Especial 8M: 9 dones mestres, 9 referents

Celebrem un nou 8 de març amb la certesa que no serà l’últim i que encara tenim molt camí per davant, també en l’àmbit de l’educació, que és el més important i que ens permet transmetre als nens i nenes, homes i dones del futur, el llegat de les que van lluitar per nosaltres. 

Totes i tots tenim dones referents. Dones que ens inspiren a casa, en la nostra professió, en la família, la literatura, la ciència, la cooperació… Però, qui són elles? I per què? En aquest 8 de març, també atípic, parlem amb mestres de l’àmbit de l’educació, que ens donen un nom: el de la seva dona referent i ens expliquen per què les ha marcat per sempre.

1. Nati Bergadà

La meva dona referent és Jane Goodall. És una científica britànica que va néixer el 3 d’abril de 1934 a Londres. És antropòloga, primatòloga i etòloga. Es considera una de les majors expertes del món en ximpanzés, gràcies als estudis sobre les interaccions socials i familiars d’aquests primats al Parc Nacional de Gombe Stream (Tanzània). La Jane és la fundadora de l’Institut Jane Goodall i membre del comitè del Projecte dels Drets No Humans des de la seva fundació el 1996.

I ella, per què? La Dra. Goodall es va doctorar a la Universitat de Cambridge el 1965 i ha dedicat la seva vida a l’estudi dels ximpanzés. Una dona científica en una època on els acadèmics eren principalment homes. La Jane va aplicar un enfocament diferent i innovador a l’estudi dels ximpanzés: va anar a conviure amb ells, en lloc d’estudiar-los en captivitat, com s’havia fet tradicionalment. La seva recerca va determinar entre altres coses que els ximpanzés no eren vegetarians o que el seu llenguatge està compost per més de 20 sons diferents. Gràcies a la seva tenacitat, el 1968 va aconseguir que el govern de Tanzània convertís en parc natural la Reserva de Caça de Gombe Stream on es pot observar la socialització dels ximpanzés en llibertat. La Jane és una gran defensora dels drets dels animals i coneixedora de la complexa realitat africana. Lluitadora, perseverant, constant, innovadora, valenta i decidida… un autèntic referent per a totes les dones.

Per acabar, us deixo una frase de la Jane: “Els ximpanzés viuen en ambients similars als dels ancestres humans. Una millor comprensió dels valors adaptatius del comportament dels ximpanzés ens pot aportar informació valuosa sobre com es va conformar el nostre propi comportament al llarg de l’evolució”. Jane Goodall (1986).

2. Maestra Alohaleta 

Quan vaig llegir la pregunta de quina era la meva dona referent ho vaig tenir ben clar: la Trini, la meva mare i és que no només és una referent en l’àmbit familiar i personal, sinó que també ho és en l’àmbit laboral.

Per la seva senzillesa i naturalitat amb la qual és capaç de cuidar i fer costat a les persones que estima. És de poques abraçades i petons, però a la seva manera és capaç de fer-te sentir la persona més estimada i especial del món. Patidora de mena quan marxo de viatge a l’altra punta del món, però amb l’habilitat de dissimular-ho perfectament només per seguir-me veient feliç i entusiasmada. Sempre amb la veritat per davant, si una cosa no li sembla bé la diu, amb respecte, però de manera clara i directa. Forta i valenta, sempre fent-se valer i mai deixant-se trepitjar per ningú. Entusiasta amb la seva feina i, tot i estar a prop de jubilar-se, segueix pensant, buscant i plantejant activitats motivadores pels seus alumnes com si fos el primer dia, demostrant així que una altra educació és possible i que no és qüestió d’edat sinó d’actitud!

Per tot això i més puc dir que la meva mare és el meu gran referent i que sóc com sóc gràcies a tots els valors que ella m’ha transmès. Tant de bo arribés a ser tan bona persona i mare com ho és ella.

3. Crea, juga i educa 

Hola! Jo sóc la Mireia Manubens, creadora del perfil d’Instagram “creajugaieduca”. Sóc mama d’una petita de dos anyets, mestra d’educació especial, d’educació infantil i logopeda. Enamorada de la creativitat, apassionada de la formació continuada i il·lusionada per seguir aprenent i creixent tan personal com professionalment. Tinc la gran sort que des de fa dotze anys em dedico a la meva gran passió, l’educació especial. 

Actualment treballo a una escola d’educació especial per a petits herois i heroïnes de la primera infància (dels 4 mesos a 6 anys). He reflexionat molt sobre quina resposta donar davant la pregunta de quina és la meva dona referent i la veritat és que en l’àmbit personal i familiar en tinc tantes que no seria capaç de respondre amb una en concret. 

Les meves dones referents són aquelles que tinc al meu voltant, que lluiten cada dia per un món millor, més igualitari, just i equitatiu. Aquelles dones que pensen en créixer i a ser millors en tots els aspectes sense haver de trepitjar a ningú. Gràcies mama, Anna, Clara, Hanna, àvia Maria i Pepa, Montse, amigues… vosaltres sou les meves referents i m’omple d’orgull tenir-vos al meu costat. 

En l’àmbit professional també hi ha dones que han canviat l’educació i gràcies a elles ara creiem en una educació diferent, més igualitària, lliure, justa i respectuosa, on totes les nenes i els nens i tenen cabuda. Però si hagués de dir un nom, donaria les gràcies a Elisabeth E. Farrell, ja que va lluitar pels drets dels infants amb necessitats educatives especials. Amb la seva lluita va demostrar que tots els infants tenen dret a ser educats, donant importància a les capacitats de cada un d’ells i no regint-se pel coeficient intel·lectual (que tant es parlava en aquell moment). Gràcies, Elisabeth E. Farrel per demostrar que una altra educació és possible, per donar valor, veu  i importància a tots els infants i per creure en tots ells i elles.

4. Mestracris

A la Facultat vaig conèixer per primera vegada a Maria Montessori. Des de llavors, la tinc com a gran referent del camp pedagògic, tant en l’àmbit escolar com en l’educatiu en el context familiar. La història de Montessori em va captivar des del primer moment; una dona que va trencar les barreres i expectatives de gènere quan es va inscriure a una escola tècnica per a homes amb la idea de convertir-se en enginyera. 

Més tard, va canviar d’idea i va començar a estudiar medicina. Italiana de naixement, va ser la primera dona metgessa i educadora coneguda per la seva filosofia educativa. Els seus principis pedagògics es basen en el desenvolupament natural de les aptituds dels infants per mitjà de l’exploració, el descobriment, el joc, la imaginació i la pràctica. 

Assegurar bons materials i espais enriquidors que facilitin l’aprenentatge a través de la interacció amb l’entorn. Considero que Maria Montessori va ser, és i continuarà sent una dona molt important en l’àmbit pedagògic. Moltes escoles infantils avui dia parteixen dels principis Montessori per a crear espais de convivència i aprenentatges significatius. A casa, molts pares, opten per voler educar els seus nens amb les idees que Maria Montessori proposava; considerant la independència i autonomia de l’infant com a clau del seu desenvolupament.

5. Noemí Supermaestra

La meva dona referent és la meva mare. Ja sé que és una mica típic, però la meva mare és una dona que s’ha fet a si mateixa. Va deixar d’estudiar quan era molt petita per fer-se càrrec dels seus germans i de les coses pròpies de la casa. Modista de professió, és creativa i amable. Ella és “mare” de tot el món, sempre està pendent de tothom. 

La meva mare és la meva referent com a dona, perquè gràcies a ella la meva germana i jo som persones vàlides per nosaltres mateixes, grans dones preparades per la vida. 

6. Batecsdemestra

Les meves dones referents són les germanes Agazzi. Rosa i Carolina van ser dues germanes pedagogues italianes que van treballar en l’àmbit de l’educació infantil amb nens i nenes fins als 6 anys. Elles van desenvolupar un mètode d’ensenyament que es basa en la llibertat, l’espontaneïtat, la creativitat i l’experiència personal dels nens i nenes i en el seu dia a dia. 

A més, l’ensenyament ha de cobrir tots els aspectes del nen basant-se en el principi de globalització, deixant al nen que conegui per la seva pròpia naturalesa, desenvolupant d’aquesta manera la seva autonomia. El paper de l’educador serà observar acuradament al nen o nena i ajudar-los en allò que necessitin. Tant les germanes Agazzi com Maria Montessori han estat referents per a mi en la meva formació com a mestra. 

Intento aplicar aquest tipus de metodologia a la meva aula i amb els infants, ja que és la metodologia amb la qual em sento més còmoda i això és el que també vull provocar en els meus i les meves alumnes. També voldria destacar que m’agrada treballar a partir de l’amor, l’afecte i la tendresa. Un infant que t’estima i se sent estimat està preparat per aprendre tot allò que li vulguem plantejar.

7. The Big Bag Teacher

Hi ha tantes dones que bé podrien ser referents, en tots els camps, mundialment conegudes o properes a nosaltres, del nostre dia a dia… Si n’hagués de dir una, seria difícil, però destacaria, sense cap mena de dubte, a les que han lluitat per una societat més humana, més justa, més pacífica i, fins i tot en alguns casos, menys terrorífica. 

Jo anomenaré a Teresa de Calcuta, Jody Williams, Ellen Johnson-Sirleaf, Malala Yousafzai, Nadia Murad Basee Taha, reconegudes amb un Premi Nobel de la Pau per la seva tasca humanitària, per aconseguir la prohibició de les mines antipersonals, per la seva lluita pels drets de les dones, per la lluita de l’educació dels nens i nenes o per la seva lluita incansable per erradicar la violència sexual, emprada com arma en guerres i conflictes armats. Dones tan diferents, però que m’inspiren i em representen per igual i són, per a mi, grandíssimes referents. 

Tot el meu reconeixement i gratitud i, si se’m permet, que aquest espai sigui un homenatge per a elles i, per extensió, a TOTES. 

8. Maestra Koala

La meva dona referent és la meva mare, dona treballadora. Que m’ha ensenyat, sobretot, a posar-me en el lloc de l’altre, a observar amb una altra mirada i a treballar per aconseguir la meva meta, sense importar el camí ni els obstacles. Gràcies a ella i a totes les dones que han estat, d’una manera o una altra, a la meva vida sóc la dona que sóc ara. 

Trossets i retalls de dones treballadores que amb les seves paraules i gestos han fet de mi una dona lluitadora i inconformista. Una mestra que mira els seus alumnes com a mi m’han mirat les dones de la meva vida. 

9. Maestra en marcha

Com a docent, la dona que més m’ha influenciat i la meva referent ha sigut la Maria Montessori per la seva actitud, vocació i implicació en l’educació, per haver lluitat pels drets de totes les dones i per les ganes que tenia i demostrava tenir per canviar el món.

Considero que ha fet aportacions molt positives al sistema educatiu com: l’autonomia dels alumnes, la importància de cuidar l’ambient de l’aula, la implantació del joc com una eina educativa més, el foment l’autoeducació i els seus materials pedagògics. He après molt d’ella i de la seva manera de veure el món i l’educació.

Publicat dins de Col·laboracions, Dies importants, Escola, Lectura, Recursos, Reflexions, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Manualitat: papallones

S’apropa la primavera i arriba el moment de les papallones. Les flors floreixen ben maques i les papallones, després de passar-se tot l’hivern com a crisàlides, surten i ens alegren amb el seu vol.

Avui us porten una idea per decorar l’escola amb unes papallones molt maques i de molts colors.

Material:

  • Paper de seda de diferents colors
  • Netejapipes
  • Tisores

Passos a seguir:

1/ Retallar el paper de seda en forma de rectangle (amb les puntes rodones), en tres mides diferents. Cada rectangle ha de ser d’un color.

2/ Dobleguem el netejapipes per la meitat, posem els papers al mig.

3/ Doblegar una mica els papers de seda per la meitat i fer voltes al netejapipes perquè els papers de seda quedin enganxats.

4/ A les dues puntes del netejapipes fer forma d’espiral.

I ja tenim una papallona.

Ara només heu de fer moltes més papallones per omplir l’escola de colors!

Publicat dins de DIY, Escola, Família, Manualitats, Visual i Plàstica | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Imprimible: Avui em sento…

Aquesta activitat pot ser molt útil per comprendre i parlar sobre la gestió emocional dels nostres infants. Cada matí quan arribem a l’aula els i les alumnes poden assenyalar com se senten sobre la làmina plastificada que us portem.

Nosaltres proposem aquestes emocions, però podeu utilitzar les targetes amb les paraules que necessiteu segons el contingut que esteu treballant a classe.

Recomanem plastificar aquest recurs per tal que no es faci malbé tan ràpid. També serà fàcil de netejar i complir amb les mesures sanitàries en cas que els i les alumnes toquin el material.

En aquesta imatge podeu veure totes les emocions que hem posat sobre la taula:

Publicat dins de Educació Emocional, Escola, Recursos, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

10 curtmetratges per treballar els valors a classe

LAVA

Aquest curtmetratge produït per Pixar i dirigit per James Ford Murphy ens apropa la temàtica de la soledat i la paciència. Ford es va inspirar en les illes tropicals i els volcans oceànics per produir juntament amb Andrea Warren aquesta meravellosa animació. El resultat? Només podem dir que, a vegades, gràcies a l’espera, a la nostra fe i a l’esperança podem arribar a tenir allò que ens fa molt feliços.

OUT OF SIGHT

Out of sight o Fora de vista ho van realitzar tres estudiants com a treball de final de grau a la Universitat Nacional d’Artes a Taiwán. La protagonista d’aquesta història és una nena cega. Gràcies als seus altres sentits descobreix allò que la rodeja d’una forma excepcional. Una mica d’innocència i grans quantitats d’imaginació fan aquest curtmetratge únic.

A més, si sou grans fans de les obres de l’Estudi Ghibli potser us recorda a l’obra El meu veí Totoro. Estem segurs que us encantarà!

ALIKE

Alike és un curtmetratge dirigit per Daniel Martínez i Rafa Cano Méndez. Ens pot recordar a les nostres vides atrafegades i plenes d’obligacions. Un pare intenta ensenyar al seu fill el camí correcte de la vida. Però, quin és?

Aquesta obra mostra com a causa de la nostra pròpia homogeneïtzació, tant en petits com en adults, a vegades ens oblidem de qui som.

THE PRESENT

De la mà de Jacob Frey i com ha resultat de la seva tesi per l’Acadèmia de Cinema de Banden-Württemberg, us portem aquest curtmetratge en anglès: The present. Tracta sobre un nen molt enganxat als videojocs, una excusa perfecta per no sortir de la seva zona de confort. Però un dia la seva mare porta a casa un gosset. L’emoció li dura molt pocs segons en descobrir que a aquest animal li falta una pota.

REACH

Ahmed Elmatarwi, autor de Reach, va voler mostrar en aquest curtmetratge com << tota bona acció té la seva recompensa>>. L’animació són 3 minuts de generositat pura enmig del desert i sota condicions climatològiques una mica adverses. Com s’ho farà per sortir d’aquí?

DESTINITY

Destinity és el resultat de quatre alumnes francesos del centre Bellecour Ecoles d’art. El curtmetratge posa el focus en el temps que passem preocupats pel futur, per mirar el rellotge constantment i per saber què ve després. Aquest intel·ligent clip animat ens convida a viure el present i a gaudir de l’aquí i ara.

LOU

Lou narra la història d’un petit assetjador que treu les joguines als seus companys i companyes de pati. Creat per Dave Mullins, aquesta animació reflecteix l’assetjament escolar sota un punt pedagògic i reflexiu per trobar una solució. 4 minuts molt divertits poden fer-nos veure el bullying des d’una nova perspectiva per començar a combatre’l a les aules i a tots els racons de la societat on el trobem.

MIGRATION

Aquest petit drama dirigit per Elize Bougard ens trasllada a un poble pesquer abandonat on viu un vell mariner. Es troba sol, però de sobte una trobada inesperada omple de vida els seus dies. Serà així per sempre? Us convidem a veure aquest curtmetratge francès per entendre els vincles que podem crear amb companys imprevistos.

Color Your World With Kindness

Dos minuts sense diàleg són suficients per entendre la bondat del món. Un curt americà molt senzill dirigit per Epiphe D. ens remarca la importància dels gestos de les persones i com ens influeixen emocionalment. Unes il·lustracions que aparentment són en blanc i negre, es tornen de color amb l’empatia i la generositat.

Mouse for sale

Fa una mica més de 10 anys que es va estrenar l’obra Wouter Bongaerts i no deixa de treure’ns un somriure. Un petit ratolí que espera que el comprin a una botiga ens ensenya els valors com el respecte i la tolerància. Trobarà una llar?

Publicat dins de Atenció a la diversitat, Cinema, Coneixement del medi, Educació Emocional, Escola, Noves tecnologies, Recomanacions, Recursos, Reflexions, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Recomanació: Ets important


Si us heu capbussat alguna vegada en el seu catàleg, sabreu que totes i cada una de les obres editades per Libros del Zorro Rojo són garantia de meravella. Avui ens aturem en la selecta biblioteca d’aquest segell per recomanar-vos Ets important, de Christian Robinson, un àlbum per a primers lectors que fa el camí de l’acceptació, la tolerància i el respecte cap a totes aquelles coses i persones que són diferents. També cap a un mateix. 

Ep! T’hem dit un nom: Christian Robinson. El coneixies? L’autor d’Ets important és un il·lustrador estatunidenc que també treballa en el món de l’animació. De fet, ha format part de l’equip de The Sesame Street Workshop i dels Pixar Animation Studios. Tota una entitat, que en un bon dia es va deixar portar la passió i va començar a fer llibres per a nens. Durant tots aquests anys, la seva experiència com a il·lustrador i narrador d’històries li ha valgut diversos guardons. I no és pas estrany, veient la qualitat de la seva obra! 

L’argument

Tu ets important és un àlbum il·lustrat que ens permet observar, a través de les seves pàgines, un món molt proper. El món de les persones que s’han d’acomiadar. De les que se senten perdudes o soles. De les que són les últimes en arribar i, malgrat tot, importen. El recorregut per les seves pàgines amb unes il·lustracions clares i adorables és un recorregut que va de fora cap a dins i a l’inrevés, per explorar el món per fora i la nostra ànima per dins. És, sense cap mena de dubte, un d’aquells àlbums que deixen en nosaltres una petjada intensa i reconfortant, perquè exploren sense reserves les emocions més pures i ens permeten comprendre-les i viure-les, sense escarafalls. 

La importància de les il·lustracions

Aquest àlbum il·lustrat per a primers lectors té molt a dir-nos i no només a través del text, que en aquest cas és breu, sinó mitjançant les imatges. Les il·lustracions, també elaborades per Christian Robinson, són clares, netes i acolorides i diríem que és una de les principals raons per les quals us recomanem Ets important amb els ulls tancats. L’experiència de lectura és absolutament plaent i viva, perquè omple les pàgines de missatge i és material gràfic sensible que entra directe pels ulls, cap al cor. 

Per què us recomanem Ets important?

Diu en Christian Robinson: “La teva vida no val només per com de gran o important ets. No es tracta de si tens bones qualificacions o de quants trofeus has guanyat. Ets important pel sol fet d’existir. Perquè ets aquí”. Hom s’adona que la fragilitat de la nostra existència, la casualitat que els elements s’hagin conjugat per fer que tu existeixis com a persona, ja és increïblement important per si sola. I n’hem de donar les gràcies. 

Nosaltres recomanem de tot cor Ets important, perquè ens sembla un àlbum imprescindible per entendre el món, acceptar i respectar a totes les persones i éssers vius que el conformem, inclosos nosaltres mateixos. Per això, Ets important és, a més d’un cant al respecte i a la diversitat, una abraçada al lector i a la seva autoestima. 

Ressonen aquí els moviments que ens ajuden a seguir creient en la humanitat, com el Black Lives Matter, que protesta contra el racisme. Us captivaran, a més, les seves il·lustracions, brillants i belles, tan clares com el missatge de Robinson, que transcendeix fronteres enllà, sense tenir en compte gènere, edat ni condició. 

Fitxa tècnica: 

  • Nombre de pàgines: 40
  • Editorial: Libros del Zorro Rojo
  • Idioma: català
  • Enquadernació: tapa dura
  • ISBN: 9788412078954
  • Any d’edició: 2020
  • Preu: 13,20 €
Publicat dins de Educació Emocional, Lectura, Llengua, Recomanacions, Recursos, Reflexions, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Deixa un comentari

El profe mochilero: 5 activitats rítmiques per animar la participació en l’aula

Nova col·laboració musical! Avui el nostre protagonista és el Ferran del compte @elprofemochilero. Ens porta un article molt complet amb 5 activitats que animaran a tots i totes les alumnes, també als més tímids, a participar a classe!


Des de ben petits aprenem a fer ritmes, ens comuniquem i ens expressem fent ritmes, fins i tot podríem dir que en l’àmbit escolar i quotidià estem envoltats constantment de ritme! 

L’expressió rítmica pot aparèixer de manera espontània o preparada: quan caminem, quan juguem, quan parlem, quan ens emocionem, quan ens avorrim o quan ens divertim. A més a més, gairebé sempre sorgeix amb alguna intencionalitat, com per exemple expressar estats d’ànim, comunicar idees o socialitzar-se.

La incidència que té el ritme en el desenvolupament global dels infants és molt important, per tant també ho és aprofitar i dinamitzar aquestes situacions per transformar-les en oportunitats d’aprenentatge. 
Per això, avui passo pel bloc de SomDocents i us proposo 5 activitats que us ajudaran a animar la participació en l’aula de música fent ritmes.

El rellotge

Aquesta activitat és ideal per iniciar una sessió a través d’un repte cooperatiu. Consisteix a construir un ritme col·lectiu on els alumnes s’han de col·locar en rotllana i seguir junts la pulsació (picant de mans a les cuixes o a terra). Una vegada tot el grup aconsegueix portar la pulsació, un alumne comença interpretant una figura rítmica amb la veu (“ta”, “ti-ti”, “shhht”,…), després segueix el de la seva dreta repetint la figura que ha interpretat el seu company anteriorment i afegint-ne una de nova. Després seguirà el següent seguint la mateixa dinàmica i així successivament fins a aconseguir fer la volta sencera. Si algú s’equivoca interpretant l’ordre de la seqüència rítmica ha de tornar a començar la roda des d’aquell punt.

Amb aquesta activitat treballem la memòria, el treball cooperatiu i la interpretació de figures rítmiques seguint una pulsació. Es pot regular la dificultat segons el nivell del grup.

La parella rítmica

Per fer aquest joc necessitem targetes amb diferents patrons rítmics de 4 temps. Les targetes estaran doblades, és a dir, hi haurà dos patrons de cada ritme. Per començar aquesta dinàmica, cada alumne tindrà una targeta i s’haurà d’anar desplaçant per l’espai caminant la pulsació d’una cançó. Ningú podrà parlar, només ens podrem comunicar amb la resta del grup interpretant el ritme que ens ha tocat picant de mans (intentant seguir la pulsació). L’objectiu és que tothom trobi la seva “parella rítmica” abans que s’acabi la cançó.

Aquesta activitat va molt bé per organitzar parelles de treball i descobrir altres maneres de comunicació amb el grup. En l’àmbit musical es treballa la pulsació, i la interpretació de patrons rítmics de 4 temps. Es pot treballar amb tots els grups d’educació primària, però és recomanable demanar que segueixin la pulsació mentre juguen a partir de cicle mitjà.

Hands dance

Aquest és un joc per a crear i repetir seqüències rítmiques de 4 temps en parelles. Per poder jugar hem de dissenyar quatre polsadors de diferents colors, a mi m’agrada fer-ho amb els colors del parxís. La dinàmica segueix una mica el joc del mirall, un alumne inventa un ritme de 4 temps picant els polsadors i l’altre que està col·locat al davant l’ha de repetir seguint el mateix patró.

Per fer-ho més divertit encara, es poden crear seqüències rítmiques seguint una cançó de compàs quaternari i amb els temps molt marcats (per això sempre trio cançons disco-funk on la seva estructura musical ens permet crear i repetir patrons rítmics de 4 temps amb més facilitat).

Amb aquesta activitat podem treballar memòria i coordinació a la vegada, a més a més de la creació rítmica. Es pot adaptar a tots els cursos d’educació primària, però en principi va orientada a cicle mitjà i superior.  

Clica a l’enllaç per veure una activitat d’exemple en vídeo:

Ritmogrames i percussió corporal

La lectura de ritmes sempre és més divertida a través de ritmogrames temàtics que serveixin per acompanyar diferents registres musicals interessants pels alumnes. És bo potenciar la percussió corporal a l’hora de llegir i interpretar acompanyaments rítmics. En aquest cas us presento la lectura rítmica de la cançó Back in black d’AC/DC on la interpretació de la lectura es fa amb els peus i les mans.

Aquests ritmogrames es poden projectar en PDF a la pantalla de classe. En el meu cas els edito en vídeo i els penjo a Youtube, així el recurs sempre està disponible i l’accés és molt més fàcil en època de confinaments. Per altra banda també et permet seguir la lectura rítmica i acompanyar-la a la vegada que escoltes i gaudeixes de la cançó.

Clica a l’enllaç per veure el ritmograma:

Cross Rythms

Aquest joc serveix per treballar els dictats rítmics. En aquest cas es necessiten unes targetes quadriculades que recorden a les dels mots encreuats. Són targetes plastificades que formen una quadrícula de 4 x 4. Aquestes targetes tenen unes coordenades de nombres i colors.

El joc consisteix a dictar un ritme segons la seva coordenada, per exemple dictar: “2 – verd” interpretant el ritme de 4 temps que el forma picant de mans o amb algun instrument de percussió. Els alumnes han de percebre la seqüència i escriure-la. Successivament es van dictant les coordenades fins a arribar a omplir la targeta sencera. 

Aquest joc té múltiples maneres d’aplicar-se: dictat per a tota la classe, en parelles, en grups. És interessant que els alumnes també dissenyin i dictin amb instruments de percussió. D’aquesta manera es promou la percepció a través de l’escolta activa, la interpretació i la creació de seqüències rítmiques pròpies.

A les meves classes sempre és una activitat molt dinàmica que convida a la participació a través del joc. És adaptable a tots els nivells d’educació primària.

Amb aquestes 5 activitats l’èxit a l’hora de fomentar la participació en l’aula a través de ritmes està assegurat! Que el ritme no pari!

Publicat dins de Col·laboracions, Música, Recursos, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Manualitat: photocall de Carnestoltes

Ben aviat és Carnestoltes i això és sinònim de fer xerinola i passar una bona estona. Per això us proposem fer un photocall amb molts colors i unes decoracions per disfressar-vos i passar-ho d’allò més bé.

Els materials que necessitarem per fer el photocall són:

  1. Cartó llis
  2. Fulls o cartolines de colors, amb purpurina…
  3. Plantilla amb cercles
  4. Plantilla amb decoracions
  5. Tisores
  6. Canyes
  7. Cola
  8. Llapis
  9. Cinta adhesiva
  10. Regla

Passos a seguir:

  1. Fes un marc, d’uns 5 centímetres, al cartó.

2. Retalla la part central.

3. Retalla els cercles de la plantilla.

4. Marca els cercles que hem retallat al pas anterior als fulls de colors.

5. Retalla els cercles de colors.

6. Enganxa els cercles de colors al cartó.

7. Retalla les decoracions de Carnaval.

8. Enganxa les canyes amb cinta adhesiva a la part posterior.

9. Passa una bona estona fent fotografies!

Publicat dins de DIY, Escola, Família, Festes, Manualitats, Visual i Plàstica | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Imprimible: Cub de lectura

Actualitzem el blog una vegada més per oferir tota mena de recursos.

Avui portem… un cub de lectura!

A l’acabar de llegir un llibre, un article, una revista… Els i les alumnes hauran de llençar el dau sobre aquest cub i respondre a la frase que els toqui per atzar.

Qualsevol classe de lectura és vàlida per aquesta activitat. Si voleu treballar alguna temàtica en concret la podeu afegir al cub o modificar les frases que teniu al nostre exemple.

Nosaltres recomanem que imprimiu el recurs en una pàgina dinA3 o dinA2, a més de plastificar-ho. D’aquesta manera, la resta de companys i companyes també podran visualitzar el joc i no es trencarà fàcilment amb el seu ús.

Publicat dins de Lectura, Recursos, Reflexions | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Recomanació: El cocodril a qui no li agradava l’aigua

Per tots és sabut que els cocodrils són grans amants de l’aigua. Com és possible que hi hagi un sol cocodril al món que no s’ho passi bé capbussant-se? Doncs existeix i és, almenys, a la ficció. Avui us volem recomanar El cocodril a qui no li agrada l’aigua, una publicació de la qual segurament n’heu sentit parlar. I sinó, atents: perquè us fascinarà. 

El cocodril a qui no li agrada l’aigua és una història contada i dibuixada per Gemma Merino, una arquitecta nascuda a Catalunya que ara viu a Londres i que l’any 2011 va ser guardonada amb el prestigiós Premi Macmillan a la Il·lustració Infantil, just quan estava cursant el Màster d’Il·lustració Infantil a la Cambridge School of Arts. Veureu que la història és preciosa, però les il·lustracions que l’acompanyen també són fascinants. 

L’argument

Com no podia ser d’una altra manera, el protagonista d’El cocodril a qui no li agradava l’aigua és un cocodril. Però, alerta, un cocodril ben diferent de la resta de cocodrils als qui coneixem. El protagonista d’aquesta història és un rèptil subaquàtic que se sent diferent. A diferència dels seus companys d’espècie, a ell no li agrada submergir-se a l’aigua i per això se sent una mica malament. A ell hi ha d’altres coses que li agraden, com ara enfilar-se als arbres… però quan veu als seus germans passar-s’ho tan bé mentre juguen a l’aigua, sent inevitablement que és diferent i estrany. No obstant això, ho intenta: creu que potser li poden agradar les mateixes coses que als altres i s’acaba submergint… Què passarà? 

Un cocodril singular

Com molts altres contes o pel·lícules que ja us hem recomanat, aquest volum fa la diferència protagonista a través d’un cocodril que no actua com els altres. Una mica com passa amb les persones: cadascuna de nosaltres diferent, singular i única i com a tals vivim i actuem. Aquestes diferències, però, sovint ens fan patir. I no només als infants, sinó als adults, perquè com a ésser socials que som, necessitem sentir-nos acceptats, valorats i reconeguts. Això, però, no sempre passa. Per tant, cal que ens deixem ajudar, que ens mirem al mirall i aprenguem a valorar les nostres singularitats com a oportunitats que no podem deixar passar.

Per què us recomanem El cocodril a qui no li agrada l’aigua?

Gemma Merino dedica aquest conte a totes aquelles persones que encara no han trobat el seu talent ocult. I és que, El cocodril a qui no li agradava l’aigua és, a més d’una història on es parla de diferència, un relat que reflexiona i fa reflexionar sobre els talents insòlits i aquelles singularitats que fan que les persones siguem úniques, cadascuna amb les seves particularitats. 

Si recomanem l’obra de Merino és perquè es tracta d’una peça bella, tan singular com el seu personatge protagonista, que pot ajudar-nos, tant a l’aula com a casa, perquè els infants identifiquin les seves facultats ocultes. Aquelles que a vegades els fan sentir estranys o diferents, però que tenen amagat un potencial increïble. 

Us agradarà la història, però també les il·lustracions, que són divertides i boniques, i fan d’aquest conte una delícia per no parar de llegir o bé explicar.

Fitxa tècnica: 

  • Nombre de pàgines: 32 
  • Editorial: Picarona
  • Idioma: català
  • Enquadernació: tapa dura
  • ISBN: 9788416117307 
  • Any d’edició: 2015
  • Preu: 11,40 €
Publicat dins de Escola, Lectura, Recursos, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Educatnos: 5 dinàmiques de resolució de conflictes a l’aula

Estem encantats de presentar-vos a la Raquel Ripoll, educadora social i terapeuta familiar. La podreu trobar al seu compte d’Instagram sota el nom d’ @educatnos i al seu web dedicat a l’acompanyament i orientació familiar.


Els conflictes són part de la nostra vida i són una gran font d’aprenentatge. Tenir conflictes significa estar viu, i el millor que podem fer és aprendre a manejar-los, principalment perquè alguns són inevitables.

Anem a centrar-nos aquí a la resolució de conflictes d’una manera respectuosa, en la qual tots els implicats guanyen i s’arriben a acords acceptables per a totes les parts.

Així, veurem cinc formes diferents per resoldre conflictes a l’aula:

1. Reunions d’aula

Es tracta d’una oportunitat meravellosa per a la gestió de conflictes d’una forma democràtica.

La idea és portar-les a terme unes tres vegades a la setmana en educació primària intentant buscar una estona en què els nens i nenes puguin estar concentrats i participar de manera activa, ja que en cas contrari no tindrà els resultats esperats.

Un cop determinat quins seràn els dies i les hores de la setmana en què realitzarem les reunions d’aula, anem a dur-les a terme respectant l’estructura següent:

  1. Ens asseurem formant un cercle.
  2. Ronda d’agraïments i complerts. Anem a demanar a tots els participants que realitzin un complert o un agraïment als altres companys (no cal que sigui a tots, però sí que és important que a l’acabar la ronda tots els participants hagin rebut algun complert i / o agraïment).
  3. Enfocament en solucions. És el moment de començar amb els conflictes que han sorgit durant aquests dies. Començarem per ordre cronològic, de manera que és útil tenir una agenda en la qual anar anotant els conflictes així com sorgeixen per facilitar-nos aquesta tasca.

    Cal que ensenyem als nostres alumnes què significa “enfocar-nos en solucions”. Anem a oblidar-nos de buscar culpables i, junts, anem a generar una pluja d’idees amb totes les possibles solucions que se’ns acudeixin. Després les anirem analitzant una a una (han de ser respectuoses per a tothom, relacionades amb el problema, racionals i útils) i entre tots, triarem la que ens sembla més adequada per revisar-la en uns dies, veure si ens ha servit, si no…
  4. Planejar activitats. Després de centrar-nos en la resolució de problemes, anem a planejar activitats divertides que fomentin la cohesió de grup.
  5. Activitat de tancament. Finalitzar amb una activitat divertida sempre ens deixa bon gust de boca i deixem de relacionar la resolució de conflictes amb una cosa negativa.

A tenir en compte perquè les reunions d’aula siguin fructíferes:

– No jutgem.

– No utilitzem la reunió per sermonejar.

– Creem un objecte com a símbol per al que té el torn de paraula.

– Confiem en la capacitat dels nostres alumnes de resoldre conflictes. Nosaltres només serem una guia.

Cal tenir en compte que és un procés que porta el seu temps d’aprenentatge.

2. La roda d’opcions

Es tracta d’una eina amb la qual avançar-nos al conflicte i buscar des de la anticipació opcions per quan aquest aparegui.

L’interessant d’aquesta tècnica és, d’una banda, que reflexionem sobre el conflicte des de la calma i, d’altra banda, que les opcions parteixen dels mateixos nens, i seran ells i elles qui decideixin quina opció prendre en cada moment.

Com ho fem?

  1. Fem una pluja d’idees (amb l’alumnat) de què podem fer quan sorgeix un conflicte.
  2. En una cartolina, dibuixem un cercle que dividim en porcions (tipus formatgets) posant dins de cada porció una solució que podem decorar amb un dibuix representatiu. Compte, com més petits siguin els i les alumnes, menys porcions ha d’haver. Sent 3-4 porcions adequades per infantil i anem afegint més segons el grau de maduresa del nostre grup.
  3. La deixarem “a mà” i en un lloc visible per a quan la necessitem.

3. Temps fora positiu  

Com tots sabem, els conflictes s’aborden millor des de la calma, per això és important ensenyar als nostres alumnes a calmar-se ABANS d’intentar solucionar qualsevol conflicte que sorgeixi. 

En contra del que molts poden pensar, el temps fora positiu no és un racó de pensar ni res per l’estil. Aquesta eina està pensada perquè els nens i nenes se sentin millor, no pitjor. No busca en cap moment fer “pagar” pel que han fet. Per a això, el primer que hem de tenir clar és que MAI s’obliga a el nen o la nena a anar, sinó que el convida i recorda que té aquest espai si necessita calmar abans de parlar del que ha passat: “veig que estàs molt enfadat, potser vulguis anar al teu racó tranquil (o com ho hàgiu anomenat) “. 

El racó en qüestió, anem a crear-lo amb ells i elles, no nosaltres sols. Els explicarem que anem a crear un racó a l’aula a què poder anar si estem nerviosos i necessitem calmar. En ell és important incloure alguns elements que ajudin als nostres alumnes a recuperar la calma. També li posarem un nom tots junts. 

Quan sorgeixi un conflicte, podem convidar al nen o la nena a anar-se’n al racó de la calma, si no vol anar-se’n, podem dir-li si vol que anem amb ell o ella. Un cop s’hagi calmat, podrem gestionar el conflicte en qüestió, encara que en no poques ocasions, el conflicte desapareix amb aquest temps de refredament.

4. Donem la volta al llençol

L’objectiu d’aquesta dinàmica és ensenyar a treballar des de la col·laboració i la recerca de solucions.

En un espai ampli, i amb un grup de 10-15 persones, anem a estendre un llençol gran a terra i els demanarem als participants que es pugin a sobre ocupant només la meitat.

A continuació, els expliquem que la seva missió és donar-li la volta al llençol sense que ningú es baixi d’ell ni trepitgi el terra.

Quan acabem, fomentem la reflexió identificant les estratègies utilitzades, com ho han aconseguit, com s’han sentit…

5. Role playings

Es tracta de representar amb dos voluntaris una situació conflictiva (real o inventada) perquè posin en pràctica els següents passos:

  1. Plantegem el conflicte.
  2. Un d’ells diu: “M’adono que … i m’agradaria trobar una altra manera de solucionar això que fos bona per als dos”. I li pregunta a l’altre quin és el seu punt de vista referent a el problema i com se sent. Escolta sense interrompre ni jutjar si no és per preguntar: “Alguna cosa més? Alguna altra cosa? “ Quan acabi li retroalimenta de la següent manera “Si t’he entès bé, et sents … perquè … i t’agradaria …”.
  3. Ara s’intercanvien els papers i repeteixen el punt 2.
  4. A continuació fan una pluja d’idees triant una solució que sigui acceptable per a tots dos per un període de temps curt (3-4 dies, una setmana). S’acorda data de revisió i s’agraeix a l’altre que hagi compartit els seus sentiments i pensaments).

D’aquesta manera ensenyem als i les nostres alumnes a resoldre conflictes d’una forma assertiva i respectuosa en la qual tots guanyen.

Publicat dins de Col·laboracions, Escola, Recursos, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari