del curs 2019/20.

Durant set setmanes, el Departament d’Educació ha emès diferents ordres. Una de les últimes, posar en marxar el tercer trimestre online. Així, la majoria d’alumnes d’infantil, primària i secundària es troben ara mateix seguint el curs, però connectats des de casa. 

Els docents són l’altra part indispensable d’aquesta equació. Després del desconcert dels primers dies, molts ja es van posar en marxa per tal de poder oferir als seus alumnes missatges de suport i continguts perquè, malgrat les circumstàncies, aquests tinguin l’oportunitat de continuar amb els aprenentatges. 

Però, què hi diuen els docents? Com viuen i de quina manera els afecta la situació que estem vivint? I en un futur, com serem capaços de reprendre el curs 2020/21? 

Un confinament precipitat 

El cert és que el confinament ens va agafar a tots desprevinguts. “Nosaltres vam saber alguna cosa del tancament de l’escola pels mitjans de comunicació abans que pel Departament. Amb tanta precipitació, no vam poder preveure massa coses: ni agafar materials, ni pensar més enllà. Crèiem que el confinament passaria de pressa”, explica la Marta, docent a l’etapa d’Infantil i cap d’estudis d’una escola. “Vam tancar l’escola amb la sensació d’enviar a l’alumnat cap a casa sense cap explicació ni recomanació”. 

Ben aviat es va obrir una etapa nova, amb la necessitat compartida, per part de docents i famílies, de posar-se en contacte: de fer-se arribar missatges d’ànim i de gestionar, el millor possible, la transferència de coneixements. “La connexió online amb l’alumnat despertava en tots nosaltres angoixes, però també oportunitats d’aprenentatge”. 

Atendre, escoltar i cuidar 

L’escola és un espai insubstituïble per a la socialització i l’aprenentatge en igualtat d’oportunitats. Ben aviat els docents es van adonar que caldria posar-se a treballar, des de casa i en unes circumstàncies complicades, per tal d’atendre a tots els alumnes, però especialment a tots aquells que no tenen un entorn preparat o que tenen dificultats per accedir a les noves tecnologies i, per tant, de seguir els aprenentatges proposats des de l’escola, a distància.

“Preveient l’inici del tercer trimestre confinats, vam tenir la necessitat de fer una diagnosi de la connectivitat i dispositius de les famílies. Vam veure que la tasca no seria gens fàcil, ja que moltes famílies no van contestar l’enquesta i vam haver de contactar telefònicament, escoltar històries complexes, constatant que la diversitat de les famílies i de l’alumnat, com ja intuíem, era significativa. Un dels nostres objectius en aquests moments difícils havia de ser cobrir aquesta escletxa”, explica la Marta. 

A l’escola, i en això coincideixen molts docents, s’han trobat amb dificultats per a fer ús de les noves tecnologies, a les quals no estaven gaire acostumats. “Les realitats familiars de cada docent també són molt diverses i és evident que, tot i voler estar a l’alçada de les circumstàncies, tots estem adaptant-nos a la situació. Si és que hi ha adaptació possible davant d’una situació tan desconeguda com la que estem travessant”, conclou la Marta. 

El cas de la Núria no és tan diferent. Ella és docent en un centre d’Educació Especial on atenen alumnes de les etapes d’infantil, primària i secundària d’una gran ciutat de l’àrea metropolitana. En aquest cas, tenien clar que el primer contacte havia de ser per telèfon, amb la voluntat d’atendre de manera individualitzada casuístiques molt diverses. 

“A partir de fer un bon estudi inicial de les necessitats i capacitats que tenien, cada mestre i especialistes del centre han anat oferint setmanalment activitats, reptes o recursos d’acompanyament per a la família, segons demanda d’aquesta, acompanyades sempre d’una trucada setmanal i la comunicació diària via email, els que disposen d’ordinadors o tauletes, que no són tots! Per sort, de telèfon tothom en té”. La Núria explica que en alguns casos la comunicació és diària. “A més, de manera global, tot el claustre hem anat creant recursos de suport emocional per a tots els nens i nenes, tant en format visual com auditiu”.

Famílies: moltes realitats complexes

Hi ha tantes famílies com realitats possibles. La Marta té molt present que “com escola pública hem de vetllar per evitar una fractura social que deixi enrere alumnes en situació socioeconòmica desafavorida”. 

Les diferències i dificultats de moltes famílies encara es fan més patents al centre de la Núria. Malgrat això, explica, “les famílies majoritàriament estan molt agraïdes, sobretot de les trucades. Del tema recursos, com que ens anem adaptant segons demanda, intentem que siguin de suport i ajuda, per no angoixar a la família. Són moments complicats, amb situacions molt diverses a cada casa, on l’acompanyament emocional és important però des d’una perspectiva de suport positiu”. 

Al centre de la Marta són molt conscients de la gran implicació dels pares i les mares. “Els que han pogut han incorporat la tecnologia com a eina bàsica d’aprenentatge. Som conscients de l’esforç que suposa per a les famílies l’acompanyament de les tasques educatives. L’edat dels alumnes condiciona el seu grau d’autonomia. Els nostres alumnes necessiten supervisió i bastides en moltes activitats d’ensenyament-aprenentatge”.

Al neguit actual sobre com finalitzarà aquest curs, cal afegir el de com iniciarem el proper. La incertesa probablement sigui una de les pitjors companyies d’aquesta crisi que ens afecta a tots els nivells, i no només en el vessant educatiu. 

Al centre del Joan Manel, situat a la província de Tarragona, la resposta de les famílies ha estat molt diversa. I explica, “Hi ha hagut de tot. Des de famílies que ho han retornat absolutament tot, fins a famílies que no han enviat res (tot i contactar amb elles i no exposar cap problema aparent)”.

Ell troba a faltar especialment el vincle que s’estableix amb els alumnes a l’escola. “Poder donar suport al moment a l’alumnat”, assenyala. “El vincle emocional amb ells i elles. Assegurar que ningú es queda al marge de res”, la qual cosa ara, a distància i amb les dificultats tecnològiques i comunicatives que s’han fet evidents pel camí, resulta del tot impossible. 

Secundària: pot continuar la vida normal?

Sembla evident, de ja fa dies, que la vida ‘normal’ entesa com l’enteníem abans no tornarà. No fins que la pandèmia estigui completament controlada. Un punt que no arribarà fins que no es pugui posar en marxa una vacunació massiva. 

El que va començar com una situació caòtica no s’ha acabat de resoldre. La Mercè, professora de llengua catalana i literatura a 1r i 2n d’ESO, ho explica així: “L’última setmana va ser una mica complicada. Per una banda ja corrien notícies arreu sobre com s’escamparia la COVID-19, sobre el tancament dels centres, que ja s’havia fet efectiu en alguns països amb pocs casos; s’havia fet un claustre extraordinari a l’hora del pati per explicar quines mesures es posarien des del centre, s’havia treballat a tutoria tot el protocol per explicar les mesures per evitar el contagi i tot plegat va fer que entre una cosa i l’altra hi hagués força nervis tant entre l’alumnat i com entre el professorat, fonamentalment, penso jo, per manca d’informació”. 

I afegeix: “Cal tenir present que el mateix dia del tancament a la premsa ja havia sortit la notícia que a partir del dilluns 16 es tancarien els centres educatius. Al final, com tots sabem, va ser el mateix 12 de març que es va anunciar que l’endemà es tancaven tots els centres. La decisió presa a última hora del matí, poca estona abans que acabéssim les classes, no ens va permetre organitzar gran cosa, no hi va haver temps per a reunions, per a comunicacions amb l’alumnat, amb les famílies. Personalment, vaig tenir la sensació de manca de previsió”. 

Classes online i exàmens virtuals

Malgrat la situació i la incertesa, l’activitat educativa es va reprendre gairebé de seguida a l’institut de la Mercè. “Amb 2n de Batxillerat vam continuar treballant els continguts establerts de forma immediata, el mateix dilluns 16 de març vaig comunicar-los que calia que ens adaptéssim a la situació i que no podíem esperar a rebre instruccions. Per tant, vaig preparar uns materials per treballar online,  els vaig penjar al Moodle i vam començar ja la primera setmana a fer sessions de classe online. Hem continuat avançant matèria, hem fet fins i tot un examen, i, en general, ens n’estem sortint. La qualitat del treball no és la mateixa que hauríem tingut, però n’estic bastant satisfeta”. 

Però la Mercè i els seus companys tenien clar que el suport acadèmic que oferien als alumnes quant a contingut, no podia funcionar sense el suport emocional: “Abans de vacances de Pasqua vam acordar també fer treball de tutoria, per aquest motiu, vam organitzar una classe de tutoria online, vam escoltar-los, vam recollir les seves inquietuds i vam programar un acompanyament més personalitzat i sistematitzat.  Des de llavors, comencem totes les setmanes amb una sessió de classe online de tutoria on revisem les tasques encomanades, donem pautes per a l’organització, escoltem inquietuds i dubtes i intentem resoldre’ls.  A hores d’ara estem fent també sessions de tutoria individual amb alumnat i amb les famílies”. 

La problemàtica dels alumnes amb dificultats també s’ha hagut de resoldre a secundària: “Hem anat fent seguiment de l’alumnat i detectant aquells que no tenen mitjans, ja sigui ordinador o d’accés a una xarxa; el centre, amb coordinació amb el Departament d’Educació s’està encarregant de proporcionar-los les eines, diuen que aquesta setmana els tindran. A alguns els hem fet arribar activitats per fer en suport paper però són una minoria; la major part d’aquest tipus d’alumnat té altres mancances a nivell social, familiar que fan que la intervenció amb ells sigui molt complexa i complicada”. 

Col.laboració i suport entre docents

En el cas de la Mercè, que és professora de secundària, el sistema de coordinació es fa per departaments i a nivell de tutoria, amb els tutors. Això els ha permès compartir activitats, elaborar nous criteris d’avaluació i una rúbrica d’avaluació. Durant aquests dies han compartit eines, però també inquietuds. A nivell d’equip docent també preparen activitats plegats, comparteixen aprenentatges i materials.

Les plataformes que utilitzen per comunicar-se són les mateixes que els mestres de primària: correu electrònic, Drive per als materials o Meet o ZOOM, a l’hora de les reunions online.

En resum, però, tots els docents comparteixen l’opinió que aquest sistema ideat de manera improvitzada funciona amb dificultat. “La tasca del docent va molt més enllà d’explicar, manar feina i corregir. Fer  tota la tasca d’acompanyament és molt complicat amb les condicions que tenim. Les situacions individuals de cada alumne són més diverses que mai i no podem garantir que tothom faci els mateixos aprenentatges”, assenyala la Mercè.  

I recorda, per altra banda, que no tots els docents es troben amb la mateixa situació. Ells també estan confinats amb les famílies i alguns tenen fills petits que requereixen atenció. “Tenim a més a més la inquietud professional de no poder arribar a assolir els objectius amb tot l’alumnat, per no parlar de les dificultats derivades de l’ús de les noves tecnologies. No és una situació fàcil, certament, per a ningú, tampoc per a nosaltres”.

Docència, futur i reptes

El repte més gran per als docents va arribar el passat mes de març en forma de crisi sanitària. Poc ens podíem imaginar que el curs escolar 2019/20 seria tan i tan complicat. La Mercè també és plena de dubtes (i qui no?), però conclou aquesta entrevista amb una idea clara: “L’educació és la base de la societat i l’acció educativa no es pot atendre només des de l’escola, cal treballar amb complicitat amb les famílies i els governs han d’apostar de forma definitiva i clara per una educació pública de qualitat, i això vol dir dedicar recursos, a l’educació formal a la no formal però també tenir unes polítiques socials que permetin la conciliació familiar i laboral”.

Caldrà aprendre a valorar, per altra banda, la tasca que fan les famílies des de casa, reconèixer les bondats del teletreball. “A valorar les coses del dia a dia i finalment, a reflexionar sobre la necessitat de tenir uns recursos públics de qualitat a l’abast de tothom”. 

** Gràcies a la col·laboració de tots els docents que han donat el seu punt de vista per a l’elaboració d’aquest article amb les seves valuosíssimes opinions i experiències ** 

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari

Què és l’assertivitat?

Dir allò que pensem. Ser capaços de respondre no. Expressar les nostres emocions amb llibertat. Ser crítics amb allò que no ens convenç… Quan diem assertivitat pensem en això i també pensem en situacions en les quals ens hagués agradat emprar-la. 

Com ara, quan algú ens passa davant a la cua de la peixateria, quan anem al cinema amb el nostre amic quan aquell dia no en teníem ganes o quan no aixequem el dit per rebatre una opinió en una reunió de feina, perquè resulta més còmode (o menys conflictiu) callar.  

Però, definim-la… 

L’assertivitat és una manera de comunicar-nos a través de la qual som capaços d’expressar les nostres opinions, defensar els nostres drets o fer alguna proposta que ens sembla necessària. 

Es tracta de fer-ho d’una manera honesta, sense ser agressius ni passius, respectant als altres, però també respectant-nos a nosaltres mateixos i les nostres necessitats. 

L’assertivitat es té o s’aprèn?

Que no siguem prou assertius en determinades circumstàncies és fins i tot normal. Però hem de saber que l’assertivitat s’aprèn i es millora. Es tracta, en realitat, de prendre’n consciència, perquè ens servirà per: 

  • Expressar els nostres sentiments sense deixar-nos emportar per les emocions 
  • Reforçar l’autoestima i la confiança en nosaltres mateixos 
  • Desenvolupar, a través de les experiències, la nostra capacitat per gestionar conflictes
  • Sentir-nos lliures i estar més satisfets amb la nostra vida i manera de fer.

Però, per què no som assertius? 

Fugim del conflicte: és natural. Quan érem petits ens van explicar que no havíem de contradir als pares, als mestres i a la gent gran, en general. Això fa que moltes vegades estiguem més preocupats per satisfer les necessitats dels altres, que per atendre les nostres. 

Les nostres experiències, la personalitat, els estereotips o una baixa autoestima poden fer que, a més, no siguem capaços de defensar els nostres drets i expressar les nostres emocions d’una manera transparent.

Era aquesta la fórmula màgica? 

La resposta és no. Ser assertius no resoldrà tots els nostres problemes. Hi haurà persones que s’enfadaran, que no ens entendran o que s’ho prendran com un atac. L’assertivitat no és una fórmula màgica, és clar. Però sí que és un dels ingredients més importants per a una existència honesta i plàcida amb un mateix. Te la vols perdre?

SomDocents recomana els següents cursos:

Publicat dins de Sin categoría | Deixa un comentari