5 activitats per a treballar la primavera amb infantil

Nova col·laboració! Gaudiu moltíssim dels 5 activitats primaverals per a realitzar amb educació infantil que ens porta la Patty de @laclasedelaprofepatty

Reconèixer les estacions de l’any els permet als nens i nenes conèixer el món que els envolta i els canvis que es produeixen en el seu entorn més immediat.

És important sortir a la naturalesa perquè vegin els canvis que es produeixen i interactuar i experimentar amb els elements naturals que ens brinda l’ambient. També, podem dur a terme diferents activitats a casa o a l’escola amb elements naturals o com les que us mostro a continuació que els ajudaran a desenvolupar diferents destreses i conceptes bàsics relacionats amb l’estació en la qual ens trobem.

  1. Plantem!

Si a casa o en el col·legi es disposa d’un petit hort podrem plantar diverses llavors per a anar observant el seu creixement i anar realitzant cures diàries i necessàries com el reg.

Una altra opció si no disposem d’hort és posar llegums en un petit recipient o bosseta amb una mica de cotó mullat i al cap d’uns dies veurem com va creixent la planta. A més, podem recollir en un quadern de camp diferents dades com: els centímetres que va creixent, incloure una fotografia o un dibuix… per a veure la seva evolució.

  1. Finestres primaverals

M’encanta decorar les finestres de l’aula durant tot l’any i l’estació de primavera és una de les meves preferides per a fer-ho. Per a pintar en elles, no necessitem cap pintura especial, podem fer-ho amb les pintures que utilitzem normalment a classe i, a més es neteja molt bé quan vulguem treure.

Per a la seva realització, només necessitem pintures de colors, pinzells i les mans dels nens i nenes en les quals tirarem una mica de pintura i estendrem amb el pinzell per a posteriorment estampar a la finestra. Una vegada que estiguin posades les manetes que simulen les flors amb un pinzell realitzarem la tija en la qual podrem posar alguna fulla realitzada amb les mans. També, podrem posar gespa que es fa pintant els dits d’una mà i estampant-los en els cristalls.

El resultat és molt vistós i colorit i a més és una activitat que els agrada molt als nens, ja que normalment les finestres no és un lloc que s’utilitzi per a pintar.

  1. Paraules misterioses

    Amb aquesta activitat treballarem la consciència fonològica i concretament la sil·làbica d’una manera lúdica i divertida a través d’una sèrie de targetes que contenen una paraula misteriosa que els nens i nenes hauran de desxifrar. I per a resoldre el misteri es convertiran en detectius!

    Cada targeta conté una sèrie de dibuixos i els nens/es hauran de saber quina és la primera síl·laba de cada dibuix per a resoldre’l i col·locar les síl·labes corresponents en la casella sota cada dibuix. Aquesta activitat podem fer-la no sols amb la primera síl·laba de cada paraula sinó també amb la primera lletra depenent de l’edat dels nens/es amb els quals la duguem a terme.

    Totes les paraules misterioses estaran relacionades amb la primavera, vocabulari que haurem treballat amb anterioritat.
  1. Perruqueria floral

Segur que si sortim a fer una passejada pel camp, trobem nombroses flors de diferents colors i podem recollir algunes classificant-les per colors o per grandàries per a executar aquesta senzilla activitat en la qual ens convertirem en perruquers/es primaverals.

En un cartó dibuixarem la silueta d’algunes cares de persones i farem uns forats en els quals els nens/es introduiran la tija de les flors que prèviament hem recollit. Amb aquesta activitat treballarem la motricitat fina, la concentració i la creativitat realitzant els pentinats florals que ens imaginem. A més podríem treballar la quantitat si afegim targetes amb números que ens indiquin la quantitat de flors que hem de posar, així com el tipus de flor. I no solament podem dibuixar en els cartons cares de persones sinó també d’animals com per exemple un lleó al qual haurem de completar la seva cabellera per exemple amb dents de lleó.

  1. Fanalets de flors

Si recollim flors quan sortim a passejar, podrem realitzar aquests senzills fanalets que us mostro a la foto amb els quals vam decorar els nostres balcons, terrasses, patis…

La seva realització és molt senzilla i necessitarem a més de les flors un tetrabric i paper adhesiu en el qual enganxarem les flors. Una vegada que tenim els materials, el primer que farem serà obrir el tetrabric i pintar-ho de blanc per a posteriorment dibuixar en cadascuna de les seves cares un rectangle al qual enganxarem el paper adhesiu. Després unirem totes les parts del tetrabric i enganxarem les flors recollides en les parts que tenen l’adhesiu i ja estaria llest, només faltaria posar dins alguna llum de led per il·luminar.

La veritat que queden molt bonics!

Hi ha moltes més activitats que es poden fer, ja que aquesta estació de l’any ens brinda molts elements naturals per a dur-les a terme, però he seleccionat només aquestes 5 que espero que pugueu realitzar tant a la vostra aula com a casa.

La clase de la profe Patty
https://laclasedelaprofepatty.blogspot.com/

Publicat dins de Col·laboracions, Escola, Formació | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Manualitat: joc de malabars

La manualitat d’aquest mes també és un joc que ens pot fer passar molt bones estones tant a petits com a grans.

L’objectiu d’aquest joc de malabars és fer que l’objecte que penja entri a dins de l’ampolla, sostenint aquesta per la seva base.

Nosaltres hem fet que l’objecte a encistellar sigui un peix ben conegut (Dory). I, amb pràctica, aconseguir que el peix entri dins l’aigua (que és la part superior d’una ampolla).

Us animeu a fer aquesta manualitat?

Material:

  • Ampolla de plàstic
  • Càpsula ou de xocolata (Kinder o similar)
  • Pintura blava
  • Ulls adhesius
  • Papers de colors
  • Cordill
  • Tisores
  • Cola

Passos a seguir

1. Amb un pal de pinxo o unes tisores afilades, fem un forat al centre del tap de l’ampolla de plàstic i a la càpsula de l’ou de xocolata.

2. Pintem la càpsula de l’ou de xocolata de color blau. I deixem assecar.

3. Passem el cordill pels dos forats (càpsula i tap) i fem un nus a cada costat.

4. Retallem la part superior de l’ampolla (on està el tap).

5. Amb el paper de color groc fem les aletes del peix i les decorem amb un retolador negre.

6. Enganxem les aletes i els ulls a la càpsula per acabar el peix.

7. Retallem diferents elements marins per decorar l’ampolla. Nosaltres hem fet una estrella, algues i un peix pallasso. Fem servir la cola per enganxar les decoracions a l’ampolla.

8. Fem una altra decoració, simulant una onada, per tapar la part tallada de l’ampolla.

Ja tenim acabat el nostre joc de malabars! Ara només falta passar-ho d’allò més bé intentant fer cistella!

Font: Moma Le Blog

Publicat dins de DIY, Escola, Família, Manualitats, Visual i Plàstica | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Dia Internacional contra l’Assatjament Escolar

Pedagoque: 4 CLAUS PER A PREVENIR L’ASSETJAMENT ESCOLAR

Com sabeu, avui, dos de maig, és el dia contra l’assetjament escolar. Avui dia, continua sent necessari visibilitzar-ho per a poder detectar i intervenir a temps. No obstant això, considero FONAMENTAL actuar des de la prevenció, creant protocols d’actuació i sensibilitzant a petits i joves sobre l’assetjament escolar. Per això, avui us porto 4 claus fonamentals que hem de tenir en compte per a poder prevenir-ho.

Abans de començar, és necessari que coneguem què significa realment el concepte “bullying” o “assetjament escolar”. En definitiva, es tracta d’un comportament agressiu d’un company o companya a un altre en el qual existeix un desequilibri de poder. És a dir, un o diversos companys abusen del seu poder sobre un altre company/a que està en una situació de feblesa o vulnerabilitat.

Quan parlem de comportaments agressius, cal tenir en consideració que no són necessàriament aquells que exerceixen violència física. De fet, el tipus més comú d’assetjament escolar que s’exerceix és de violència verbal.

Com podem PREVENIR-HO des de l’escola?

  • SENSIBILITZAR. És necessari parlar del tema tant a l’escola com a casa, a través de pel·lícules, sèries o altres activitats en les quals s’ofereixi un espai per a debatre i reflexionar sobre el tema.
  • ROLL-PLAYING. Aprofita les hores de tutoria per a treballar-ho. Pots realitzar roll-playing en els quals girin per tots els papers dins d’una escena d’assetjament escolar: agressor, agredit, persones de l’entorn que són consicentes de la situació…
  • COHESIÓ GRUPAL. És fonamental treballar la cohesió del grup des del minut un, de manera que aconseguim evitar la creació de grups socials en els quals quedin de costat aquells/as nens/as amb més possibilitats d’exclusió social. Això el podem fer a través de dinàmiques de grup en les quals es creuen espais per a compartir i crear vincle entre tots/as.
  • DESENVOLUPAR HABILITATS SOCIALS. Una de les habilitats socials que MÉS necessària és en aquests casos és l’EMPATIA. Si eduquem a l’alumnat/a en valors i des de l’empatia, estarem prevenint possibles situacions d’assetjament. Per això, és fonamental treballar els diferents estils de comunicació i fomentar l’estil de comunicació assertiu entre ells.

I com a pares… què podem fer?

  • TREBALLAR LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES. Ensenyar-los a enfrontar-se a diferents problemes i donar-los alternatives per a solucionar-los els donarà moltes eines a l’hora d’enfrontar-se a possibles situacions d’assetjament. 
  • FOMENTA LA SEVA AUTOESTIMA. És fonamental ser capaços de transmetre’ls l’únics i especials que són i el valor de voler-se i valorar-se a un mateix. Els nens/as amb autoestima alta tenen menys probabilitats de sofrir assetjament.
  • POSADA DE LÍMITS. És necessari ensenyar-los a establir límits amb els seus iguals de manera assertiva.
  • DETECTA SENYALS D’ALERTA. Si observes que el teu fill/a no vol anar a classe, està tibant o nerviós, li costa més concentrar-se o apareixen símptomes com a diarrees, maldecaps o vòmits… Activa l’alarma i observa.

Però… I si el meu fill/a és l’agressor?

En aquest cas, és fonamental buscar ajuda d’un professional que ajudi a entendre per què exerceix aquest assetjament al company/a. No obstant això, com a famílies, també hi ha alguns aspectes que podem treballar a casa:

  • DIFERÈNCIA ENTRE EL BÉ I EL MAL. Estableix els límits que no poden passar-se per a RESPECTAR als altres i ofereix-li alternatives de conducta.
  • TREBALLA LES HABILITATS SOCIALS. En aquest cas serà fonamental l’ASSERTIVITAT, l’EMPATIA i la RESOLUCIÓ DE CONFLICTES.
  • GESTIÓ EMOCIONAL. Serà necessari començar a treballar la identificació de les emocions així com la manera d’expressar-les, de demanar ajuda i de gestionar-les.
  • AUTOCONTROL I IMPULSIVITAT. Seran dues habilitats a treballar necessàriament.
Publicat dins de Col·laboracions, Dies importants, Escola, Reflexions, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Imprimible: Memory d’animals salvatges

Presentem un nou imprimible que acabem de treure del forn: UN MEMORY D’ANIMALS!

Segurament ja heu jugat alguna vegada a un memory a classe. Si no ho heu posat en pràctica mai, consisteix a posar totes les fitxes sobre la taula i observar la posició on es troben, passada una estona (el temps que vosaltres decidiu!) les haureu de girar de manera que no es vegin els dibuixos, i els nens i nenes hauran de dir on es troben les parelles de cartes. 

Ben senzill, oi? Doncs és l’hora de jugar a classe!

Publicat dins de Escola, Recursos, Sin categoría, Visual i Plàstica | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Com treballar la revista Namaka a l’aula

Has fullejat alguna vegada la revista Namaka? Si la resposta és sí, segurament sàpigues que és una revista amb moltíssimes possibilitats. Cada mes tracta un tema, d’entre una selecció d’àmbits ben diversos: la por, les cases, la música, l’univers… 

Al voltant d’aquest tema central hi trobem un munt d’activitats: contes, jocs, trencaclosques, propostes súper trencadores i el terreny adobat per a la creació. Per tot això, n’estem convençuts que la Namaka és una revista perfecta per treballar a l’aula. T’expliquem com? 

Llegir, quina meravella!

La Namaka és una eina excel·lent per a fomentar la lectura. Oferir als infants propostes màgiques, interessants, divertides i esbojarrades és jugar amb avantatge. A través de les lectures que hi trobem a la Namaka, tindrem l’oportunitat de generar gust per la lectura, tot treballant temes que interessen de veritat i encurioseixen als infants. 

Aprendre: un viatge apassionant

La Namaka també és fantàstica per aprendre. Ens encanta oferir als lectors de la revista l’oportunitat de fer-ho a través de continguts i il·lustracions d’allò més atractives, que entrin per la vista i encenguin en els infants l’espurna de la curiositat. Què tal si fem d’aquestes lectures l’excusa per saber-ne més? 

Jugar plegats 

Ja t’hem explicat que a la Namaka també hi pots trobar un munt de jocs i trencaclosques? En cada un dels números hi ha una colla d’activitats per resoldre plegats, en grup o per parelles. Què et semblaria un sudoku musical? A l’edició digital de la revista trobaràs enllaços directes per escoltar cançons i veure vídeos que completen les activitats. També moltes més aventures lúdiques per pintar, imaginar, endevinar i riure. Riure molt! 

Inventar: hola creativitat!

Una altra manera de treballar la Namaka a l’aula és potenciant el vessant creatiu dels alumnes. La revista també ens permet obrir la porta a la imaginació, a través de la invenció, l’espai d’interacció entre companys mitjançant la conversa i la creació artística, amb propostes divertides i esbojarrades per gaudir i riure plegats. Una de les seccions de la Namaka permet als infants escriure i dibuixar el desenllaç d’una història, tot participant en un concurs. 

La Namaka a l’aula, com? 

A l’hora de subscriure’t a Namaka, pots triar i remenar. No et tallis! Tens tres opcions, totes anuals:  

  • La subscripció digital és una molt bona opció per a l’aula, perquè ens permet treballar amb els alumnes a través de tauletes, ordinadors o pissarra digital. La recomanem perquè és fàcil de compartir amb tots els alumnes. 
  • La subscripció digital i en paper, per a lectors amb el cor dividit. A més de treballar-la a través d’una pantalla, els alumnes tindran l’oportunitat de tocar-la, girar full i gaudir-ne en el temps de lectura a l’aula. 
  • La subscripció només en paper també és una bona opció per tenir en paper la revista a l’aula, però que pensem que cal complementar amb el format digital. Us resultarà molt més còmode! 

Autora: Elisenda Castells

Publicat dins de Escola, Lectura, Llengua, Recomanacions, Recursos, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Recomanació: Tot el que sé quan m’enfado

Ja fa temps que la gestió de les emocions s’ha posat en el centre de l’educació dels infants. Posar nom a determinades emocions no és fàcil i encara ho és menys, gestionar-les. Com ho fem amb l’enuig? En realitat es tracta d’una emoció molt bàsica, que tots sentim, potser més sovint del que voldríem. Sentir-nos enfadats és molt normal, però quan perdem el control, l’enuig pot ser una emoció molt destructiva. Tant per infants com per a adults. 

Expressar l’enuig pot voler dir fer-ho d’una manera agressiva. Sovint aquesta emoció es fa present en nosaltres augmentant considerablement la freqüència cardíaca o, fins i tot, la pressió arterial. 

Però, no ens atabalem. Hi ha molts recursos disponibles per acompanyar a infants, famílies i educadors en l’aprenentatge i la gestió de les emocions. També de l’enuig. El conte que avui us volem recomanar és Tot el que sé quan m’enfado. Voleu donar-hi una ullada?

Enfadar-se i aprendre’n, per Jaume Copons

Tot el que sé quan m’enfado és un conte escrit per Jaume Copons i il·lustrat per Emilio Urberuaga, conegut per haver dibuixat obres com Manolito Gafotas, Qué hace un cocodrilo por la noche o Gilda, la oveja gigante

El de Copons és un conte que transita per tot allò que ens passa quan ens enfadem. A vosaltres també us passa que dieu coses que no voleu dir? També feu coses que no voleu fer? I quan us diuen que no us enfadeu, oi que encara us enfadeu més? 

Tot el que sé quan m’enfado és una història que posa als infants davant del mirall, però també a les seves famílies. Que ens mostra com som i què fem quan ens enfadem i què passa amb les persones que ens envolten o bé conviuen amb nosaltres. 

Què podem fer? Desenfadar-nos és l’opció. I això és precisament el que ens ajuda a fer en Jaume Copons. Ho provem, no?

Per què us recomanem Tot el que sé quan m’enfado

Si busqueu bons contes per aprendre a gestionar les emocions i ajudar als vostres infants, siguin fills, néts o alumnes, a casa o a l’escola, aquesta pot ser una bona tria. Tot el que sé quan m’enfado és un llibre que recomanem perquè els infants aprenguin a observar què fan i com se senten quan s’enfaden. Ho llegiran, però també es veuran en el mirall de les il·lustracions. Fugiran de la culpa, per entendre que l’enuig és una emoció natural i inevitable, que tots els membres de la família senten i no precisament per fets complexos: sinó perquè la vida quotidiana, moltes vegades, ens hi empeny: el sopar que es crema, la pila de roba mal endreçada, la partida que perdem… 

Tot el que sé quan m’enfado és, a més, un conte fàcil de llegir, que al final inclou un petit joc que us pot resultar molt útil a tots per desenfadar-vos. Aprofiteu-lo. És genial!

Tot el que sé quan m’enfado

Fitxa tècnica: 

  • Nombre de Pàgines: 32
  • Editorial: Combel
  • Idioma: Català
  • Enquadernació: Tapa dura
  • ISBN: 978-84-9101-551-2
  • Any d’edició: 2020
  • Preu: 15,10 €

Publicat dins de Lectura, Recomanacions, Recursos, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Dia Mundial de la Creativitat i la Innovació!

Educiona’t!: “La creativitat és contagiosa. Passa-la”. – Albert Einstein.

Són moltes les persones, per sort cada vegada menys, que encara continuen contemplant l’educació al marge del joc. Perquè jugar és jugar i aprendre és una altra cosa.

Al marge de tots els arguments i estudis científics, amb els quals podríem fer diversos articles sobre el tema, m’agradaria aportar-vos la meva humil experiència personal.
Sóc mestra i, com a bona interina, he passat per moltes escoles i maneres de treballar. En resum, per diferents maneres d’acompanyar l’aprenentatge. I faig un incís aquí, ja que considero l’educació com un procés d’acompanyament i d’aprenentatge mutu i constant.

Tanmateix, continua havent-hi gent que necessita veure que a casa seva li arriba una fitxa plena de lletres i il·lustracions predefinides on l’única finalitat per a l’infant és escriure la resposta en una línia i, com a molt, acolorir la il·lustració.

Partint d’aquesta premissa, perquè s’entengui el que vull dir, m’agradaria ensenyar-vos com vam treballar l’endevinalla la setmana passada. Abans, però, us faig una breu introducció. Vam aprofitar que estàvem descobrint els insectes, ja que ens els trobem a l’hort i al pati de l’escola, i els havíem pogut observar detingudament. Aquí m’agradaria fer un aclariment d’un punt bàsic: l’aprenentatge significatiu té un pes essencial en la nostra manera d’entendre l’educació.

Així doncs, a partir de l’aprenentatge significatiu i de l’observació directa, vam treballar diversos aspectes del currículum com ara les matemàtiques, amb continguts de mesura, quins són més grans/petits, llargs/curts, nombre de potes, formes, colors, etc. La lectoescriptura, on comencem oralment trobant els sons de la paraula, manipulativament trobem les lletres d’aquests sons, confegim el nom amb elles i, per últim, escrivim la paraula. Cerquem i llegim curiositats sobre l’insecte en qüestió, escrivim frases, i un llarg etcètera de continguts que podria seguir explicant.

Tot això en funció del nivell maduratiu de cada infant, és clar. El cas és que, com que tot aquest aprenentatge ha estat vivencial, les ganes de saber-ne més, de continuar aprenent, esdevenen de manera natural i amb una força màgica.

Una vegada feta tota aquesta feina prèvia, arriba, com bé us deia, el treball de l’endevinalla, on una de les propostes que es van trobar va ser la següent:

Endevina, endevinalla:
Si busques bé, trobaràs
quatre insectes amagats.

Aquesta proposta, en contrapartida de la típica fitxa a la qual estem acostumats a trobar-nos, i evidentment després d’haver fet un treball de lectoescriptura previ, per a ells i elles esdevé un joc. Un joc on han de trobar lletres amagades dintre d’una activitat que, a més a més, és sensorialment rica gràcies a les diferents textures i olors que ens ofereixen les plantetes en les quals estan amagades les lletres, ja que s’intenta que les propostes siguin el més globalitzades possible.

A banda d’això, són els i les protagonistes de les seves troballes, i això els omple d’alegria mentre se n’adonen del que van aconseguint per ells i elles mateixes.
Finalment, els donem l’opció, en aquest cas, de combinar-lo amb joc simbòlic gràcies als insectes de fusta que acompanyen la proposta. 

En contemplar diferents ritmes d’aprenentatge, necessitats i inquietuds, ens podem trobar que n’hi ha que tenen una necessitat més simbòlica encara, la qual s’ha de respectar, ja que evolutivament no estan en el procés de la lectoescriptura en el qual estan d’altres que, directament, per una banda, van emocionats per trobar els noms dels quatre insectes amagats i, per altra banda, demanen un full per escriure el que han trobat o crear frases amb ells i dibuixar-los.

En resum, innovar és adaptar-se, respectar i acompanyar.

En el nostre cas, la gran majoria de les propostes amb les quals juguem/aprenem, estan dissenyades i pensades perquè es puguin adaptar als diferents nivells. I cada moment evolutiu farà que arribin a un punt o a un altre.

L’experiència m’ha fet entendre que forçar no serveix de res, i que respectar és indispensable per deixar ser. 

En poques paraules, cadascú floreix al seu ritme, i acompanyar aquest procés és primordial.

Pel que fa a les propostes, no totes tenen una finalitat marcada, ja que part d’aquest florir del qual us parlo és donar pas a la llibertat i a la creativitat de l’infant.
Fomentar aquesta creativitat és un altre eix essencial de com entenem l’educació. Acompanyar des d’un vessant lliure, sense jutjar ni estereotipar. Per la qual cosa, i per seguir amb l’exemple de la proposta anterior, els infants tenen a la seva disposició diverses eines amb les quals poden complimentar-la, si volen. Des del joc simbòlic, tal com havia esmentat anteriorment, fins a dibuixar el que han trobat, amb diferents textures i materials: llapis, aquarel·les, ceres, pintures, etc.; amb diferents tècniques que hem anat coneixent, com ara el collage, estampació, etc. passant pel modelatge amb diversos materials, com ara plastilina, argila, etc.

Les possibilitats són infinites si la mirada és oberta. Dit d’una altra manera, si la mirada pretén fomentar la creativitat, la llibertat de triar nous camins i experimentar.


És a dir, es tracta de fomentar el pensament creatiu. De despertar-lo, en el cas dels adults, i d’esprémer-lo, en el cas dels infants. De transmetre el fet de no conformar-nos amb el que es dóna per fet que s’espera de nosaltres, sinó de contemplar el que tenim davant i veure les diverses opcions que se’ns presenten, ja que la creativitat requereix una mirada més profunda que parteix de la llibertat. I és per aquest motiu que esdevé tan important la nostra mirada i el nostre acompanyament com a docents i família.


D’aquí la importància de seguir formant-nos, de despertar el que tenim a dins nostre adormit. I, amb aquestes ulleres, gaudir ensenyant i aprenent. Sempre.

Publicat dins de Col·laboracions, Dies importants, Escola, Reflexions, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , , , , | 1 comentari

5 tips per estudiar oposicions

Nova col·laboració! Aprofiteu aquests 5 tips per estudiar oposicions que ens ensenya la Carla de @carlaoposita.


Preparar-se les oposicions pot semblar un camí senzill de primeres; passar hores davant els apunts no resulta massa complicat. 

Però opositar és molt més que una excursió, és una aventura. Un camí llarg ple de pujades i baixades que requerirà per part teva ganes, constància, paciència i treball. 

Per això avui us porto 5 consells per estudiar les oposicions per a docents i no morir en l’intent:

  1. Organització i planificació

Una oposició no té cap sentit sense una bona organització i planificació al darrera. És necessari organitzar i planificar el teu dia a dia, el teu temps laboral, personal i d’estudi.

En primer lloc, estableix-te una rutina. És important que bloquegis temps; des de que et despertes fins que te’n vas a dormir, marca les hores que tens ocupades i les que tens lliures utilitza-les per les oposicions. 

En segon lloc, estableix-te objectius a llarg, mig i curt termini, és a dir, objectius mensuals, setmanals i diaris. Com més concrets i reals siguin, més fàcils seran d’assolir i, per tant, la teva motivació seguirà present conforme els vagis aconseguint. 

I, en tercer lloc, planifica les teves setmanes dedicant temps a totes les parts de la programació de manera que puguis portar-ho tot al dia (tant la programació com el temari i els supòsits pràctics). 

  1. Un espai d’estudi agradable

Pot semblar una tonteria, però creu-me que és un punt fonamental dins l’oposició. Passaràs moltes hores assegut o asseguda a la cadira, davant dels apunts, en un espai que t’haurà de fer sentir còmode. 

Per això prepara un ambient agradable, sense massa estímuls que et distreguin i on et sentis a gust. 

  1. Llegeix, llegeix, llegeix

Durant la oposició, a banda d’estudiar, et serà molt útil llegir molt sobre educació. 

Empapa’t de llibres, articles, podcasts, blogs, sobre metodologies, sobre innovació, sobre tot allò relatiu a la docència que et pugui aportar informació pels teus temes i supòsits pràctics, i per la programació didàctica.

  1. Cuida’t

Si vols aconseguir un bon rendiment durant el teu camí com a opositor o opositora es recomana seguir un estil de vida saludable. Mantenir una bona alimentació i fer exercici té nombrosos beneficis sobre la teva ment i s’ha demostrat científicament que el rendiment mental augmenta en una situació de benestar.

  1. Practica i practica

Estudiar, llegir, memoritzar… són processos importants per a l’oposició. Però no pots oblidar-te de la pràctica!

Un dels consells que ofereixen nombrosos preparadors/es d’oposicions és practicar a mesura que estudies; posa’t a tu mateix/a en situació real d’examen. T’has estudiar tres temes? Fes un simulacre i escriu-ne un. Comença a practicar supòsits pràctics. 

És important situar-te en circumstàncies reals d’examen (escriure temes en el temps que et donaran el dia de l’oposició, realitzar supòsits pràctics en el temps que se’t determinarà el dia de la prova…). Recorda que la pràctica és qui fa el mestre.

Incorporar aquestes 5 rutines en el teu dia a dia en les oposicions t’aproparà al teu gran objectiu. Però recorda sempre que el més important són les ganes,  la constància,  la paciència i el treball. Amb una barreja d’aquests components i una bona rutina d’estudi aconseguiràs la plaça que tant desitges.

Publicat dins de Col·laboracions, Escola, Formació | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

5 recursos per alumnes amb dèficit d’atenció

Nova col·laboració! Gaudiu moltíssim dels 5 recursos visuals per alumnes amb dèficit d’atenció que ens porta l’Iris Batallé de @pizarradecolores.

Com a docents, a l’hora d’intervenir de forma eficaç a l’aula amb qualsevol dels nostres alumnes, haurem de partir de la premissa bàsica de contemplar totes i cadascuna de les diferents característiques que aquests presenten, adaptant el nostre procés d’ensenyança-aprenentatge. 

Això que es diu en tan poques línies, no és feina fàcil, hauríem d’utilitzar sempre materials i tècniques que parteixin dels seus interessos i motivacions, a fi de facilitar la significació del seu procés d’aprenentatge. 

En aquest sentit, a l’hora de planificar recursos pel nostre treball amb alumnes amb dèficit d’atenció, resulta interessant que, a més de ser motivadors, aquests siguin útil per treballar l’atenció, l’organització i la planificació. 

L’atenció és un procés complex, relacionat amb activitats com seleccionar informació rellevant, mantenir l’atenció de forma constant o executar una activitat evitant distraccions. El dèficit d’atenció no implica una incapacitat total per mantenir l’atenció, però requereix un esforç major. Els nens i nenes poden tenir molta dificultat en l’atenció de situacions en les quals l’estimulació és lenta i monòtona. Mantenir l’atenció en situacions d’aquesta mena els produeix una fatiga major que a la resta d’alumnes. És per això que avui porto 5 recursos o activitats visuals per alumnes amb dèficit d’atenció:

1. Ens organitzem?

L’organització de les tasques a realitzar els ajuda a seqüenciar i els serveix de guia en la realització de les activitats. És ideal que tinguin un horari visual per dur a terme aquestes activitats i els ajudi a planificar-se.

Podeu elaborar vosaltres amb els i les vostres alumnes i si no en teniu, aquí a l’enllaç teniu la plantilla que jo utilitzo:
https://drive.google.com/file/d/1eggISYRiy_FmMbZI1bN-D6C5OOOmv0q2/view?usp=sharing

També seria positiu tenir un panell visual a l’aula per seqüenciar les tasques que es realitzen a classe. Hem de tindre en compte que han de ser curtes, estructurades i motivadores.
Podeu utilitzar un elaborat per vosaltres mateixos/as, mitjançant post-its a la taula o si voleu podeu utilitzar la plantilla per plastificar i col·locar-la a la taula de l’alumne.
Aquí us deixo l’enllaç que utilitzo, a mi em resulta molt útil: 

https://drive.google.com/file/d/10JunxZBvvx84F59YP2R3yjB_KE4BM-QO/view?usp=sharing

2. Missatge secret

Amb aquest joc treballarem l’atenció sostinguda, el treball en equip i el pensament creatiu.

El joc consisteix a formar diversos equips i crear missatges secrets. Cada equip haurà de crear diferents símbols per cada lletra de l’abecedari.

Després, amb cada clau, escriuran un missatge que hauran de desxifrar altres equips. Aquí us deixo l’enllaç per crear el vostre missatge secret:

https://drive.google.com/file/d/1fKqK6q87cMpmLykF9O0yIGEDfgqf8mj-/view?usp=sharing

3. 1,2,3… ATENCIÓ!

Aquesta activitat permet treballar i potenciar la capacitat d’atenció i concentració. Consisteix a identificar la posició i el color de cada boleta i anar col·locant-les segons els colors a làmina d’exemple. Es poden crear làmines amb diferents objectes o dibuixos segons els interessos del nostre alumnat. A continuació teniu l’enllaç per descarregar les làmines d’aquesta activitat:

https://www.pizarradecolores.com/post/atención

4. Llibres de recerca

Aquest llibre és molt entretingut i divertit, i a més fomenta la capacitat de concentració, potencia la percepció visual i desenvolupa l’atenció dels nens i nenes.
Hi ha molts llibres i podem partir de la motivació del nen o la nena per exercitar l’atenció. A través d’aquests llibres poden buscar objectes o personatges.
Aquests són alguns exemples: 

– On està el  Wally? Martin Handford.
– Busca i troba de viatge. Lillli l’Arrange.
– El món d’en Konrad. Busca y encuentra. Jan Von Holleben
– En Tom viatja en el temps. Fatti Burke.
– ¿Dónde está el unicornio? Paul Moran y Maria Angulo Fernández.

5. Jocs clàssics

I per últim, no oblidem que amb els jocs clàssics també podem treballar la concentració i l’atenció com poden ser els puzzles, les sopes de lletres, les 7 diferències, memorys…
O també altres jocs de tendència com poden ser: “Qui és qui?”, “Dobble” o “Jungle Speed”.

Espero que us ajudin aquests recursos visuals per poder treballar i potenciar amb els i les vostres alumnes l’atenció i la concentració. 


Iris Batallé Vallejo
PIZARRADECOLORES
www.pizarradecolores.com 

Publicat dins de Col·laboracions, Escola, Recursos | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme

Col·laboració amb @mundotuytea

Poques figures hi ha més transcendental que la d’un docent a la vida d’una persona. Vitals durant la nostra infància, ja que marquen el nostre futur i determinen el nostre aprenentatge. Fonamentals en l’edat adulta, quan com a mares o pares comprovem que la història es repeteix amb els nostres fills o filles, i els docents de nou, seran en gran mesura les persones que formen en coneixements i valors a aquests éssers que tant ens estimem. 

Fins aquí tots estem d’acord segurament. Els “profes” marquen, ja sigui cap a bo o dolent. Hi ha de tot, però marquen la nostra vida, i afortunadament aquesta es una realitat irrebatible. En aquest punt de consens, m’agradaria anar una mica més enllà i ampliar el camp de visió de la societat. Pares, mares, docents, governants, m’agradaria fer-vos una pregunta i convidar-vos a la reflexió. En quina mesura creieu que pot arribar a marca un bon docente o una bona política la vida d’una família amb un nen/a amb TEA? 

Em presento. El meu nom és Juncal Roldán, soc mare d’un nen amb TEA no verbal. Fins fa 6 anys, poc o res sabiem de l’autisme, de la inclusió educativa, de la feina actual del docent, de la LOE, la LOMLOE o del funcionament de les administracions educatives, més enllà de l’experiència personal arxivada ja en la memòria quasi en blanc i negre. Però el preciós Alex va néixer, i amb 15 mesos vam començar a veure que el seu desenvolupament no era com la de la resta de nens i nenes de la seva edat. 

A partir d’aquest moment res va ser com esperàvem, res ha estat com qualsevol pare creu que serà això de la paternitat, de l’educació, de la vida. El guió genèric que la societat ens havia ensenyat per desenvolupar-nos com a pares no ens servia. Curiosament molt aviat ens vam adonar de que no érem els únics que ens havíem d’adaptar. Quasi res, quasi ningú estava preparat per l’Alex, i això que ell era només un nen més. 

El primer problema va ser el diagnòstic, la falta de formació i els protocols entre els pediatres per detectar el TEA o dificultat del neurodesenvolupament en l’atenció primària: Ja parlarà!, ens deien. No tenen l’obligació de parlar fins els dos anys!, repetien. Però els pares i mares sabem quan hi ha alguna cosa que no va bé i seguim buscant respostes davant la incertesa. Tampoc a la guarderia van detectar res estrany: Está genial, va a la seva!, comentaven….

Després d’insistir, una pediatra ens va derivar a l’atenció prematura i a partir d’aquí van començar les etiquetes, les teràpies i la formació en TEA, inclús va arribar al personal del seu CAI. Dos anys impossibles d’oblidar! Certament és una experiència que marca moltíssim el fet de tindre un equip com el que vam tindre en aquella petita “guarde” del poble amb la seva “seño Ruth” al capdavant. 

Ens uns mesos el món de l’Alex, el nostre món, es va transformar i va començar a prendre sentit: Agendes, rutines, llenguatge de signes… Els seus terapeutes i professors, no només van intentar que l’Alex s’adaptés a la resta, també van fer que la resta entengués el món de l’Alex. I va ser màgic per tots i totes. Els nens i nenes ràpidament van aprendre els signes amb els quals el meu fill es comunicava, van fer “pinya” i tribu de la manera més natural… Sí, allò va ser inclusió amb majúscules. 

Però aquesta paraula, inclusió, va mostrar el seu veritable significat després. La quantitat de pistes que ens donen les paraules sobre la realitat, sobre qui som, d’on venim i en quin punt estem!

L’Alex va començar la seva etapa escolar i amb tres any, la Ruth no podia seguir com a professora seva. L’hagués raptat, de veritat, però els meus mestres em van ensenyar valors contraris, afortunadament, i simplement vam canviar al centre que ens corresponia. Vam buscar el més “inclusiu”, o això ens van dir, i aquí va començar una galleda d’aigua de realitat i la paraula “inclusió” va prendre tot el seu sentit històric. 

Sí, perquè la “inclusió”, el major dels valors que ara persegueix el nostre sistema educatiu, parteix de la major de les perversions: “L’exclusió”. No és tan difícil adonar-se’n. Només s’inclouen aquells que prèviament hem deixat fora, i fins ahir, els nens i nenes amb TEA estaven fora, com si vinguessin de Mart, sí… Es pot ser més cruel com a societat?, perquè l’exclusió d’un infant amb TEA, amb Down, amb qualsevol dificultat d’aprenentatge, ha suposat que no només no puguem participar de la vida educativa, social o cultural com i amb la resta dels seus igual, sinó que se’ls ha privat del respecte dels seus iguals, que tampoc han tingut l’oportunitat de conèixer i experimentar com és l’ésser humà en la seva diversitat. El resultat el sabem tots: Assetjament, marginació, incomprensió… patiment. 

Podria explicar mil anècdotes i moments de dolor als que, com a mare d’un nen amb TEA, he hagut d’afrontar per un sistema educatiu que encara no està a l’altura: lluitar perquè tingués una agenda de comunicació, per implantar pictogrames amb els que es pogués comunicar a l’aula com ho feia a l’exterior, per aconseguir un tutor o tutora amb una mica de formación en TEA, per més temps amb PT o AL, per equips TEA a l’escola, per conèixer activitats o feines que realitzava a classe per reforçar a casa, visites continuades a inspecció educativa perquè permetessin que l’Alex es quedés a l’aula matinal com qualsevol altre alumnes o al menjador de l’escola. Tan sorprenent com real. D’educació, formació del professorat, estructuració d’espais punts i elements per la regulació sensorial, adaptacions de material, de programes de sensibilització, patis dinàmics,… I això que afortunadament ens hem trobat amb professionals i pares i mares sensibles que comencen a entendre que hi ha un canvi i que hem d’evolucionar. 

El sistema tracta d’adaptar-se, però falla estrepitosament, i potser això no és més que el resultat de que, com reflexionava abans, tots hem sigut privats des de la nostra infantesa al coneixement i contacte amb la diversitat, o dit d’una altra manera, més cruda però real: Que tots hem estat educats en l’exclusió. Tot i així, no oblidem que el sistema som tots i totes. Des del ministre fins el conseller, passant per l’inspector/a, el ATE o la senyo Ruth.
Hi ha docents i persones que marquen, marquen la diferència; la senyo Ruth, l’ATE Mariola, Jenny o Patri, l’equip directiu de la meva escola i la nova orientadora, Maite, els pares i mares de l’AMPA…

Els recursos, els mitjans, les polítiques son molt importants, però finalment el o la docent tenen a la seva aula un valiós micro món i el poder de decidir quina mena de professor/a volen ser, quin món volem construir per cadascun dels seus alumnes, tinguin o no tinguin TEA, i quina marca desitgen deixar

Publicat dins de Atenció a la diversitat, Col·laboracions, Dies importants, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari