Recomanació: Seràs el que vulguis ser

De petits tots hem imaginat què voldríem ser de grans. Alguns han tingut somnis que semblaven impossibles, com ara ser astronauta o súpercientífic de la NASA. A vegades hem canviat de professió somiada en cosa de dies: hi ha a qui li encantaria ser cuiner, però també metge, jardiner o bé mestre. Totes les professions es duen al cor i tots els somnis són un fil d’on estirar per créixer i ser tot allò que vulguem ser. 

Ep! Heu endevinat ja el títol del conte que avui us volem recomanar? Seràs el que vulguis ser és una obra de la Sandra Alonso, que ens explica la història d’un nen que té el somni de ser moltes coses… Ho aconseguirà? Vosaltres què hi dieu? A nosaltres el que més ens agrada és fer el camí. Som-hi!

Un conte per a l’empoderament

En Nico és un vailet molt aventurer. Un somiador, en poques paraules, que rumia i rumia què serà quan sigui gran. El seu avi Ramon, per fer-li broma, li diu  que quan sigui gran serà tan vellet com ell. Però tots sabem que en Nico no es refereix pas a això. El que en Nico té al cap són un munt de professions fantàstiques. Vol ser granger, infermer, astronauta o bé cantant… 

Cada cop que en Nico diu una nova professió, la seva família li respon: És clar, Nico, tu seràs el que vulguis ser! En aquesta aventura d’inventar el que voldrem ser de grans no s’hi haurien de posar límits ni barreres. Per això és tan important que els contes que arriben a les nostres mans siguin com aquest i ofereixin als infants horitzons plens d’oportunitats. I que nosaltres, els adults, els acompanyem sense fer-los renunciar als seus somnis.

Per què us recomanem Seràs el que vulguis ser?

Seràs el que vulguis ser és un llibre molt bell, el mirem per on el mirem. La història de la Sandra Alonso (llicenciada en magisteri i especialista en literatura infantil) compta amb les il·lustracions d’en Robert Garcia (nascut a Barcelona i apassionat del dibuix), configurant unes pàgines brillants i emocionants, on la màgia i el poder de creure en un mateix es donen la mà. 

Us recomanem Seràs el que vulguis ser perquè ens sembla una proposta brillant, vista des d’una perspectiva diferent. Aquí és en Nico, l’infant, el que es convida a si mateix a formar part dels seus somnis i a perseguir-los. El seu entorn adult és important perquè el convida a passar i reforça la idea que complir el somni de SER no esdevé casualitat, sinó que és fruit de l’esforç i la capacitat de creure en un mateix.

Convida, malgrat que als somnis els nens sempre desitgen fer-se grans, a seguir essent nens, pel sol fet d’anar imaginant-se – i és pura màgia – en el rol d’aquells adults que curen, cuiden, investiguen o fan art. 

Llegiu-lo… i a somiar!

Seràs el que vulguis ser?

Fitxa tècnica: 

  • Nombre de pàgines: 32
  • Editorial: El Cep i La Nansa
  • Idioma: català
  • Enquadernació: tapa dura
  • ISBN: 978-84-1852-222-2
  • Any d’edició: 2021
  • Preu: 14,25€

Publicat dins de Lectura, Recomanacions, Recursos, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Dia mundial del medi ambient

@iamnotamuggleteacher: Què és el medi ambient?

Podem definir el medi ambient com tot allò que ens envolta i exerceix influència sobre la nostra vida. Si volem ser més exactes podem centrar-nos en la definició que es va realitzar en La Conferència de les Nacions Unides sobre Medi humà, celebrada a Estocolm (1972):

“És el conjunt de components físics, químics, biològics i socials capaços de causar efectes directes o indirectes, en un termini curt o llarg, sobre els éssers vius i les activitats humanes”

Entenent per components físics-químics l’energia solar, l’aigua, l’aire i el sòl; per biològics, els éssers vius; i socials, tots aquells generats per l’ésser humà. Es pot dir que tots aquests factors es troben interrelacionats, de manera que, si un és modificat, els altres resulten afectats.. 

Centrant-nos en aquesta última afirmació resulta de vital importància que ens parem a pensar sobre la nostra relació amb el medi ambient i aquí em sembla important fer una reflexió, ja que és el punt de partida que em va fer a mi prendre consciència de com tractem els éssers humans el nostre planeta, la nostra llar. I és que em van semblar realment preocupants els titulars que vam poder veure al llarg de la quarantena per la COVID-19 sobre com el confinament reduïa a la meitat la contaminació a les ciutats més poblades del món: reduint-se substancialment la contaminació atmosfèrica a Madrid, millorant la qualitat de l’aire a la Xina, a Itàlia es van arribar a nivells insòlits de diòxid de nitrogen… titulars i més titulars, acompanyats de vídeos i imatges en les xarxes socials en les quals apareixien animals salvatges que s’aventuraven en el deshabitat espai urbà. I així va sorgir la meva primera reflexió: és trist que hàgim d’estar tancats a casa perquè millori el nostre planeta, perquè la Terra descansi i els animals s’acostin a les ciutats; però més trist és que a pesar que les taxes de contaminació van descendir, l’escalfament global no es va frenar, estant la Terra més calenta del que deuria durant tot l’any 2020.

Al meu cap, ressonava una frase que tant m’havia après de memòria per al tema del medi ambient en les oposicions sobre l’esgotament dels recursos: “Vilches i Gil (2003) ens recorden que en el Fòrum de Rio de Janeiro, el consum a escala planetària superava ja el 33% a les possibilitats de recuperació, una altra conclusió a la qual es va arribar va ser el fet que si pogués estendre a tots els éssers humans el nivell de consum dels països desenvolupats, seria necessari comptar amb tres planetes per a atendre la demanda global.” I pensava tres planetes per a atendre aquesta demanda en 2003, perquè ara en 2020… Quants necessitarem?

Amb aquesta frase en la meva ment, juntament amb els titulars anteriors, vaig arribar a la següent afirmació: l’adopció d’una actitud conscient davant l’entorn que ens envolta, del qual formem part indissoluble, depèn, en gran manera, de l’ensenyament i l’educació de la infantesa i la joventut. Per aquesta raó, correspon a l’escola exercir un paper fonamental en aquest procés.

Ja en 1977, en la “Declaració de Tbilissi” es va recomanar que l’educació ambiental fos un procés de tota la vida, interdisciplinari i holístic, en naturalesa i aplicació. No obstant això, som molts els que creiem que quaranta-quatre anys després d’aquesta declaració, els avanços en educació ambiental i sostenible no han estat els adequats i ens trobem davant una situació de gran emergència ambiental.

Per això, com a mestres no podem esperar que els polítics i governs posin en marxa mesures eficaces que apostin per la sostenibilitat i ajudin a frenar l’escalfament global. La clau a aquesta solució, crec fermament que, la tenim els mestres, docents preocupats pel medi ambient, implicats en l’educació, que creuen que un món millor és possible i sobretot que confien en el seu alumnat per a convertir-los en ciutadans transformadors, transformadors de futurs, fomentant en ells un pensament crític i desenvolupant una presa de consciència de la realitat que viu el nostre planeta, contribuint, així, a frenar el canvi climàtic.

Per a poder arribar a aquesta gran transformació, des dels centres es poden posar en marxa diferents mesures, promovent pràctiques pedagògiques que fomentin actituds de cura i conservació del medi ambient, destacant: 

  • Activitats en l’entorn més pròxim, que permetin el contacte directe de l’alumnat amb la naturalesa; ja que només mitjançant aquest acostament i aquest sentit de pertinença es desenvoluparà la consciència ecològica.
  • Foment de pràctiques sostenibles com l’ús d’ampolles d’acer per a l’aigua, ús de tuppers per a no generar residus, ús de la bicicleta o el transport públic per a anar al centre, etc.
  • Pràctiques com a horts, recollida de plàstics a les platges… experiències i vivències que fomenten el respecte i la cura de l’entorn.
  • Sortides a abocadors i plantes de reciclatge, pràctiques sobre l’ús d’aigua que s’empra en una dutxa i representació amb ampolles, tallers de reciclatge… formant a l’alumnat respecte a l’impacte ambiental que cada acte individual genera en el medi ambient.
  • Plans i projectes d’educació ambiental que suposin una modificació del currículum que inclogui de manera gradual i transversal els continguts relacionats els objectius de desenvolupament sostenible. Plans que suposin una línia comuna de centre, basats en la reflexió conjunta tant del professorat, com de l’alumnat i de la comunitat educativa i que suposin una implicació per part de tots.

    D’aquesta manera estarem sembrant el canvi, els nostres alumnes s’hauran convertit en transformadors de futurs i portaran per bandera aquests aprenentatges significatius, lluny molt lluny, del col·legi a casa, a l’institut, a la universitat… per a tota la vida.

Finalment, vull destacar que hem de prendre consciència que l’educació ambiental és un dels pilars bàsics per a sembrar el canvi, i aquests canvis no es produeixen de manera immediata, no podem donar la volta al centre educatiu de la nit al dia, es necessita temps i paciència, ja que, d’aquestes petites accions, els resultats s’obtenen a llarg termini. I tu t’uneixes a sembrar el canvi?

Publicat dins de Col·laboracions, Dies importants, Escola, Reflexions, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Imprimible: Puzle per treballar els números

L’imprimible que presentem avui és un puzle per treballar els números amb els i les alumnes a l’aula.

Amb aquesta activitat podran reforçar l’aprenentatge dels números i també les quantitats. És una activitat perfecta per realitzar-la aquests últims dies d’escola, ja que es presenta el contingut d’una manera lúdica!

Com podeu veure en la imatge cada puzle conte 4 peces que representen un mateix número: xifres, lletres, dau i objecte. I l’activitat consisteix a fer que els infants relacionin correctament aquestes peces del puzle de manera correcta. Divertit, oi?

Nosaltres recomanem que imprimiu el recurs en una pàgina dinA3 o dinA2, a més de plastificar-ho. D’aquesta manera, la resta de companys i companyes també podran visualitzar el joc i no es trencarà fàcilment amb el seu ús.

Publicat dins de Escola, Recursos, Sin categoría, Visual i Plàstica | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari

Dia internacional del joc

Lasenyoretajulia:

Joc lliure o dirigit, individual 
O amb grup, és la millor manera de 
Compartir, cooperar i d’aprendre.

El que més m’agrada de ser mestra és el fet de poder escollir què “ensenyar” i com. I jo sempre escullo fer-ho jugant. El meu objectiu com a mestra és que l’alumnat aprengui al mateix moment que s’ho passi bé, per això el joc és tant important a les meves classes d’educació musical. Tenim centenars de materials i recursos, però l’important és la DINÀMICA, com ho transformem per presentar-ho als xiquets i a les xiquetes i que tinguin ganes d’aprendre-ho, de fer-ho, que mostrin interès i s’esforcin per fer-ho bé. 

  • Podem utilitzar un joc en començar una sessió i que ens serveixi per presentar o donar una pista sobre què treballarem o què aprendran. Per exemple a la classe de 5è, el primer dia del segon trimestre, havent tornat de les vacances de Nadal, havíem de treballar el concert d’any nou. Vam començar la sessió jugant al joc EL/LA DIRECTOR/A DE LA PULSACIÓ i la música que fèiem servir per jugar ere la Marxa radetzky de Johann Strauss. Aquest joc és com el director de l’orquestra, però enlloc de fer veure que toquem diferents instruments, “el director” porta la pulsació de diferents maneres o a diferents parts del cos, els companys/es l’imiten i el que la para ha d’endevinar qui dirigeix. 
  • Podem jugar per reforçar un contingut. Per exemple, amb els de 2n, quan vam treballar les notes de l’escala. Primer els explico el conte dels aneguets musicals (adaptació del conte d’Estrella Ramón).

Després ballem “Les notes de l’escala” d’Ambauka, 8 alumnes toquem amb els boomwhackers, cadascú un, davant es posen 8 cercles, un per cada nota, el que la para llença un ninotet i l’ha d’’anar a buscar saltant pels diferents cercles mentre els companys toquen la seva nota quan els toca. 

Tot seguit juguem al tradicional joc del MOCADOR però en versió musical, en aquest cas enlloc de dir números, cadascú té una targeta amb el dibuix d’una nota al pentagrama. I jo (que aguanto el mocador) vaig dient: Do, Sol, Fa…  D’altres vegades, hem utilitzat ritmes o instruments.

  • Podem jugar per repassar continguts treballats al llarg d’unes quantes sessions i que els servirà per autoavaluar-se, saber què els costa, què han de millorar o què saben fer molt bé. En aquest cas, nosaltres fem un CIRCUIT MUSICAL. Per exemple, durant el segon trimestre, l’alumnat de 3r va treballar les famílies d’instruments. En les dues últimes sessions van poder fer un circuit musical sobre instruments i la seva classificació. En aquest cas, el circuit va estar format per 9 estacions i a cada estació un joc diferent. L’alumnat escull (amb parelles o grups de 3) una estació per començar a jugar. Aproximadament cada 10 minuts sonarà una cançó i és el moment de recollir el joc i canviar d’estació. Es van movent en el sentit de les agulles del rellotge. 

He fet circuits musicals, de jocs rítmics, de notes de l’escala… o simplement de “Jocs de taula” en versió musical (l’oca, el tres en ratlla, el dòmino, memory, conecta 4, qui és qui?…)

  • També juguem per aconseguir alguna cosa, per exemple el joc del RITME AMAGAT, un joc que consisteix en amagar 6 ritmes de 4 temps (en forma de targeta plastificada) i l’alumnat els ha de buscar dissimuladament per la classe (un està enganxat al sostre, l’altre al sòcol, l’altre a la pota d’una cadira, un altre a la part de baix d’un armari o a la part de dalt de la finestra…). A mesura que els van trobant els anoten en una fitxa i guanya qui els troba primer. Un cop tothom o gairebé tothom té els 6 ritmes anotats, els anem despenjant del lloc on estaven amagats i els pengem a la pissarra per treballar-los.  Posem la pulsació, els imitem, els piquem, en forma de cadena, un compàs cada nen/a; els piquem, cada ritme amb un so corporal diferent; els piquem, amb grups, grup dia i grup nit per exemple i a sobre de cada compàs es dibuixa o bé un sol o bé una lluna; el toquem amb instruments de percussió…   

L’educació musical dona molt de joc, ja ho veieu. Així que celebrem el dia internacional del joc, avui i cada dia! Acabaré l’escrit amb una frase de la Kay Redfield Jamison que m’agrada molt: JUGAR NO ÉS UN LUXE, ÉS UNA NECESSITAT. 

Publicat dins de Col·laboracions, Dies importants, Escola, Reflexions, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Recomanació: Nou maneres de no trepitjar un bassal

Un vestit, unes sabates noves i un bassal. Deixem de veritat que els nens siguin nens? El dilema que la Susanna Isern i la Maria Girón plantegen en aquest àlbum il·lustrat és un dilema que forma part de la quotidianitat. El llibre, de dimensions tan generoses com la seva bellesa, connecta de ple amb l’essència de les nostres infàncies. Les d’avui i les d’abans. 

Nou maneres de no trepitjar un bassal és la història d’una nena que no troba cap incompatibilitat entre estrenar roba i passejar després de la pluja. Cal no embrutar-se la roba nova, això ho té clar. Les sabates són massa boniques. Els mitjons són molt blancs. Però, hi ha res més plaent que deixar-se endur pel desig quasi ancestral de fusionar-se amb el fang, la terra i l’aigua? 

Ella intenta evitar-ho de totes totes: fins a nou vegades, que són trampes posades al camí. Finalment cau en un bassal i es desencadena el drama. La renyaran, a casa? Potser, ara que no hi ha res a fer, serà millor aprofitar i gaudir del moment…

Un conte per connectar amb l’infant que tots portem dins

Susanna Isern és una autora prou coneguda en l’àmbit de la literatura infantil. Amb altres àlbums publicats, com ara El moment perfecte (La Fragatina, 2015), Això no és una selva (Flamboyant, 2017) o Cartas en el bosque (Cuento de luz, 2016), Isern ens presenta una història que no deixa indiferents ni infants ni adults, perquè ens connecta amb una experiència viscuda i comú: la por d’embrutar-te quan a casa t’empolainen de diumenge. 

Ens endinsem en el conte i hi trobem una mena de llistat d’instruccions, un total de nou, per no trepitjar bassals. La benvinguda també és fantàstica. A les guardes del llibre els infants hi trobaran un plànol del poble ple de bassals, fins a arribar a la rentadora, on posar la bugada xopa. Isern estira el fil de la història per dur al lector per un viatge quotidià, però imaginari, per la calma que arriba després de la tempesta i que ens porta per llocs ben comuns. ¿Les il·lustracions? Una meravella a doble pàgina de la Maria Girón, una il·lustradora que també ens ha emocionat amb altres obres, com ara La meva guia, el meu capità (Kalandraka, 2020), Artur i l’elefant sense memòria (Tramuntana, 2018) o Ioga (Akiara Books, 2021). La seva és una il·lustració neta, sense escarafalls, tan senzilla i bella com trepitjar un bassal.

Per què us recomanem Nou maneres de no trepitjar un bassal?

Com es pot fer per no trepitjar un bassal? Fer una passa llarga? Saltar de pedra en pedra fins a salvar-se? Són maneres molt habituals de saltar-lo, però en Nou maneres de no trepitjar un bassal són quasi màgiques. Aquest conte, que us recomanem de totes totes, és a la vegada un camí per al gaudi i l’alegria, amb textos petits que ens conviden a riure i expressar-nos. Pot esdevenir, com el cèlebre Anem a caçar un ós? (Ekaré, 2013) un viatge en família, que a la vegada que ens fa riure i ens proposa caliu i companyonia. 

Al final, hom s’adona que, tot i haver trepitjat el bassal, no hi ha qui ens pugui prendre allò que hem saltat. I un cop dins, qui es pot resistir a gaudir de la petita bogeria quotidiana de fer uns quants salts més i acabar-nos d’embrutar? Hola, rentadora! Et necessitem!

Nou maneres de no trepitjar un bassal

Fitxa tècnica: 

  • Nombre de pàgines: 36
  • Editorial: Takatuka 
  • Idioma: català
  • Enquadernació: tapa dura
  • ISBN: 978-84-1600-380-8
  • Any d’edició: 2017
  • Preu: 14,25€

Publicat dins de Lectura, Recomanacions, Recursos, Sin categoría | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

5 activitats introduir per l’aprenentatge en projectes

ANIMA’T A TREBALLAR PER PROJECTES!

Hola sóc l’Eva Martínez Francés, mestra en educació infantil i primària, alguns de vosaltres em coneixereu pel meu perfil de instagram: @pasodeinfantilaprimaria. Després de més de 15 anys de treballar com a docent puc dir que l’aprenentatge basat en projectes és una de les estratègies metodològiques més motivadores, atractives i significatives per l’alumnat.

Amb l’ABP aconseguim relacionar els seus coneixements previs amb les seves noves adquisicions, a través d’un ensenyament pensant en el nen com el màxim protagonista de tot el seu aprenentatge.
Els docents passem a ser acompanyants, guies i agents motivadors de tot el procés d’ensenyament – aprenentatge.

Durant el meu dia a dia observant i escoltant el meu alumnat en el col·legi Internacional Ánfora de Cuarte de Huerva a Saragossa, he aconseguit desenvolupar i assessorar més de 15 projectes des d’Ed. Infantil a Ed. Secundària relacionats amb diferents temes: científics, viatges, animals, empreses, art, medi ambient, cultures, fenòmens atmosfèrics, esports, personatges il·lustres…

Alguns d’ells els he recollit en el meu llibre MERAKI: paso a paso del aprendizaje basado en proyectos, el qual porta a la venda des de desembre i en l’actualitat ha superat els 600 exemplars. En ell s’agrupen 5 projecte sorgits dels interessos, motivacions i inquietuds del meu alumnat, per això és un llibre pràctic, útil i real. Recull totes les fases de l’abp a través d’activitats, estructures mentals i tot això acompanyat de fotografies. Gràcies a l’editorial Cuatrohojas vaig aconseguir complir un somni. Compartir les meves experiències per a ajudar, servir d’exemple, mostrant com una mestra pot aconseguir motivar a l’alumnat.
Per tot això m’agradaria donar-vos 5 punts amb tips, per si encara teniu dubtes sobre fer el pas i començar a treballar amb aquesta metodològica, deixeu de pensar-vos-ho i comenceu a caminar cap a una nova educació.

  1. ESCOLTAR ELS ALUMNES: DE LES SEVES CONVERSES SURTEN ELS MILLORS PROJECTES.

    PATRULLA 4 POTES
    :

Tot va començar escoltant una conversa a l’assemblea.

Quan una nena, passades les dates nadalenques, va comentar que li havien regalat un gos. En aquest moment tots volien un gos

Un nen va dir: “Sabeu les cures que necessiten? Cal treure’ls a passejar tres vegades al dia, portar-los al veterinari, comprar menjar, banyar-los…
Quan van escoltar totes les responsabilitats molts van canviar la seva idea de tenir un gos a casa.
En aquest moment una altra nena va dir:
“I si… cuidem als gossos dels altres? Els passegem, juguem amb ells, els banyem. Les famílies estan molt ocupades i de vegades no pot atendre’ls com es mereixen.

Amb aquesta pregunta va néixer LA PATRULLA QUATRE POTES, aquest projecte pot ser que sigui el millor de la meva carrera professional, per això ocupa el primer lloc en el meu llibre: MERAKI: aprendizaje basado en proyectos.

Molts dels projectes sorgeixen arran d’escoltar les seves converses, en assemblees, en patis, en el passadís, quan estan treballant.
És en aquest moment quan entren ells, “entre amics”, se senten més còmodes i mostren els seus interessos.
Després el treball del docent tirar d’aquest fil de conversa, interessar-se pel que ha escoltat, preguntar-los i amb totes les dades que ens donen convidar-los a crear un projecte. A vegades són ells mateixos els que proposen dur-ho a terme.

  1. SUCCÉS INESPERAT:

Alguns projectes sorgeixen de moments inesperats, de situacions fortuïtes, per exemple enguany ens hem vist sorpresos per Filomena, una borrasca que va omplir de neu gairebé tot el nostre país.

Aquest fenomen va impactar als nostres alumnes, va despertar preguntes i interessos.

I aquests elements no els podem deixar passar, ja que són provocadors de motivació.

A partir de Filomena vam poder estudiar, els estats de l’aigua, les províncies més afectades pel temporal, jugar amb gel, utilitzar amb la neu per a escriure o acolorir, crear ecosistemes hivernals, analitzar els perills de la neu i les conseqüències negatives que havia ocasionat.

Com podeu comprovar, desenvolupar part del nostre contingut curricular gràcies a un succés no programat. Va aparèixer en les nostres vides i ho adaptem a la nostra programació.

Fins i tot parlem d’animals relacionats amb la neu. El producte final d’aquest projecte va ser l’adopció d’un pingüí a través del Ministeri de Defensa.

Aquest tipus de projectes, a causa del factor inesperat, sorpresa, generen gran motivació i interès en l’alumnat. Llavors indispensables per l’aprenentatge, i sobretot per a l’aprenentatge significatiu.

3. IDEA PROVOCADA: PROJECTE MÈDICS

A vegades necessitem desenvolupar determinats temes, en aquest moment és necessari provocar l’interès. El projecte no naixerà dels interessos i motivacions dels alumnes, però si que despertarà inquietuds, preguntes, interessos…

Per això hem de fer un esforç extra en totes les activitats prèvies de motivació, ja que amb elles serà amb les quals aconseguirem enganxar als alumnes cap al tema desitjat.

Per exemple, recordo un projecte de metges que vaig realitzar al col·legi Internacional Ánfora, en el qual vam haver de decorar la classe com si fos una consulta mèdica, posar a la mascota del doctor… i presentar-me amb un davantal amb les parts del cos humà. Necessitava donar aquest contingut en la meva programació i encara no havia sorgit aquest interès pels alumnes. En arribar a classe tot es van quedar fascinats, era com entrar en la consulta dels seus pediatres, hi havia de tot: farmaciola, sala d’espera amb revistes, una llitera, la taula del doctor, una prestatgeria amb caixes buides de medicaments, una llista d’espera per a anar cridant, bates de doctors i targetes amb el seu nom de doctor…

La classe s’havia convertit en un centre mèdic, i això va despertar l’interès per aquesta professió. Amb això aconseguim que els seus coneixements previs sobre salut s’anessin relacionant amb els que anàvem adquirint dia rere dia en el nostre projecte i això va donar com a resultat un aprenentatge significatiu i perdurable.

Per tant, no va ser un projecte que va sorgir de les seves inquietuds, però la provocació del mateix sí que les va generar i això va donar lloc a un veritable projecte.

4. EFEMÈRIDES: DIA DEL LLIBRE (SANT JORDI)

Al llarg de l’any existeixen uns dies en el calendari que tenim per costum celebrar: Dia de la Pau, de la Igualtat, Dia dels Drets de la Infància, festivitats de la nostra localitat…

Totes aquestes efemèrides poden desenvolupar-se, explicar-se i treballar-se per projectes.

Compleixen tots els requisits: desperten l’interès dels nens, els motiva a participar i a implicar-se, desenvolupa coneixements i adquireixen aprenentatges significatius, a més estan relacionats amb el seu context i ambient més directe.

Per exemple, treballar el Dia del Llibre o el dia de Sant Jordi a través d’un projecte, coneixent la història amb un conte i marionetes, descobrint als personatges, relacionant-lo amb els estils de vida actuals i els que es descriuen en el conte…

Cada dia podem treballar una part del conte i anar plasmant-lo en una activitat:

  • Inventar un altre final.
  • Crear una biografia dels personatges.
  • Situar geogràficament el castell.
  • Realitzar marionetes dels personatges.
  • Confeccionar escuts amb el seu cognom.

    I totes aquestes activitats plasmar-les en un producte final com podria ser aquest lap book.
  1. ADAPTACIONS DE LLIBRES CURRICULARS: CREAR PROJECTES DELS TEMES RECOLLITS EN ELS LLIBRES DE TEXT.

En alguns centres utilitzen llibres de text i no volen deixar de fer-ho, però també senten interès per l’ABP. No passa res. Tot pot relacionar-se i coordinar-se.

L’ús de llibres de text no està renyit amb les noves metodologies, però sí que haurem de crear o adaptar les activitats.

Per exemple, enguany, en Ciències Socials de 5è de primària en el col·legi Internacional Ánfora, em tocava donar l’empresa. Vam llegir el tema, executem les activitats, els esquemes d’aprenentatge, els mapes mentals… i els alumnes es van quedar amb ganes de més. Així que decidim treballar cadascun dels apartats que tenia el llibre de text a través d’un projecte. Creant cadascun la seva pròpia empresa.

– Crear un estudi de mercat: entrevista, estadístiques…
– Triar un nom, un logotip i un eslògan.
– Dissenyar pressupostos per a clients.
– Realitzar publicitat per a diferents mitjans: un anunci de televisió, una revista o un programa de ràdio.

Tot aquest material s’anava guardant en un DOSSIER, a manera de llibre d’empresa, de tal manera que també els era d’utilitat per a repassar els continguts.

Quan realitzem la prova d’assoliments d’aquest tema, es va veure que els coneixements havien estat adquirits de manera òptima, ja que el seu aprenentatge havia estat real i vivenciat a partir de les seves pròpies empreses.



EVA MARTÍNEZ FRANCÉS
pasodeinfantilaprimaria@gmail.com
@pasodeinfantilaprimaria


Publicat dins de Col·laboracions, Escola, Formació | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Dia d’internet

Enticada2.0

L’altre dia, anant al cotxe amb mon pare, vam sentir una cançó que li recordava als seus anys de joventut. La cantava amb eufòria, però, després de donar-li moltes voltes, no va poder recordar el nom del cantant. En un acte instintiu, com tantes altres vegades, vaig treure el meu mòbil i vaig posar al cercador un tros de la lletra. En dècimes de segon, em va sortir el nom de l’autor: Joan Manel Serrat.

Mon pare em va mirar amb cara d’incertesa i em va dir que com ho podia haver trobat jo abans a Internet que ell al seu cap, tractant-se d’un dels seus cantants favorits.
En aquell precís moment em vaig adonar com havia canviat la nostra societat en només una generació gràcies a Internet.

Molts de vosaltres, sobretot els que porteu més anys al món educatiu, haureu viscut en primera persona els grans canvis que ha patit l’educació i l’escola des que es va començar a utilitzar Internet. Abans, per trobar informació sobre l’antic Egipte, havies de passar-te hores mirant i remirant llibres i enciclopèdies a la biblioteca. Hi ha qui, en el millor dels casos, en tenia una a casa que els seus pares, amb molt d’esforç, havien comprat a terminis. A les tardes se solia convidar als amics a casa per fer els treballs de l’escola i s’aprofitava per berenar plegats.

En canvi ara, si demanem als nostres alumnes que facin un treball en grup sobre l’antic Egipte, quedaran a les 18 h de la tarda pel “Meet”, obriran un “Drive” i es repartiran la feina (això si tot va bé i no parteixen peres abans). Cadascú copiarà i enganxarà un paràgraf sencer de la Viquipèdia i ens portaran un text sense filtres: copiar, enganxar i imprimir. I és aquí on, com a mestres, hem d’incidir.

Ser competent digital no significa ser el primer a trobar en quin any va morir Napoleó a Internet. Ser competent digital no significa saber copiar i enganxar textos de la Viquipèdia a tort i a dret. Ser competent digital no és ser capaç de jugar al Fortnite i quedar primer. Ser competent digital és molt més que tot això i, en aquest sentit, l’escola hi juga un paper molt important. Internet ha arribat per quedar-s’hi i tenim dues opcions: o mirar cap a un altre cantó i fer com que tot això no existeix, o educar als nostres alumnes perquè esdevinguin persones competents, crítiques i sobretot, responsables.

Com bé sabreu Internet té molts avantatges. En primer lloc, i una de les coses més importants, permet una comunicació pràcticament immediata. Quantes vegades heu escrit una nota a l’agenda esperant el carnet de vacunes o l’autorització per la sortida de la setmana vinent i no heu obtingut resposta? Suposo que ho viureu cada dia, si no és per una cosa, serà per una altra. Una bona comunicació amb les famílies resulta indispensable per ajudar, cobrir i entendre les necessitats que tenen els infants i, en aquest sentit, Internet ens pot fer la vida més fàcil.

D’altra banda, m’agradaria posar-vos alguns exemples en què les TIC poden donar un valor afegit a la nostra pràctica docent: Per presentar la informació de diferents maneres perquè tots els nostres alumnes puguin aprendre independentment de quines siguin les seves capacitats; per donar suport als processos de cerca d’informació i ajudar a l’alumnat a dissociar la informació útil de la qual no n’és; per a crear entorns personals d’aprenentatge (entesos com les eines, aplicacions o webs que una persona utilitza per gestionar el seu propi aprenentatge) que ajudin als nostres alumnes a organitzar el seu estudi; per crear espais d’autoreflexió, com poden ser els portafolis digitals; i, per últim, per donar un feedback contingent i continuat. 

Però a aprendre a ser competent digitalment no s’hi aprèn de la nit al dia i molt menys si no som “nadius digitals”, és a dir, si no hem nascut amb una Playstation 5 a sota el braç. Requereix molt esforç i de moltes hores de feina; de canvis estructurals i de funcionament; d’un gran canvi de mentalitat. Els efectes de les TIC no depenen, únicament, dels recursos dels quals disposem a les escoles, sinó també de les tasques que nosaltres com a mestres proposem als nostres alumnes. Per tant, és el docent el que ha de crear una pràctica educativa potent i posseir un coneixement tecnològic pedagògic, és a dir, del contingut a tractar, de les eines que s’utilitzen i de la metodologia que utilitza per a realitzar la seva pràctica.

Finalment, us voldria plantejar unes preguntes que espero que us facin reflexionar: Utilitzeu les TIC a la vostra escola i, més específicament, a la vostra aula? Si és així, l’ús que en feu d’elles facilita l’aprenentatge dels vostres alumnes? Milloren la qualitat de les vostres activitats o només les inseriu perquè s’han comprat tablets al centre i les hem d’utilitzar? En definitiva, els recursos TIC que utilitzeu afegeixen un valor real a les vostres sessions? 

“Tenemos que preparar a los estudiantes para su futuro, no para nuestro pasado”.

Ian Jukes

Publicat dins de Col·laboracions, Dies importants, Escola, Reflexions, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

Dia Internacional de la família

PsicoEduca: Família, docent… Esteu creant ponts?

A vegades, ens costa entendre allò de què el nen o nena és nen o nena i alumne o alumna les 24 hores del dia. Què vull dir amb això? Per a una família el seu fill o filla continua sent la mateixa persona sigui dins o fora de les aules. Per a un docent, el seu alumne o alumna continua sent el seu alumne dins o fora de casa. L’alumne que veu el professorat i fill o filla que veu la família, és la mateixa persona i per tant, el que passa en tots dos plans és igual d’important.

És necessari entendre que els esdeveniments que succeeixen dins de l’escola són igual d’importants que els que passen fora d’aquesta: al parc, a casa, en una festa… I per tant, ens han d’interessar bidireccionalment. La millor manera de fer-ho? Creant ponts.

Podreu pensar… Com creo un pont bidireccional pensant en el benestar de l’alumne/filla? Òbviament es tracta d’un pont imaginari, però que ha de ser tan sòlid com un real. És un pont que ha d’aguantar dificultats, batalles, contratemps i desacords. És el pont de la comunicació.

La comunicació entre la família i l’escola deu, en primer lloc, existir. Sembla una cosa lògica, però no sempre existeix. Per comunicar entenc anar més enllà d’un bon dia o un comiat. Comunicar passa per compartir interessos i interaccions basats en l’alumnat i en el que necessita, però també en el fill o filla i en el que necessita.

Compartir és la clau d’aquesta comunicació. Compartir el que passa més enllà de les parets de l’aula i el que passa dins. Compartir fins i tot quina situació està travessant la família i quines actuacions pren el docent dins de l’aula. És a dir, es tracta de compartir tot aquell tipus d’informació que es relacioni amb el nen o nena i que pot resultar important o interessant traspassar-la per a un major benestar d’aquest o per a poder ajudar-lo en el que necessiti.

En moltes ocasions, especialment en la primera etapa d’Educació Infantil, considerem obligada la comunicació perquè els petits no saben o no poden comunicar-se com cal i a totes dues parts ens falta informació. Davant aquest fet tan obvi, considerem la comunicació com una cosa obligatòria i que fins i tot, en cas de no donar-se, podrien no estar cobrint-se les necessitats del bebè.

Per què assumim que quan l’alumnat ja té facultats per a comunicar-se conscientment i expressar el que els hi passa, la comunicació amb la família ha de reduir-se? Aquesta manera d’actuar simplement està provocant que el nen o nena sigui responsable d’alguna cosa, que potser no s’està executant de la manera esperada. És a dir, és possible que el fill o filla comuniqui una part del que li succeeix, que la seva manera de percebre-ho no sigui objectiva, que oculti informació (voluntàriament o involuntàriament) i per tant, estem deixant de cuidar molts aspectes i necessitats (més enllà de les físiques) que pot necessitar aquesta persona.

En definitiva, la comunicació fluida i respectuosa (respectant la labor del docent i respectant la postura de la família) és clau per a qualsevol edat, fins i tot encara més rellevant quan és necessari cobrir necessitats que van més enllà del físic. Docent, família… No us oblideu que construir ponts sòlids que tenen com a objectiu traslladar el que succeeix per a anar en una direcció i treballar en equip, és clau per al benestar del protagonista: el nen o la nena.

Publicat dins de Col·laboracions, Dies importants, Escola, Reflexions, Sin categoría, Tutoria | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Deixa un comentari

5 activitats per a treballar la primavera amb infantil

Nova col·laboració! Gaudiu moltíssim dels 5 activitats primaverals per a realitzar amb educació infantil que ens porta la Patty de @laclasedelaprofepatty

Reconèixer les estacions de l’any els permet als nens i nenes conèixer el món que els envolta i els canvis que es produeixen en el seu entorn més immediat.

És important sortir a la naturalesa perquè vegin els canvis que es produeixen i interactuar i experimentar amb els elements naturals que ens brinda l’ambient. També, podem dur a terme diferents activitats a casa o a l’escola amb elements naturals o com les que us mostro a continuació que els ajudaran a desenvolupar diferents destreses i conceptes bàsics relacionats amb l’estació en la qual ens trobem.

  1. Plantem!

Si a casa o en el col·legi es disposa d’un petit hort podrem plantar diverses llavors per a anar observant el seu creixement i anar realitzant cures diàries i necessàries com el reg.

Una altra opció si no disposem d’hort és posar llegums en un petit recipient o bosseta amb una mica de cotó mullat i al cap d’uns dies veurem com va creixent la planta. A més, podem recollir en un quadern de camp diferents dades com: els centímetres que va creixent, incloure una fotografia o un dibuix… per a veure la seva evolució.

  1. Finestres primaverals

M’encanta decorar les finestres de l’aula durant tot l’any i l’estació de primavera és una de les meves preferides per a fer-ho. Per a pintar en elles, no necessitem cap pintura especial, podem fer-ho amb les pintures que utilitzem normalment a classe i, a més es neteja molt bé quan vulguem treure.

Per a la seva realització, només necessitem pintures de colors, pinzells i les mans dels nens i nenes en les quals tirarem una mica de pintura i estendrem amb el pinzell per a posteriorment estampar a la finestra. Una vegada que estiguin posades les manetes que simulen les flors amb un pinzell realitzarem la tija en la qual podrem posar alguna fulla realitzada amb les mans. També, podrem posar gespa que es fa pintant els dits d’una mà i estampant-los en els cristalls.

El resultat és molt vistós i colorit i a més és una activitat que els agrada molt als nens, ja que normalment les finestres no és un lloc que s’utilitzi per a pintar.

  1. Paraules misterioses

    Amb aquesta activitat treballarem la consciència fonològica i concretament la sil·làbica d’una manera lúdica i divertida a través d’una sèrie de targetes que contenen una paraula misteriosa que els nens i nenes hauran de desxifrar. I per a resoldre el misteri es convertiran en detectius!

    Cada targeta conté una sèrie de dibuixos i els nens/es hauran de saber quina és la primera síl·laba de cada dibuix per a resoldre’l i col·locar les síl·labes corresponents en la casella sota cada dibuix. Aquesta activitat podem fer-la no sols amb la primera síl·laba de cada paraula sinó també amb la primera lletra depenent de l’edat dels nens/es amb els quals la duguem a terme.

    Totes les paraules misterioses estaran relacionades amb la primavera, vocabulari que haurem treballat amb anterioritat.
  1. Perruqueria floral

Segur que si sortim a fer una passejada pel camp, trobem nombroses flors de diferents colors i podem recollir algunes classificant-les per colors o per grandàries per a executar aquesta senzilla activitat en la qual ens convertirem en perruquers/es primaverals.

En un cartó dibuixarem la silueta d’algunes cares de persones i farem uns forats en els quals els nens/es introduiran la tija de les flors que prèviament hem recollit. Amb aquesta activitat treballarem la motricitat fina, la concentració i la creativitat realitzant els pentinats florals que ens imaginem. A més podríem treballar la quantitat si afegim targetes amb números que ens indiquin la quantitat de flors que hem de posar, així com el tipus de flor. I no solament podem dibuixar en els cartons cares de persones sinó també d’animals com per exemple un lleó al qual haurem de completar la seva cabellera per exemple amb dents de lleó.

  1. Fanalets de flors

Si recollim flors quan sortim a passejar, podrem realitzar aquests senzills fanalets que us mostro a la foto amb els quals vam decorar els nostres balcons, terrasses, patis…

La seva realització és molt senzilla i necessitarem a més de les flors un tetrabric i paper adhesiu en el qual enganxarem les flors. Una vegada que tenim els materials, el primer que farem serà obrir el tetrabric i pintar-ho de blanc per a posteriorment dibuixar en cadascuna de les seves cares un rectangle al qual enganxarem el paper adhesiu. Després unirem totes les parts del tetrabric i enganxarem les flors recollides en les parts que tenen l’adhesiu i ja estaria llest, només faltaria posar dins alguna llum de led per il·luminar.

La veritat que queden molt bonics!

Hi ha moltes més activitats que es poden fer, ja que aquesta estació de l’any ens brinda molts elements naturals per a dur-les a terme, però he seleccionat només aquestes 5 que espero que pugueu realitzar tant a la vostra aula com a casa.

La clase de la profe Patty
https://laclasedelaprofepatty.blogspot.com/

Publicat dins de Col·laboracions, Escola, Formació | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Manualitat: joc de malabars

La manualitat d’aquest mes també és un joc que ens pot fer passar molt bones estones tant a petits com a grans.

L’objectiu d’aquest joc de malabars és fer que l’objecte que penja entri a dins de l’ampolla, sostenint aquesta per la seva base.

Nosaltres hem fet que l’objecte a encistellar sigui un peix ben conegut (Dory). I, amb pràctica, aconseguir que el peix entri dins l’aigua (que és la part superior d’una ampolla).

Us animeu a fer aquesta manualitat?

Material:

  • Ampolla de plàstic
  • Càpsula ou de xocolata (Kinder o similar)
  • Pintura blava
  • Ulls adhesius
  • Papers de colors
  • Cordill
  • Tisores
  • Cola

Passos a seguir

1. Amb un pal de pinxo o unes tisores afilades, fem un forat al centre del tap de l’ampolla de plàstic i a la càpsula de l’ou de xocolata.

2. Pintem la càpsula de l’ou de xocolata de color blau. I deixem assecar.

3. Passem el cordill pels dos forats (càpsula i tap) i fem un nus a cada costat.

4. Retallem la part superior de l’ampolla (on està el tap).

5. Amb el paper de color groc fem les aletes del peix i les decorem amb un retolador negre.

6. Enganxem les aletes i els ulls a la càpsula per acabar el peix.

7. Retallem diferents elements marins per decorar l’ampolla. Nosaltres hem fet una estrella, algues i un peix pallasso. Fem servir la cola per enganxar les decoracions a l’ampolla.

8. Fem una altra decoració, simulant una onada, per tapar la part tallada de l’ampolla.

Ja tenim acabat el nostre joc de malabars! Ara només falta passar-ho d’allò més bé intentant fer cistella!

Font: Moma Le Blog

Publicat dins de DIY, Escola, Família, Manualitats, Visual i Plàstica | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari