5 tips per estudiar oposicions

Nova col·laboració! Aprofiteu aquests 5 tips per estudiar oposicions que ens ensenya la Carla de @carlaoposita.


Preparar-se les oposicions pot semblar un camí senzill de primeres; passar hores davant els apunts no resulta massa complicat. 

Però opositar és molt més que una excursió, és una aventura. Un camí llarg ple de pujades i baixades que requerirà per part teva ganes, constància, paciència i treball. 

Per això avui us porto 5 consells per estudiar les oposicions per a docents i no morir en l’intent:

  1. Organització i planificació

Una oposició no té cap sentit sense una bona organització i planificació al darrera. És necessari organitzar i planificar el teu dia a dia, el teu temps laboral, personal i d’estudi.

En primer lloc, estableix-te una rutina. És important que bloquegis temps; des de que et despertes fins que te’n vas a dormir, marca les hores que tens ocupades i les que tens lliures utilitza-les per les oposicions. 

En segon lloc, estableix-te objectius a llarg, mig i curt termini, és a dir, objectius mensuals, setmanals i diaris. Com més concrets i reals siguin, més fàcils seran d’assolir i, per tant, la teva motivació seguirà present conforme els vagis aconseguint. 

I, en tercer lloc, planifica les teves setmanes dedicant temps a totes les parts de la programació de manera que puguis portar-ho tot al dia (tant la programació com el temari i els supòsits pràctics). 

  1. Un espai d’estudi agradable

Pot semblar una tonteria, però creu-me que és un punt fonamental dins l’oposició. Passaràs moltes hores assegut o asseguda a la cadira, davant dels apunts, en un espai que t’haurà de fer sentir còmode. 

Per això prepara un ambient agradable, sense massa estímuls que et distreguin i on et sentis a gust. 

  1. Llegeix, llegeix, llegeix

Durant la oposició, a banda d’estudiar, et serà molt útil llegir molt sobre educació. 

Empapa’t de llibres, articles, podcasts, blogs, sobre metodologies, sobre innovació, sobre tot allò relatiu a la docència que et pugui aportar informació pels teus temes i supòsits pràctics, i per la programació didàctica.

  1. Cuida’t

Si vols aconseguir un bon rendiment durant el teu camí com a opositor o opositora es recomana seguir un estil de vida saludable. Mantenir una bona alimentació i fer exercici té nombrosos beneficis sobre la teva ment i s’ha demostrat científicament que el rendiment mental augmenta en una situació de benestar.

  1. Practica i practica

Estudiar, llegir, memoritzar… són processos importants per a l’oposició. Però no pots oblidar-te de la pràctica!

Un dels consells que ofereixen nombrosos preparadors/es d’oposicions és practicar a mesura que estudies; posa’t a tu mateix/a en situació real d’examen. T’has estudiar tres temes? Fes un simulacre i escriu-ne un. Comença a practicar supòsits pràctics. 

És important situar-te en circumstàncies reals d’examen (escriure temes en el temps que et donaran el dia de l’oposició, realitzar supòsits pràctics en el temps que se’t determinarà el dia de la prova…). Recorda que la pràctica és qui fa el mestre.

Incorporar aquestes 5 rutines en el teu dia a dia en les oposicions t’aproparà al teu gran objectiu. Però recorda sempre que el més important són les ganes,  la constància,  la paciència i el treball. Amb una barreja d’aquests components i una bona rutina d’estudi aconseguiràs la plaça que tant desitges.

Publicat dins de Col·laboracions, Escola, Formació | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

5 recursos per alumnes amb dèficit d’atenció

Nova col·laboració! Gaudiu moltíssim dels 5 recursos visuals per alumnes amb dèficit d’atenció que ens porta l’Iris Batallé de @pizarradecolores.

Com a docents, a l’hora d’intervenir de forma eficaç a l’aula amb qualsevol dels nostres alumnes, haurem de partir de la premissa bàsica de contemplar totes i cadascuna de les diferents característiques que aquests presenten, adaptant el nostre procés d’ensenyança-aprenentatge. 

Això que es diu en tan poques línies, no és feina fàcil, hauríem d’utilitzar sempre materials i tècniques que parteixin dels seus interessos i motivacions, a fi de facilitar la significació del seu procés d’aprenentatge. 

En aquest sentit, a l’hora de planificar recursos pel nostre treball amb alumnes amb dèficit d’atenció, resulta interessant que, a més de ser motivadors, aquests siguin útil per treballar l’atenció, l’organització i la planificació. 

L’atenció és un procés complex, relacionat amb activitats com seleccionar informació rellevant, mantenir l’atenció de forma constant o executar una activitat evitant distraccions. El dèficit d’atenció no implica una incapacitat total per mantenir l’atenció, però requereix un esforç major. Els nens i nenes poden tenir molta dificultat en l’atenció de situacions en les quals l’estimulació és lenta i monòtona. Mantenir l’atenció en situacions d’aquesta mena els produeix una fatiga major que a la resta d’alumnes. És per això que avui porto 5 recursos o activitats visuals per alumnes amb dèficit d’atenció:

1. Ens organitzem?

L’organització de les tasques a realitzar els ajuda a seqüenciar i els serveix de guia en la realització de les activitats. És ideal que tinguin un horari visual per dur a terme aquestes activitats i els ajudi a planificar-se.

Podeu elaborar vosaltres amb els i les vostres alumnes i si no en teniu, aquí a l’enllaç teniu la plantilla que jo utilitzo:
https://drive.google.com/file/d/1eggISYRiy_FmMbZI1bN-D6C5OOOmv0q2/view?usp=sharing

També seria positiu tenir un panell visual a l’aula per seqüenciar les tasques que es realitzen a classe. Hem de tindre en compte que han de ser curtes, estructurades i motivadores.
Podeu utilitzar un elaborat per vosaltres mateixos/as, mitjançant post-its a la taula o si voleu podeu utilitzar la plantilla per plastificar i col·locar-la a la taula de l’alumne.
Aquí us deixo l’enllaç que utilitzo, a mi em resulta molt útil: 

https://drive.google.com/file/d/10JunxZBvvx84F59YP2R3yjB_KE4BM-QO/view?usp=sharing

2. Missatge secret

Amb aquest joc treballarem l’atenció sostinguda, el treball en equip i el pensament creatiu.

El joc consisteix a formar diversos equips i crear missatges secrets. Cada equip haurà de crear diferents símbols per cada lletra de l’abecedari.

Després, amb cada clau, escriuran un missatge que hauran de desxifrar altres equips. Aquí us deixo l’enllaç per crear el vostre missatge secret:

https://drive.google.com/file/d/1fKqK6q87cMpmLykF9O0yIGEDfgqf8mj-/view?usp=sharing

3. 1,2,3… ATENCIÓ!

Aquesta activitat permet treballar i potenciar la capacitat d’atenció i concentració. Consisteix a identificar la posició i el color de cada boleta i anar col·locant-les segons els colors a làmina d’exemple. Es poden crear làmines amb diferents objectes o dibuixos segons els interessos del nostre alumnat. A continuació teniu l’enllaç per descarregar les làmines d’aquesta activitat:

https://www.pizarradecolores.com/post/atención

4. Llibres de recerca

Aquest llibre és molt entretingut i divertit, i a més fomenta la capacitat de concentració, potencia la percepció visual i desenvolupa l’atenció dels nens i nenes.
Hi ha molts llibres i podem partir de la motivació del nen o la nena per exercitar l’atenció. A través d’aquests llibres poden buscar objectes o personatges.
Aquests són alguns exemples: 

– On està el  Wally? Martin Handford.
– Busca i troba de viatge. Lillli l’Arrange.
– El món d’en Konrad. Busca y encuentra. Jan Von Holleben
– En Tom viatja en el temps. Fatti Burke.
– ¿Dónde está el unicornio? Paul Moran y Maria Angulo Fernández.

5. Jocs clàssics

I per últim, no oblidem que amb els jocs clàssics també podem treballar la concentració i l’atenció com poden ser els puzzles, les sopes de lletres, les 7 diferències, memorys…
O també altres jocs de tendència com poden ser: “Qui és qui?”, “Dobble” o “Jungle Speed”.

Espero que us ajudin aquests recursos visuals per poder treballar i potenciar amb els i les vostres alumnes l’atenció i la concentració. 


Iris Batallé Vallejo
PIZARRADECOLORES
www.pizarradecolores.com 

Publicat dins de Col·laboracions, Escola, Recursos | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme

Col·laboració amb @mundotuytea

Poques figures hi ha més transcendental que la d’un docent a la vida d’una persona. Vitals durant la nostra infància, ja que marquen el nostre futur i determinen el nostre aprenentatge. Fonamentals en l’edat adulta, quan com a mares o pares comprovem que la història es repeteix amb els nostres fills o filles, i els docents de nou, seran en gran mesura les persones que formen en coneixements i valors a aquests éssers que tant ens estimem. 

Fins aquí tots estem d’acord segurament. Els “profes” marquen, ja sigui cap a bo o dolent. Hi ha de tot, però marquen la nostra vida, i afortunadament aquesta es una realitat irrebatible. En aquest punt de consens, m’agradaria anar una mica més enllà i ampliar el camp de visió de la societat. Pares, mares, docents, governants, m’agradaria fer-vos una pregunta i convidar-vos a la reflexió. En quina mesura creieu que pot arribar a marca un bon docente o una bona política la vida d’una família amb un nen/a amb TEA? 

Em presento. El meu nom és Juncal Roldán, soc mare d’un nen amb TEA no verbal. Fins fa 6 anys, poc o res sabiem de l’autisme, de la inclusió educativa, de la feina actual del docent, de la LOE, la LOMLOE o del funcionament de les administracions educatives, més enllà de l’experiència personal arxivada ja en la memòria quasi en blanc i negre. Però el preciós Alex va néixer, i amb 15 mesos vam començar a veure que el seu desenvolupament no era com la de la resta de nens i nenes de la seva edat. 

A partir d’aquest moment res va ser com esperàvem, res ha estat com qualsevol pare creu que serà això de la paternitat, de l’educació, de la vida. El guió genèric que la societat ens havia ensenyat per desenvolupar-nos com a pares no ens servia. Curiosament molt aviat ens vam adonar de que no érem els únics que ens havíem d’adaptar. Quasi res, quasi ningú estava preparat per l’Alex, i això que ell era només un nen més. 

El primer problema va ser el diagnòstic, la falta de formació i els protocols entre els pediatres per detectar el TEA o dificultat del neurodesenvolupament en l’atenció primària: Ja parlarà!, ens deien. No tenen l’obligació de parlar fins els dos anys!, repetien. Però els pares i mares sabem quan hi ha alguna cosa que no va bé i seguim buscant respostes davant la incertesa. Tampoc a la guarderia van detectar res estrany: Está genial, va a la seva!, comentaven….

Després d’insistir, una pediatra ens va derivar a l’atenció prematura i a partir d’aquí van començar les etiquetes, les teràpies i la formació en TEA, inclús va arribar al personal del seu CAI. Dos anys impossibles d’oblidar! Certament és una experiència que marca moltíssim el fet de tindre un equip com el que vam tindre en aquella petita “guarde” del poble amb la seva “seño Ruth” al capdavant. 

Ens uns mesos el món de l’Alex, el nostre món, es va transformar i va començar a prendre sentit: Agendes, rutines, llenguatge de signes… Els seus terapeutes i professors, no només van intentar que l’Alex s’adaptés a la resta, també van fer que la resta entengués el món de l’Alex. I va ser màgic per tots i totes. Els nens i nenes ràpidament van aprendre els signes amb els quals el meu fill es comunicava, van fer “pinya” i tribu de la manera més natural… Sí, allò va ser inclusió amb majúscules. 

Però aquesta paraula, inclusió, va mostrar el seu veritable significat després. La quantitat de pistes que ens donen les paraules sobre la realitat, sobre qui som, d’on venim i en quin punt estem!

L’Alex va començar la seva etapa escolar i amb tres any, la Ruth no podia seguir com a professora seva. L’hagués raptat, de veritat, però els meus mestres em van ensenyar valors contraris, afortunadament, i simplement vam canviar al centre que ens corresponia. Vam buscar el més “inclusiu”, o això ens van dir, i aquí va començar una galleda d’aigua de realitat i la paraula “inclusió” va prendre tot el seu sentit històric. 

Sí, perquè la “inclusió”, el major dels valors que ara persegueix el nostre sistema educatiu, parteix de la major de les perversions: “L’exclusió”. No és tan difícil adonar-se’n. Només s’inclouen aquells que prèviament hem deixat fora, i fins ahir, els nens i nenes amb TEA estaven fora, com si vinguessin de Mart, sí… Es pot ser més cruel com a societat?, perquè l’exclusió d’un infant amb TEA, amb Down, amb qualsevol dificultat d’aprenentatge, ha suposat que no només no puguem participar de la vida educativa, social o cultural com i amb la resta dels seus igual, sinó que se’ls ha privat del respecte dels seus iguals, que tampoc han tingut l’oportunitat de conèixer i experimentar com és l’ésser humà en la seva diversitat. El resultat el sabem tots: Assetjament, marginació, incomprensió… patiment. 

Podria explicar mil anècdotes i moments de dolor als que, com a mare d’un nen amb TEA, he hagut d’afrontar per un sistema educatiu que encara no està a l’altura: lluitar perquè tingués una agenda de comunicació, per implantar pictogrames amb els que es pogués comunicar a l’aula com ho feia a l’exterior, per aconseguir un tutor o tutora amb una mica de formación en TEA, per més temps amb PT o AL, per equips TEA a l’escola, per conèixer activitats o feines que realitzava a classe per reforçar a casa, visites continuades a inspecció educativa perquè permetessin que l’Alex es quedés a l’aula matinal com qualsevol altre alumnes o al menjador de l’escola. Tan sorprenent com real. D’educació, formació del professorat, estructuració d’espais punts i elements per la regulació sensorial, adaptacions de material, de programes de sensibilització, patis dinàmics,… I això que afortunadament ens hem trobat amb professionals i pares i mares sensibles que comencen a entendre que hi ha un canvi i que hem d’evolucionar. 

El sistema tracta d’adaptar-se, però falla estrepitosament, i potser això no és més que el resultat de que, com reflexionava abans, tots hem sigut privats des de la nostra infantesa al coneixement i contacte amb la diversitat, o dit d’una altra manera, més cruda però real: Que tots hem estat educats en l’exclusió. Tot i així, no oblidem que el sistema som tots i totes. Des del ministre fins el conseller, passant per l’inspector/a, el ATE o la senyo Ruth.
Hi ha docents i persones que marquen, marquen la diferència; la senyo Ruth, l’ATE Mariola, Jenny o Patri, l’equip directiu de la meva escola i la nova orientadora, Maite, els pares i mares de l’AMPA…

Els recursos, els mitjans, les polítiques son molt importants, però finalment el o la docent tenen a la seva aula un valiós micro món i el poder de decidir quina mena de professor/a volen ser, quin món volem construir per cadascun dels seus alumnes, tinguin o no tinguin TEA, i quina marca desitgen deixar

Publicat dins de Atenció a la diversitat, Col·laboracions, Dies importants, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil

El Refugi dels Llibres: Per l’abril, lectures mil!

Llegir és viure molt més i molt millor.

(Emili Teixidor)

Per molts el dia 2 d’abril és un dia més de primavera, però per als amants de la literatura i dels llibres, especialment aquells que s’adrecen a infants i joves és un dia molt especial. Tal dia com avui de fa 216 anys, va néixer un dels autors més importants de la literatura infantil i juvenil (LIJ), Hans Christian Andersen, autor d’entre molts títols, de clàssics com El vestit nou de l’emperador o L’aneguet lleig. I us preguntareu: i què és el que fa que aquest dia sigui realment especial per a nosaltres? Doncs que des del 1967, coincidint amb aquesta data, se celebra el Dia internacional del Llibre Infantil i Juvenil, amb activitats, premis arreu del món, en escoles, biblioteques i llibreries, objectiu promoure els hàbits de lectura i l’amor pels llibres entre els infants i els joves de tot el món. Aquí a Catalunya, les activitats, les promou el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, el clijCAT1. Per nosaltres, cada dia hauria de ser 2 d’abril  perquè la importància de la literatura a totes les edats és un fet innegable, per això. Us avisem ja d’entrada, que ens caldria un altre article sencer per donar-vos les mil i una raons per afirmar que la lectura és essencial però segur que ens quedaríem curtes!

De ben segur que ningú pot posar en dubte la importància que té la lectura en els infants i els joves, especialment en el seu desenvolupament, tant cognitiu com emocional, la lectura com a font de cultura els aporta una infinitat de beneficis. Com també és inqüestionable el paper clau de la família i l’escola en el procés d’assoliment del llenguatge i de lectura autònoma dels infants, un procés, sovint acompanyat per la biblioteca o la llibreria, espais on l’infant té contacte directe amb la literatura, tant oral com escrita. Si bé és cert que tots ells hi tenen diferents nivells d’implicació, són vitals per assentar els pilars dels futurs lectors. És important que en aquest procés, el lector pugui associar el moment de la lectura amb un estímul positiu, plaent i divertit, creant així un agradable ritual; que esdevingui el moment del dia en què pugueu compartir una estona de lectura, en un raconet de la casa preparat especialment per a l’ocasió. Si el que busquem és, doncs, que la lectura sigui un moment emocionant i ple de curiositat (viscut tant en solitari com acompanyat), l’escriptor Daniel Pennac citava a la seva obra Com una novel·la (Empúries -1993) “el verb llegir no admet l’imperatiu” i per tant, el que hem de fer és presentar-lo com un moment especial i esperat, però que sorgeixi sense forçar, sense presses, el millor moment del dia.  

Arribats a aquest punt, una de les preguntes que més es plantegen les famílies és: Quan cal començar?

I és que la resposta és clara. Comencem a interaccionar amb l’infant en el moment en que sabem que existeix, ja quan és al ventre de la mare. Per tant, és en aquell moment que nosaltres l’estem apropant ja al nostre llenguatge i a la nostra cultura. És per això que volem donar especial importància a llegir (referint-nos al contacte amb els llibres) abans de saber llegir com a punt clau per afrontar un procés d’aprenentatge de la lectura exitós. En un primer moment, quan l’infant neix, no ens entén, però poc a poc aprendrà a desxifrar oralment tot allò que li diem i començarà a interaccionar amb els adults més propers. És per aquest motiu que cal donar molta importància al fet de parlar, cantar i jugar amb l’infant per crear en ell una base on poder després construir un aprenentatge del llenguatge escrit. Quan l’infant ja té uns mesos, li agrada començar a provar amb la seva veu (balbucejos) i és llavors el moment en que gaudirà dels jocs de falda, moixaines i cantarelles que podrem acompanyar de petits llibres de roba o de cartró dur que permetran als infants experimentar i explorar. A partir de l’any més o menys, els podem oferir llibre en els que comencin a identificar personatges o accions quotidianes (imatgiaris), sense deixar de donar importància encara a contes cantats, poètics i rimats que segueixin també jugant amb les paraules. (Col·lecció del bressol a la lluna, col·lecció Ballmanetes, Deu pometes té el pomer,…) En aquesta etapa, us proposem també acostar-los a llibre amb solapes per obrir i tancar, llibres on puguin aparèixer i desaparèixer, treure i posar,…La lectura en veu alta de les primeres històries permetrà a l’infant escoltar i interaccionar amb l’adult que li explica la història. A partir de la seva pròpia identificació, la criatura podrà anar entenent la història i identificant els personatges que hi surten. Si el llibre que expliquem és més fràgil, no passa res si l’adult el manipula donant-li així un altre valor. Més ric serà el seu aprenentatge com més varietat d’històries i formats li posem a l’abast.

Arribats a aquest punt, una de les preguntes que més es plantegen les famílies és: Quan cal començar?

I és que la resposta és clara. Comencem a interaccionar amb l’infant en el moment en que sabem que existeix, ja quan és al ventre de la mare. Per tant, és en aquell moment que nosaltres l’estem apropant ja al nostre llenguatge i a la nostra cultura. És per això que volem donar especial importància a llegir (referint-nos al contacte amb els llibres) abans de saber llegir com a punt clau per afrontar un procés d’aprenentatge de la lectura exitós. En un primer moment, quan l’infant neix, no ens entén, però poc a poc aprendrà a desxifrar oralment tot allò que li diem i començarà a interaccionar amb els adults més propers. És per aquest motiu que cal donar molta importància al fet de parlar, cantar i jugar amb l’infant per crear en ell una base on poder després construir un aprenentatge del llenguatge escrit. Quan l’infant ja té uns mesos, li agrada començar a provar amb la seva veu (balbucejos) i és llavors el moment en que gaudirà dels jocs de falda, moixaines i cantarelles que podrem acompanyar de petits llibres de roba o de cartró dur que permetran als infants experimentar i explorar. A partir de l’any més o menys, els podem oferir llibre en els que comencin a identificar personatges o accions quotidianes (imatgiaris), sense deixar de donar importància encara a contes cantats, poètics i rimats que segueixin també jugant amb les paraules. (Col·lecció del bressol a la lluna, col·lecció Ballmanetes, Deu pometes té el pomer,…) En aquesta etapa, us proposem també acostar-los a llibre amb solapes per obrir i tancar, llibres on puguin aparèixer i desaparèixer, treure i posar,…La lectura en veu alta de les primeres històries permetrà a l’infant escoltar i interaccionar amb l’adult que li explica la història. A partir de la seva pròpia identificació, la criatura podrà anar entenent la història i identificant els personatges que hi surten. Si el llibre que expliquem és més fràgil, no passa res si l’adult el manipula donant-li així un altre valor. Més ric serà el seu aprenentatge com més varietat d’històries i formats li posem a l’abast.

A partir dels 4 o 5 anys, trobem un interès el llenguatge escrit, identifiquen les primeres lletres i van construint significat a les paraules que llegeixen. Podem dedicar estones a la lectura compartida en veu alta, en silenci o d’altres a la lectura en paral·lel (adult i infant llegeixen cadascú el seu llibre). Tot i aquesta etapa és quan comencen a llegir, no hem de deixar d’oferir també llibres sense mots, on cal que ells vagin desxifrant la història a partir de les imatges. (La ola, Sota les onades, El libro del verano, Monky,  Adivina quién hace qué. Un paseo invisible) En aquesta etapa, els nens i nenes, es fan preguntes i els agrada descobrir coses, els llibres que responen aquestes curiositats  seran claus, llibres interactius o pop-ups (Un goril·la, Els volcans, Fauna pop-up,…). També els agradaran els llibres que hi passa algun conflicte, els quals poden ser emocionants per ells (Allà on viuen els monstres, Anem a caçar un os, Shhh…tenim un pla, Sopa de carbassa,…)

Més enllà dels 6 anys, el nen o la nena necessitarà menys suport de l’adult a l’hora de llegir, tot i que la família i l’escola seran la clau per anar concretant les habilitats lectores. Més que ensenyar a llegir amb una utilitat pràctica concreta (que és evident que la té), caldria tenir en compte que la seva principal utilitat és que constitueix una font de satisfacció personal.

En cada una d’aquestes etapes per les quals va transitant l’infant, cal que mirem el llibre com a objecte, i li donem un valor, no només a la història que ens explica sinó també a les seves il·lustracions, a la seva portada, a les seves guardes, al tacte i l’olor de les seves pàgines, en definitiva, a tot allò que forma part del llibre.

A partir dels 8 anys aproximadament, els infants i joves  es mostren curiosos, impacients, independents i sobretot, tecnològics. És recomanable que els puguem oferir llibres on ells i elles s’hi sentin representats d’alguna manera, històries que els puguin transportar a noves realitats, a viure aventures i a posar-se a la pell dels protagonistes. Hem de tenir present i “abraçar” el món digital. Cal acompanyar-los igual que compartim amb ells els llibres en format paper. Pactar i arribar a acords sobre el seu ús serà clau per un bon desenvolupament de les noves tecnologies. Dins del món digital, farem referència a algunes de les propostes que podeu compartir i suggerir (Booktubers, clubs de lectura digital, blogs, webs o pàgines d’Instagram dedicades a recomanacions literàries, llibres electrònics o booktrailers entre d’altres). Tal com diu Joan Portell, especialista en Literatura Infantil i Juvenil “l’objecte en sí no és el culpable, sinó l’ús que se’n fa”.

Si amb tot el que us hem explicat fins ara encara no creieu que la lectura té molta importància en el nostre desenvolupament, us hem preparat una llista de motius que pensem que us acabaran de convèncer del tot. No volíem caure en les típiques llistes, perquè ens impossible donar-vos tan sols X motius pels quals us animem a llegir, però ens hem aventurat a escriure un decàleg (i una mica més).

Decàleg (i una mica més) sobre la importància de la lectura

  1. Llegir i crear històries afavoreix la creativitat, la memòria i la concentració. Però també que ens les expliquin i escoltar-les atentament. 
  1. La lectura fomenta les habilitats com l’empatia, és a dir, posar-se al lloc de l’altre. Especialment si el lector es pot posar al lloc del protagonista descobrirà emocions i valors presents en molts contes.La lectura pot ser un mètode per treballar problemes personals, temes tabú o algunes pors comunes entre els infants (p. ex. la foscor o la mort). Una bona eina per treballar a classe i a casa.
  1. La lectura és l’eina per adquirir coneixements en totes les etapes de la vida.Sovint, tenir un bon hàbit lector és sinònim d’un bon rendiment acadèmic.
  1. Mitjançant la lectura els infants adquireixen un esperit crític i reflexiu, per conèixer el món que els envolta i a ells mateixos, també en relació amb els altres.
  1. Llegir ens permet comunicar-nos, expressar-nos i interactuar amb els nostres companys, família o qualsevol altra persona.
  1. Reivindiquem la lectura com a un acte de plaer, simplement: sofà, manta i llibre. 

Sense pensar en res més. La lectura és felicitat. Si teniu un espai a casa, que sigui acollidor i que convidi a estar-s’hi, llegiran més a gust; i no tingueu pressa, la lectura s’ha d’assaborir amb temps.

  1. Llegir ens ajuda a practicar la comprensió lectora i millorar-la. No és el mateix llegir, solament, que llegir i entendre. No és el mateix llegir molt, que llegir bé.
  1. A nivell familiar i emocional, les estones de lectura compartida permeten crear i reforçar un vincle emocional adult – infant.  
  1. La lectura millora l’ortografia i amplia el vocabulari. D’una banda, com més llegim més interioritzarem l’ortografia i la manera com s’escriuen les paraules. De l’altra, trobarem 

constantment paraules noves que voldrem conèixer.

  1. Llegir és una activitat activa i d’atenció plena, just el contrari d’activitats com mirar la tele en què deixem el cervell en stand by. Per tant, ens ajudarà a incrementar l’aprenentatge actiu tot fomentant l’autonomia
  1. Els llibres ens fan sentir acompanyats. Viurem mil i una vides i moltes aventures. Viatjarem per indrets llunyans, paradisos o coves subterrànies. Si sou aventurers, serà la vostra millor aventura.

Per acabar, us proposem activitats per gaudir d’aquest dia i esperem haver-vos engrescat a llegir amb els vostres infants. Depèn de nosaltres que cada dia sigui 2 d’abril! Si us agrada dibuixar, us podeu dibuixar llegint, o dibuixar el vostre llibre preferit! Si encara no teniu un espai de lectura a casa és el dia per buscar-lo i decorar-lo al vostre gust. O bé, si teniu una llibreria o biblioteca a prop, segur que hi fan moltes activitats! 

BIBLIOGRAFIA

Portell Rifà, Joan. Llegim?: com fer lectors entusiastes. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2017. 157 p. (Créixer; 5). ISBN 978-84-9883-926-5

GIRBÉS, Joan Carles (2008): Guia pràctica per a fer fills lectors. Alzira (València): Edicions Bromera 

JOVER, Guadalupe (2007): Un món per llegir. Educació, adolescents i literatura. Barcelona: Rosa Sensat

AGUADO, G i Ripoll, J. (2014) Enseñar a leer. Cómo hacer lectores competentes. Madrid: EOS 

Fons, M. (1999) Llegir i escriure per viure. Barcelona: La Galera

CORRERO, C i Real, N. (2017): La literatura a l’educació infantil. Barcelona: Rosa Sensat

PENNAC, Daniel (2006): Como una novela. Alfaguara.

Publicat dins de Col·laboracions, Dies importants, Lectura, Llengua, Recursos, Reflexions, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

Dia Mundial de l’Educació

El Profe mochilero: 168 milions de raons per reobrir l’educació

L’1 d’abril se “celebra” el Dia Mundial de l’Educació. Dic celebrar entre cometes perquè l’últim informe que va presentar UNICEF referent al seguiment de l’activitat educativa en l’àmbit global durant la pandèmia no convida a ser molt optimista. L’anàlisi va des de l’11 de març de 2020 fins al 2 de febrer de 2021 i planteja la necessitat d’assumir, de manera prioritària i responsable, la reobertura d’escoles per part dels governs.

Es compleix un any de l’inici de la pandèmia de la COVID-19 i avui en dia és evident que ha causat un autèntic terratrèmol a les nostres vides. L’impacte del coronavirus va provocar el confinament forçat dels centres educatius deixant unes xifres esgarrifoses quant a desconnexió educativa, però anem per parts. Al principi semblava que només serien un parell de setmanes, després 2 mesos, fins que es va allargar i un any després les escoles de 168 milions de nens i nenes de tot el món segueixen tancades, la majoria de les quals es troben a l’Amèrica Llatina i el Carib. A escala mundial, al voltant de 214 milions d’estudiants (de totes les etapes educatives) han perdut més de tres quartes parts de la seva educació presencial. Per un altre costat, les xifres també revelen que avui en dia, el 53% dels centres educatius del món han tornat a la presencialitat total i quasi una quarta part han obert parcialment. No obstant això, les portes no s’han tornat a obrir en 27 països on viuen 196 milions de nens, nenes i joves, el 13% globalment.*

Recreació presentada a la seu de les Nacions Unides a Nova York el passat 3 de març d’una classe amb 168 pupitres buits simbolitzant els milions de nens i nenes que fa un any que no van a l’escola.

La desigualtat s’ha accentuat en el dret a l’accés a l’educació

Com ja ens ha demostrat aquesta pandèmia, els efectes de les mesures restrictives no afecten la població per igual. Les xifres, una vegada més, reflecteixen la situació d’emergència que pateixen els sectors més vulnerables i que en un dia com avui no hauríem de mirar a un altre costat i “celebrar” (permeteu-me que faci ús de les cometes) el Dia Mundial de l’Educació sense fer un petit exercici reflexiu: Està realment garantit el dret a participar d’una educació primària, gratuïta, obligatòria i universal? Recordem que així es recull a la Declaració Universal dels Drets Humans de la UNESCO. Certament, cada país aplica les seves restriccions, igual que cada país pateix les conseqüències de la globalització i el repartiment desigual de la riquesa mundial, però en quina mesura s’està vulnerant el dret a l’educació en certs països?

“Conforme se acerca el primer aniversario del comienzo de la pandemia de COVID-19, la realidad vuelve a recordarnos la catastrófica emergencia educativa que se originó como consecuencia de los confinamientos mundiales. Cada día que pasa, los niños que no pueden acceder a la educación presencial se van quedando cada vez más rezagados, y los más marginados sufren las peores consecuencias”, declarava Henrietta Fore, directora executiva d’UNICEF durant la presentació de l’informe. “No podemos permitir que, por segundo año consecutivo, estos niños sigan sin poder asistir a la escuela de forma presencial o que la presencialidad siga siendo limitada. No debemos escatimar esfuerzos para mantener las escuelas abiertas o darles prioridad en los planes de apertura”.

L’aprenentatge a distància pot complementar l’educació bàsica, però mai substituir-la

L’educació no presencial ha arribat per quedar-s’hi, afirmen molts experts. La pregunta és: Es poden cobrir les necessitats recollides en l’educació bàsica de manera no presencial? És important tenir clar quin paradigma educatiu ens serveix de referència per poder contestar aquesta qüestió. Per començar, l’escola ha de ser concebuda com un espai comunitari que ofereix elements fonamentals per al desenvolupament durant la infància i no com una acadèmia. Entre aquests elements estan la socialització entre iguals, l’oferta de suport personalitzat, el contacte amb la diversitat, l’atenció emocional o l’accés a menjar nutritius, d’entre altres. Ara com ara, em resulta molt complicat trobar una manera alternativa de cobrir tots aquests elements restringint la presencialitat de l’escola. A més, podríem posar de manifest la importància del joc interactiu físic i les experiències en l’entorn natural per al bon desenvolupament en la infància, així com els múltiples estudis que demostren els efectes addictius i de dispersió que provoca l’ús excessiu de pantalles en edats prematures (i no tan prematures).

“Para al menos 463 millones de niños y niñas cuyas escuelas cerraron por la Covid-19,
no existió la educación remota” (UNICEF).

Potser moltes empreses vegin una oportunitat de mercat en promoure la formació a distància i moltes marques intenten vendre-ho com “l’última tendència innovadora” en l’aprenentatge, sense tindre en compte l’edat de desenvolupament. En aquest oportunisme es pot detectar un retrocés en l’atenció real de les necessitats bàsiques de la infància i una privatització de l’educació que pot generar una bretxa digital on els sectors més vulnerables corren el risc de quedar apartats. Potser en aquest últim any, l’educació universal hagi sigut menys universal, menys primària, menys obligatòria i menys gratuïta, així que podríem convertir la “celebració” en una reivindicació. Potser és el moment de defensar més que mai aquest dret fonamental en la infància com és l’accés a l’educació. Potser s’obre un període per protegir, encara més, a tota una nova generació afectada i per exigir als governs uns plans d’obertura segura dels centres educatius per deixar de vulnerar el dret a l’educació, augmentar la bretxa social i afavorir la privatització del model educatiu.

Defensar un model educatiu presencial, segur i equitatiu de protecció a la infància amb l’escola i per l’escola

Segons les últimes dades publicades per la UNESCO, més de 888 milions de nens i nenes de tot el món segueixen patint interrupcions en la seva educació a causa del tancament total o parcial de les escoles. En molts països, la infància més vulnerable que no té accés a una educació a distància té el risc de desconnectar de la seva vida escolar i de no tornar a l’escola mai més. Això pot associar problemes més greus derivats al tancament de les escoles com el treball infantil o el matrimoni infantil.

Analitzar aquesta situació i treballar-la des de les aules amb els i les alumnes, ajustant el discurs a cada nivell i context, és el millor remei per protegir i promoure una educació presencial mundial que protegeixi a la infància. Introduir i fomentar entre l’alumnat l’aprenentatge de les desigualtats educatives que existeixen al món, pot ser un incentiu per valorar l’escola com un eix natural de protecció i d’aprenentatge comú. Enfortir la connexió entre la llar i el centre educatiu per educar en comunitat, compartint projecte i assumint el rol que correspongui, perquè com diuen: “L’escola és la meva segona llar, però la llar és la primera escola” i, per tant, l’educació neix a casa. Però, què passa quan no hi ha una primera llar de referència?

El Dia Mundial de l’Educació pot servir com a motiu per reflexionar sobre les condicions i desigualtats globals que s’han generat en l’accés educatiu a partir de la pandèmia. Treballar aquesta reflexió entre el col·lectiu docent, l’alumnat i la comunitat educativa en general és un deure ètic per protegir i prosperar un sistema educatiu presencial, primari, equitatiu, públic i universal. Un sistema que protegeixi i orienti a totes les generacions de qualsevol virus, però sobretot, de l’estupidesa i la ignorància humana.

*NOTA PEL LECTOR/A: Totes les xifres exposades en aquest article estan basades en l’últim informe Análisis del cierre de las escuelas d’UNICEF publicat el passat 3 de març de 2021. Les dades són de consulta pública. 

Publicat dins de Col·laboracions, Dies importants, Escola, Reflexions, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Imprimible: Joc de paraules

L’imprimible que presentem avui és un joc visual i sonor per treballar paraules bàsiques amb els infants més petits de l’escola.

Podeu utilitzar aquest recurs en qualsevol idioma, nosaltres hem fet la plantilla en anglès, però la podeu modificar sempre que vulgueu per adaptar-la al contingut que treballeu a l’aula.

Aquesta activitat serveix per treballar el so, l’escriptura, el llenguatge i la part més creativa dels nens i nenes amb el dibuix. D’aquesta manera practicaran la lectura de paraules curtes i, més endavant, quan coneguin la dinàmica, podeu complicar una mica més el repte!

Place it. En aquest apartat els nens i nenes hi hauran de col·locar la imatge que representa la paraula. Si teniu legos o joguines petitones, també les podeu utilitzar.

Tap it. En aquesta secció hauran de separar la paraula oralment per sons. A poc a poc aniran lletrejant la paraula que volem treballar.

Build it. Amb lletres magnètiques, o de qualsevol altre mena, posaran peça a peça cada lletra per construir la paraula sencera.

Draw it. A dibuixar! En aquest raconet de la fitxa, hauran de fer un petit esbós del significat de la paraula.

Write it. Per últim, posem en pràctica l’escriptura!

Esperem que us agradi i que la gaudiu molt amb els i les vostres alumnes. Nosaltres us deixem aquí dos arxius PDF perquè us pugueu descarregar el material que hem preparat, però recordeu que aquestes paraules les hem escollit nosaltres, les podeu canviar i modificar quan vulgueu!

Publicat dins de Lectura, Llengua, Recursos, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Recomanació: ¿MAU IZ IO?

Com et sona aquest títol? Com a mínim sembla xinès o una llengua ben allunyada de la nostra, oi? Bé, doncs no és cap idioma que ara mateix parlin les persones. ¿MAU IZ IO? és una obra magnífica, que l’any 2017 es va emportar el Premi al Millor Àlbum Il·lustrat, atorgat pel Gremi de Llibreters de Madrid. 

És, sense cap mena de dubte, un àlbum il·lustrat sorprenent, que ens obre la finestra a un món màgic de criatures ben quotidianes. Sí, aquí hi apareixen formigues, escarabats, aranyes, marietes i molts altres insectes que parlen el seu idioma propi. 

Aquesta obra de Carson Ellis és una veritable delícia, que heu de conèixer i explorar amb ulls, cor i cap de petit, perquè ja us ho garantim: agradarà a tota la família. Però, i si l’explorem una mica de més a prop? 

L’univers de Carson Ellis 

És senzillament al·lucinant. Carson Ellis és una il·lustradora estatunidenca d’allò més cèlebre, que ja ens va sorprendre amb la seva obra Mil hogares (Alfaguara, 2015) i que ha publicat diverses vegades a The New York Times o The New Yorker. Ha il·lustrat àlbums infantils d’allò més exitosos i no perd el fil en aquest món seu tan difícil i plaent a la vegada. Només cal fer un petit passeig per la seva web per adonar-se que el seu món no és un món corrent, sinó una col·lecció d’espais màgics on els lectors se sentiran plenament identificats. 

Carson viu en una granja a Oregon (Estats Units) amb Colin Meloy, el seu company, músic d’una banda indie. També amb els seus dos fills, dos gats, dues llames, dues cabres, una ovella, catorze gallines, una família de mussols i un munt de granotes arbòries. Aquest particular univers en el qual habiten segurament tingui una part molt important d’aprenentatge de la vida natural, que es reflecteix en aquesta obra que avui us recomanem: ¿MAU IZ IO?

¿MAU IZ IO?, com parlen els insectes? 

Ser animal no és fàcil. La supervivència a la natura és un repte diari per a totes les espècies. Ens agrada veure-les lliures, però aquesta llibertat es paga amb un peatge prou costós: cal espavilar-se per viure. I els insectes ho tenen molt pelut. 

Carson Ellis ens convida a fer d’observador en un món que no necessita res més que la nostra mirada. Les formigues, les marietes, els escarabats, les aranyes o bé els espiadimonis són protagonistes d’una aventura bonica, tendra i una mica tràgica, que a la vegada és un relat de la vida senzilla d’aquests animalons. 

Tots ells fan esforços titànics dia rere dia per sobreviure sense que nosaltres ens n’adonem. Però, en quin idioma parlen? És estrany, és divertit… però, a més, és útil: perquè contribueix a fer que la vida segueixi el seu curs. 

Per què us recomanem ¿MAU IZ IO?

No hi ha un únic motiu pel qual us recomanem ¿MAU IZ IO? Per començar, no cal dir que la qualitat de l’obra és una de les principals raons per les quals no heu de deixar de comprar-lo o demanar-lo a la vostra biblioteca. Us ajudarà a procurar una biblioteca de qualitat per als vostres alumnes i fills, amb la qual educareu el gust estètic i el criteri, però també posareu en safata el gust per una bona lectura i la contemplació de contingut gràfic bonic i de qualitat. Qui es pot resistir al plaer de deixar-se endur per la bellesa d’allò que veu i sent? 

A més, ¿MAU IZ IO? és un àlbum que obre les portes a la contemplació, a la vida en calma, a l’observació pura. Permet que, a través de les aventures i desventures dels insectes, així com del seu llenguatge (inventat?), el lector explori un univers tan real com desconegut. Ens hem aturat a pensar-hi?

Conversareu sobre la vida dels insectes, el valor de l’esforç, la constància i la importància de preservar el seu món, tan ric i tan fràgil alhora.

Hi queda algú aquí? O ja heu sortit tots a buscar-lo? Sigui com sigui, no us el perdeu. Anoteu: 

¿MAU IZ IO?!

Fitxa tècnica: 

  • Nombre de pàgines: 48
  • Editorial: Barbara Fiore Editora
  • Idioma: –
  • Enquadernació: cartoné
  • ISBN: 978-84-15208-88-4
  • Any d’edició: 2017
  • Preu: 16 €
Publicat dins de Lectura, Recomanacions, Recursos, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Profe en la nube: 5 jocs de taula per treballar els valors a l’aula

Nova col·laboració! Gaudiu moltíssim dels 5 Jocs que ens porta l’Erica per treballar valors i educació emocional dins l’aula amb infants de diferents edats.


Durant la jornada escolar, el nostre alumnat realitza un munt d’activitats i cada vegada és més freqüent que una d’aquestes sigui jugar. El percentatge de docents que utilitza jocs a classe ha anat augmentat exponencialment degut a la introducció de noves metodologies d’ensenyament i aprenentatge actiu, a més de canvis de mentalitat i també en el model pedagògic que s’està produint a moltes escoles. D’aquesta manera, podem afirmar que els jocs han arribat a les aules per quedar-se i hem d’aprofitar aquest recurs tan versàtil i útil a favor nostre per potenciar tot allò que vulguem aconseguir dels nostres infants

A l’article d’avui us vull presentar 5 jocs per treballar valors i educació emocional, dos aspectes transversals i fonamentals que a poc a poc estan guanyant protagonisme a les nostres aules i que hem de fomentar des d’edats molt primerenques amb l’objectiu d’establir unes bases sòlides i saludables pel nostre alumnat. Aquesta selecció està pensada per utilitzar tant a classe com a casa i destaquen per la seva senzillesa i disseny. Comencem!

1. EMOTRIP (a partir de 8 anys)

Aquest joc de Mut Kids ens ajuda a treballar i potenciar les competències emocionals del nostre alumnat de forma lúdica. Consta d’un tauler amb ambientació espacial, 3 baralles de cartes i poden jugar entre 2 i 4 persones. En aquest vídeo de Jugant amb Lupis podeu veure el joc en format Stop Motion i al perfil d’Instagram de l’Esther, @emotimestra podreu llegir una ressenya detallada sobre el joc. 

Les cartes que s’inclouen en el joc tenen diferents funcions, com treballar la consciència i autonomia emocional a través de l’autoconeixement, conèixer millor a altres persones i establir connexions afectives, o reforçar habilitats socials mitjançant dramatitzacions o role-playing. Ho podeu trobar en català, castellà, euskera, gallec i anglès. 

2. PILLAT! (a partir de 5 anys)

Aquest joc de Lúdilo té com a objectiu descobrir quina guineu ha robat el pastís abans que escapi. Potser ens pot recordar al famós Cluedo, ja que es compon d’un tauler pel qual haurem de moure’ns i anar trobant pistes, però en aquest cas, el treball cooperatiu serà imprescindible per resoldre el cas. El joc inclou cartes amb animals sospitosos, 3 daus, fitxes característiques i una capsa per amagar la carta del lladre. Poden jugar entre 2 i 4 persones. Els jugadors i jugadores hauran de decidir si volen descobrir a un sospitós o buscar una pista i tirar els daus. Si surten 3 ulls, podran obtenir una pista. Si surten 3 petjades, podran conèixer a cadascun dels sospitosos. Si els daus no coincideixen, la guineu anirà avançant pel tauler. 

Em sembla un joc divertit i que treballa molts aspectes, entre els quals vull destacar el treball en equip, l’atenció plena, l’estratègia, a més de la resolució de problemes i la memòria visual. En el següent vídeo creat per Lúdilo podreu veure amb tot luxe de detalls el funcionament del joc. 


3. EMOTIONS DETECTIVE (de 3 a 6 anys)

Aquest joc de Miniland té com a objectiu desenvolupar la intel·ligència emocional mitjançant l’empatia, l’autoconeixement, l’autoconfiança, la identificació d’emocions i l’assimilació de valors. Està compost per una ruleta amb diferents emplaçaments i targetes amb situacions que provoquen emociones “negatives”. Haurem d’escollir una targeta segons el que ens marqui la ruleta, identificar com se sent la persona i proposar solucions que portin a l’autoregulació. És una proposta interessant pel seu caràcter cooperatiu i perquè ens ajuda a iniciar-nos en el món de les emocions i la resolució de problemes.

4. VOLA, MUSSOL, VOLA! (a partir de 4 anys)

Aquest és un joc de Lúdilo de caràcter cooperatiu amb l’objectiu de desenvolupar la lògica i l’estratègia del treball en equip per aconseguir portar a tots els mussols de tornada al seu niu abans que es faci de dia. Amb una mecànica similar al joc de Pillat!, tenim el sol com un element de contrarellotge que marcarà el ritme de la partida. També poden jugar de 2 a 4 persones i a l’interior trobaràs un tauler, 6 fitxes amb mussols i fitxes/cartes amb colors i sols que haurem d’agafar per moure els mussols i el sol al voltant del tauler. Aquest joc destaca per la seva simplicitat i perquè és 100% ecològic, punt a favor per l’empresa fabricant. Si voleu aprendre amb més detalls com jugar, aquí teniu un vídeo explicatiu de la mà de Lúdilo. 

5. ELS HOMES LLOP DE CASTRONEGRO (a partir de 10 anys) 

L’últim joc de la llista és de Asmodee i fa anys (que …) entre nosaltres. L’objectiu principal és caçar els llops i llobes que estan atemorits al poble a través de l’observació, la perspicàcia, les aliances i la capacitat d’argumentació i convicció dels personatges que intervenen. Abans de començar, cada jugador/a agafa una carta a l’atzar mitjançant la qual es convertirà en un personatge concret: pot ser un llop, un caçador o un vilatà, entre altres rols. Llavors, una persona que fa de narradora comença a relatar la història del poble. En caure la nit, els llops surten a caçar i… es comet un assassinat, que es descobreix l’endemà. A partir d’aquí, comença un debat per argumentar qui ha sigut.

Aquest joc és interessant perquè el podem utilitzar a partir d’una edat més tardana i, per tant, el nostre alumnat més gran es pot beneficiar de les seves múltiples possibilitats. Podem treballar la cooperació, l’empatia i la resolució de conflictes entre d’altres. En finalitzar la partida, també es poden debatre diferents aspectes que hagin sorgit al llarg del joc i que solen ser típics entres els grans de l’escola o de l’institut, com la propagació de mentides o rumors, els judicis de valors, el perdó, l’escolta atenta o la creació de bàndols

A la pàgina oficial recomanen entre 8 i 18 persones per jugar, però es poden adaptar a més o menys jugadors si es multipliquen o redueixen els rols. Fins aquí la recopilació de jocs per treballar valors i educació emocional. Com heu pogut comprovar, tothom pot jugar i beneficiar-se dels jocs per desenvolupar diferents capacitats, habilitats i valors que ens permeten créixer sans tan física com mentalment, i de pas divertir-nos una estona en bona companyia. Un últim aspecte important que us vull recomanar és que jugueu i domineu la mecànica de qualsevol joc abans de presentar-lo a classe. D’aquesta forma, podreu avançar-vos a qualsevol situació o contratemps que puguin sorgir amb el vostre grup i els podreu ajudar a resoldre dubtes o pors. 

Coneixes algun dels jocs? Quins altres aspectes es podrien treballar a través d’aquests? Creus que és útil utilitzar jocs a l’aula per ensenyar continguts? 

M’agradaria molt llegir els vostres comentaris!

Erica Moyano Vargas, autora de Profe en la Nube (@profenlanube)

Publicat dins de Col·laboracions, Escola, Recursos, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Ainhoadlo: 5 activitats interactives per aprendre anglès

Nova col·laboració! Avui la nostra protagonista és l’Ainhoa del compte @ainhoadlo. Ens porta un article molt complet amb 5 activitats interactives per aprendre anglès!

La diversió és un component essencial per millorar l’aprenentatge de qualsevol matèria, entre aquestes també l’anglès. Per generar motivació i interès a l’aula és important que el nostre alumnat pugui interactuar, per això podem crear i dissenyar activitats interactives. En aquest article he recollit 5 activitats interactives diferents per ensenyar anglès. 

Hidden picture (grammar, vocabulary and speaking)

En aquest cas us presento una activitat interactiva que consisteix a ocultar una imatge. Aquesta estarà amagada darrere de diferents imatges relacionades amb la mateixa temàtica.
La imatge s’anirà aclarint si els i les alumnes responen correctament. 

En aquest cas, ha sigut creada per PowerPoint i la unitat que treballa és la dels animals. 

https://gum.co/LpHnf

Where is she? (grammar, vocabulary and speaking)

És una activitat feta amb PowerPoint en la que apareixen totes les parts de la casa i els seus elements. És perfecta per projectar a la pissarra digital i repassar o consolidar el vocabulari. És molt fàcil, l’alumnat haurà de respondre a la pregunta ¿Where is my teacher?. Si l’alumne respon correctament, podran fer clic a la “profe” i aquesta es mourà a una altra sala de la casa. 

https://gum.co/pkjWg

Halloween (vocabulary, grammar and listening)

Una forma de presentar el vocabulari i avaluar al nostre alumnat de forma divertida és mitjançant flashcards digitals i quiz interactius. Amb Genially podem crear això i molt més! L’activitat que m’agradaria mostrar està relacionada amb Halloween, la qual té tres botons interactius que redirigiran a l’alumnat a la secció de vocabulari, a un quiz interactiu o a la possibilitat de veure un conte en anglès. 

Spinning the Wheel (Reading and speaking)

Aquest tipus de material sigui en digital o físic és un potent instrument educatiu. En aquest cas ha sigut creat gràcies a Powerpoint, però una pàgina que m’agradaria recomanar-vos per tal que dissenyeu les vostres pròpies és la següent: wheeldecide.com.
A continuació us mostro la meva ruleta. L’utilitzo amb el meu alumnat perquè es deixin anar una mica a l’hora de parlar i utilitzin el vocabulari après a l’aula. 

https://gum.co/VyIQT

Liveworksheets (Reading and listening)

Per aquelles persones que no coneguin la plataforma liveworksheets han de saber que els obrirà un món ple de possibilitats. Podreu transformar les vostres fitxes físiques en digital amb uns senzills passos. Per veure el potencial d’aquest recurs, us mostro l’activitat interactiva que he creat per als meus alumnes. Amb aquesta he pogut avaluar una de les habilitats més importants en anglès “listening skill”. 

https://www.liveworksheets.com/worksheets/en/Natural_Science/Bones/Inside_my_body*_bones_fz1651987ds

M’agradaria finalitzar dient que aquí us he presentat 5 exemples de possibles activitats interactives per poder utilitzar amb els i les vostres alumnes, però hi ha infinites possibilitats. Només cal recordar les paraules que en el seu dia va dir Jorge Calvo “La tecnologia es converteix en educativa quan passa per les mans d’un professor/a”.

Publicat dins de Col·laboracions | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Especial 8M: 9 dones mestres, 9 referents

Celebrem un nou 8 de març amb la certesa que no serà l’últim i que encara tenim molt camí per davant, també en l’àmbit de l’educació, que és el més important i que ens permet transmetre als nens i nenes, homes i dones del futur, el llegat de les que van lluitar per nosaltres. 

Totes i tots tenim dones referents. Dones que ens inspiren a casa, en la nostra professió, en la família, la literatura, la ciència, la cooperació… Però, qui són elles? I per què? En aquest 8 de març, també atípic, parlem amb mestres de l’àmbit de l’educació, que ens donen un nom: el de la seva dona referent i ens expliquen per què les ha marcat per sempre.

1. Nati Bergadà

La meva dona referent és Jane Goodall. És una científica britànica que va néixer el 3 d’abril de 1934 a Londres. És antropòloga, primatòloga i etòloga. Es considera una de les majors expertes del món en ximpanzés, gràcies als estudis sobre les interaccions socials i familiars d’aquests primats al Parc Nacional de Gombe Stream (Tanzània). La Jane és la fundadora de l’Institut Jane Goodall i membre del comitè del Projecte dels Drets No Humans des de la seva fundació el 1996.

I ella, per què? La Dra. Goodall es va doctorar a la Universitat de Cambridge el 1965 i ha dedicat la seva vida a l’estudi dels ximpanzés. Una dona científica en una època on els acadèmics eren principalment homes. La Jane va aplicar un enfocament diferent i innovador a l’estudi dels ximpanzés: va anar a conviure amb ells, en lloc d’estudiar-los en captivitat, com s’havia fet tradicionalment. La seva recerca va determinar entre altres coses que els ximpanzés no eren vegetarians o que el seu llenguatge està compost per més de 20 sons diferents. Gràcies a la seva tenacitat, el 1968 va aconseguir que el govern de Tanzània convertís en parc natural la Reserva de Caça de Gombe Stream on es pot observar la socialització dels ximpanzés en llibertat. La Jane és una gran defensora dels drets dels animals i coneixedora de la complexa realitat africana. Lluitadora, perseverant, constant, innovadora, valenta i decidida… un autèntic referent per a totes les dones.

Per acabar, us deixo una frase de la Jane: “Els ximpanzés viuen en ambients similars als dels ancestres humans. Una millor comprensió dels valors adaptatius del comportament dels ximpanzés ens pot aportar informació valuosa sobre com es va conformar el nostre propi comportament al llarg de l’evolució”. Jane Goodall (1986).

2. Maestra Alohaleta 

Quan vaig llegir la pregunta de quina era la meva dona referent ho vaig tenir ben clar: la Trini, la meva mare i és que no només és una referent en l’àmbit familiar i personal, sinó que també ho és en l’àmbit laboral.

Per la seva senzillesa i naturalitat amb la qual és capaç de cuidar i fer costat a les persones que estima. És de poques abraçades i petons, però a la seva manera és capaç de fer-te sentir la persona més estimada i especial del món. Patidora de mena quan marxo de viatge a l’altra punta del món, però amb l’habilitat de dissimular-ho perfectament només per seguir-me veient feliç i entusiasmada. Sempre amb la veritat per davant, si una cosa no li sembla bé la diu, amb respecte, però de manera clara i directa. Forta i valenta, sempre fent-se valer i mai deixant-se trepitjar per ningú. Entusiasta amb la seva feina i, tot i estar a prop de jubilar-se, segueix pensant, buscant i plantejant activitats motivadores pels seus alumnes com si fos el primer dia, demostrant així que una altra educació és possible i que no és qüestió d’edat sinó d’actitud!

Per tot això i més puc dir que la meva mare és el meu gran referent i que sóc com sóc gràcies a tots els valors que ella m’ha transmès. Tant de bo arribés a ser tan bona persona i mare com ho és ella.

3. Crea, juga i educa 

Hola! Jo sóc la Mireia Manubens, creadora del perfil d’Instagram “creajugaieduca”. Sóc mama d’una petita de dos anyets, mestra d’educació especial, d’educació infantil i logopeda. Enamorada de la creativitat, apassionada de la formació continuada i il·lusionada per seguir aprenent i creixent tan personal com professionalment. Tinc la gran sort que des de fa dotze anys em dedico a la meva gran passió, l’educació especial. 

Actualment treballo a una escola d’educació especial per a petits herois i heroïnes de la primera infància (dels 4 mesos a 6 anys). He reflexionat molt sobre quina resposta donar davant la pregunta de quina és la meva dona referent i la veritat és que en l’àmbit personal i familiar en tinc tantes que no seria capaç de respondre amb una en concret. 

Les meves dones referents són aquelles que tinc al meu voltant, que lluiten cada dia per un món millor, més igualitari, just i equitatiu. Aquelles dones que pensen en créixer i a ser millors en tots els aspectes sense haver de trepitjar a ningú. Gràcies mama, Anna, Clara, Hanna, àvia Maria i Pepa, Montse, amigues… vosaltres sou les meves referents i m’omple d’orgull tenir-vos al meu costat. 

En l’àmbit professional també hi ha dones que han canviat l’educació i gràcies a elles ara creiem en una educació diferent, més igualitària, lliure, justa i respectuosa, on totes les nenes i els nens i tenen cabuda. Però si hagués de dir un nom, donaria les gràcies a Elisabeth E. Farrell, ja que va lluitar pels drets dels infants amb necessitats educatives especials. Amb la seva lluita va demostrar que tots els infants tenen dret a ser educats, donant importància a les capacitats de cada un d’ells i no regint-se pel coeficient intel·lectual (que tant es parlava en aquell moment). Gràcies, Elisabeth E. Farrel per demostrar que una altra educació és possible, per donar valor, veu  i importància a tots els infants i per creure en tots ells i elles.

4. Mestracris

A la Facultat vaig conèixer per primera vegada a Maria Montessori. Des de llavors, la tinc com a gran referent del camp pedagògic, tant en l’àmbit escolar com en l’educatiu en el context familiar. La història de Montessori em va captivar des del primer moment; una dona que va trencar les barreres i expectatives de gènere quan es va inscriure a una escola tècnica per a homes amb la idea de convertir-se en enginyera. 

Més tard, va canviar d’idea i va començar a estudiar medicina. Italiana de naixement, va ser la primera dona metgessa i educadora coneguda per la seva filosofia educativa. Els seus principis pedagògics es basen en el desenvolupament natural de les aptituds dels infants per mitjà de l’exploració, el descobriment, el joc, la imaginació i la pràctica. 

Assegurar bons materials i espais enriquidors que facilitin l’aprenentatge a través de la interacció amb l’entorn. Considero que Maria Montessori va ser, és i continuarà sent una dona molt important en l’àmbit pedagògic. Moltes escoles infantils avui dia parteixen dels principis Montessori per a crear espais de convivència i aprenentatges significatius. A casa, molts pares, opten per voler educar els seus nens amb les idees que Maria Montessori proposava; considerant la independència i autonomia de l’infant com a clau del seu desenvolupament.

5. Noemí Supermaestra

La meva dona referent és la meva mare. Ja sé que és una mica típic, però la meva mare és una dona que s’ha fet a si mateixa. Va deixar d’estudiar quan era molt petita per fer-se càrrec dels seus germans i de les coses pròpies de la casa. Modista de professió, és creativa i amable. Ella és “mare” de tot el món, sempre està pendent de tothom. 

La meva mare és la meva referent com a dona, perquè gràcies a ella la meva germana i jo som persones vàlides per nosaltres mateixes, grans dones preparades per la vida. 

6. Batecsdemestra

Les meves dones referents són les germanes Agazzi. Rosa i Carolina van ser dues germanes pedagogues italianes que van treballar en l’àmbit de l’educació infantil amb nens i nenes fins als 6 anys. Elles van desenvolupar un mètode d’ensenyament que es basa en la llibertat, l’espontaneïtat, la creativitat i l’experiència personal dels nens i nenes i en el seu dia a dia. 

A més, l’ensenyament ha de cobrir tots els aspectes del nen basant-se en el principi de globalització, deixant al nen que conegui per la seva pròpia naturalesa, desenvolupant d’aquesta manera la seva autonomia. El paper de l’educador serà observar acuradament al nen o nena i ajudar-los en allò que necessitin. Tant les germanes Agazzi com Maria Montessori han estat referents per a mi en la meva formació com a mestra. 

Intento aplicar aquest tipus de metodologia a la meva aula i amb els infants, ja que és la metodologia amb la qual em sento més còmoda i això és el que també vull provocar en els meus i les meves alumnes. També voldria destacar que m’agrada treballar a partir de l’amor, l’afecte i la tendresa. Un infant que t’estima i se sent estimat està preparat per aprendre tot allò que li vulguem plantejar.

7. The Big Bag Teacher

Hi ha tantes dones que bé podrien ser referents, en tots els camps, mundialment conegudes o properes a nosaltres, del nostre dia a dia… Si n’hagués de dir una, seria difícil, però destacaria, sense cap mena de dubte, a les que han lluitat per una societat més humana, més justa, més pacífica i, fins i tot en alguns casos, menys terrorífica. 

Jo anomenaré a Teresa de Calcuta, Jody Williams, Ellen Johnson-Sirleaf, Malala Yousafzai, Nadia Murad Basee Taha, reconegudes amb un Premi Nobel de la Pau per la seva tasca humanitària, per aconseguir la prohibició de les mines antipersonals, per la seva lluita pels drets de les dones, per la lluita de l’educació dels nens i nenes o per la seva lluita incansable per erradicar la violència sexual, emprada com arma en guerres i conflictes armats. Dones tan diferents, però que m’inspiren i em representen per igual i són, per a mi, grandíssimes referents. 

Tot el meu reconeixement i gratitud i, si se’m permet, que aquest espai sigui un homenatge per a elles i, per extensió, a TOTES. 

8. Maestra Koala

La meva dona referent és la meva mare, dona treballadora. Que m’ha ensenyat, sobretot, a posar-me en el lloc de l’altre, a observar amb una altra mirada i a treballar per aconseguir la meva meta, sense importar el camí ni els obstacles. Gràcies a ella i a totes les dones que han estat, d’una manera o una altra, a la meva vida sóc la dona que sóc ara. 

Trossets i retalls de dones treballadores que amb les seves paraules i gestos han fet de mi una dona lluitadora i inconformista. Una mestra que mira els seus alumnes com a mi m’han mirat les dones de la meva vida. 

9. Maestra en marcha

Com a docent, la dona que més m’ha influenciat i la meva referent ha sigut la Maria Montessori per la seva actitud, vocació i implicació en l’educació, per haver lluitat pels drets de totes les dones i per les ganes que tenia i demostrava tenir per canviar el món.

Considero que ha fet aportacions molt positives al sistema educatiu com: l’autonomia dels alumnes, la importància de cuidar l’ambient de l’aula, la implantació del joc com una eina educativa més, el foment l’autoeducació i els seus materials pedagògics. He après molt d’ella i de la seva manera de veure el món i l’educació.

Publicat dins de Col·laboracions, Dies importants, Escola, Lectura, Recursos, Reflexions, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari